24
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
17:01h
Judit Gené, advocada de Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, ha defensat que els seus client van actuar amb escrupolós respecte a la llei, la separació de poders i la defensa del Parlament i els drets dels diputats. "Les acusacions diuen que van desobeir la llei, però la inviolabilitat parlamentària està recollida per la llei", ha apuntat Gené, que ha argumentat que quan els acusats actuen sota la seva condició de parlamentaris, actuen en el marc d'aquest prerrogativa. "No se'ns pot dir que som desobedients perquè estem sotmesos a l'imperi de la llei quan és la llei que tenim aquesta inviolabilitat parlamentària", ha dit Gené, que ha demanat al poder judicial que sigui "respectuós" amb l'imperi de la llei i reconegui que la llei empara la mesa del Parlament.
Gené ha dit que els acusats no volen ser "immunes" davant de la llei, sinó que entenen que la llei els permetia actuar de la manera que ho van fer. "L'acte d'admissió i qualificació és un acte parlamentari, ho deia fins l'any 2016 el TC", ha apuntat, i ha recordat que l'alt tribunal deia que s'havia d'evitar entrar el en fons per evitar un judici previ a la iniciativa. "En cas de dubte, s'havia de protegir els drets fonamentals, i és el que van fer els meus clients", ha apuntat l'advocada, que ha dit que és "impossible" que la mesa faci un treball d'admissió sense una iniciativa prèvia dels grups parlamentaris. "La iniciativa no comença a la mesa, sinó als grups parlamentaris. La mesa ha de qualificar-la i admetre-la de la manera com s'havia fet fins aleshores", ha apuntat. "Això i res més que això és el que han fet els meus clients", ha reblat.
La defensa ha acusat la Fiscalia de "tergiversar" el paper de la mesa. "La mesa és un òrgan del Parlament que té com a funció rebre les iniciatives parlamentàries", ha afirmat Gené, que ha insistit que la mesa fa un "acte parlamentari" quan admet a tràmit una iniciativa. "Els diputats són lliures per votar a favor d'una llei inconstitucional, però quan la mesa vota per permetre que es voti, aleshores no es pot?", s'ha preguntat l'advocada davant del tribunal. "La votació per permetre el debat s'exclou de la inviolabilitat? No em sembla lògic. Només s'explica quan s'intenta forçar l'acusació i canviar la naturalesa d'un òrgan parlamentari", ha afirmat, i ha remarcat que la mesa no és un òrgan administratiu tot i que els pugui fer. La funció principal, ha dit, és fer actes parlamentaris. "Com que ningú està per sobre de la llei i la llei reconeix la inviolabilitat, els tribunals haurien d'absoldre els meus clients que entenen que estan emparats per aquesta prerrogativa reconeguda per la Constitució i l'Esattut", ha dit.
Gené ha negat que el poder legislatiu estigui per sobre de la llei, però tampoc ho està el poder judicial. "És la llei la que reconeix les prerrogatives i exigeix que hi hagi una separació de poders nítida", ha apuntat. L'advocada ha recordat les paraules de l'Advocada de l'Estat, que va dir que la separació de poders "no és absoluta". "Doncs ho hauria de ser", ha etzibat Gené. "Ningú ha dit cap paraula malsonant del TC, només hem dit que en un moment determinat canvia la jurisprudència. Els meus clients entenien que els feien fer una funció que no els pertocava i, si la feien, conculcarien els drets fonamentals dels diputats, dels grups parlamentaris i del Parlament", ha apuntat. "Si no té il·lícit penal el vot per la independència de Catalunya, no pot tenir-lo tampoc el vot per permetre que es voti la independència de Catalunya", ha reblat.
El paper del TC no era tan clar com ara
L'advocada ha afirmat que el TC "ha de declarar inconstitucional" les lleis que aprovi el Parlament i que siguin contràries a l'ordenament jurídic, però no pot vulnerar drets fonamentals dels diputats. En aquest sentit, ha demanat al tribunal situar-se als anys 2015 i 2016. "Van fer una cosa diferent aquells anys que no haguessin fet en les anteriors legislatures? No", ha explicat. Les meses no podien entrar en el contingut de les iniciatives ni inadmetre-les, tal com deia el TC fins a aquell moment, ha detallat Gené. "Els meus clients no van actuar amb ànim de desobeir el TC, sinó de respectar allò que fins aquell moment havia dit el TC que s'havia de respectar", ha remarcat l'advocada.
Gené ha fet referència a les sentències 115/2019 i 128/2019, que "no donen la raó al Parlament". L'advocada ha dit que el 2015, 2016 i 2017 hi havia una jurisprudència que avalava el comportament de la mesa. "Si el TC considera que ha d'explicar el canvi de jurisprudència i assentar doctrina a finals de 2019, significa que el que diuen els més clients és veritat. En el moment dels fets les coses no són com són ara. La claredat en el comportament de la mesa hi era, però en un sentit diferent al d'ara", ha argumentat l'advocada. En aquesta línia, Gené ha dit que els lletrats del Parlament feien costat als postulats dels acusats.
La defensa també ha retret al fiscal que només accepti el criteri dels lletrats quan és favorable a les seves tesis. La Fiscalia, de fet, ha dit que quan els lletrats presentaven al·legacions al TC ho feien "de part i en defensa del Parlament", mentre quan advertien els membres de la mesa ho feien amb llibertat i de manera objectiva. "Això seria fins i tot improcedent", ha lamentat Gené.
Racionalitzar les penes
Gené també ha dit que, en cas de considerar provada la desobediència, "racionalitzi" la pena d'inhabilitació. "Vam cometre el suposat delicte com a membres de la mesa. En cas que el tribunal consideri que hi ha desobediència, els inhabilita per ser alcalde de Besalú al senyor Guinó? Hem d'estendre la inhabilitació a un marc absolut? No hi ha d'haver racionalitat a l'hora d'individualitzar la pena?", ha sol·licitat l'advocada. Així mateix, ha demanat l'absolució dels seus clients i ha demanat al tribunal no convertir-se en la primera sala que condemna els parlamentaris pel fet de parlamentar.
Censurar l'activitat parlamentària als tribunals
L'advocat d’Anna Simó, Raimon Tomàs, ha manifestat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que "l'objecte del debat es circumscriu en si l'activitat parlamentària pot ser limitada preventivament, pot ser censurada" i "si un òrgan jurisdiccional port determinar l'activitat d'un parlament democràtic". Durant el seu informe final en el judici per desobediència a la Mesa del Parlament ha afegit que s'està jutjant "si es pot si es pot perseguir penalment els diputats que amb el seu vot van permetre que l'activitat d’un parlament no es veies sotmès a ingerències externes".
Tomàs ha dit que "durant anys s'ha demonitzat la Mesa i la presidenta del Parlament per una decisió que no van exercir ells sinó el ple". Tomàs ha recordat que el Parlament de Catalunya ha aprovat mocions vinculades al dret a l'autodeterminació des del 1989. Però la situació va canviar amb la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional del 2015, que "va canviar la naturalesa del TC i les seves potestats".
Gené ha dit que els acusats no volen ser "immunes" davant de la llei, sinó que entenen que la llei els permetia actuar de la manera que ho van fer. "L'acte d'admissió i qualificació és un acte parlamentari, ho deia fins l'any 2016 el TC", ha apuntat, i ha recordat que l'alt tribunal deia que s'havia d'evitar entrar el en fons per evitar un judici previ a la iniciativa. "En cas de dubte, s'havia de protegir els drets fonamentals, i és el que van fer els meus clients", ha apuntat l'advocada, que ha dit que és "impossible" que la mesa faci un treball d'admissió sense una iniciativa prèvia dels grups parlamentaris. "La iniciativa no comença a la mesa, sinó als grups parlamentaris. La mesa ha de qualificar-la i admetre-la de la manera com s'havia fet fins aleshores", ha apuntat. "Això i res més que això és el que han fet els meus clients", ha reblat.
La defensa ha acusat la Fiscalia de "tergiversar" el paper de la mesa. "La mesa és un òrgan del Parlament que té com a funció rebre les iniciatives parlamentàries", ha afirmat Gené, que ha insistit que la mesa fa un "acte parlamentari" quan admet a tràmit una iniciativa. "Els diputats són lliures per votar a favor d'una llei inconstitucional, però quan la mesa vota per permetre que es voti, aleshores no es pot?", s'ha preguntat l'advocada davant del tribunal. "La votació per permetre el debat s'exclou de la inviolabilitat? No em sembla lògic. Només s'explica quan s'intenta forçar l'acusació i canviar la naturalesa d'un òrgan parlamentari", ha afirmat, i ha remarcat que la mesa no és un òrgan administratiu tot i que els pugui fer. La funció principal, ha dit, és fer actes parlamentaris. "Com que ningú està per sobre de la llei i la llei reconeix la inviolabilitat, els tribunals haurien d'absoldre els meus clients que entenen que estan emparats per aquesta prerrogativa reconeguda per la Constitució i l'Esattut", ha dit.
Gené ha negat que el poder legislatiu estigui per sobre de la llei, però tampoc ho està el poder judicial. "És la llei la que reconeix les prerrogatives i exigeix que hi hagi una separació de poders nítida", ha apuntat. L'advocada ha recordat les paraules de l'Advocada de l'Estat, que va dir que la separació de poders "no és absoluta". "Doncs ho hauria de ser", ha etzibat Gené. "Ningú ha dit cap paraula malsonant del TC, només hem dit que en un moment determinat canvia la jurisprudència. Els meus clients entenien que els feien fer una funció que no els pertocava i, si la feien, conculcarien els drets fonamentals dels diputats, dels grups parlamentaris i del Parlament", ha apuntat. "Si no té il·lícit penal el vot per la independència de Catalunya, no pot tenir-lo tampoc el vot per permetre que es voti la independència de Catalunya", ha reblat.
El paper del TC no era tan clar com ara
L'advocada ha afirmat que el TC "ha de declarar inconstitucional" les lleis que aprovi el Parlament i que siguin contràries a l'ordenament jurídic, però no pot vulnerar drets fonamentals dels diputats. En aquest sentit, ha demanat al tribunal situar-se als anys 2015 i 2016. "Van fer una cosa diferent aquells anys que no haguessin fet en les anteriors legislatures? No", ha explicat. Les meses no podien entrar en el contingut de les iniciatives ni inadmetre-les, tal com deia el TC fins a aquell moment, ha detallat Gené. "Els meus clients no van actuar amb ànim de desobeir el TC, sinó de respectar allò que fins aquell moment havia dit el TC que s'havia de respectar", ha remarcat l'advocada.
Gené ha fet referència a les sentències 115/2019 i 128/2019, que "no donen la raó al Parlament". L'advocada ha dit que el 2015, 2016 i 2017 hi havia una jurisprudència que avalava el comportament de la mesa. "Si el TC considera que ha d'explicar el canvi de jurisprudència i assentar doctrina a finals de 2019, significa que el que diuen els més clients és veritat. En el moment dels fets les coses no són com són ara. La claredat en el comportament de la mesa hi era, però en un sentit diferent al d'ara", ha argumentat l'advocada. En aquesta línia, Gené ha dit que els lletrats del Parlament feien costat als postulats dels acusats.
La defensa també ha retret al fiscal que només accepti el criteri dels lletrats quan és favorable a les seves tesis. La Fiscalia, de fet, ha dit que quan els lletrats presentaven al·legacions al TC ho feien "de part i en defensa del Parlament", mentre quan advertien els membres de la mesa ho feien amb llibertat i de manera objectiva. "Això seria fins i tot improcedent", ha lamentat Gené.
Racionalitzar les penes
Gené també ha dit que, en cas de considerar provada la desobediència, "racionalitzi" la pena d'inhabilitació. "Vam cometre el suposat delicte com a membres de la mesa. En cas que el tribunal consideri que hi ha desobediència, els inhabilita per ser alcalde de Besalú al senyor Guinó? Hem d'estendre la inhabilitació a un marc absolut? No hi ha d'haver racionalitat a l'hora d'individualitzar la pena?", ha sol·licitat l'advocada. Així mateix, ha demanat l'absolució dels seus clients i ha demanat al tribunal no convertir-se en la primera sala que condemna els parlamentaris pel fet de parlamentar.
Censurar l'activitat parlamentària als tribunals
L'advocat d’Anna Simó, Raimon Tomàs, ha manifestat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que "l'objecte del debat es circumscriu en si l'activitat parlamentària pot ser limitada preventivament, pot ser censurada" i "si un òrgan jurisdiccional port determinar l'activitat d'un parlament democràtic". Durant el seu informe final en el judici per desobediència a la Mesa del Parlament ha afegit que s'està jutjant "si es pot si es pot perseguir penalment els diputats que amb el seu vot van permetre que l'activitat d’un parlament no es veies sotmès a ingerències externes".
Tomàs ha dit que "durant anys s'ha demonitzat la Mesa i la presidenta del Parlament per una decisió que no van exercir ells sinó el ple". Tomàs ha recordat que el Parlament de Catalunya ha aprovat mocions vinculades al dret a l'autodeterminació des del 1989. Però la situació va canviar amb la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional del 2015, que "va canviar la naturalesa del TC i les seves potestats".