24
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
14:10h
El ple municipal de Barcelona ha aprovat dues proposicions amb contingut de declaració institucional perquè la Fiscalia i el govern espanyol investiguin l'espionatge a polítics independentistes a través dels seus dispositius mòbils amb el programa Pegasus. El president del Parlament, Roger Torrent, el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel o el director tècnic del Consell per la República, Sergi Miquel, són alguns dels afectats.
Les proposicions han estat presentades per separat per ERC i JxCat i en els dos casos han estat transaccionades amb Barcelona en Comú. PSC, PP i Barcelona pel Canvi hi han votat en contra, mentre que Ciutadans s'ha abstingut.
Les propostes reclamen al govern espanyol que investigui l'ús de Pegasus i aclareixi qui va prendre a decisió d'intervenir dispositius electrònics de rivals polítics. Tot plegat, després que la investigació periodística que ha destapat el cas aclarís que el CNI disposava d'aquest programa. El ple també insta la Fiscalia a investigar i en el cas de la proposta presentada per ERC també exigeix una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats i depurar responsabilitats polítiques, incloses dimissions i cessaments.
Des d'ERC, el regidor Jordi Coronas ha insistit a demanar al govern espanyol si tenia constància de l'espionatge i a aclarir si es planteja obrir una investigació oficial. Per part de Junts per Catalunya, Jordi Martí ha emmarcat els casos d'espionatge en la "guerra bruta" que, segons ha dit, va començar en l'època de Felipe González a la Moncloa. "Les clavegueres han estat utilitzades quan ha convingut", ha dit.
L'alcaldessa, Ada Colau, ha pres la paraula durant el debat per traslladar el seu suport al regidor republicà Ernest Maragall, un dels afectats per l'espionatge. El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ha estat l'encarregat de defensar el vot a favor de Barcelona en Comú. "Hem de demanar més investigació perquè estem davant d'indicis", ha dit Serra, que ha insistit que no es tracta d'un "cas aïllat" a l'estat espanyol. Serra també ha lamentat que ERC i JxCat no hagin estat més "flexibles" per aconseguir que més grups municipals donessin suport a la proposta.
Un dels que no ho han fet és el PSC, que s'ha desmarcat de l'acord, dividint així la postura del govern municipal. La tinent d'alcaldia Laia Bonet ha qualificat de "greus" els casos d'espionatge però ha insistit que no hi ha "certeses". A més, ha recordat que el govern espanyol s'ha desmarcat dels fets. "No tenim cap dubte que el govern espanyol farà el que calgui per aclarir què ha succeït", ha assegurat Bonet, que ha argumentat el vot negatiu perquè les proposicions d'ERC i JxCat "donen per fet" qui és el culpable de l'espionatge. Barcelona pel Canvi i PP també han votat en contra de les dues declaracions institucionals, mentre que Ciutadans s'ha abstingut.
El tanatori a Sants tira endavant
L'antic Happy Parc del carrer Comtes de Bell-lloc, al barri de Sants, serà un tanatori amb quatre sales de vetlla. Així ho ha ratificat aquest divendres el ple municipal de l'Ajuntament de Barcelona, amb els vots favorables de Barcelona en Comú, PSC i Barcelona pel Canvi, l'abstenció d'ERC, Ciutadans i PP i el vot contrari de JxCat. El projecte de Funeraria San Ricardo, doncs, tira endavant tot i l'oposició veïnal.
Una oposició veïnal liderada per la Plataforma Stop Tanatori Sants. El col·lectiu veu "inadequat" l'emplaçament de l'equipament. En primer lloc, els veïns que en formen part consideren que afectaria la mobilitat d'una zona que, segons asseguren, ja pateix "col·lapses".
També consideren que la presència d'escoles a la zona fa "incoherent" que el tanatori s'instal·li en aquest punt. L'edifici està al costat del local d'assaig dels Castellers de Sants i la plataforma també considera "inadequada" aquesta proximitat. També preveuen que la instal·lació de l'equipament acabi provocant una sobreocupació de l'espai públic.
Al ple d'aquest divendres, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha assegurat que el projecte no "convenç" però ha argumentat que l'Ajuntament no el pot frenar perquè compleix amb tots els requisits legals. "Hem intentat que aquest edifici tingués un ús diferent però és de titularitat privada", ha dit. L'edifici és un immoble singular d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Modest Feu i Estrada.
Des de l'oposició, ERC ha permès la tramitació del projecte amb la seva abstenció però ha retret al govern municipal que no "hagi fet la feina" en relació als serveis funeraris de la ciutat. El regidor Jordi Coronas ha recordat la venda del 15% de la participació a Barcelona Serveis Funeraris, mentre la funerària pública -un dels projectes estrella de Colau- no ha vist la llum.
El regidor de Ciutadans Celestino Corbacho ha criticat que l'Ajuntament no hagi explorat totes les "vies d'acord" per buscar emplaçaments alternatius per al tanatori, mentre que JxCat és l'únic grup de l'oposició que ha votat en contra del projecte pel seu impacte en la mobilitat, els comerços, l'espai pública i la vida associativa del barri, segons ha defensat la regidora Neus Munté.
Llum verda al fons contra la crisi
El ple municipal de Barcelona ha donat llum verda al fons pressupostari de 90 milions d'euros destinat a pal·liar els efectes de la crisi a la ciutat. El fons s'ha dissenyat a través d'una modificació de crèdit dels comptes del 2020, pactats entre Barcelona en Comú, PSC, ERC i JxCat. Avui, el fons s'ha aprovat amb el vot de favor de comuns, socialistes, PP i Barcelona pel canvi. ERC, JxCat i Ciutadans s'han abstingut. El pla extraordinàri es destinarà a finançar despesa social i mesures com l'ampliació de terrasses.
El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha reivindicat la reacció "ràpida" del govern municipal i ha agraït a l'oposició el seu treball conjunt. El regidor de Pressupostos, Jordi Martí, també ha celebrat l'acord però ha alertat que el pla de xoc per aquest 2020 precedeix un debat sobre els pressupostos del 2021 que haurà de començar a la tardor.
En aquest sentit, des d'ERC el regidor Jordi Castellana ha reclamat la necessitat de l'Ajuntament de poder recórrer al superàvit i als romanents. "Si no hi tenim accés, potser salvarem el match ball però després no tindrem eines per abordar la crisi", ha dit.
Des de Junts per Catalunya Elsa Artadi s'ha expressat en termes similars i ha avisat que "una foto no resol els problemes".
El debat sobre l'ús del superàvit i els romanents ha protagonitzat la sessió plenària d'aquest divendres. Abans del debat sobre el fons de 90 milions d'euros contra la crisi, l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una declaració institucional per reclamar a l'Estat que permeti al consistori utilitzar tot el superàvit municipal. La proposta s'ha debatut en una sessió extraordinària del ple, la convocatòria de la qual ha estat forçada per ERC, JxCat, Ciutadans el PP i Barcelona pel Canvi. Barcelona en Comú i el PSC s'han sumat a la petició, que s'ha aprovat per unanimitat.
Per ara, el govern espanyol permet als ajuntaments utilitzar només una part del superàvit. La Moncloa preveu que els consistoris gastin 5.000 milions del superàvit en forma de préstec a l'Estat, que retornaria el 35% del total el 2020 i el 2021 i la resta en un termini de 10 anys.
Des de Barcelona, però, l'Ajuntament reclama poder utilitzar lliurement el superàvit i els romanents. De fet el govern municipal ja s'havia compromès a recórrer al superàvit per impulsar el paquet d'inversions contra la crisi del coronavirus.
Aquest divendres, al ple, el regidor d'ERC Jordi Castellana ha alertat que la capital tindrà un problema "molt greu" si l'Estat no dona llum verda a la seva demanda, mentre que des de JxCat Elsa Artadi ha qüestionat al govern municipal com es quadrarà el pla d'inversions contra la crisi si no es disposa d'aquests diners.
La sessió ha estat marcada per l'encreuament d'acusacions entre JxCat i els grups del govern municipal. D'una banda, Artadi, ha recordat a Barcelona en Comú i al PSC la participació dels seus espais polítics al govern espanyol, mentre que socialistes i comuns han retret a Artadi que obviés el suport de Convergència i Unió a l'aprovació de les lleis de racionalització i sostenibilitat de l'administració local i d'estabilitat pressupostària, que impossibiliten la utilització dels superàvits i la generació de deute. Jaume Collboni, a més, també ha reclamat que la Generalitat saldi el deute que té amb l'Ajuntament.
Des de Ciutadans, María Luz Guilarte ha acusat al govern municipal prioritzar els seus interessos "partidistes", mentre que Josep Bou (PP) ha qualificat d'"inacceptable" la intenció del govern espanyol de finançar-se a través dels ajuntaments. Des de Barcelona pel Canvi, Eva Parera, ha reclamat al govern municipal que intensifiqui les negociacions amb l'Estat. "Barcelona és el motor econòmic de Catalunya i Espanya, no ens podem quedar enrere", ha dit.
Les proposicions han estat presentades per separat per ERC i JxCat i en els dos casos han estat transaccionades amb Barcelona en Comú. PSC, PP i Barcelona pel Canvi hi han votat en contra, mentre que Ciutadans s'ha abstingut.
Les propostes reclamen al govern espanyol que investigui l'ús de Pegasus i aclareixi qui va prendre a decisió d'intervenir dispositius electrònics de rivals polítics. Tot plegat, després que la investigació periodística que ha destapat el cas aclarís que el CNI disposava d'aquest programa. El ple també insta la Fiscalia a investigar i en el cas de la proposta presentada per ERC també exigeix una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats i depurar responsabilitats polítiques, incloses dimissions i cessaments.
Des d'ERC, el regidor Jordi Coronas ha insistit a demanar al govern espanyol si tenia constància de l'espionatge i a aclarir si es planteja obrir una investigació oficial. Per part de Junts per Catalunya, Jordi Martí ha emmarcat els casos d'espionatge en la "guerra bruta" que, segons ha dit, va començar en l'època de Felipe González a la Moncloa. "Les clavegueres han estat utilitzades quan ha convingut", ha dit.
L'alcaldessa, Ada Colau, ha pres la paraula durant el debat per traslladar el seu suport al regidor republicà Ernest Maragall, un dels afectats per l'espionatge. El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ha estat l'encarregat de defensar el vot a favor de Barcelona en Comú. "Hem de demanar més investigació perquè estem davant d'indicis", ha dit Serra, que ha insistit que no es tracta d'un "cas aïllat" a l'estat espanyol. Serra també ha lamentat que ERC i JxCat no hagin estat més "flexibles" per aconseguir que més grups municipals donessin suport a la proposta.
Un dels que no ho han fet és el PSC, que s'ha desmarcat de l'acord, dividint així la postura del govern municipal. La tinent d'alcaldia Laia Bonet ha qualificat de "greus" els casos d'espionatge però ha insistit que no hi ha "certeses". A més, ha recordat que el govern espanyol s'ha desmarcat dels fets. "No tenim cap dubte que el govern espanyol farà el que calgui per aclarir què ha succeït", ha assegurat Bonet, que ha argumentat el vot negatiu perquè les proposicions d'ERC i JxCat "donen per fet" qui és el culpable de l'espionatge. Barcelona pel Canvi i PP també han votat en contra de les dues declaracions institucionals, mentre que Ciutadans s'ha abstingut.
El tanatori a Sants tira endavant
L'antic Happy Parc del carrer Comtes de Bell-lloc, al barri de Sants, serà un tanatori amb quatre sales de vetlla. Així ho ha ratificat aquest divendres el ple municipal de l'Ajuntament de Barcelona, amb els vots favorables de Barcelona en Comú, PSC i Barcelona pel Canvi, l'abstenció d'ERC, Ciutadans i PP i el vot contrari de JxCat. El projecte de Funeraria San Ricardo, doncs, tira endavant tot i l'oposició veïnal.
Una oposició veïnal liderada per la Plataforma Stop Tanatori Sants. El col·lectiu veu "inadequat" l'emplaçament de l'equipament. En primer lloc, els veïns que en formen part consideren que afectaria la mobilitat d'una zona que, segons asseguren, ja pateix "col·lapses".
També consideren que la presència d'escoles a la zona fa "incoherent" que el tanatori s'instal·li en aquest punt. L'edifici està al costat del local d'assaig dels Castellers de Sants i la plataforma també considera "inadequada" aquesta proximitat. També preveuen que la instal·lació de l'equipament acabi provocant una sobreocupació de l'espai públic.
Al ple d'aquest divendres, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha assegurat que el projecte no "convenç" però ha argumentat que l'Ajuntament no el pot frenar perquè compleix amb tots els requisits legals. "Hem intentat que aquest edifici tingués un ús diferent però és de titularitat privada", ha dit. L'edifici és un immoble singular d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Modest Feu i Estrada.
Des de l'oposició, ERC ha permès la tramitació del projecte amb la seva abstenció però ha retret al govern municipal que no "hagi fet la feina" en relació als serveis funeraris de la ciutat. El regidor Jordi Coronas ha recordat la venda del 15% de la participació a Barcelona Serveis Funeraris, mentre la funerària pública -un dels projectes estrella de Colau- no ha vist la llum.
El regidor de Ciutadans Celestino Corbacho ha criticat que l'Ajuntament no hagi explorat totes les "vies d'acord" per buscar emplaçaments alternatius per al tanatori, mentre que JxCat és l'únic grup de l'oposició que ha votat en contra del projecte pel seu impacte en la mobilitat, els comerços, l'espai pública i la vida associativa del barri, segons ha defensat la regidora Neus Munté.
Llum verda al fons contra la crisi
El ple municipal de Barcelona ha donat llum verda al fons pressupostari de 90 milions d'euros destinat a pal·liar els efectes de la crisi a la ciutat. El fons s'ha dissenyat a través d'una modificació de crèdit dels comptes del 2020, pactats entre Barcelona en Comú, PSC, ERC i JxCat. Avui, el fons s'ha aprovat amb el vot de favor de comuns, socialistes, PP i Barcelona pel canvi. ERC, JxCat i Ciutadans s'han abstingut. El pla extraordinàri es destinarà a finançar despesa social i mesures com l'ampliació de terrasses.
El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha reivindicat la reacció "ràpida" del govern municipal i ha agraït a l'oposició el seu treball conjunt. El regidor de Pressupostos, Jordi Martí, també ha celebrat l'acord però ha alertat que el pla de xoc per aquest 2020 precedeix un debat sobre els pressupostos del 2021 que haurà de començar a la tardor.
En aquest sentit, des d'ERC el regidor Jordi Castellana ha reclamat la necessitat de l'Ajuntament de poder recórrer al superàvit i als romanents. "Si no hi tenim accés, potser salvarem el match ball però després no tindrem eines per abordar la crisi", ha dit.
Des de Junts per Catalunya Elsa Artadi s'ha expressat en termes similars i ha avisat que "una foto no resol els problemes".
El debat sobre l'ús del superàvit i els romanents ha protagonitzat la sessió plenària d'aquest divendres. Abans del debat sobre el fons de 90 milions d'euros contra la crisi, l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una declaració institucional per reclamar a l'Estat que permeti al consistori utilitzar tot el superàvit municipal. La proposta s'ha debatut en una sessió extraordinària del ple, la convocatòria de la qual ha estat forçada per ERC, JxCat, Ciutadans el PP i Barcelona pel Canvi. Barcelona en Comú i el PSC s'han sumat a la petició, que s'ha aprovat per unanimitat.
Per ara, el govern espanyol permet als ajuntaments utilitzar només una part del superàvit. La Moncloa preveu que els consistoris gastin 5.000 milions del superàvit en forma de préstec a l'Estat, que retornaria el 35% del total el 2020 i el 2021 i la resta en un termini de 10 anys.
Des de Barcelona, però, l'Ajuntament reclama poder utilitzar lliurement el superàvit i els romanents. De fet el govern municipal ja s'havia compromès a recórrer al superàvit per impulsar el paquet d'inversions contra la crisi del coronavirus.
Aquest divendres, al ple, el regidor d'ERC Jordi Castellana ha alertat que la capital tindrà un problema "molt greu" si l'Estat no dona llum verda a la seva demanda, mentre que des de JxCat Elsa Artadi ha qüestionat al govern municipal com es quadrarà el pla d'inversions contra la crisi si no es disposa d'aquests diners.
La sessió ha estat marcada per l'encreuament d'acusacions entre JxCat i els grups del govern municipal. D'una banda, Artadi, ha recordat a Barcelona en Comú i al PSC la participació dels seus espais polítics al govern espanyol, mentre que socialistes i comuns han retret a Artadi que obviés el suport de Convergència i Unió a l'aprovació de les lleis de racionalització i sostenibilitat de l'administració local i d'estabilitat pressupostària, que impossibiliten la utilització dels superàvits i la generació de deute. Jaume Collboni, a més, també ha reclamat que la Generalitat saldi el deute que té amb l'Ajuntament.
Des de Ciutadans, María Luz Guilarte ha acusat al govern municipal prioritzar els seus interessos "partidistes", mentre que Josep Bou (PP) ha qualificat d'"inacceptable" la intenció del govern espanyol de finançar-se a través dels ajuntaments. Des de Barcelona pel Canvi, Eva Parera, ha reclamat al govern municipal que intensifiqui les negociacions amb l'Estat. "Barcelona és el motor econòmic de Catalunya i Espanya, no ens podem quedar enrere", ha dit.