23
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
21:32h
A l'arxiu de la Paeria, l'ajuntament de Lleida, s'hi guarda el document original del ban d'alcaldia per al confinament de la ciutat el març passat. El va firmar Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957), l'alcalde que no tenia interès en passar a la història i al que la pandèmia l'hi ha posat tot just un any després de ser investit paer en cap. Pueyo es manté cordial i serè, però el virus i les seves conseqüències li han endurit el gest i el to.
Assegura que ara tolera menys que abans les hostilitats i les mentides i reclama més recursos per fer possible una convivència de la societat amb el virus. "Ens vam creure que el Covid-19 donaria una treva que a la pràctica no ha existit, i per això l'impacte psicològic del segon confinament ha estat més dur", admet.
- Des del mes de març vostè gestiona la crisi de la Covid-19 a la ciutat de Lleida. Ha viscut dos confinaments. Què n'ha après de la pandèmia?
- Tinc tres aproximacions. En l'àmbit personal m'ha confirmat que el principal valor de l'existència humana és la bondat, això ho diu molt bé Vasili Grossman. He vist reaccions proactives i generoses de moltes persones i col·lectius. També he notat actituds mesquines i porugues. D'altra banda, he constatat que els ajuntaments són l'escullera on hi baten les onades, l'administració que està a primera línia i la que tenen els ciutadans de referència. Els consistoris no tenim ni autonomia ni recursos per donar una resposta a l'alçada que exigeix la complexa situació actual. En això coincidiríem tots els alcaldes al marge de les ideologies. La tercera intuïció que tinc apunta a l'obertura d'oportunitats de futur. Amb intel·ligència i habilitat, els governs, agents econòmics, negocis i persones poden plantejar-se un canvi en les maneres de funcionar.
- Atesa la manca de recursos i competències, creu que han estat injustes les crítiques al govern de la Paeria?
- És molt fàcil buscar culpables, i l'alcalde és la primera figura a qui la gent li reclama responsabilitats. És lògic. La necessitat d'individualitzar les crítiques la patim aquells que estem al capdavant dels ajuntaments. El temps posa les coses al seu lloc i segurament amb la perspectiva dels anys podrem fer una anàlisi més precisa de com s'ha desenvolupat la reacció contra aquesta crisi. Com alcalde he estat sempre disposat a acceptar les crítiques i a gestionar-les, i fins i tot les hostilitats. Jo no puc atribuir culpes als altres, no és acceptable en la meva posició com a paer en cap.
- Però en alguns moments se l'ha vist enfadat.
- Ho he estat sí, i dolgut.
- Per què?
- Per mentides i invencions. Em resulta difícil comprendre com es poden explicar coses que no són certes, i em sap greu que això passi. També m’han afectat aquelles veus que em toquen el voraviu de la meva vida personal o familiar. Aquesta situació ens ha sotmès a tensió, por i incertesa, i això en alguns sectors han desembocat en reaccions hostils. Ara les tolero menys que abans, tot i que conservo la serenor tan com puc.
- Què ha fallat a Lleida?
- És una pregunta que, honestament, també em faig. El repte després del confinament era molt difícil, perquè havíem de fer front a un fenomen tan complex com la campanya de la fruita i el gran desplaçament de temporers, que sovint han viscut en condicions no adequades. Per molts protocols de seguretat que es fessin, sabíem que l'impacte del virus seria molt complicat d'evitar. D'altra banda, ens hem adonat que el nostre sistema sanitari arriba al seu límit molt ràpidament. L'hospital Arnau de Vilanova necessita una ampliació, per volum de població, per edats de pacients i pel contacte que Lleida té amb l'Aragó, des d'on venen persones a visitar-se. La nostra estructura de salut és bona, però falta dimensionar-la.
- Es parlava de rebrots a l'octubre i que la calor desarmaria el virus. El cas de Lleida ha demostrat que això no era cert.
