coronavirus

El Cercle veu el pla europeu com una «darrera oportunitat» i alerta contra la recentralització

L'entitat econòmica reclama una agència independent d'avaluació dels projectes que es puguin fer amb els recursos públics

per Pep Martí , 23 de juliol de 2020 a les 16:11 |
Javier Faus, president del Cercle d'Economia. | Cercle d'Economia
Si tota crisi és una oportunitat, el pla de recuperació aprovat per la Unió Europea pot ser la darrera ocasió perquè Espanya construeixi un nou model econòmic. Aquest dijous, el Cercle d'Economia ha reclamat que l'estat aprofiti l'acord de la cimera de Brussel·les per transformar la seva economia, aixecar la productivitat i distribuir els seus beneficis. També ha demanat que l'Estat no vcaigui en "la deriva centralitzadora que pateix des de fa dècades". L'entitat que presideix Javier Faus ho ha expressat en una nota d'opinió feta pública aquest dijous.  

L'economia espanyola, segons el Cercle, afronta l'actual crisi en una situació de feblesa, en bona part producte d'un deute públic que s'ha situat entorn el 100% del PIB, i sense que s'hagin sanejat les finances públiques. El Cercle recorda que el Banc Mundial situa Espanya en el número 39 quant a qualitat de les seves polítiques públiques i reclama la creació d'una agència independent d'avaluació dels projectes que es duguin a terme amb els recursos públics.   


Després d'assenyalar el fort impacte que ha tingut la pandèmia en l'economia global, el fòrum econòmic aplaudeix la resposta donada per la Unió Europea. Considera "excepcional" el pla de recuperació aprovat a Brussel·les, que suposa el 5% del PIB de la Unió i al qual es podran afegir els 100.000 milions del SURE, mecanisme destinat a l'àmbit laboral, i la possibilitat d'accedir al crèdit del MEDE. Des del Cercle consideren que el pla pot ser el revulsiu necessari per activar les reformes estructurals que necessita l'economia espanyola.  

El Cercle recorda els seus anteriors posicionaments en favor d'una descentralització que no sigui només administrativa, sinó que contempli també l'economia d'alt valor afegit i les infraestructures, preguntant-se en quina situació s'estaria ara si s'hagués executat el corredor mediterrani fa vint anys, tal i com reclamava el Cercle.


L'entitat critica la situació que viu Catalunya, que ha perdut "temps i ambició", i assenyala que ha vist créixer en un grau menor la seva renda per càpita respecte a Madrid entre els anys 2000 i 2018. Esmentant l'Índex de Competitivitat Regional de la Comissió Europea, Catalunya ha reculat 60 posicions des del 2010 i ara es troba molt darrera de Madrid. En aquest aspecte, el Cercle recorda la seva posició en favor d'un canvi en el sistema de finançament. 

El Cercle reclama una "cogovernança lleial entre Espanya i Catalunya a l'hora d'accedir als fons europeus", en la línia amb la que ha d'haver també entre l'Estat i Europa. El fòrum econòmic propugna una major col·laboració amb els governs, "especialment l'espanyol", i amb les empreses. Avisa que Catalunya també "ha de fer els deures i presentar projectes d'excel·lència que meritin els recursos". 


Des de l'entitat econòmica, es demana al govern que surti de les properes eleccions catalanes que practiqui una política econòmica "dialogant, realista i previsible" i assegura que el pla europeu és també una oportiunitat per l'economia catalana, que ha de ser més industrial, digital, productiva i sostenible. 

El nou document del Cercle, fruit d'una reflexió interna molt coral, recull el que han estat les posicions de l'entitat des de fa ja dècades i alhora articula algunes de les reflexions enunciades per Javier Faus en la darrera trobada de Sitges de l'any passat, quan va denunciar el procés de recentralització de l'Estat produït molt abans de l'inici del procés sobiranista. 






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació