25
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
26
de juliol
a les
10:37h
L’oci nocturn està en el punt de mira. La Generalitat va ordenar aquest divendres el tancament de les discoteques, sales de ball i sales de festa a tot Catalunya. Salut ja s'havia mostrat favorable a la mesura i la postura del Govern no ha agradat al sector, que se sent “estigmatitzat” i “assenyalat”. Asseguren que se’ls culpabilitza d’una nova onada de brots que, tal com expliquen, tenen a veure amb festes privades, esdeveniments clandestins i “botellons”.
NacióDigital ha parlat amb algunes de les discoteques insígnia del país. Una d’elles, Razzmatazz. “Hem perdut mig milió d’euros en aquests quatre mesos”, lamenta Lluís Torrents, codirector de la sala. Explica que se senten "desemparats" per l’administració i que no reben respostes. Tenen la sort que, en ser una sala de concerts, poden accedir a ajudes culturals, tot i que asseguren és insuficient per una estructura tan gran. “Hem rebut un ajut de 30.000 euros del Departament de Cultura: benvinguts siguin! Però no ens arriba ni per pagar el lloguer d’un mes”, diu.
L’emblemàtica sala -abans coneguda com a Zeleste- té 130 persones contractades, gairebé totes en ERTO. Tot i ser una de les discoteques més grans del país, expliquen que l'epidèmia fa que tothom pengi d'un fil. “Si això dura molt temps, Razzmatazz tancarà irremeiablement, i aquí no quedarà ningú”, manifesta el codirector de la sala. Defensa que el seu sector forma part de la cultura i és també essencial per a la població. “Els avions van plens, el metro està a rebentar i hi ha hagut brots al sector hortofructícola i carni. Però ningú es planteja tancar res. I a nosaltres, la majoria sense obrir des del març, se’ns culpabilitza de tot. És una bogeria”, lamenta.
La Sala Apolo, al Paral·lel de Barcelona, no obre des del març. El director de la històrica discoteca, Alberto Guijarro, explica que han de sufragar unes despeses de 115.000 euros cada mes i se’n surten amb préstecs. “Si la cosa s’allarga un any, no ho podrem aguantar, els diners no són infinits”, comenta. Però aquesta sala també organitza activitats al Fòrum, a l’aire lliure. “Això ens ha donat una mica de vida i ens estem plantejant de fer més actuacions a partir del setembre, potser tirant cap a l’esperit dels antics cafè-teatres del Paral·lel", afirma. D’altres, com Otto Zutz opten per evitar qualsevol mena de declaracions. "Estem bloquejats, sense futur i les sales tancades. No podem dir res més”, asseguren.
Són poques les discoteques que sí que han obert. Ho han fet, sobretot, aquelles més exclusives que congreguen afluències més reduïdes. És a dir, moltes que no són sales dedicades a la contractació musical, sinó més aviat locals amb taules, ampolles de cava, bengales i Zones VIP.
Es calcula que, a tot Catalunya, tan sols un 5% de les sales de música han obert, segons l'Associació de Sales de Concerts (Assac). En el cas dels locals d’oci, com per exemple els bars musicals, ho han fet en un 40%. En els darrers quatre mesos, s’estima que el sector de l’oci nocturn a Barcelona ha perdut uns 40 milions d’euros, segons l'Assac.
És segur anar a la discoteca?
El sector defensa que anar a les discoteques és segur. Sobretot al·leguen que disposen d’un reguitzell de mesures de seguretat que, en festes privades o clandestines, són inexistents. Joaquim Boadas, president de la patronal d’oci nocturn Fecasarm, explica que amb el 50% de l’aforament i els protocols dels locals hi ha més seguretat que en “botellons” al carrer, per exemple. “El sector hauria d’estar obert, fins i tot amb pista de ball”, diu. Boadas comenta que són espais controlats on es poden fer rastrejos en cas de brots i sancionar o expulsar aquells qui incompleixin la normativa sanitària. El secretari general de l'entitat va reaccionar aquest divendres amb duresa a l'anunci de tancament i va acusar el Govern d'actuar amb "mala fe i nocturnitat". Avui l'entitat ha fet un pas més i ha anunciat que denunciarà la decisió de la Generalitat al TSJC.
Del sector de l’oci nocturn en depenen 37.000 llocs de treball i demanen un pla de rescat econòmic a Quim Torra. En un contundent escrit signat pel Gremi de les Sales de Festa juntament amb les entitats Fecalon i Assac, asseguren que la gestió del Govern està sent confusa i inadequada. A més, diuen que són l'únic sector al qual se li prohibeix la seva essència i raó de ser: poder ballar a la pista.
La Generalitat ha argumentat que les discoteques són un dels punts on hi havia més risc de registrar brots de coronavirus. Els responsables de Salut també assenyalen que aquests brots tenen una capacitat d'expansió més gran que, per exemple, els que es produeixen en l'àmbit familiar. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha avisat que el Govern serà "escrupolós" amb la prohibició d'obertura.
Fins ara, les restriccions han estat laxes en alguns locals. Alguns clients asseguren a NacióDigital que han pogut accedir a la pista d'alguns locals i ballar-hi, malgrat estar prohibit. Recentment han anat a discoteques barcelonines que feien els ulls grossos amb les restriccions. “En entrar ens van fer posar gel i la mascareta, però a partir de les tres de la matinada la pista estava bastant plena, com si res”, comenta una jove estudiant que va sortir fa unes setmanes.
D’altres ens relaten que han anat a sales on era impossible fer-ho. Hi havia mesures que evitaven que ningú entrés a les zones de ball que, en alguns casos, s’havien convertit en una mena de bar amb taules i cadires. “No podíem aixecar-nos per ballar perquè hi havia personal de seguretat que et feia un toc d’atenció”, explica un noi que va passar un dissabte nit en un local de la zona del Port Olímpic.
NacióDigital ha parlat amb algunes de les discoteques insígnia del país. Una d’elles, Razzmatazz. “Hem perdut mig milió d’euros en aquests quatre mesos”, lamenta Lluís Torrents, codirector de la sala. Explica que se senten "desemparats" per l’administració i que no reben respostes. Tenen la sort que, en ser una sala de concerts, poden accedir a ajudes culturals, tot i que asseguren és insuficient per una estructura tan gran. “Hem rebut un ajut de 30.000 euros del Departament de Cultura: benvinguts siguin! Però no ens arriba ni per pagar el lloguer d’un mes”, diu.
L’emblemàtica sala -abans coneguda com a Zeleste- té 130 persones contractades, gairebé totes en ERTO. Tot i ser una de les discoteques més grans del país, expliquen que l'epidèmia fa que tothom pengi d'un fil. “Si això dura molt temps, Razzmatazz tancarà irremeiablement, i aquí no quedarà ningú”, manifesta el codirector de la sala. Defensa que el seu sector forma part de la cultura i és també essencial per a la població. “Els avions van plens, el metro està a rebentar i hi ha hagut brots al sector hortofructícola i carni. Però ningú es planteja tancar res. I a nosaltres, la majoria sense obrir des del març, se’ns culpabilitza de tot. És una bogeria”, lamenta.
La Sala Apolo, al Paral·lel de Barcelona, no obre des del març. El director de la històrica discoteca, Alberto Guijarro, explica que han de sufragar unes despeses de 115.000 euros cada mes i se’n surten amb préstecs. “Si la cosa s’allarga un any, no ho podrem aguantar, els diners no són infinits”, comenta. Però aquesta sala també organitza activitats al Fòrum, a l’aire lliure. “Això ens ha donat una mica de vida i ens estem plantejant de fer més actuacions a partir del setembre, potser tirant cap a l’esperit dels antics cafè-teatres del Paral·lel", afirma. D’altres, com Otto Zutz opten per evitar qualsevol mena de declaracions. "Estem bloquejats, sense futur i les sales tancades. No podem dir res més”, asseguren.
Lluís Torrents, codirector de Razzmatazz: "Hem perdut mig milió d'euros en quatre mesos"
Són poques les discoteques que sí que han obert. Ho han fet, sobretot, aquelles més exclusives que congreguen afluències més reduïdes. És a dir, moltes que no són sales dedicades a la contractació musical, sinó més aviat locals amb taules, ampolles de cava, bengales i Zones VIP.
Es calcula que, a tot Catalunya, tan sols un 5% de les sales de música han obert, segons l'Associació de Sales de Concerts (Assac). En el cas dels locals d’oci, com per exemple els bars musicals, ho han fet en un 40%. En els darrers quatre mesos, s’estima que el sector de l’oci nocturn a Barcelona ha perdut uns 40 milions d’euros, segons l'Assac.
És segur anar a la discoteca?
El sector defensa que anar a les discoteques és segur. Sobretot al·leguen que disposen d’un reguitzell de mesures de seguretat que, en festes privades o clandestines, són inexistents. Joaquim Boadas, president de la patronal d’oci nocturn Fecasarm, explica que amb el 50% de l’aforament i els protocols dels locals hi ha més seguretat que en “botellons” al carrer, per exemple. “El sector hauria d’estar obert, fins i tot amb pista de ball”, diu. Boadas comenta que són espais controlats on es poden fer rastrejos en cas de brots i sancionar o expulsar aquells qui incompleixin la normativa sanitària. El secretari general de l'entitat va reaccionar aquest divendres amb duresa a l'anunci de tancament i va acusar el Govern d'actuar amb "mala fe i nocturnitat". Avui l'entitat ha fet un pas més i ha anunciat que denunciarà la decisió de la Generalitat al TSJC.
Del sector de l’oci nocturn en depenen 37.000 llocs de treball i demanen un pla de rescat econòmic a Quim Torra. En un contundent escrit signat pel Gremi de les Sales de Festa juntament amb les entitats Fecalon i Assac, asseguren que la gestió del Govern està sent confusa i inadequada. A més, diuen que són l'únic sector al qual se li prohibeix la seva essència i raó de ser: poder ballar a la pista.
El sector ha demanat un pla de rescat econòmic a Quim Torra
La Generalitat ha argumentat que les discoteques són un dels punts on hi havia més risc de registrar brots de coronavirus. Els responsables de Salut també assenyalen que aquests brots tenen una capacitat d'expansió més gran que, per exemple, els que es produeixen en l'àmbit familiar. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha avisat que el Govern serà "escrupolós" amb la prohibició d'obertura.
Fins ara, les restriccions han estat laxes en alguns locals. Alguns clients asseguren a NacióDigital que han pogut accedir a la pista d'alguns locals i ballar-hi, malgrat estar prohibit. Recentment han anat a discoteques barcelonines que feien els ulls grossos amb les restriccions. “En entrar ens van fer posar gel i la mascareta, però a partir de les tres de la matinada la pista estava bastant plena, com si res”, comenta una jove estudiant que va sortir fa unes setmanes.
D’altres ens relaten que han anat a sales on era impossible fer-ho. Hi havia mesures que evitaven que ningú entrés a les zones de ball que, en alguns casos, s’havien convertit en una mena de bar amb taules i cadires. “No podíem aixecar-nos per ballar perquè hi havia personal de seguretat que et feia un toc d’atenció”, explica un noi que va passar un dissabte nit en un local de la zona del Port Olímpic.