- Les comunitats necessitem certeses i fites que ens orientin, i els relats després del confinament anaven en una línia d'afirmacions i consols. Ens vam creure que la Covid-19 donaria una treva que a la pràctica no ha existit, i per això l'impacte psicològic del segon confinament ha estat més dur. Les restriccions de juliol han engegat a dida molts projectes comercials i també familiars i personals, i això té unes conseqüències doloroses. Pensàvem que al segle XXI ho podíem tot i un enemic que ni veiem ens ha posat panxa enlaire i ens ha obligat a gestionar incerteses.
- El segon confinament lleidatà ha de ser un mirall on s’hi vegi el que no s’ha de fer de cara als propers mesos?
- Se'm fa difícil de dir perquè la valoració final encara està per fer. Des del principi vaig ser conscient que Lleida no seria l’única zona que hauria de fer front als rebrots, i espero que el nostre cas hagi estat útil per millorar la gestió.
- Ha faltat concreció per part del Govern?
- Ha faltat capacitat de rastreig i més recursos en l'àmbit de l’assistència sanitària. A Lleida tenim el problema estructural de pèrdua de personal sanitari. La gent se'n va a treballar a altres indrets perquè hi tenen millors condicions laborals. Hem de revertir aquesta dinàmica.
- Parlen de convivència amb el virus. Es pot dur a la pràctica amb els recursos actuals?
- Sense rastrejos ni estructures sanitàries dimensionades no és possible conviure amb el virus. El nostre sistema sanitari ha de poder aguantar un major volum de casos i hem de reforçar les nostres capacitats de rastreig dels positius.
- En la roda de premsa el dia abans del confinament perimetral del Segrià vostè va dir que calia deixar la política de banda en la lluita contra la pandèmia. Es referia a lluites partidistes que en dificulten la gestió?
- Pensava en la necessitat transversal d'establir objectius prioritaris per superar la situació. No vaig pensar en aquestes lluites que diu, però seria ingenu dir que el Govern de la Generalitat és el més sòlid i el més ben enllaçat de tots els executius possibles. S'ha de reconèixer això.
- Té la sensació que s'ha ajudat menys a Lleida pel fet que el seu alcalde és el principal dels d'ERC?
- No l'he tingut. Sempre que m'he reunit amb el president Quim Torra he estat molt ben atès i tractat. Hem de pensar que jo lidero un executiu de tres partits, i un d'ells és JxCat [l'altre són els comuns]. Assumeixo la meva condició d'alcalde en aquest artefacte polític innovador i pioner, però tinc clar que més enllà de la política jo em dec als ciutadans de Lleida, i així també ho he dit en les reunions entre administracions.
- La crisi sanitària ha fet més visible món rural.
- S'han posat en evidència les demandes de pobles i ciutats, i a més s'ha refermat el paper que han de tenir a l’hora de prendre decisions. Els alcaldes no podem ser corretges de transmissió de les ordres del Govern. Som agents amb els que s'ha de negociar i pactar. Aquest canvi de paradigma és interessant i s'ha de mantenir d'ara en endavant.
- Li sembla suficient el pla de xoc que el Govern ha aprovat per comerços i hostalers de Lleida?
- No em sembla suficient, però no volia que passés una setmana sense que l'executiu prengués aquest compromís. Aquests dos sectors no són els únics que necessiten ajuda, i per això apel·lo també el govern espanyol. El subdelegat truca als alcaldes i els hi ofereix guixetes, llits... està molt bé, però ara ja li comencen a dir: "I el tema dels diners, com el tenim?". L'Estat ha de concretar els seus compromisos en matèria d'ajudes econòmiques.
- També va ser molt crític amb el control dels temporers, que durant l'estat d'alarma van arribar a Lleida.
- Em continua sorprenent molt. Jo no podia anar de Lleida a la Pobla de Segur, però a la nostra ciutat van arribar moltes persones de Canàries, Andalusia i Galicia. Això és responsabilitat del govern espanyol, i no n'han dit res!
- La Paeria va enviar una carta demanant la regularització de les persones sense papers.
- Sí. S'hi va afegir el PSC, i no hem tingut resposta. La delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, va dir que l'havia tramès a l'executiu. No en sabem res més.
- El Covid-19 pot ser l'impuls per acabar d'una vegada amb la problemàtica dels temporers?
- Si servís per això ja hauríem fet un pas molt important. No és fàcil perquè aquesta realitat és complexa, té moltes capes. Totes les administracions ens hem d'alinear i evitar que la campanya de la fruita quedi en mans de l'atzar. El virus ha forçat tothom a actuar, i ho hem de seguir fent amb el concurs de tots els agents implicats.
- La Paeria ha rebut crítiques per la gestió dels temporers enguany.
- No hem fet prou ni prou de pressa. L'any vinent tindrem un operatiu físic per acollir entre 200 i 300 temporers. No podem muntar una ciutat de vacances amb 5.000 allotjaments perquè els ompliríem tots i encara tindríem gent al carrer. D'altra banda, cal afrontar el drama de les persones sense papers, perquè sinó hi ha el risc real que siguin marginades d'arreu.
- Vostè es queixa de l'excés de "profetes" que es veuen sovint a la societat.
- Em molesta que em forcin a proferitzar, i per això em retinc a fer-ho, perquè el futur no el sé. S'ha d'anar en compte a l'hora de gestionar les esperances de la ciutadania, perquè fàcilment es pot caure en frustracions. Jo he vist caure les fronteres de mitja Europa després de sentir proclames que anaven en direcció contrària...
- La societat lleidatana ha estat immadura?
- No crec que es pugui fer una generalització de les pautes d'actuació de la nostra societat. Posem-ho en context; després del confinament ens vam agombolar en un discurs, que les administracions no van aturar, d'una normalitat que ens permetria fer vida normal fins que el virus ens tornés a afectar, a l'octubre. Vam pensar que la represa seria molt fàcil. Ara és injust carregar de responsabilitat als ciutadans, sobretot perquè la diversitat de conductes és enorme. Noto que hi ha molta facilitat en culpabilitzar, i reclamo respecte per a tothom; pels ciutadans i pels que gestionem la crisi sanitària.
- Vostè és un alcalde que volen abatre alguns poders de la ciutat. Té aquesta sensació?
- Sí. I d'ençà de l’inici de la pandèmia, més. La nostra victòria electoral va ser un gran contratemps per al PSC i l'inici d'un desmantellament d'una xarxa de silencis sobreentesos, d'una cultura del privilegi i d'unes subvencions encadenades durant anys. A Lleida hi ha hagut una crosta que no li ha agradat aquest canvi, i no parlo ara de les grans constructores, perquè nosaltres estem a favor de traçar acords amb elles per tal de generar riquesa i llocs de treball. Sí que volem ser transparents en la despesa, i tot el que fem es penja al web de l'ajuntament. Abans les reunions s'acabaven sovint amb àpats, i ara això no ho fem. Volem canviar les coses i em sento fort per fer-ho. Com a mínim em queden tres anys com alcalde.
- Vostè deia que no tenia interès en passar a la història. Hi ha passat ja.
- Sí (riu). L'arxivera de la Paeria em va demanar el ban de proclamació del confinament, el passat mes de març. Quan d’aquí uns anys es mirin les fotografies d’aquesta època veuran els polítics amb mascareta, i això no havia passat mai, certament.
- Farà vacances?
- Tothom en necessita, i jo també. Des del 14 de març que no he tingut un dia lliure. Tinc previst fer una escapada familiar a prop de Lleida deu dies d’agost. Ja m'ho sentiré a dir!
Assegura que ara tolera menys que abans les hostilitats i les mentides i reclama més recursos per fer possible una convivència de la societat amb el virus. "Ens vam creure que el Covid-19 donaria una treva que a la pràctica no ha existit, i per això l'impacte psicològic del segon confinament ha estat més dur", admet.
- Des del mes de març vostè gestiona la crisi de la Covid-19 a la ciutat de Lleida. Ha viscut dos confinaments. Què n'ha après de la pandèmia?
- Tinc tres aproximacions. En l'àmbit personal m'ha confirmat que el principal valor de l'existència humana és la bondat, això ho diu molt bé Vasili Grossman. He vist reaccions proactives i generoses de moltes persones i col·lectius. També he notat actituds mesquines i porugues. D'altra banda, he constatat que els ajuntaments són l'escullera on hi baten les onades, l'administració que està a primera línia i la que tenen els ciutadans de referència. Els consistoris no tenim ni autonomia ni recursos per donar una resposta a l'alçada que exigeix la complexa situació actual. En això coincidiríem tots els alcaldes al marge de les ideologies. La tercera intuïció que tinc apunta a l'obertura d'oportunitats de futur. Amb intel·ligència i habilitat, els governs, agents econòmics, negocis i persones poden plantejar-se un canvi en les maneres de funcionar.
- Atesa la manca de recursos i competències, creu que han estat injustes les crítiques al govern de la Paeria?
- És molt fàcil buscar culpables, i l'alcalde és la primera figura a qui la gent li reclama responsabilitats. És lògic. La necessitat d'individualitzar les crítiques la patim aquells que estem al capdavant dels ajuntaments. El temps posa les coses al seu lloc i segurament amb la perspectiva dels anys podrem fer una anàlisi més precisa de com s'ha desenvolupat la reacció contra aquesta crisi. Com alcalde he estat sempre disposat a acceptar les crítiques i a gestionar-les, i fins i tot les hostilitats. Jo no puc atribuir culpes als altres, no és acceptable en la meva posició com a paer en cap.
"M'han enfadat les mentides que s'han dit sobre la gestió de la pandèmia a Lleida. No comprenc que s'expliquin coses que no són certes"
- Però en alguns moments se l'ha vist enfadat.
- Ho he estat sí, i dolgut.
- Per què?
- Per mentides i invencions. Em resulta difícil comprendre com es poden explicar coses que no són certes, i em sap greu que això passi. També m’han afectat aquelles veus que em toquen el voraviu de la meva vida personal o familiar. Aquesta situació ens ha sotmès a tensió, por i incertesa, i això en alguns sectors han desembocat en reaccions hostils. Ara les tolero menys que abans, tot i que conservo la serenor tan com puc.
- Què ha fallat a Lleida?
- És una pregunta que, honestament, també em faig. El repte després del confinament era molt difícil, perquè havíem de fer front a un fenomen tan complex com la campanya de la fruita i el gran desplaçament de temporers, que sovint han viscut en condicions no adequades. Per molts protocols de seguretat que es fessin, sabíem que l'impacte del virus seria molt complicat d'evitar. D'altra banda, ens hem adonat que el nostre sistema sanitari arriba al seu límit molt ràpidament. L'hospital Arnau de Vilanova necessita una ampliació, per volum de població, per edats de pacients i pel contacte que Lleida té amb l'Aragó, des d'on venen persones a visitar-se. La nostra estructura de salut és bona, però falta dimensionar-la.
- Es parlava de rebrots a l'octubre i que la calor desarmaria el virus. El cas de Lleida ha demostrat que això no era cert.
- Les comunitats necessitem certeses i fites que ens orientin, i els relats després del confinament anaven en una línia d'afirmacions i consols. Ens vam creure que la Covid-19 donaria una treva que a la pràctica no ha existit, i per això l'impacte psicològic del segon confinament ha estat més dur. Les restriccions de juliol han engegat a dida molts projectes comercials i també familiars i personals, i això té unes conseqüències doloroses. Pensàvem que al segle XXI ho podíem tot i un enemic que ni veiem ens ha posat panxa enlaire i ens ha obligat a gestionar incerteses.
"Ens vam creure que el Covid-19 donaria una treva que a la pràctica no ha existit, i per això l’impacte psicològic del segon confinament ha estat més dur"
- El segon confinament lleidatà ha de ser un mirall on s’hi vegi el que no s’ha de fer de cara als propers mesos?
- Se'm fa difícil de dir perquè la valoració final encara està per fer. Des del principi vaig ser conscient que Lleida no seria l’única zona que hauria de fer front als rebrots, i espero que el nostre cas hagi estat útil per millorar la gestió.
- Ha faltat concreció per part del Govern?
- Ha faltat capacitat de rastreig i més recursos en l'àmbit de l’assistència sanitària. A Lleida tenim el problema estructural de pèrdua de personal sanitari. La gent se'n va a treballar a altres indrets perquè hi tenen millors condicions laborals. Hem de revertir aquesta dinàmica.
- Parlen de convivència amb el virus. Es pot dur a la pràctica amb els recursos actuals?
- Sense rastrejos ni estructures sanitàries dimensionades no és possible conviure amb el virus. El nostre sistema sanitari ha de poder aguantar un major volum de casos i hem de reforçar les nostres capacitats de rastreig dels positius.
- En la roda de premsa el dia abans del confinament perimetral del Segrià vostè va dir que calia deixar la política de banda en la lluita contra la pandèmia. Es referia a lluites partidistes que en dificulten la gestió?
- Pensava en la necessitat transversal d'establir objectius prioritaris per superar la situació. No vaig pensar en aquestes lluites que diu, però seria ingenu dir que el Govern de la Generalitat és el més sòlid i el més ben enllaçat de tots els executius possibles. S'ha de reconèixer això.
"Seria ingenu dir que el Govern és el més sòlid i el més ben enllaçat de tots els executius possibles. S'ha de reconèixer això"
- Té la sensació que s'ha ajudat menys a Lleida pel fet que el seu alcalde és el principal dels d'ERC?
- No l'he tingut. Sempre que m'he reunit amb el president Quim Torra he estat molt ben atès i tractat. Hem de pensar que jo lidero un executiu de tres partits, i un d'ells és JxCat [l'altre són els comuns]. Assumeixo la meva condició d'alcalde en aquest artefacte polític innovador i pioner, però tinc clar que més enllà de la política jo em dec als ciutadans de Lleida, i així també ho he dit en les reunions entre administracions.
- La crisi sanitària ha fet més visible món rural.
- S'han posat en evidència les demandes de pobles i ciutats, i a més s'ha refermat el paper que han de tenir a l’hora de prendre decisions. Els alcaldes no podem ser corretges de transmissió de les ordres del Govern. Som agents amb els que s'ha de negociar i pactar. Aquest canvi de paradigma és interessant i s'ha de mantenir d'ara en endavant.
"Els alcaldes no podem ser corretges de transmissió de les ordres del Govern. Som agents amb els que s'ha de negociar i pactar"
- Li sembla suficient el pla de xoc que el Govern ha aprovat per comerços i hostalers de Lleida?
- No em sembla suficient, però no volia que passés una setmana sense que l'executiu prengués aquest compromís. Aquests dos sectors no són els únics que necessiten ajuda, i per això apel·lo també el govern espanyol. El subdelegat truca als alcaldes i els hi ofereix guixetes, llits... està molt bé, però ara ja li comencen a dir: "I el tema dels diners, com el tenim?". L'Estat ha de concretar els seus compromisos en matèria d'ajudes econòmiques.
- També va ser molt crític amb el control dels temporers, que durant l'estat d'alarma van arribar a Lleida.
- Em continua sorprenent molt. Jo no podia anar de Lleida a la Pobla de Segur, però a la nostra ciutat van arribar moltes persones de Canàries, Andalusia i Galicia. Això és responsabilitat del govern espanyol, i no n'han dit res!
- La Paeria va enviar una carta demanant la regularització de les persones sense papers.
- Sí. S'hi va afegir el PSC, i no hem tingut resposta. La delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, va dir que l'havia tramès a l'executiu. No en sabem res més.
- El Covid-19 pot ser l'impuls per acabar d'una vegada amb la problemàtica dels temporers?
- Si servís per això ja hauríem fet un pas molt important. No és fàcil perquè aquesta realitat és complexa, té moltes capes. Totes les administracions ens hem d'alinear i evitar que la campanya de la fruita quedi en mans de l'atzar. El virus ha forçat tothom a actuar, i ho hem de seguir fent amb el concurs de tots els agents implicats.
- La Paeria ha rebut crítiques per la gestió dels temporers enguany.
- No hem fet prou ni prou de pressa. L'any vinent tindrem un operatiu físic per acollir entre 200 i 300 temporers. No podem muntar una ciutat de vacances amb 5.000 allotjaments perquè els ompliríem tots i encara tindríem gent al carrer. D'altra banda, cal afrontar el drama de les persones sense papers, perquè sinó hi ha el risc real que siguin marginades d'arreu.
- Vostè es queixa de l'excés de "profetes" que es veuen sovint a la societat.
- Em molesta que em forcin a proferitzar, i per això em retinc a fer-ho, perquè el futur no el sé. S'ha d'anar en compte a l'hora de gestionar les esperances de la ciutadania, perquè fàcilment es pot caure en frustracions. Jo he vist caure les fronteres de mitja Europa després de sentir proclames que anaven en direcció contrària...
- La societat lleidatana ha estat immadura?
- No crec que es pugui fer una generalització de les pautes d'actuació de la nostra societat. Posem-ho en context; després del confinament ens vam agombolar en un discurs, que les administracions no van aturar, d'una normalitat que ens permetria fer vida normal fins que el virus ens tornés a afectar, a l'octubre. Vam pensar que la represa seria molt fàcil. Ara és injust carregar de responsabilitat als ciutadans, sobretot perquè la diversitat de conductes és enorme. Noto que hi ha molta facilitat en culpabilitzar, i reclamo respecte per a tothom; pels ciutadans i pels que gestionem la crisi sanitària.
"La nostra victòria va iniciar el desmantellament d'una xarxa de silencis sobreentesos i d'una cultura del privilegi. A la crosta lleidatana no li ha agradat el canvi"
- Vostè és un alcalde que volen abatre alguns poders de la ciutat. Té aquesta sensació?
- Sí. I d'ençà de l’inici de la pandèmia, més. La nostra victòria electoral va ser un gran contratemps per al PSC i l'inici d'un desmantellament d'una xarxa de silencis sobreentesos, d'una cultura del privilegi i d'unes subvencions encadenades durant anys. A Lleida hi ha hagut una crosta que no li ha agradat aquest canvi, i no parlo ara de les grans constructores, perquè nosaltres estem a favor de traçar acords amb elles per tal de generar riquesa i llocs de treball. Sí que volem ser transparents en la despesa, i tot el que fem es penja al web de l'ajuntament. Abans les reunions s'acabaven sovint amb àpats, i ara això no ho fem. Volem canviar les coses i em sento fort per fer-ho. Com a mínim em queden tres anys com alcalde.
- Vostè deia que no tenia interès en passar a la història. Hi ha passat ja.
- Sí (riu). L'arxivera de la Paeria em va demanar el ban de proclamació del confinament, el passat mes de març. Quan d’aquí uns anys es mirin les fotografies d’aquesta època veuran els polítics amb mascareta, i això no havia passat mai, certament.
- Farà vacances?
- Tothom en necessita, i jo també. Des del 14 de març que no he tingut un dia lliure. Tinc previst fer una escapada familiar a prop de Lleida deu dies d’agost. Ja m'ho sentiré a dir!