Entrevista

«Els soldats de la Lleva del Biberó van ser enviats al front sense ni saber agafar un fusell»

El periodista Josep Mas publica "Petons a la Teresa. Crònica de guerra d’un soldat de 18 anys", una crònica feta a partir de 74 cartes que va enviar un jove de la Garriga

per Jaume Ventura , 26 de juliol de 2020 a les 13:08 |
Josep Mas, amb un exemplar del llibre. | Cedida
Jaume Pujadas, de la Garriga, tenia 18 anys quan va ser enviat al front amb la Lleva del Biberó, on morí vuit mesos més tard. 82 anys després, el periodista garriguenc Josep Mas publica Petons a la Teresa. Crònica de guerra d’un soldat de 18 anys, una llarga crònica feta a partir de les 74 cartes que va enviar el que era l'oncle del seu cosí abans de morir al front. En aquesta entrevista amb NacióDigital explica com ha estat el procés.

-Com comença el projecte?

-Miri, fa 3 o 4 anys, el meu cosí m'ensenyà una capsa metàl·lica que havia aparegut al fer neteja a casa dels seus pares després que aquests morissin. N'hi havia 74, que havien estat escrites en 8 mesos. És a dir, 2 o 3 cartes per setmana. De seguida m'hi vaig interessar. Amb l'ajuda de l'entitat la Garriga Secreta, que es dedica a la divulgació del patrimoni arquitectònic, cultural i històric de la vila, ara l'hem pogut publicar.

-Qui era en Jaume Pujadas?

-La seva història s'assembla molt a la dels joves catalans que van néixer al voltant del 1920, perquè són els que van acabar sent enviats al front quan no tenien ni 18 anys, sense formació militar i sense saber agafar un fusell. En el seu cas, va néixer al carrer Bonaire de la Garriga i tenia una germana, la Teresa, que és la protagonista del títol de l'obra. Al final de les cartes sempre hi havien records per ella, per això volia que estigués al títol".
 

Jaume i Teresa Pujadas. Foto: Cedida



-Com s'incorpora a la guerra?
-És cridat a files l'abril de 1938. L'envien primer a la zona del Segre, entre la Noguera i l'Urgell. Al novembre se'ls emporten cap a Tortosa, però com que la Batalla de l'Ebre ja havia acabat tornen al Segre. Tenien clar que Franco preparava l'ofensiva final per aquesta zona, tal i com va passar.

-De què parla a les cartes?
-A més dels records per la Teresa, estan plenes del sentiment d'enyorança cap a la resta de la família. També les ganes que la guerra s'acabi ràpid, tot i el gran antifeixisme que professava, i de com vivien el dia a dia.

-I com ha presentat tota la informació?
-L'obra acaba sent "una crònica periodística llarga" de l'experiència d'aquest soldat ras. Complementat amb context, fotografies i imatges familiars. I aventurant un final, que no es pot assegurar al no tenir la certesa d'on morí Pujadas.

-I, finalment, com veu el conjunt?
-Hi ha molt dietaris que són fets després d'anys, havent pogut reflexionar. Aquestes cartes, en canvi, són més fresques, es fan avui per enviar demà. Tot i això, a les missives en Pujadas no explicava tot el que passava al front per no espantar la família.

-Amb qui va anar a la guerra?
-Ell formava part de la 60a divisió 95 brigada mixta. Aquí, estava en l'anomenada Compañía de Depósito, que s'encarregava dels serveis auxiliars. Rebien els ferits de guerra i els enviaven on toqués, derivaven els soldats nous, coses així. Ell no parla mai de la primera fila de combat, sempre de la rereguarda. Segurament mai va disparar un tret.

-Quant temps va estar-hi?
-L'última carta té la data del 30 de desembre de 1938 i arriba a la Garriga el 3 o 4 de gener de 1939. És la pista que permet aventurar que Pujadas morí entre aquestes dates.

-Han pogut localitzar el seu cos?
-De moment no, i sembla que serà molt difícil. Pel que sembla, morí en plena retirada de les forces republicanes.

-Tenen alguna pista?
-Per l'evolució de la seva companyia i el contingut de les cartes, a finals del 1938 i principis de 1939 es movien per la zona d'Agramunt, Preixents i Bellcaire d'Urgell (a la frontera entre la Noguera i l'Urgell). Però el context no ajuda a poder localitzar les seves restes: Molts van ser enterrats en fosses comunes de cementiris o al mateix lloc on van resultar morts. Les poques dades que hi ha d'aquests enterraments són imperfectes. Una dona per exemple, ens va explicar que en aquestes fosses els enterraven a cents.

-Va haver-hi més "biberons" a la Garriga?
-Si, i tant! Hem pogut fer-ne una llista. Segons les nostres dades, sembla que en Jaume Pujadas va ser l'únic que va morir al front.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació