24
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
19:31h
David Bonvehí, president del PDECat, ha enviat una carta a la militància quan queden poques hores perquè es produeixi l'arrencada del congrés fundacional de Junts per Catalunya (JxCat), formació impulsada per Carles Puigdemont i altres dirigents que, al seu torn, encara militen a la formació hereva de CDC. En aquesta comunicació interna, que s'ha enviat aquest migdia a tots els associats, Bonvehí lamenta que JxCat no "garanteixi" la presència del PDECat "ni del que representa". El text constata una manca d'acord que, si es fa definitiva, amenaça amb una escissió camí de les eleccions.
"A dia d'avui, malgrat els esforços ingents per part del PDECat, la voluntat com a partit de transitar cap a JxCat no ha estat possible ja que el nou instrument que es constitueix demà ha fet una crida a sumar persones a títol individual i en canvi no garanteix que el PDECat i el que representem hi sigui. No obstant, la direcció del partit i qui els parla no està deixant d'aportar propostes per tal que aquesta transició sigui possible", assenyala Bonvehí en la missiva als afiliats. De moment, la nova JxCat disposa de 2.200 inscrits, els quals participaran al congrés fundacional.
"Mostrem tot el nostre respecte cap al nou partit. Però també vull demanar respecte pel nostre partit, que el proper 30 de juliol celebrarà un consell nacional per aprofundir en aquestes qüestions de les quals us estic parlant. Anirem decidint entre tots i totes el nostre futur com a partit, com sempre hem fet", destaca el president de la formació nacionalista, que també reivindica el llegat dels últism quaranta anys.
El text també mostra interès en definir prioritats al marge del procés català. "Tenim identificats els reptes de futur que té la societat catalana: la crisi post-Covid, el reequilibri territorial, les empreses i els autònoms, el món rural, la cultura i medi ambient, la cerca d'oportunitats per Catalunya en l'ecosistema europeu, la defensa de la propietat privada, la defensa del model d'escola i sanitat catalana, els nous models de teletreball i tants i tants d'altres que tenim en un futur immediat, i que són els objectius pels quals hem de treballar", reflexiona el dirigent nacionalista.
La direcció del PDECat s'ha reunit aquest divendres des de les 8.30 per abordar la imminent posada en marxa de JxCat. La cita, liderada per Bonvehí, es tornarà a produir dilluns vinent, amb la nova formació havent arrencat els seus passos i amb intenció de continuar les converses amb Puigdemont i els presos de l'espai. En paral·lel, el portaveu del PDECat, Marc Solsona, ha fet un avís tant a Catalunya Ràdio com a la SER Catalunya: els afiliats del partit que s'hagin fet de JxCat l'haurien d'abandonar.
"No hi ha acord. JxCat vol diluir les nostres sigles i la seva gent", ha remarcat Solsona, que ha demanat "honestedat" als militants que s'han apuntat a la nova formació liderada per Carles Puigdemont. Dins d'aquest grup hi ha perfils tan notable com l'expresident de la Generalitat, però també els presos -Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn- i també exiliats com Lluís Puig. "Hi ha una intencionalitat brutal", ha dit, en els dirigents que, tenint carnet del PDECat, s'han fet del nou projecte. Malgrat això, a la cita de la cúpula Bonvehí ha insistit en la necessitat de continuar negociant.
Els estatuts de la formació hereva de CDC no permeten la doble militància, però JxCat no ho decidirà fins al 3 d'octubre, dia en què està previst que s'aprovi la ponència organitzativa. A banda de Puigdemont i els presos -Rull i Turull són dos dels dirigents amb més pes intern dins del PDECat-, també hi ha alcaldesses rellevants que s'han fet del nou projecte, com ara Anna Erra (Vic) o Marta Madrenas (Girona). També Lluís Guinó, que és membre de la cúpula del partit, forma part del grup impulsor. Membres del Govern com Meritxell Budó, Jordi Puigneró, Miquel Buch i Damià Calvet s'han sumat al projecte, i algun d'ells -com Calvet- redactarà la ponència organitzativa.
Dins la direcció existeixen perfils -el mateix Bonvehí, però també Ferran Bel, Marc Castells, Montserrat Candini, el mateix Solsona- que recelen de la integració dins de la nova formació perquè temen pel futur orgànic del partit. Marta Madrenas i Elsa Artadi, portaveus del grup impulsor de JxCat, van evitar ahir, en el transcurs d'una roda de premsa telemàtica, demanar la dissolució o liquidació del PDECat, i van confiar que hi hagi una "entesa" a partir del dia 25. De fet, Puigdemont i Bonvehí han continuat tenint contacte sovintejat i es preparen per continuar negociant els propers dies.
El partit també té assenyalat en vermell el dia 30, dijous vinent, dia en què està previst un consell nacional -previsiblement telemàtic- en el qual es debatrà el futur de la formació. Ja fa dies que l'organització -capitanejada per Mercè Conesa, presidenta del màxim òrgan entre congressos- treballa perquè se celebri. S'hi haurà de debatre la relació amb el nou projecte i també la situació dels dirigents que s'han fet militants del partit de Puigdemont, com és el cas dels presos i també de membres del Govern.
El xoc és i ha estat evidennt a la direcció del PDECat, on hi ha perfils que estan completament alineats amb l'estratègia de l'expresident de la Generalitat i que fa dies que mediten sortir de la cúpula. De moment només ho ha fet Montserrat Morante -al seu torn secretària general provisional de JxCat i participant en la maniobra que va permetre a Puigdemont controlar les sigles-, però els noms de Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró i Joan Pere Gómez podrien ser els següents. En la reunió de la direcció d'avui, però, no hi ha hagut cap intervenció en aquest sentit.
A partir d'aquest dissabte, en tot cas, JxCat enceta un procés congressual que els portarà a escollir la direcció entre els dies 7, 8 i 9 d'agost. Hi haurà tres blocs per votar: la presidència, que va acompanyada fins a quatre vicepresidències; la secretaria general, que es vota conjuntament amb la secretaria d'organització i la de finances a través d'una llista tancada desbloquejada; i la resta de 18 membres de la cúpula, que es fa amb llistes obertes i complint criteris estrictes de paritat, com diu el reglament.