26
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
27
de juliol
a les
22:05h
"Del Suprem no n'espero justícia, sé que és venjança", deia dijous l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, just després de saber-se que el Tribunal Suprem havia canviat les regles del joc en ple partit. Tots els presos polítics es van afanyar a fer comentaris en el mateix sentit un cop va transcendir que la sala presidida per Manuel Marchena, que va condemnar els líders independentistes a penes d'entre nou i tretze anys de presó pels delictes de sedició i malversació, acabava de posar les bases per tombar els seus permisos per treballar i fer voluntariat, i revertir el tercer grau. Amb l'independentisme, el Suprem s'ha mostrat especialment intransigent, conducta que contrasta amb casos com el dels ultres de Blanquerna.
El bloqueig sistemàtic del Suprem a qualsevol flexibilització de la pena dels líders independentistes s'ha fet, en determinats casos, amb actuacions controvertides, com quan va amenaçar els funcionaris de les presons catalanes amb un delicte de prevaricació si permetien que els presos polítics -no els comuns- passessin el confinament a casa seva durant les setmanes més crítiques de l'emergència sanitària. La decisió d'aquesta setmana de declarar-se competent per resoldre els recursos de l'article 100.2 del reglament penitenciari trenca amb la manera de fer que hi ha hagut fins ara a les audiències provincials, amb sales especialitzades en dret penitenciari. "Si el Suprem es declara competent, buidarà de funcions seccions de l'audiència que treballen bé. El sentenciador ja té la seva funció, no està format en tractament penitenciari", alertava fa uns dies a NacióDigital Berta Armengol, advocada especialista en Dret Penitenciari.
La resolució del Suprem fixa doctrina i tanca un debat que hi havia entre juristes sobre qui havia de resoldre els recursos contra el 100.2. Alhora, també indica que la sala penal no té cap intenció de rebaixar la pressió contra l'independentisme. Aquesta intransigència no ha estat la mateixa en altres casos. El més recent, poques hores després de posar els fonaments per tornar a tancar els presos en les properes setmanes, fa referència al cas dels ultres que van assaltar el centre de Blanquerna a Madrid. El Suprem, fent cas a la petició del Tribunal Constitucional (TC), va rebaixar la condemna contra els feixistes que van irrompre en un acte de la Diada de 2013. El veredicte de l'alt tribunal considera que no existeix l'agreujant de discriminació ideològica i condemna els acusats a penes de menys de tres anys de presó. Serà l'Audiència de Madrid qui haurà d'ordenar si han d'entrar o no a la presó. De moment, continuen lliures.
Un altre exemple de criteri més flexible en el Suprem ha estat amb els joves d'Altsasu, empresonats per una baralla de bar. L'Audiència Nacional els va condemnar a penes d'entre dos i tretze anys de presó pels delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. Una condemna molt dura. Tots ells van recórrer a l'alt tribunal, que els va rebaixar lleugerament la condemna amb penes d'entre un any i mig, i nou i mig de presó, eliminant també l'agreujant de discriminació.
En el cas d'Altsasu, la Fiscalia no s'hi va oposar, cosa que no ha passat amb els líders independentistes, en què el ministeri públic ha estat l'actor més bel·ligerant a l'hora de recórrer qualsevol flexibilització de les condemnes, ja sigui via permisos penitenciaris o amb l'article 100.2. En els pròxims dies presentarà recurs contra el tercer grau, que quedarà automàticament suspès gràcies també a l'última decisió del Suprem.
La segona part de la "venjança"
El judici a l'independentisme que va tenir lloc el 2019 al Suprem va ser considerat per l'independentisme com una "venjança". Aquesta setmana, la sala penal ha posat les bases per executar-ne la segona part, després d'uns mesos de relatiu silenci en què els presos han pogut sortir habitualment de la presó mitjançant el 100.2. Aquesta via s'ha demostrat efectiva fins ara i esquivava el Suprem, que no hi tenia competència. Ara, però, això canvia. El Suprem no només s'ha declarat competent per resoldre sobre l'article 100.2, que ha permès als presos polítics sortir regularment de la presó, sinó que ha dissenyat un escenari que, un cop quedi tombat el tercer grau dels presos polítics, farà molt més difícil que puguin sortir de la presó.
Com ho ha fet? Ara com ara, el Suprem té a les seves mans el 100.2 i el tercer grau dels líders independentistes, però a més ha dotat la Fiscalia de més força a l'hora de bloquejar qualsevol flexibilització de pena. Fins ara, el 100.2 i el tercer grau tenien caràcter executiu fins que un tribunal no digués el contrari, però a partir de la resolució de l'alt tribunal, un sol recurs del ministeri públic serà suficient per deixar en suspens qualsevol mesura que permeti, encara que sigui temporalment, l'excarceració dels presos.
D'aquesta manera, en les pròximes setmanes els nou dirigents independentistes es poden trobar en la situació de deixar de tenir un règim de tercer grau més o menys flexible (quan la Fiscalia hi presenti recurs i, en última instància, quan el Suprem decideixi) per passar a un segon grau molt més tancat, que no podrà tenir el 100.2 amb tanta facilitat com fins ara, per les noves normes dictades per la sala que presideix Manuel Marchena. En aquesta nova etapa que s'obre, seran habituals els estira-i-arronsa entre les presons catalanes i els tribunals fins que, o bé la Fiscalia deixi de presentar recursos, o bé el Suprem consideri que els presos poden tornar a sortir de la presó.
El bloqueig sistemàtic del Suprem a qualsevol flexibilització de la pena dels líders independentistes s'ha fet, en determinats casos, amb actuacions controvertides, com quan va amenaçar els funcionaris de les presons catalanes amb un delicte de prevaricació si permetien que els presos polítics -no els comuns- passessin el confinament a casa seva durant les setmanes més crítiques de l'emergència sanitària. La decisió d'aquesta setmana de declarar-se competent per resoldre els recursos de l'article 100.2 del reglament penitenciari trenca amb la manera de fer que hi ha hagut fins ara a les audiències provincials, amb sales especialitzades en dret penitenciari. "Si el Suprem es declara competent, buidarà de funcions seccions de l'audiència que treballen bé. El sentenciador ja té la seva funció, no està format en tractament penitenciari", alertava fa uns dies a NacióDigital Berta Armengol, advocada especialista en Dret Penitenciari.
La resolució del Suprem fixa doctrina i tanca un debat que hi havia entre juristes sobre qui havia de resoldre els recursos contra el 100.2. Alhora, també indica que la sala penal no té cap intenció de rebaixar la pressió contra l'independentisme. Aquesta intransigència no ha estat la mateixa en altres casos. El més recent, poques hores després de posar els fonaments per tornar a tancar els presos en les properes setmanes, fa referència al cas dels ultres que van assaltar el centre de Blanquerna a Madrid. El Suprem, fent cas a la petició del Tribunal Constitucional (TC), va rebaixar la condemna contra els feixistes que van irrompre en un acte de la Diada de 2013. El veredicte de l'alt tribunal considera que no existeix l'agreujant de discriminació ideològica i condemna els acusats a penes de menys de tres anys de presó. Serà l'Audiència de Madrid qui haurà d'ordenar si han d'entrar o no a la presó. De moment, continuen lliures.
Un altre exemple de criteri més flexible en el Suprem ha estat amb els joves d'Altsasu, empresonats per una baralla de bar. L'Audiència Nacional els va condemnar a penes d'entre dos i tretze anys de presó pels delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. Una condemna molt dura. Tots ells van recórrer a l'alt tribunal, que els va rebaixar lleugerament la condemna amb penes d'entre un any i mig, i nou i mig de presó, eliminant també l'agreujant de discriminació.
En el cas d'Altsasu, la Fiscalia no s'hi va oposar, cosa que no ha passat amb els líders independentistes, en què el ministeri públic ha estat l'actor més bel·ligerant a l'hora de recórrer qualsevol flexibilització de les condemnes, ja sigui via permisos penitenciaris o amb l'article 100.2. En els pròxims dies presentarà recurs contra el tercer grau, que quedarà automàticament suspès gràcies també a l'última decisió del Suprem.
La segona part de la "venjança"
El judici a l'independentisme que va tenir lloc el 2019 al Suprem va ser considerat per l'independentisme com una "venjança". Aquesta setmana, la sala penal ha posat les bases per executar-ne la segona part, després d'uns mesos de relatiu silenci en què els presos han pogut sortir habitualment de la presó mitjançant el 100.2. Aquesta via s'ha demostrat efectiva fins ara i esquivava el Suprem, que no hi tenia competència. Ara, però, això canvia. El Suprem no només s'ha declarat competent per resoldre sobre l'article 100.2, que ha permès als presos polítics sortir regularment de la presó, sinó que ha dissenyat un escenari que, un cop quedi tombat el tercer grau dels presos polítics, farà molt més difícil que puguin sortir de la presó.
Com ho ha fet? Ara com ara, el Suprem té a les seves mans el 100.2 i el tercer grau dels líders independentistes, però a més ha dotat la Fiscalia de més força a l'hora de bloquejar qualsevol flexibilització de pena. Fins ara, el 100.2 i el tercer grau tenien caràcter executiu fins que un tribunal no digués el contrari, però a partir de la resolució de l'alt tribunal, un sol recurs del ministeri públic serà suficient per deixar en suspens qualsevol mesura que permeti, encara que sigui temporalment, l'excarceració dels presos.
D'aquesta manera, en les pròximes setmanes els nou dirigents independentistes es poden trobar en la situació de deixar de tenir un règim de tercer grau més o menys flexible (quan la Fiscalia hi presenti recurs i, en última instància, quan el Suprem decideixi) per passar a un segon grau molt més tancat, que no podrà tenir el 100.2 amb tanta facilitat com fins ara, per les noves normes dictades per la sala que presideix Manuel Marchena. En aquesta nova etapa que s'obre, seran habituals els estira-i-arronsa entre les presons catalanes i els tribunals fins que, o bé la Fiscalia deixi de presentar recursos, o bé el Suprem consideri que els presos poden tornar a sortir de la presó.