24
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
12:08h
L'antic Happy Parc del carrer Comtes de Bell-lloc, al barri de Sants, serà un tanatori amb quatre sales de vetlla. Així ho ha ratificat aquest divendres el ple municipal de l'Ajuntament de Barcelona, amb els vots favorables de Barcelona en Comú, PSC i Barcelona pel Canvi, l'abstenció d'ERC, Ciutadans i PP i el vot contrari de JxCat. El projecte de Funeraria San Ricardo, doncs, tira endavant tot i l'oposició veïnal.
Una oposició veïnal liderada per la Plataforma Stop Tanatori Sants. El col·lectiu veu "inadequat" l'emplaçament de l'equipament. En primer lloc, els veïns que en formen part consideren que afectaria la mobilitat d'una zona que, segons asseguren, ja pateix "col·lapses".
També consideren que la presència d'escoles a la zona fa "incoherent" que el tanatori s'instal·li en aquest punt. L'edifici està al costat del local d'assaig dels Castellers de Sants i la plataforma també considera "inadequada" aquesta proximitat. També preveuen que la instal·lació de l'equipament acabi provocant una sobreocupació de l'espai públic.
Al ple d'aquest divendres, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha assegurat que el projecte no "convenç" però ha argumentat que l'Ajuntament no el pot frenar perquè compleix amb tots els requisits legals. "Hem intentat que aquest edifici tingués un ús diferent però és de titularitat privada", ha dit. L'edifici és un immoble singular d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Modest Feu i Estrada.
Des de l'oposició, ERC ha permès la tramitació del projecte amb la seva abstenció però ha retret al govern municipal que no "hagi fet la feina" en relació als serveis funeraris de la ciutat. El regidor Jordi Coronas ha recordat la venda del 15% de la participació a Barcelona Serveis Funeraris, mentre la funerària pública -un dels projectes estrella de Colau- no ha vist la llum.
El regidor de Ciutadans Celestino Corbacho ha criticat que l'Ajuntament no hagi explorat totes les "vies d'acord" per buscar emplaçaments alternatius per al tanatori, mentre que JxCat és l'únic grup de l'oposició que ha votat en contra del projecte pel seu impacte en la mobilitat, els comerços, l'espai pública i la vida associativa del barri, segons ha defensat la regidora Neus Munté.
Llum verda al fons contra la crisi
El ple municipal de Barcelona ha donat llum verda al fons pressupostari de 90 milions d'euros destinat a pal·liar els efectes de la crisi a la ciutat. El fons s'ha dissenyat a través d'una modificació de crèdit dels comptes del 2020, pactats entre Barcelona en Comú, PSC, ERC i JxCat. Avui, el fons s'ha aprovat amb el vot de favor de comuns, socialistes, PP i Barcelona pel canvi. ERC, JxCat i Ciutadans s'han abstingut. El pla extraordinàri es destinarà a finançar despesa social i mesures com l'ampliació de terrasses.
El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha reivindicat la reacció "ràpida" del govern municipal i ha agraït a l'oposició el seu treball conjunt. El regidor de Pressupostos, Jordi Martí, també ha celebrat l'acord però ha alertat que el pla de xoc per aquest 2020 precedeix un debat sobre els pressupostos del 2021 que haurà de començar a la tardor.
En aquest sentit, des d'ERC el regidor Jordi Castellana ha reclamat la necessitat de l'Ajuntament de poder recórrer al superàvit i als romanents. "Si no hi tenim accés, potser salvarem el match ball però després no tindrem eines per abordar la crisi", ha dit.
Des de Junts per Catalunya Elsa Artadi s'ha expressat en termes similars i ha avisat que "una foto no resol els problemes".
El debat sobre l'ús del superàvit i els romanents ha protagonitzat la sessió plenària d'aquest divendres. Abans del debat sobre el fons de 90 milions d'euros contra la crisi, l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una declaració institucional per reclamar a l'Estat que permeti al consistori utilitzar tot el superàvit municipal. La proposta s'ha debatut en una sessió extraordinària del ple, la convocatòria de la qual ha estat forçada per ERC, JxCat, Ciutadans el PP i Barcelona pel Canvi. Barcelona en Comú i el PSC s'han sumat a la petició, que s'ha aprovat per unanimitat.
Per ara, el govern espanyol permet als ajuntaments utilitzar només una part del superàvit. La Moncloa preveu que els consistoris gastin 5.000 milions del superàvit en forma de préstec a l'Estat, que retornaria el 35% del total el 2020 i el 2021 i la resta en un termini de 10 anys.
Des de Barcelona, però, l'Ajuntament reclama poder utilitzar lliurement el superàvit i els romanents. De fet el govern municipal ja s'havia compromès a recórrer al superàvit per impulsar el paquet d'inversions contra la crisi del coronavirus.
Aquest divendres, al ple, el regidor d'ERC Jordi Castellana ha alertat que la capital tindrà un problema "molt greu" si l'Estat no dona llum verda a la seva demanda, mentre que des de JxCat Elsa Artadi ha qüestionat al govern municipal com es quadrarà el pla d'inversions contra la crisi si no es disposa d'aquests diners.
La sessió ha estat marcada per l'encreuament d'acusacions entre JxCat i els grups del govern municipal. D'una banda, Artadi, ha recordat a Barcelona en Comú i al PSC la participació dels seus espais polítics al govern espanyol, mentre que socialistes i comuns han retret a Artadi que obviés el suport de Convergència i Unió a l'aprovació de les lleis de racionalització i sostenibilitat de l'administració local i d'estabilitat pressupostària, que impossibiliten la utilització dels superàvits i la generació de deute. Jaume Collboni, a més, també ha reclamat que la Generalitat saldi el deute que té amb l'Ajuntament.
Des de Ciutadans, María Luz Guilarte ha acusat al govern municipal prioritzar els seus interessos "partidistes", mentre que Josep Bou (PP) ha qualificat d'"inacceptable" la intenció del govern espanyol de finançar-se a través dels ajuntaments. Des de Barcelona pel Canvi, Eva Parera, ha reclamat al govern municipal que intensifiqui les negociacions amb l'Estat. "Barcelona és el motor econòmic de Catalunya i Espanya, no ens podem quedar enrere", ha dit.
Una oposició veïnal liderada per la Plataforma Stop Tanatori Sants. El col·lectiu veu "inadequat" l'emplaçament de l'equipament. En primer lloc, els veïns que en formen part consideren que afectaria la mobilitat d'una zona que, segons asseguren, ja pateix "col·lapses".
També consideren que la presència d'escoles a la zona fa "incoherent" que el tanatori s'instal·li en aquest punt. L'edifici està al costat del local d'assaig dels Castellers de Sants i la plataforma també considera "inadequada" aquesta proximitat. També preveuen que la instal·lació de l'equipament acabi provocant una sobreocupació de l'espai públic.
Al ple d'aquest divendres, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha assegurat que el projecte no "convenç" però ha argumentat que l'Ajuntament no el pot frenar perquè compleix amb tots els requisits legals. "Hem intentat que aquest edifici tingués un ús diferent però és de titularitat privada", ha dit. L'edifici és un immoble singular d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Modest Feu i Estrada.
Des de l'oposició, ERC ha permès la tramitació del projecte amb la seva abstenció però ha retret al govern municipal que no "hagi fet la feina" en relació als serveis funeraris de la ciutat. El regidor Jordi Coronas ha recordat la venda del 15% de la participació a Barcelona Serveis Funeraris, mentre la funerària pública -un dels projectes estrella de Colau- no ha vist la llum.
El regidor de Ciutadans Celestino Corbacho ha criticat que l'Ajuntament no hagi explorat totes les "vies d'acord" per buscar emplaçaments alternatius per al tanatori, mentre que JxCat és l'únic grup de l'oposició que ha votat en contra del projecte pel seu impacte en la mobilitat, els comerços, l'espai pública i la vida associativa del barri, segons ha defensat la regidora Neus Munté.
Llum verda al fons contra la crisi
El ple municipal de Barcelona ha donat llum verda al fons pressupostari de 90 milions d'euros destinat a pal·liar els efectes de la crisi a la ciutat. El fons s'ha dissenyat a través d'una modificació de crèdit dels comptes del 2020, pactats entre Barcelona en Comú, PSC, ERC i JxCat. Avui, el fons s'ha aprovat amb el vot de favor de comuns, socialistes, PP i Barcelona pel canvi. ERC, JxCat i Ciutadans s'han abstingut. El pla extraordinàri es destinarà a finançar despesa social i mesures com l'ampliació de terrasses.
El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha reivindicat la reacció "ràpida" del govern municipal i ha agraït a l'oposició el seu treball conjunt. El regidor de Pressupostos, Jordi Martí, també ha celebrat l'acord però ha alertat que el pla de xoc per aquest 2020 precedeix un debat sobre els pressupostos del 2021 que haurà de començar a la tardor.
En aquest sentit, des d'ERC el regidor Jordi Castellana ha reclamat la necessitat de l'Ajuntament de poder recórrer al superàvit i als romanents. "Si no hi tenim accés, potser salvarem el match ball però després no tindrem eines per abordar la crisi", ha dit.
Des de Junts per Catalunya Elsa Artadi s'ha expressat en termes similars i ha avisat que "una foto no resol els problemes".
El debat sobre l'ús del superàvit i els romanents ha protagonitzat la sessió plenària d'aquest divendres. Abans del debat sobre el fons de 90 milions d'euros contra la crisi, l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una declaració institucional per reclamar a l'Estat que permeti al consistori utilitzar tot el superàvit municipal. La proposta s'ha debatut en una sessió extraordinària del ple, la convocatòria de la qual ha estat forçada per ERC, JxCat, Ciutadans el PP i Barcelona pel Canvi. Barcelona en Comú i el PSC s'han sumat a la petició, que s'ha aprovat per unanimitat.
Per ara, el govern espanyol permet als ajuntaments utilitzar només una part del superàvit. La Moncloa preveu que els consistoris gastin 5.000 milions del superàvit en forma de préstec a l'Estat, que retornaria el 35% del total el 2020 i el 2021 i la resta en un termini de 10 anys.
Des de Barcelona, però, l'Ajuntament reclama poder utilitzar lliurement el superàvit i els romanents. De fet el govern municipal ja s'havia compromès a recórrer al superàvit per impulsar el paquet d'inversions contra la crisi del coronavirus.
Aquest divendres, al ple, el regidor d'ERC Jordi Castellana ha alertat que la capital tindrà un problema "molt greu" si l'Estat no dona llum verda a la seva demanda, mentre que des de JxCat Elsa Artadi ha qüestionat al govern municipal com es quadrarà el pla d'inversions contra la crisi si no es disposa d'aquests diners.
La sessió ha estat marcada per l'encreuament d'acusacions entre JxCat i els grups del govern municipal. D'una banda, Artadi, ha recordat a Barcelona en Comú i al PSC la participació dels seus espais polítics al govern espanyol, mentre que socialistes i comuns han retret a Artadi que obviés el suport de Convergència i Unió a l'aprovació de les lleis de racionalització i sostenibilitat de l'administració local i d'estabilitat pressupostària, que impossibiliten la utilització dels superàvits i la generació de deute. Jaume Collboni, a més, també ha reclamat que la Generalitat saldi el deute que té amb l'Ajuntament.
Des de Ciutadans, María Luz Guilarte ha acusat al govern municipal prioritzar els seus interessos "partidistes", mentre que Josep Bou (PP) ha qualificat d'"inacceptable" la intenció del govern espanyol de finançar-se a través dels ajuntaments. Des de Barcelona pel Canvi, Eva Parera, ha reclamat al govern municipal que intensifiqui les negociacions amb l'Estat. "Barcelona és el motor econòmic de Catalunya i Espanya, no ens podem quedar enrere", ha dit.