Junts per Catalunya

La direcció de JxCat es posarà en marxa el 9 d'agost

En la fundació d'aquest dissabte hi participaran Puigdemont i els exiliats des de Bèlgica i els presos físicament des del recinte on es farà l'acte polític d'arrencada del partit

per Oriol March , 23 de juliol de 2020 a les 19:00 |
Marta Madrenas i Elsa Artadi, en l'acte de presentació de JxCat. | Junts per Catalunya
Junts per Catalunya (JxCat) tindrà direcció el 9 d'agost. Així ho han explicat aquest dijous en una roda de premsa telemàtica Marta Madrenas i Elsa Artadi, del grup impulsor del nou partit, quan queden només dos dies pel congrés fundacional. Tècnicament les votacions per escollir la cúpula arrencaran el dia 7 d'agost i s'allargaran fins al 9 al matí, i serviran per definir els perfils que l'integraran. L'esquema és el següent: per una banda, es vota la presidència, que va acompanyada d'un màxim de quatre vicepresidències; en segon lloc, la secretaria general, la d'organització i la de finances, amb llista tancada desbloquejada; i, per últim, la resta de 18 membres de la cúpula, que es farà a través de llistes obertes. Els més votats, per tant, hi entraran.

Hi ha temps per presentar les candidatures fins l'1 d'agost, la setmana vinent, de manera que el procés serà relativament ràpid un cop s'hagi produït el congrés fundacional. Un conclave que serà exclusivament telemàtic per la situació de pandèmia i en el qual el protagonisme el tindran Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín des de Bèlgica i els presos des del lloc físic on es difondran les intervencions. Com que Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Joaquim Forn tenen el tercer grau -a l'espera de què faci el Tribunal Suprem al respecte-, participaran directament en l'acte. Es dona pràcticament per fet que Puigdemont assumirà la presidència -no executiva- de la formació.


Les primeres votacions ja es faran el cap de setmana, però tenen a veure amb qüestions procedimentals. Els afiliats -un total de 2.200, en aquests moments- podran pronunciar-se sobre la mesa del congrés fundacional, que estarà presidida per Lluís Puig, acompanyat d'Elena Fort i Montse Rossell com a vicepresidentes i d'altres noms com Meritxell Masó -secretària general a Presidència-, Imma Gallardo -diputada-, Raul Garcia i Glòria Freixa. Les altres dues votacions -per totes elles hi ha temps per participar-hi fins diumenge 26 a les dues del migdia- tenen a veure amb les comissions encarregades de redactar les dues ponències del congrés.

La primera és la d'estratègia política, que anirà a càrrec dels següents dirigents: Toni Comín, Josep Rull, Marina Geli, Josep Maria Forné, Jordi Sànchez, Glòria Plana, Marta Madrenas i Elsa Artadi. Pel que fa a l'organitzativa, els noms escollits -i que haurà de validar la militància- són aquests: Damià Calvet, Violant Cervera, Anna Erra, Jordi Fàbrega, Gemma Geis, Quim Jubert, Toni Morral i Mònica Sales. Les dues ponències s'elaboraran a través de deu fòrums participatius entre el 26 de juliol i el 15 d'agost, i el dia 20 d'agost es faran les primeres propostes definitives. Aquestes es tornaran a debatre i no s'aprovaran fins al 3 d'octubre, dia final del congrés fundacional.


En la proposta de modificació d'estatuts s'hi detalla com funcionarà l'organigrama i també detalla que l'assemblea general es reunirà cada quatre anys, mentre que el consell nacional ho farà de manera ordinària cada mig any. Se n'haurà de fer un reglament específic i, de moment, se li atorga aquesta funció: "Definir les grans línies d'acció política entre cada assemblea i controlar l'acció de l'executiva nacional". També tindrà una tasca que pot acabar sent especialment rellevant: "Ratificar qualsevol acord electoral i de govern amb altres partits".

Pel que fa a la relació amb el PDECat, tant Artadi com Madrenas han indicat que esperen que s'hi sumin els seus militants -i també d'altres partits- i en cap moment n'han demanat la dissolució o la liquidació. El dia 30 hi ha previst un consell nacional que es farà de manera virtual i, abans, el dilluns 27, hi haurà trobada de la direcció. Es tractaria, en tot cas, de dues trobades decisiva pel futur de la formació que lidera David Bonvehí, on existeixen veus crítiques amb el projecte de Puigdemont.


No tant pel seu lideratge, sinó per les formes amb les quals s'ha desenvolupat al llarg de les últimes setmanes. En aquest sentit, ahir Montserrat Candini, alcaldessa de Calella i exdiputada al Parlament, es va queixar públicament del fet que Montserrat Morante, membre de la direcció del PDECat -i també de la Crida- hagués format part de la maniobra -via assemblea telemàtica, com va avançar NacióDigital- que va permetre a l'expresident de la Generalitat assumir el control de les sigles de Junts per Catalunya.

Tot i aquest malestar, les converses entre Bonvehí, Puigdemont i els presos -especialment Jordi Turull i Josep Rull- s'han multiplicat al llarg de l'última setmana. Els dos primers, per exemple, van tenir un contacte aquest mateix dimarts. En essència, el debat sobre l'encaix entre el PDECat i JxCat continua sent el mateix que fa mesos: ha de dissoldre's el partit hereu de CDC? Quadres territorials i associats de base s'han inscrit de manera notable al congrés fundacional del nou instrument de Puigdemont i això, a curt i mitjà termini, comporta incomplir la doble militància que veta el PDECat.

"A partir del 25 comença tot", ha volgut aprofundir Artadi, mentre que Madrenas ha indicat que ella no s'ha donat de baixa del PDECat, com tampoc ho han fet ni l'expresident de la Generalitat ni tampoc els presos. "Estic segura que la gran majoria de la gent del PDECat voldrem confluir en aquest nou partit. N'estic segura perquè ja es va produir en un consell nacional una immensa majoria dels presents va decidir aquesta confluència cap a JxCat", ha remarcat l'alcaldessa de Girona.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació