Coronavirus

Pressió sobre Torra perquè ajorni la convocatòria immediata d'eleccions

Sectors governamentals i de JxCat prefereixen que les eleccions se celebrin més enllà de l'octubre en un moment en què la crisi sanitària travessa una situació crítica

per Oriol March , 26 de juliol de 2020 a les 20:55 |
Quim Torra, reunit aquesta setmana a Palau. | Govern
La crisi sanitària té múltiples derivades. Una d'elles és el debat sobre quan han de ser les eleccions a Catalunya. Els plans del president Quim Torra, que dimarts va assenyalar públicament que mantenia vigents, passaven per celebrar-les a principis de la tardor -el 4 d'octubre estava assenyalat en vermell als quarters generals de l'independentisme-, però el repunt del coronavirus ho manté tot en l'aire.

A la situació de la pandèmia, que torna a ser "crítica" al país per l'augment dels contagis, s'hi suma també la pressió que està rebent Torra per tal que ajorni qualsevol convocatòria immediata. El president compareix aquest dilluns a les 9.15 acompanyat del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, davant del creixement dels focus de coronavirus i els problemes que se'n deriven, com ara els problemes que està tenint el sector turístic per arrencar.


D'on prové la pressió per evitar que signi el decret per anar a les urnes en les properes dues o tres setmanes? En part, de les pròpies files de Junts per Catalunya (JxCat), segons remarquen diverses fonts consultades per NacióDigital. Especialment significativa va ser la intervenció d'Elsa Artadi, una de les principals veus de la formació, que dijous es va posicionar en contra de signar el decret de convocatòria dels comicis a principis d'agost

"Ara el que toca és un Govern valent, que afronti la triple crisi que tenim. Ara mateix no podem fer mítings, ni sortir a cap escenari a ballar, perquè estem retrocedint a fases anteriors de la pitjor crisi sanitària que hem viscut", va assenyalar l'exconsellera i diputada, ben connectada amb Carles Puigdemont.


En aquest sentit, les fonts consultades assenyalen que dins del Govern -també a les conselleries de JxCat, el partit del president- existeixen veus contràries a la convocatòria immediata. Tampoc Puigdemont, que tot just acaba d'arrencar el nou partit amb el qual vol lluitar per l'hegemonia en les properes eleccions, és partidari de celebrar la votació a principis d'octubre, tot i que en públic ha confiat sense matisos en el parer de Torra per fixar les eleccions al calendari.

El president sempre ha dit, en tot cas, que no les convocarà fins que la situació sanitària estigui "encarrilada" i, per ara, no ho està. També hi ha dirigents de JxCat que insisteixen, en tot cas, que Torra "no afluixarà" en els seus plans de fer les eleccions a principis de la tardor. La potestat és només seva.



Si la situació no està encarrilada és perquè els contagis diaris estan per sobre dels mil, i perquè la Generalitat està tenint problemes a l'hora de rastrejar els contactes i fins la setmana entrant no serà capaç de fer -si es compleixen les previsions anunciades fa tan sols uns dies- fins a 30.000 proves PCR diàries. Dins l'executiu, a banda, ha crescut el malestar -especialment a les conselleries de JxCat, segons relaten diverses fonts- amb la gestió que està fent Salut, amb Alba Vergés -ERC- al capdavant. Torra, la setmana passada, la va urgir a nomenar un responsable de Salut Pública, plaça vacant des que va plegar Joan Guix, i li va posar damunt la taula el nom d' Argimon, nova cara pública del Govern en clau de coronavirus i ja habitual davant dels mitjans.

El cert, en tot cas, és que ningú sap com evolucionarà la pandèmia tot i les recomanacions de quedar-se a casa a l'àrea metropolitana, a Lleida i a municipis de l'Alt Empordà, de manera que és impossible de predir quina serà la situació a la tardor. En un tuit, Torra assenyalava ahir que són dies "decisius i crítics", i compartia una informació d'un mitjà alemany en el qual s'alertava d'una segona onada. Ja hi ha experts, com ara el doctor Bonaventura Clotet, que alerten que l'inici del curs escolar pot estar en risc si la situació evoluciona com ho està fent fins ara.

Existeixen dirigents que aposten per signar el decret de convocatòria al setembre, la qual cosa comportaria celebrar els comicis al novembre

Les veus de JxCat que defensen no convocar les eleccions a l'agost indiquen que una segona onada no es pot afrontar amb un executiu en funcions i un Parlament aturat, sobretot si cal posar en marxa noves mesures de xoc que permetin contenir el virus.

Tot i això, de moment és inamovible la data del 17 de setembre, en la qual Torra està citat al Tribunal Suprem per avaluar si es converteix en ferma la inhabilitació per la pancarta del llaç groc dictada al desembre pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ja el va dur -previ xoc amb ERC- a veure's desposseït de l'acta de diputat.

La idea del president era convocar abans que el Suprem li tragués la competència per citar la ciutadania a les urnes, és a dir, abans de ser inhabilitat. Continuant amb aquesta idea, també hi ha dirigents que aposten per signar el decret de convocatòria al setembre, la qual cosa comportaria celebrar els comicis al novembre.

La competència per decidir sobre la qüestió -almenys fins que es pronunciï l'alt tribunal- és de Torra, però en el debat també hi tindrà veu i vot Puigdemont, al capdavant d'una JxCat que no tancarà el procés congressual fins al 3 d'octubre i que no posarà en marxa les primàries per triar candidat -plaça reservada per ell- fins que es convoquin les eleccions.

Si Torra no convoca abans de ser inhabilitat i es vol allargar la legislatura, JxCat i ERC estarien obligats a buscar un candidat per mantenir-la viva i continuar fent front a la crisi sanitària

També hi ha veus que defensen que el president no convoqui a l'agost perquè, en clau de batalla judicial internacional sobre el seu cas, una sentència desfavorable del Suprem permetria argumentar que es va produir un perjudici irreparable: treure-li la capacitat de convocar les eleccions.

En cas que Torra no signi el decret abans de la previsible condemna, això sí, la legislatura entraria en una situació complexa, perquè hauria de deixar el càrrec i, temporalment, l'assumiria el vicepresident Pere Aragonès, que no tindria entre les seves competències cridar la ciutadania a les urnes.

Davant d'això, JxCat i ERC tindrien diversos escenaris damunt la taula. Un d'ells és deixar córrer el rellotge amb Aragonès de president en funcions fins que passin quatre mesos i les eleccions siguin automàtiques. L'altre, mirar de consensuar un candidat que assumeixi temporalment el relleu de Torra amb l'únic argument de mantenir viva la legislatura per afrontar la crisi del coronavirus.

Aquest candidat hauria de rebre, això sí, el vot favorable o l'abstenció de la CUP o els comuns. Segur que totes les possibilitats seran analitzades per Torra i també per Puigdemont i Oriol Junqueras, líder d'ERC, que aquestes setmanes han reprès el contacte sovintejat per abordar la situació.





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació