Tribunal Suprem

Borràs es nega a declarar al Suprem: «Hi ha hagut il·legalitats en la instrucció»

La cap de files de JxCat a Madrid està pendent d'un informe pericial sobre els contractes de la Institució de les Lletres Catalanes i sosté que no col·laborarà "amb la injustícia"

per Oriol March , 22 de juliol de 2020 a les 11:45 |
Laura Borràs, a l'entrada del Suprem. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats, Laura Borràs, s'ha negat aquest dimecres a declarar davant del jutge Eduardo de Porres, que l'havia citat al Tribunal Suprem com a investigada en la causa pel presumpte fraccionament de contractes mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs ha acudit davant del tribunal amb Gonzalo Boye i Isabel Elbal, els seus advocats, i després de rebre mostres de suport a les portes de la institució judicial. 

La dirigent independentista ha assenyalat que la negativa a declarar es basa en què està pendent que es faci una prova pericial sobre els contractes de la ILC, i ha carregat contra el Suprem per la "lentitud" en la consecució d'aquest informe. També ha detallat que hi ha hagut "il·legalitats" en la fase d'instrucció i que el tribunal hauria d'haver "reprovat" la jutge que va encetar la investigació. "No penso col·laborar amb la injustícia", ha ressaltat Borràs, que ha apuntat que sol·licitarà declarar davant del magistrat tan bon punt estigui a punt la pericial que reclama.


Preguntada sobre si deixarà l'escó, una possibilitat que li permetria ser jutjada a Catalunya i no al Suprem -on hi ha la causa per la seva situació de diputada a Madrid-, l'exconsellera de Cultura ho ha descartat. Borràs també ha indicat que, segons el seu parer, la causa oberta al Suprem és "lawfare". "He vist vulnerats els meus drets des del primer moment", ha remarcat la dirigent independentista, que durant la jornada ha rebut el suport explícit del president de la Generalitat, Quim Torra, que s'ha referit al seu cas en la primera intervenció de la sessió de control al Parlament.

Quins són els delictes que se li imputen a Borràs? Un total de quatre: prevaricació, frau a l'administració, malversació de fons públics i falsedat documental. Tots ells vinculats, presumptament, a l'etapa que va passar al capdavant de la ILC, d'on va ser cessada pel govern espanyol mentre era vigent el 155 el gener del 2018. Al cap d'uns mesos es convertiria en consellera de Cultura al costat de Torra, al qual li agradaria situar-la com a candidata efectiva de JxCat a les properes eleccions catalanes. Borràs sempre ha vinculat la causa judicial amb el seu rol com a dirigent independentista, i tant en públic com en compareixences privades al Congrés ha defensat la seva innocència.


La Fiscalia li demana penes que poden ser superior als quinze anys de presó en una causa que, segons detallen fonts del Suprem, es vol procedir amb diligència. Les mateixes fonts veuen "clar" el desenvolupament del cas, i assenyalen que només la demanda d'una prova pericial sobre els correus electrònics -una de les pedres angulars de la investigació- podria allargar el procediment. Una hipotètica inhabilitació podria posar en perill la carrera immediata de Borràs, una de les dirigents de JxCat amb més projecció i més coneguda tant per les bases com pel gran públic. Forma part de l'anomenada war room de Torra i té intenció de jugar un paper en els propers comicis.

La situació judicial, en tot cas, és complexa. La causa va néixer en un jutjat de Manresa el 2017 arran d'una investigació contra Isaías Herrero per un presumpte delicte de falsificació de moneda que va acabar derivant, també, en un cas de falsedat documental i de tràfic de drogues. En el marc de la investigació es van conèixer converses entre Borràs i Herrero de les quals es desprenia la "necessitat" de "preparar" unes factures que serien d'una quantitat menor a la necessària -18.000 euros- per no passar pel tràmit habitual d'adjudicació. L'exconsellera sempre ha negat els delictes.


La dirigent de JxCat es va queixar l'11 de juny del fet que la jutge encarregués la investigació a la Guàrdia Civil en lloc dels Mossos, que van concloure -defensa- que no hi havia accions punibles. També va lamentar les primeres filtracions del cas, que van motivar una primera compareixença de Borràs al Parlament. "I la Guàrdia Civil no troba un delicte, en troba quatre. Les filtracions que es produeixen quan ells estan al càrrec no els preocupen a la jutge", va denunciar la portaveu de la formació independentista. També va lamentat que el "masclisme" impregni la investigació, perquè existeix una relació d'amistat entre ella i Herrero, al centre de la causa al Suprem.

Pel que fa als correus electònics -alguns dels quals han aparegut publicats en mitjans de comunicació i que tenen caire incriminatori pel seu contingut, perquè presumptament Borràs hi demanaria fraccionar els contractes-, la dirigent independentista ha recalcat les últimes setmanes que estan "burdament manipulats", i ha assenyalat que ella no els ha vist mai. Fins i tot va apuntar que no estan incorporats com a prova, tot i haver estat publicats en mitjans. "S'han atropellat tots els meus drets i no tindré un judici just. Puc demostrar que no he comès cap delicte", va reflexionar l'exconsellera fa setmanes.

La seva defensa la porten Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que van acompanyar Torra en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel llaç groc -el president va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació i està a l'espera de veure si el Suprem ratifica la condemna- i també van actuar davant la justícia europea per tal que Puigdemont s'assegués a l'Eurocambra després de la sentència que va emetre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras.

Al llarg dels últims mesos, Borràs ha vist com la Sindicatura de Comptes ha acreditat el fraccionament de contractes, per bé que la dirigent de JxCat sosté que l'informe diu el contrari i que servirà per defensar la seva innocència davant del Suprem. Una de les línies argumentals que fa servir l'exconsellera és que a l'alt tribunal -responsable de jutjar els presos polítics i de condemnar-los per sedició pel referèndum de l'1-O- no podrà disposar d'un procés judicial just. L'afer de la Sindicatura va generar polèmica la setmana passada al Parlament, concretament en la compareixença que van fer els seus responsables i, després, Oriol Ponsatí-Murlà, actual director de l'ILC.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació