24
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
10:39h
La Fiscalia ha arrencat la presentació del seu informe remarcant que no es tracta d'un judici polític ni s'estan jutjant unes ideologies. "No es jutja avui l'independentisme. L'expressió 'causa general' és desafortunada", ha apuntat el fiscal Pedro Ariche. El ministeri públic també ha afirmat que no es jutja el poder legislatiu. "És obligat complir la sentència i les resolucions de jutges i tribunals", ha recordat el fiscal, fent referència a la Constitució. "Cap poder de l'Estat està per sobre de la resta", ha reblat.
El fiscal ha dit que les resolucions judicials es poden criticar però s'han de complir i, en cas de no estar-hi d'acord, presentar recursos. "Els acusats estaven obligats al compliment de la legalitat, no només constitucional sinó també estatutària", ha apuntat Ariche, que ha recordat que el Parlament no és un ens "que hagi de ser desconeixedor de la legalitat i del seu compliment". Així mateix, ha recordat que els càrrecs electes han de jurar o prometre la Constitució. "Aquest jurament implica una intenció d'acatar l'ordre constitucional, que no implica una submissió ideològica al mateix", ha remarcat el ministeri públic.
Segons la Fiscalia, la mesa del Parlament i la presidència de JxSí i la CUP van "idear i impulsar un pla" per tramitar lleis "manifestament inconstitucionals". Amb aquestes iniciatives es volia "trencar l'ordre constitucional" i es va "modular l'ordre del dia del ple per incloure-les a debat". El fiscal ha dit que la mesa tenia clar que les iniciatives tenien un caràcter "oberta i palmàriament inconstitucional". Els acusats, ha dit el ministeri públic, argumenta la seva innocència en una "mala interpretació" del reglament. "Se'ns ha dit que la mesa no pot ser un òrgan censor ni frenar l'activitat parlamentària", ha dit.
Ara bé, el fiscal ha apuntat que el reglament del Parlament ha de ser respectuós amb les lleis i amb l'ordenament jurídic. Així mateix, s'ha fet seves les declaracions dels lletrats Antoni Bayona i Xavier Muro, que van admetre que la mesa podia aturar el debat parlamentari en cas d'iniciatives obertament inconstitucional. La Fiscalia ha recordat el canvi de doctrina del TC a partir de 2014, però ha dit que encara que això fos així no suposaria un canvi en el funcionament de la mesa. "El canvi en la jurisprudència és una realitat que passa cada dia. Els preceptes s'innoven contínuament", ha afirmat Ariche.
Els membres de la mesa no podien entrar en el fons de les iniciatives? El fiscal ha dit que hi ha precedents suficients i ha recordat que els serveis jurídics han explicat que en diversos moments s'ha entrat en el fons de les iniciatives, i ha recordat diversos informes dels lletrats parlamentaris dels últims anys. "Els membres de la mesa poden entrar en el fons de les iniciatives", ha deixat clar el fiscal, que ha apuntat que el paper dels lletrats no és el mateix quan actuen com a assessors que quan actuen en defensa de l'interès del Parlament en els escrits d'al·legacions a incidents d'execució o demandes d'inconstitucionalitat. En aquest sentit, ha dit que els lletrats quan actuen per respondre a accions judicials actuen "de part" i "en defensa del Parlament".
Ariche ha fet referència a les sentències 115/2019 i 128/2019 del TC, que diu que la mesa ha d'impedir el tràmit parlamentari si hi ha requeriments i decisions prèvies de l'alt tribunal contra una iniciativa en qüestió. En aquest sentit, ha recordat que el TC ja va declarar inconstitucionals iniciatives relacionades amb el procés, i això impedia que noves iniciatives del mateix àmbit poguessin ser tramitades. "La convocatòria d'un referèndum és manifestació de sobirania, i això estava afectat per sentències prèvies del TC", ha recordat el fiscal.
Els plens del 6 i 7 de setembre i la declaració d'independència
El fiscal ha dit que aquests plens "desborden" el tipus penal de la desobediència. "Aquell dia, la mesa va perdre la imparcialitat i va actuar al servei del poder executiu", ha apuntat. Ariche ha dit que les lleis de desconnexió es van presentar a l'estiu i no es van tramitar fins al setembre, de manera "precipitada". "Aquell dia es va aprofitar un ple amb altres temes per introduir en l'ordre del dia la llei del referèndum", ha apuntat. Aquell dia "es van laminar els drets de la resta de diputats" i no es va fer cas dels informes dels lletrats, ha recordat la Fiscalia.
El fiscal ha dit que l'independentisme va "abusar" de la seva majoria absoluta. "S'havia de fer tot aquell dia perquè el TC es reunia l'endemà i suspendria la norma. Hi havia una finestra perquè encara no havia estat suspesa l'activitat", ha apuntat. Ariche ha recordat que també es va admetre a tràmit la resolució sobre la sindicatura electoral, la llei de transitorietat jurídica i es va tirar endavant el referèndum tot i que havia estat suspès pel TC. El fiscal ha recordat també que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va apreciar un "incompliment manifest" de les sentències del TC. "És obligatori complir les sentències dels tribunals constitucionals", ha dit el representant del ministeri públic.
La Fiscalia ha recordat també que la mesa va admetre a tràmit les resolucions de la declaració d'independència. El fiscal ha dit que només es va votar la part dispositiva, sense cap valor jurídic. "Per molt que no tingui efecte jurídic, algun efecte està destinat a produir", ha apuntat i ha dit que sigui com sigui això va infringir les resolucions del TC.
Corominas i Boya, els portaveus
El fiscal ha negat que tots els diputats independentistes hagin d'estar asseguts al banc dels acusats i ha dit que són els seus representants, Lluís Corominas (JxSí) i Mireia Boya (CUP) els que tenen la responsabilitat. "Els parlaments no funcionen com una assemblea", ha apuntat. "L'actuació dels acusats va ser essencial per realitzar els actes de desobediència al TC posteriors, i per això ja constitueixen desobediència", ha dit. El fiscal ha apuntat que sense la intervenció dels portaveus per introduir la llei del referèndum en l'ordre del dia no s'hauria pogut tramitar. "Hi havia un acord de voluntats que justifica la imputació de Corominas i Boya en tant que presidents dels grups de JxSí i la CUP", ha reblat.
Per tot plegat, el fiscal ha mantingut l'acusació de desobediència. "Les resolucions del TC són resolucions judicials a efectes penals", ha apuntat, tot i que l'alt tribunal no està integrat en el poder judicial. La Fiscalia ha dit que els acusats van fer diversos actes que suposen un delicte de desobediència i per això procedeix aplicar la part alta de la pena. L'acusació demana per als cinc acusats una pena d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per a tots ells. El fiscal ha descartat la inviolabilitat i ha dit que els poders de l'estat estan "limitats", i ha recordat també el programa de JxSí, que "renunciava al diàleg a favor de la unilateralitat, de la ruptura amb la legalitat, van anunciar la desobediència i la van executar fins a l'extrem".
El fiscal ha dit que les resolucions judicials es poden criticar però s'han de complir i, en cas de no estar-hi d'acord, presentar recursos. "Els acusats estaven obligats al compliment de la legalitat, no només constitucional sinó també estatutària", ha apuntat Ariche, que ha recordat que el Parlament no és un ens "que hagi de ser desconeixedor de la legalitat i del seu compliment". Així mateix, ha recordat que els càrrecs electes han de jurar o prometre la Constitució. "Aquest jurament implica una intenció d'acatar l'ordre constitucional, que no implica una submissió ideològica al mateix", ha remarcat el ministeri públic.
Segons la Fiscalia, la mesa del Parlament i la presidència de JxSí i la CUP van "idear i impulsar un pla" per tramitar lleis "manifestament inconstitucionals". Amb aquestes iniciatives es volia "trencar l'ordre constitucional" i es va "modular l'ordre del dia del ple per incloure-les a debat". El fiscal ha dit que la mesa tenia clar que les iniciatives tenien un caràcter "oberta i palmàriament inconstitucional". Els acusats, ha dit el ministeri públic, argumenta la seva innocència en una "mala interpretació" del reglament. "Se'ns ha dit que la mesa no pot ser un òrgan censor ni frenar l'activitat parlamentària", ha dit.
Ara bé, el fiscal ha apuntat que el reglament del Parlament ha de ser respectuós amb les lleis i amb l'ordenament jurídic. Així mateix, s'ha fet seves les declaracions dels lletrats Antoni Bayona i Xavier Muro, que van admetre que la mesa podia aturar el debat parlamentari en cas d'iniciatives obertament inconstitucional. La Fiscalia ha recordat el canvi de doctrina del TC a partir de 2014, però ha dit que encara que això fos així no suposaria un canvi en el funcionament de la mesa. "El canvi en la jurisprudència és una realitat que passa cada dia. Els preceptes s'innoven contínuament", ha afirmat Ariche.
Els membres de la mesa no podien entrar en el fons de les iniciatives? El fiscal ha dit que hi ha precedents suficients i ha recordat que els serveis jurídics han explicat que en diversos moments s'ha entrat en el fons de les iniciatives, i ha recordat diversos informes dels lletrats parlamentaris dels últims anys. "Els membres de la mesa poden entrar en el fons de les iniciatives", ha deixat clar el fiscal, que ha apuntat que el paper dels lletrats no és el mateix quan actuen com a assessors que quan actuen en defensa de l'interès del Parlament en els escrits d'al·legacions a incidents d'execució o demandes d'inconstitucionalitat. En aquest sentit, ha dit que els lletrats quan actuen per respondre a accions judicials actuen "de part" i "en defensa del Parlament".
Ariche ha fet referència a les sentències 115/2019 i 128/2019 del TC, que diu que la mesa ha d'impedir el tràmit parlamentari si hi ha requeriments i decisions prèvies de l'alt tribunal contra una iniciativa en qüestió. En aquest sentit, ha recordat que el TC ja va declarar inconstitucionals iniciatives relacionades amb el procés, i això impedia que noves iniciatives del mateix àmbit poguessin ser tramitades. "La convocatòria d'un referèndum és manifestació de sobirania, i això estava afectat per sentències prèvies del TC", ha recordat el fiscal.
Els plens del 6 i 7 de setembre i la declaració d'independència
El fiscal ha dit que aquests plens "desborden" el tipus penal de la desobediència. "Aquell dia, la mesa va perdre la imparcialitat i va actuar al servei del poder executiu", ha apuntat. Ariche ha dit que les lleis de desconnexió es van presentar a l'estiu i no es van tramitar fins al setembre, de manera "precipitada". "Aquell dia es va aprofitar un ple amb altres temes per introduir en l'ordre del dia la llei del referèndum", ha apuntat. Aquell dia "es van laminar els drets de la resta de diputats" i no es va fer cas dels informes dels lletrats, ha recordat la Fiscalia.
El fiscal ha dit que l'independentisme va "abusar" de la seva majoria absoluta. "S'havia de fer tot aquell dia perquè el TC es reunia l'endemà i suspendria la norma. Hi havia una finestra perquè encara no havia estat suspesa l'activitat", ha apuntat. Ariche ha recordat que també es va admetre a tràmit la resolució sobre la sindicatura electoral, la llei de transitorietat jurídica i es va tirar endavant el referèndum tot i que havia estat suspès pel TC. El fiscal ha recordat també que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va apreciar un "incompliment manifest" de les sentències del TC. "És obligatori complir les sentències dels tribunals constitucionals", ha dit el representant del ministeri públic.
La Fiscalia ha recordat també que la mesa va admetre a tràmit les resolucions de la declaració d'independència. El fiscal ha dit que només es va votar la part dispositiva, sense cap valor jurídic. "Per molt que no tingui efecte jurídic, algun efecte està destinat a produir", ha apuntat i ha dit que sigui com sigui això va infringir les resolucions del TC.
Corominas i Boya, els portaveus
El fiscal ha negat que tots els diputats independentistes hagin d'estar asseguts al banc dels acusats i ha dit que són els seus representants, Lluís Corominas (JxSí) i Mireia Boya (CUP) els que tenen la responsabilitat. "Els parlaments no funcionen com una assemblea", ha apuntat. "L'actuació dels acusats va ser essencial per realitzar els actes de desobediència al TC posteriors, i per això ja constitueixen desobediència", ha dit. El fiscal ha apuntat que sense la intervenció dels portaveus per introduir la llei del referèndum en l'ordre del dia no s'hauria pogut tramitar. "Hi havia un acord de voluntats que justifica la imputació de Corominas i Boya en tant que presidents dels grups de JxSí i la CUP", ha reblat.
Per tot plegat, el fiscal ha mantingut l'acusació de desobediència. "Les resolucions del TC són resolucions judicials a efectes penals", ha apuntat, tot i que l'alt tribunal no està integrat en el poder judicial. La Fiscalia ha dit que els acusats van fer diversos actes que suposen un delicte de desobediència i per això procedeix aplicar la part alta de la pena. L'acusació demana per als cinc acusats una pena d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per a tots ells. El fiscal ha descartat la inviolabilitat i ha dit que els poders de l'estat estan "limitats", i ha recordat també el programa de JxSí, que "renunciava al diàleg a favor de la unilateralitat, de la ruptura amb la legalitat, van anunciar la desobediència i la van executar fins a l'extrem".