Junts per Catalunya

Puigdemont situa JxCat com el «corrent central» per culminar la independència

El líder de la formació, en el congrés fundacional, sosté que la República "compartida" és l'única manera que té Catalunya de sobreviure i manté que el partit no serà "sectari ni excloent"

per Oriol March , 25 de juliol de 2020 a les 13:35 |
Carles Puigdemont, en la fundació de JxCat. | JxCat
Junts per Catalunya (JxCat), el nou partit polític impulsat per Carles Puigdemont, ja és una realitat. Dos anys i vuit mesos després de néixer amb aquest nom com a candidatura a les eleccions catalanes del 2017, celebrades sota el 155 i encara sota l'influx del referèndum de l'1-O i la declaració d'independència, JxCat ha fet aquest dissabte el primer pas com a formació política amb protagonisme per a Puigdemont, els exiliats -Toni Comín i Lluís Puig, màxim dirigent del procés congressual-, els presos -Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn- i bona part dels càrrecs electes i institucionals d'aquest espai, que aspira a ser hegemònic en les propers comicis.

El format del conclave, que serà exclusivament telemàtic per la situació de crisi sanitària i que es tancarà el 3 d'octubre amb la votació final de les ponències organitzativa i d'estratègica política, s'ha basat en una desfilada dels principals responsables de la formació. En especial Puigdemont, que ha estat l'encarregat de tancar l'acte fent una apel·lació a JxCat com el "corrent central" per culminar la independència. L'ha definit, de fet, com una República "compartida", perquè s'ha de fer "entre tots". No s'ha estalviat crítiques a la monarquia, amb qui ha buscat el cos a cos tota la setmana.


L'expresident de la Generalitat ha assegurat que l'independentisme té el repte de ser clar a l'hora de definir els procediments per culminar el procés, però també ha volgut puntualitzar que els partidaris de la unitat d'Espanya han de clarificar els costos de la dependència estatal. "El camí de la independència és ple d'incerteses, però el camí de la dependència té unes certeses que no deixem cap lloc al dubte", ha assenyalat l'eurodiputat de JxCat, que ha indicat que l'aspiració de la nova formació aquest: "Reforçar l'aliança dels qui som al mateix bàndol". No hi ha hagut cap dard a ERC amb excepció de Jordi Turull, que ha carregat contra la "rendició vestida de pragmatisme".


Turull també ha estat un dels protagonismes de l'acte en compartir plató amb Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Sànchez, amb els quals comparteix empresonament a Lledoners, però també amb Meritxell Borràs, exconsellera de Governació en el referèndum de l'1-O i que havia abandonat -fins avui- la primera fila de la política. La intervenció més política de tots ells l'ha fet Sànchez, que ha definit JxCat un partit "del poble" que aspira a la síntesi ideològica i a vertebrar una "hegemonia forta" a través de persones que encara no siguin independentistes. Com Puigdemont i Toni Comín, que ha intervingut amb un vídeo gravat, ha reforçat la idea que "no sobra ningú", una frase que arriba en ple distanciament amb un PDECat que de moment no se suma al projecte. El projecte, ha assenyalat l'expresident en la seva intervenció, no serà "sectari ni excloent".

En l'acte hi han participat els principals dirigents institucionals de la formació -Comín, per exemple, ha situat la unitat com un "imperatiu" i JxCat com a estendard d'aquest esperit-, amb Laura Borràs, Albert Batet, Gemma Geis i Anna Erra com a principals protagonistes al costat de Marta Madrenas i Elsa Artadi. El president Quim Torra, que ha aprofitat per reivindicar el paper del Govern com a gestor de la crisi sanitària -ha admès que la situació és "crítica", en tot cas-, ha demanat que l'independentisme superi el 50% a les properes eleccions, la data de les quals encara és una incògnita.


A través de vídeos també hi han participat consellers com Miquel Buch -a qui des del xat de YouTube que acompanyava el directe s'ha demanat la dimissió per part d'uns quants usuaris- i Jordi Puigneró, així com també cares de la Convergència més clàssica, com és el cas de Xavier Trias i Josep Maria Cullell, els dos consellers amb Jordi Pujol. Dirigents territorials del PDECat com Mayte Rivero, Pep Berga -alcalde d'Olot- i Miquel Noguer -alcalde de Banyoles- han participat breument, com també bona part dels diputats de JxCat. Rull ha destacat el seu passat a CDC, i ha defensat la "síntesi" de cara al futur.

L'acte, presentat per Pilar Calvo, ha comptat amb la presència de Carles Valls, alcalde de Balenyà i que nominalment és el president de la formació fins que se n'esculli un de nou. Valls va ser situat al càrrec a través d'una assemblea telemàtica -avançada per NacióDigital- que va permetre  a Puigdemont prendre el control de les sigles amb l'assessorament de Quim Jubert, membre de la direcció de la Crida -associació en vies de desaparèixer- i un dels encarregats de redactar la nova ponència organitzativa.

Després de l'arrencada del congrés, la setmana que hi ha temps fins divendres per presentar candidatures a la direcció. Es voten en tres blocs: la presidència, acompanyada d'un màxim de quatre vicepresidències, a través de llista tancada i desbloquejada; el secretari general, en grup amb el secretari d'organització i el secretari de finances, que també es vota amb llista tancada i desbloquejada; i els 18 membres restants de la cúpula, que es trien amb llistes obertes i paritàries. És a dir: hi entraran les nou dones i nou homes més votats pels afiliats, siguin de la candidatura que siguin, com ja va passar en el congrés de la Crida.


Per la presidència, es dona per fet que qui hi optarà serà el mateix Puigdemont, i són amplis els sectors que situen Sànchez com a secretari general tot i la seva situació d'empresonat i condemnat per sedició. Els presos de JxCat també hi podrien jugar un paper, en la nova cúpula, així com també noms com els d'Elsa Artadi, Marta Madrenas, Anna Erra, Albert Batet i algun dels membres de l'actual Govern. Pel que fa al candidat a la Generalitat, espai reservat per a Puigdemont, les primàries encara no estan definides. El debat se centra, més aviat, en el número dos efectiu, plaça a la qual aspiren noms com els de Puigneró, Damià Calvet i Borràs.

Encaix sense resoldre

JxCat ha arribat a la fundació sense haver resolt l'encaix amb el PDECat, que no s'hi ha integrat en constatar que no tenia "garantida" la representació del seu projecte. Les negociacions s'han allargat durant les últimes setmanes i continuaran durant el mes d'agost, però el clima està enrarit entre el president de la formació, David Bonvehí, i Puigdemont i Sànchez, que s'han encarregat de negociar amb ell. La maniobra per quedar-se les sigles de JxCat va portar la situació al límit, i hi ha un sector de la direcció que aposta, si cal, per anar a les eleccions en solitari.


El PDECat celebra dijous vinent un consell nacional que és clau per al seu futur. El seu portaveu, Marc Solsona, va defensar ahir en dues entrevistes a Catalunya Ràdio i a SER Catalunya que els militants que s'hagin afiliat al nou projecte de l'expresident haurien de donar-se de baixa del PDECat en un exercici "honest". El partit no permet la doble militància però, almenys de moment, tant Puigdemont com els presos i altres dirigents -és el cas de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona- no han estripat el carnet malgrat haver-se afiliat a JxCat. La nova formació no decidirà fins al 3 d'octubre si permet o no la doble militància en base a la redacció final de la ponència organitzativa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació