La setmana horrible de Trump

La gestió de la pandèmia i les enquestes situen l'actual president per darrere de Biden, que ha rebut el suport d'Obama i potenciarà la seva figura de gestor

Donald Trump, amb mascareta.
Donald Trump, amb mascareta. | @RealDonaldTrump
25 de juliol del 2020
Aquesta setmana han passat moltes coses en la cursa cap a la Casa Blanca i cap de bona per a l'actual inquilí del 1600 de Pennsilvània Avenue. Donald Trump, empès per les enquestes en alguns dels anomenats estats claus -i no per les elevades taxes d'infectats o mortalitat per la Covid-19-, va decidir dues coses: tornar a fer rodes de premsa diàries i recomanar l'ús de la mascareta després de quatre mesos de resistència a fer-ho. Analitzem ara les enquestes, que ens estan aportant moltes dades per saber l'estat d'ànim actual dels nord-americans respecte a la presidència de Trump.

Segons la mitjana de sondejos publicats en aquests moments, segons Realpolitics, si el proper dimarts fossin les eleccions -recordem que seran el 3 de novembre, per tant encara falten 90 dies- el guanyador en vot popular i en vot del col·legi electoral seria claríssimament Joe Biden, candidat dels demòcrates. Fins i tot es podria parlar d'una victòria aclaparadora per a Biden, i d'una derrota humiliant per a l'actual president. Que no per al partit republicà, però d'això en faré una explicació més endavant.

En vot popular, el candidat demòcrata li trauria gairebé nou punts a Trump. Tinguem present que Hillary Clinton ja va derrotar l'actual president per gairebé dos punts en aquest aspecte, la qual cosa voldria dir que es quadriplicaria la diferència respecte a fa quatre anys. Però com ja sabem -en les darreres eleccions va ser així-, el més important no és guanyar en vot popular sinó en el vot del col·legi electoral, i aquí Trump també patiria un correctiu important.

El mapa de colors blau i vermell amb què es pinten els estats entre demòcrates i republicans s'assemblaria molt al del 2012, quan Barack Obama va derrotar a Mitt Rommey per una diferència en el vot del col·legi electoral de 332 a 206. En comparació amb el 2016, Trump podria retenir per als republicans Iowa i Ohio però Pennsilvània, Michigan, Wisconsin, Florida passarien a mans demòcrates, com també Carolina del Nord -com el 2008- i a més hi afegirien Arizona, que en els darrers setanta anys només un cop ha votat per aquest partit, en l'any de la reelecció de Bill Clinton el 1996.

Ohio, que és considerat l'estat que fa de termòmetre -tal com diu la dita, qui hi guanya s'endú la presidència-, en aquest cas no seria així per tercera vegada en més de 120 anys i sempre sent un demòcrata qui ho aconsegueix -primer va ser Franklin D. Roosevelt i després John F. Kennedy-, fent que no sigui imprescindible en aquestes eleccions.


Per què perd Trump? Les enquestes, a banda de dir-nos qui guanyaria a cada estat i qui seria possiblement el guanyador de les eleccions, ens expliquen el per què de les coses, i les últimes ens estan donant l'explicació de per què Trump pot perdre. Les dades comparades entre les eleccions de fa quatre anys entre el president i Hillary Clinton amb les projeccions del duel Biden-Trump expliquen molt clarament per què el primer pot guanyar les eleccions. El republicà perd cinc punts entre els blancs amb estudis universitaris, mentre que el demòcrata en guanyaria set.

També entre els blancs amb estudis no universitaris perd suports l'actual president, en aquest cas quatre punts respecte al 2016, mentre que Biden n'augmentaria dos. Entre els votants afroamericans, les coses es mantindrien punt amunt, punt avall respecte a fa quatre anys, obtenint els demòcrates gairebé el 90% dels electors d'aquest segment de la població. Els llatins són l'únic grup on els demòcrates podrien patir un lleuger retorcés respecte a fa quatre anys, però també hem de tenir en compte que és on hi ha el nombre més gran d'indecisos en aquests moments i que possiblement tornaran a donar suport pel partit demòcrata al voltant del 65%.

Per últim he deixat la dada que possiblement és més significativa: l'electorat més gran de 65 anys va donar suport a Trump amb un 56% i a Hillary Clinton amb un 45%, i ara aquestes dades s'han capgirat. Fins al punt que seria un 45% per al president Trump i un 50% per Biden. Aquestes dades expliquen molt clarament per què el candidat demòcrata pot guanyar les eleccions del 3 de novembre.

Sublevació entre els republicans

Al partit republicà hi ha començat aquesta setmana una -de moment- petita sublevació. Segur que, si el 3 de novembre Trump no aconsegueix la reelecció, passarà a ser una guerra civil amb tota regla. Dos diferents grups dins la formació, Republican Voters Against Trump i Lincoln Project, units per la mateixa causa, estan demanant el vot dels republicans per Biden. Això és com si els militants del PP haguessin fet campanya a favor de Pedro Sánchez. Impensable, oi?

Doncs això és el que aquests dos grups estan fent en aquests moments, invertint molts diners en anuncis publicitaris per derrotar Trump, fet que indica que molts republicans de l'establishment que s'han sentit menystinguts pel seu president en aquests quatre anys estan prenent posicions cara el futur. Segons ells, el motiu que els mou a demanar el vot pel candidat demòcrata és que amb l'actual president s'han perdut els valors tradicionals dels republicans i que només amb la seva derrota els podran tornar a recuperar.

Continuem amb més coses que ens ha aportat aquesta setmana i que no han estat menors. Barack Obama i Biden han fet un vídeo posant en qüestió tota la gestió de la crisi sanitària de la Covid-19 que està duent a terme Trump, que en part també és una crítica duríssima a la supressió en bona part de l'Obamacare. També han posat l'èmfasi en el fet que, quan ells dos van obtenir la presidència i la vicepresidència el 2008, en tan sols un mes van posar les bases per sortir de la greu crisi financera que estava patint Estats Units després de la bombolla immobiliària i financera que s'havia punxat quatre mesos abans amb la caiguda de Lehman Brothers i de bona part del sector financer. Expressat d'una altra manera, Obama va venir a dir: voteu Biden perquè sap gestionar crisis econòmiques -ho ha demostrat en el passat-, i voteu-lo perquè recuperarà l'Obamacare, que en aquesta pandèmia molts l'heu trobat a faltar.

Com hem vist, aquesta setmana han passat moltes coses destacades en l'apassionant cursa cap a la Casa Blanca. Si el que Biden va dir fa unes setmanes es compleix, durant aquesta setmana és molt probable que reveli un dels secrets més ben guardats en el partit demòcrata i en la política dels Estats Units: l'anunci de la dona que l'acompanyarà en el tiquet electoral i que podria ser la primera vicepresidenta del país.