El partit de Puigdemont es posa en marxa en ple distanciament amb el PDECat

Totes les claus per entendre com funcionarà el procés congressual de JxCat, que arrenca aquest dissabte però no es culminarà fins el 3 d'octubre

Carles Puigdemont, en un acte de campanya de JxCat.
Carles Puigdemont, en un acte de campanya de JxCat. | Junts per Catalunya
25 de juliol del 2020
Actualitzat a les 11:18h
Juliol sempre és un mes agitat per a Carles Puigdemont. Fa dos anys va posar en marxa la Crida Nacional per la República, que aspirava a ser una plataforma que unís tot l'independentisme i ara quedarà superada, i aquest dissabte arrenca l'aventura com a partit polític de Junts per Catalunya (JxCat). Un procés que s'ha allargat durant mesos i que, segons els impulsors, ha de culminar dotant d'una estructura de formació política convencional l'espai que s'ha anat configurant des del 21-D del 2017, quan es va estrenar a les urnes fent servir els drets electorals i la logística que tenia el PDECat.

La relació amb la formació hereva de Convergència ha estat turbulenta al llarg de els últimes setmanes i, de fet, s'arriba a l'acte fundacional de JxCat en ple distanciament entre Puigdemont i el partit en el qual encara milita. Aquestes són totes les claus per entendre el funcionament del congrés del nou projecte, quins en seran els protagonistes i quin escenari s'obrirà immediatament després de posar-se en marxa. 

1. Quin calendari té el conclave? Arrenca aquest dissabte, però no es tancarà fins el dia 3 d'octubre, que és quan es tancaran definitivament tant la ponència organitzativa com la d'estratègia política. Totes les decisions es prendran de forma telemàtica entre els -per ara- 2.200 afiliats al corrent de pagament que té el projecte.

2. Qui protagonitza l'acte fundacional? Els principals impulsors i dirigents de l'espai. El nom de Puigdemont és el més destacat, però també hi compareixeran Jordi Sànchez, Joaquim Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn -empresonats a Lledoners i amb el tercer grau vigent, de manera que participen a l'acte de forma presencial-, així com Lluís Puig i Toni Comín, que participaran des de Brussel·les al costat de l'expresident. El president de la Generalitat, Quim Torra, també es dirigirà a l'audiència telemàtica.

3. Qui lidera el procés congressual i què es vota dissabte? Una mesa presidida per Puig amb dos vicepresidentes -Elena Fort, diputada, i Montse Rosell, que ja va formar part del mateix òrgan quan es va celebrar el congrés fundacional de la Crida- i sis vocals, que són Glòria Freixa, Imma Gallardo, Raül Garcia, Meritxell Masó -secretària general de Presidència a Palau-, Ricard Pérez i Jordi Sendra.

La mesa del congrés fundacional està presidida per Lluís Puig i l'acte destinarà el protagonisme a Puigdemont i als presos

Les primeres votacions tenen a veure amb els membres de la mesa -els afiliats els han de validar-, amb el reglament del congrés i també amb la proposta de modificació dels estatuts, que es posen al dia. Fins ara, JxCat era una formació instrumental que estava controlada pel PDECat -la va registrar com a partit per evitar que algú altres ho fes-, però Puigdemont la controla des de fa dues setmanes després d'una assemblea telemàtica ordida per l'advocat Quim Jubert, membre de la direcció de la Crida i ara un dels encarregats d'elaborar la ponència organitzativa de JxCat.

4. Quan i com s'escollirà la direcció?Els dies 7, 8 i 9 d'agost, també de forma telemàtica. Fins divendres vinent hi ha temps per presentar candidatures, i la campanya interna s'allargarà fins al final. La setmana que ve, per tant, serà especialment intensa. La cúpula té una presidència, que es vota acompanyada de fins a un màxim de quatre vicepresidències amb llista tancada i desbloquejada. Després hi ha el bloc del secretari general, que es presenta en grup amb un secretari d'organització i un secretari de finances. La votació, com en el cas anterior, és amb llista tancada i desbloquejada. I, per acabar, s'han de triar els 18 membres restants de la direcció, que es fa amb llistes obertes. És a dir: les 18 persones més votades, provinguin de la candidatura que provinguin, entren a la cúpula, que serà paritària.

5. Qui formarà part de la cúpula? És una de les preguntes que sobrevolen el congrés i, de fet, tota la negociació prèvia. Es dona per descomptat que Puigdemont en serà el president sense oposició. Tant a les vicepresidències com a la secretaria general, durant tot el procés han anat sobrevolant els noms dels presos, en especial Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, tot i la condemna per sedició pel referèndum i els fets de la tardor del 2017 dictada pel Tribunal Suprem. Oriol Junqueras, per exemple, continua com a president d'ERC malgrat el veredicte de 13 anys de presó que va rebre a l'octubre. 

Dins dels membres del Govern amb aspiracions en el futur del partit, Miquel Buch era un dels que s'havia ofert per pilotar organitzativament la nau, però ara està centrat en la gestió de la crisi sanitària i el seu perfil és vist amb reticències pels sectors més independents arran de l'actuació dels Mossos durant la legislatura, ja sigui a Poblet aquesta setmana o bé durant la sentència del Tribunal Suprem contra els líders de l'1-O.

Pel que fa a la resta de membres de la direcció, els noms que guanyen pes són els d'Elsa Artadi, Marta Madrenas i Anna Erra -aquestes dues últimes alcaldesses de Girona i de Vic, respectivament-, amb la possibilitat que també s'hi sumin dirigents que formen part del Govern -Damià Calvet, Meritxell Budó- o bé del grup parlamentari -Albert Batet, Eduard Pujol i Gemma Geis, entre d'altres-. Tots seran propers a Puigdemont.

6. Quan creuen que han de ser les eleccions? Els impulsors asseguren no voler interferir en la decisió que prengui Torra, però Artadi va ser taxativa aquest dijous: no es poden fer comicis a curt termini mentre no remeti la pandèmia. "Ara toca un Govern valent i no fer mítings", va assegurar en una roda de premsa telemàtica.

7. Quan s'escollirà el candidat a la Generalitat? Quan hi hagi convocades les eleccions es desplegarà un reglament específic. El favorit per ser cap de cartell és Puigdemont, acompanyat d'un número dos efectiu. Entre els aspirants, els consellers Calvet i Puigneró i també Laura Borràs, cap de files de JxCat a Madrid.

8. Què pensa JxCat? En els argumentaris interns -publicats per NacióDigital- es desmarquen de l'etiqueta de centredreta, i es presenten com a moviment transversal, més aviat desplaçat cap al centreesquerra. La ponència d'estratègia política -que, com l'organitzativa, es començarà a perfilar a través d'un debat telemàtic amb els afiliats, encarregats d'enviar propostes- estarà redactada per Rull, Sànchez, Artadi, Comín, Madrenas, Josep Maria Forné, Marina Geli i Glòria Plana.

9. Quina relació tindrà amb el PDECat? De moment, tensa i sense encaix després de mesos de negociació. La jornada d'ahir va servir per constatar la distància: Marc Solsona, portaveu del PDECat, va convidar els afiliats que s'han sumat a JxCat a deixar el partit, i Bonvehí, en un missatge als militants, va constatar que la formació de Puigdemont havia estat la culpable de "no fer possible" l'entesa. Tot i això, es continuarà parlant a partir de la fundació de JxCat per veure si es pot reconduir la situació, ni que sigui per acabar anant junts a les eleccions.

El PDECat, a banda, celebra un consell nacional clau pel seu futur dijous vinent. La direcció insisteix que no es vol dissoldre, i que està preparada per concórrer a les eleccions en solitari. Malgrat això, diverses fonts alerten que pot quedar "buit per dins", en la mesura que li marxin les bases i també càrrecs electes i territorials. De fet, els dos actors fa setmanes que dissenyen un balanç d'actius i passius per veure amb quina força compten a l'hora de defensar en solitari els seus projectes.


En aquest sentit, al grup parlamentari català hi ha majoria d'afins a JxCat, però a Madrid la situació està empatada, amb quatre representants per banda. Es dona per fet que en territoris com Osona, el Gironès, la Garrotxa i el Baix Ebre, per citar-ne només quatre, hi haurà una suma rellevant cap al projecte de Puigdemont, que assegura no voler els drets electorals que va obtenir el PDECat el 21-D en coalició amb CDC.

10. Artur Mas hi jugarà un paper? No. De fet, ni tan sols participarà en l'acte fundacional. Davant l'ambient de trencadissa, ja ha fet saber a totes les parts que si l'encaix entre JxCat i el PDECat és inviable, cal apostar per la coalició.