La voracitat del Suprem

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La calma només ha durat una setmana. Els líders independentistes van començar a acollir-se al tercer grau divendres passat. Els esperaven a casa per passar el cap de setmana i es van reproduir les mostres de suport, de Sant Cugat a Torroella de Montgrí, passant per Sabadell, Terrassa, Parets del Vallès, Sant Vicenç dels Horts i Barcelona. Una setmana després de les imatges que no s'havien vist des de feia més de 1.000 dies, el tercer grau està en perill. El Tribunal Suprem ha tornat a intervenir.

La sala segona de l'alt tribunal, presidida per Manuel Marchena, va decidir ahir tombar les sortides de la presó per treballar i fer voluntariat de Carme Forcadell -articulades en l'article 100.2 del reglament penitenciari-, i es va declarar competent per decidir sobre la resta de presos. La resolució, que de moment no té efectes pràctics perquè Forcadell i la resta de presos ja no es troben en l'estadi del segon grau, sí que tindrà impacte en les pròximes decisions que es puguin prendre sobre la vida penitenciària dels dirigents independentistes. El Suprem ha abonat el terreny per suspendre també el tercer grau si la Fiscalia formula un recurs. I el ministeri públic ha donat sobrades mostres de la seva bel·ligerància.

El canvi de criteri del tribunal reforça el paper de la Fiscalia, que fins ara s'ha oposat a totes les peticions de sortida dels presos. Ara, quan es presentin recursos contra l'aplicació de l'article 100.2, l'última paraula la tindrà el Suprem i no les audiències provincials, i la suspensió dels beneficis penitenciaris serà automàtica. Podria passar el mateix amb el tercer grau, que permet anar a dormir a la presó només entre setmana. La sortida dels líders independentistes es començarà a complicar.

La voracitat del Suprem amenaça d'embarrancar els dèbils espais de diàleg per entomar una sortida al conflicte. Ben articulat amb la Fiscalia, el tribunal ha persistit en l'encàrrec que se li va encomanar des de la Moncloa en els dies adrenalítics del procés: castigar severament la gosadia de discutir la unitat territorial d'Espanya. Els fiscals ja van expressar durant el judici de l'1-O que s'havia de garantir que els presos no obtinguessin el tercer grau fins haver complert la meitat de la condemna, i el Suprem sembla disposat a satisfer la voluntat d'escarment mentre es mostra complaent els ultres de Blanquerna. Costarà anys, però la causa no veurà una mica de llum fins que arribi a Europa. El preu pagat fins llavors, polític i personal, serà alt.
 

---

Avui no et perdis

»El tercer grau dels presos polítics, en risc: quines conseqüències té la decisió del Suprem?; per Bernat Surroca.

» Fil directe:«El nou boicot del Suprem»; per Oriol March.

»El Suprem rebaixa les penes als ultres que van assaltar Blanquerna.

»Salut alerta d'una situació epidemiològica «crítica» però descarta un nou confinament; per Andreu Merino.

» Salut es mostra «favorable» al tancament de discoteques; per Andreu Merino.

» Dades | Alerta entre el jovent: tants positius en l'última setmana com en tot el mes anterior; per Roger Tugas.

» Entrevista a Miquel Pueyo: «Sense rastrejos ni estructures sanitàries dimensionades no es pot conviure amb el virus»; per Àlvar Llobet.

» Ciència en societat | Els reptes del rastreig de contactes; per Cristina Junyent.

» Crònica: «No té res a veure amb Sant Jordi»: Catalunya viu la diada més descafeïnada; Marc Cases.

» La direcció de JxCat es posarà en marxa el 9 d'agost; per Oriol March.

» Opinió: «La història imaginada»; per Francesc-Marc Àlvaro.

»Colau guanyaria les eleccions municipals a Barcelona; per Andreu Merino.

»Un de cada tres pisos de lloguer a Barcelona és en mans de grans propietaris.
 

---

 El passadís

La relació entre els partits d'esquerres i els sindicats sempre ha fet córrer rius de tinta i té sentit que sigui promíscua. Esquerra no té una política sindical massa clara i les apostes han estat diferents en funció del moment. Les relacions son ara fluïdes amb la UGT, el sindicat històricament vinculat als socialistes. De fet, el conseller Charkir el Homrani va ser líder de les joventuts del sindicat. En sortir de la presó en tercer grau el president d'ERC, Oriol Junqueras, va trucar a Josep Maria Álvarez i a Camil Ros, líders del sindicat a l'Estat i a Catalunya, i també a dos dirigents de la seva federació d'indústria, als que se'ls gira feina per gestionar la crisi que ve.

Però això no vol dir que descuidi altres flancs. Va parlar amb Javier Pacheco, de CCOO, però Junqueras també va trucar, per felicitar-lo i posar-se a la seva disposició, a Sergi Perelló, el nou secretari general de la independentista Intersindical-CSC. Es van donar ànims mútuament. El sindicat ha crescut molt i diversos dirigents d'Esquerra en són militants des de fa anys. A Perelló el van felicitar públicament Marta Vilalta i Marta Rovira a més d'altres dirigents independentistes com ara Marcel Mauri, Elisenda Paluzie, Aurora Madaula o Albert Botran. 

Vist i llegit

En les darreres setmanes s'han fet molts titulars sobre la precarietat amb la qual viuen els temporers al Segrià i s'han establert vincles amb el control complex del coronavirus a la regió sanitària de Lleida. Per prendre perspectiva sobre aquesta realitat, recupereu la peça firmada per Ferran Moreno a TV3, en la qual fa ús de l'arxiu de la televisió pública per explicar que les imatges dels temporers al carrer es repeteixen des de fa dècades, sense que les administracions hagin trobat la manera de solucionar-ho. El periodista documenta des de 1984 les males condicions que assumeixen els treballadors migrats per aconseguir un jornal al camp. Una veritat amarga.

 El nom propi

Carles Puigdemont és el protagonista de la setmana. Aquest dissabte liderarà la fundació d'una nova plataforma que ha d'aglutinar l'espai polític de Junts per Catalunya (JxCat) -encara en negociacions amb el PDECat- i ahir es va posar a la venda el primer volum de les memòries de l'expresident de la Generalitat -M'explico. De la investidura a l'exili (La Campana)-, presentat dimarts de la mà del seu amic, Xevi Xirgo. El periodista ha compaginat en els darrers quatre la documentació de les vivències de Puigdemont i la direcció d'El Punt Avui, un equilibri complex d'assumir ateses les vicissituds del procés i la desconfiança de les formacions polítiques que n'eren protagonistes. El llibre, un text farcit de detalls que enriqueixen la lectura de la legislatura més convulsa de la història recent de Catalunya, permet fer-se una idea acurada de les reaccions de l'expresident en els moments més tensos de la seva etapa a Palau. El segon volum completarà la versió dels fets de Puigdemont, que es prepara per actualitzar el lideratge a JxCat i entomar la pròxima cita electoral, imminent però encara sense data. 

 Els imperdibles

Aquesta és l'última recomanació literària de la temporada, perquè aquesta tribuna abaixa la persiana per vacances. I, per ser coherents amb el comiat temporal i proposar una lectura d'estiu que no defraudi, avui el llibre escollit és Fin, l'obra de debut de David Monteagudo, publicada el 2009 i que va suposar el descobriment de l'escriptor. Amb corpus de novel·la psicològica, elements de terror i també de ciència ficció, Monteagudo aconsegueix que el lector no pugui parar de llegir, amarat de la tensió que tenalla els personatges, un grup de vells amics reunits en un refugi de muntanya que veuran com el cap de setmana es complica. De l'escriptor gallec resident a Catalunya també és recomanable Brañaganda, un relat que sedueix però que no va tenir el mateix èxit que Fin, amb versió cinematogràfica inclosa. Bon cap de setmana i bon estiu!

 ​