21
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
22:03h
L'acord a Brussel·les del fons europeu recuperació per valor de 750.000 milions ha arribat en paral·lel a l'inici de la pressió a Catalunya per gestionar part dels recursos que en rebi l'Estat. La Generalitat reclama 30.000 milions dels prop de 140.000 que anhela el govern espanyol i ha presentat les seves credencials amb la posada en escena d'un projecte propi de reactivació econòmica de quasi 32.000 milions tot just l'endemà de signar amb els principals sindicats i patronals un acord que exigeix el repartiment del fons i, abans que aquest arribi, fixar un objectiu de dèficit de l'1% per al 2020.
Els dirigents sindicals lamentaven dilluns, en la firma de l'acord nacional de bases per a la reactivació econòmica amb protecció social, que aquest pacte arribava tard, ja que ells l'haurien volgut per al moment de finalitzar l'estat d'alarma. Per al Govern, en canvi, és molt oportú, atès que entén que el reforça en les seves reivindicacions econòmiques enfront l'Estat per tenir marge per gestionar la represa.
L'endemà d'aquella escenificació, el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès -també presents en l'acte amb els agents socials- han presentat el pla per a la reactivació econòmica i protecció social, un full de ruta econòmic amb visió fins a 2032 i un nom indissimuladament similar a l'acord nacional del dia anterior. Per a aquest any contempla una despesa extra de 2.759,07 milions euros que, per ser possibles, requereix de l'increment de l'objectiu de dèficit fins a l'1%, mentre que la inversió total per als 12 propers anys ascendiria fins a 31.764,76 euros.
I els projectes totals inclosos estan condicionats a rebre els recursos reclamats del fons europeu? Sí i no. "Els 30.000 milions han de ser l'objectiu dels recursos que han de venir a Catalunya i, per això, el pla de reactivació econòmica té una xifra similar. Van alineats. El nostre objectiu és arribar als 30.000 milions i, per això, ja tenim els projectes a punt", ha asseverat Aragonès, però fonts del Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda matisen aquesta correlació directa entre la despesa planificada i l'ingrés exigit.
Els fons europeus, de fet, arribarien -si la pressió fructifica- el 2021 i 2022, mentre que el pla del Govern és més a llarg termini, fins al 2032. Tot i això, l'executiu vol usar aquest projecte per evidenciar que disposa d'un pla de reactivació que justifica la gestió dels recursos en àmbits tan sensibles i de suport social com l'acció climàtica (6.330,8 milions), automoció i mobilitat (5.877,3 milions), societat del coneixement (5.785,6 milions) o economia de la vida (5.010,69 milions).
Amb uns eixos, a més, que entenen que responen a les bases acordades amb els sindicats i les patronals majoritàries. L'acord signat pels agents socials i econòmics amb el Govern, de fet, inclou l'exigència de "desenvolupar unes polítiques pressupostàries expansives, amb un objectiu de dèficit no inferior a l'1%, així com reclamar a tots els espais de participació que la gestió dels fons europeus per les polítiques de reactivació es faci des de la proximitat". Un suport a les reivindicacions de l'executiu que, en l'acte de signatura, Aragonès va agrair:
Els dirigents sindicals lamentaven dilluns, en la firma de l'acord nacional de bases per a la reactivació econòmica amb protecció social, que aquest pacte arribava tard, ja que ells l'haurien volgut per al moment de finalitzar l'estat d'alarma. Per al Govern, en canvi, és molt oportú, atès que entén que el reforça en les seves reivindicacions econòmiques enfront l'Estat per tenir marge per gestionar la represa.
L'endemà d'aquella escenificació, el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès -també presents en l'acte amb els agents socials- han presentat el pla per a la reactivació econòmica i protecció social, un full de ruta econòmic amb visió fins a 2032 i un nom indissimuladament similar a l'acord nacional del dia anterior. Per a aquest any contempla una despesa extra de 2.759,07 milions euros que, per ser possibles, requereix de l'increment de l'objectiu de dèficit fins a l'1%, mentre que la inversió total per als 12 propers anys ascendiria fins a 31.764,76 euros.
I els projectes totals inclosos estan condicionats a rebre els recursos reclamats del fons europeu? Sí i no. "Els 30.000 milions han de ser l'objectiu dels recursos que han de venir a Catalunya i, per això, el pla de reactivació econòmica té una xifra similar. Van alineats. El nostre objectiu és arribar als 30.000 milions i, per això, ja tenim els projectes a punt", ha asseverat Aragonès, però fonts del Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda matisen aquesta correlació directa entre la despesa planificada i l'ingrés exigit.
Els fons europeus, de fet, arribarien -si la pressió fructifica- el 2021 i 2022, mentre que el pla del Govern és més a llarg termini, fins al 2032. Tot i això, l'executiu vol usar aquest projecte per evidenciar que disposa d'un pla de reactivació que justifica la gestió dels recursos en àmbits tan sensibles i de suport social com l'acció climàtica (6.330,8 milions), automoció i mobilitat (5.877,3 milions), societat del coneixement (5.785,6 milions) o economia de la vida (5.010,69 milions).
Amb uns eixos, a més, que entenen que responen a les bases acordades amb els sindicats i les patronals majoritàries. L'acord signat pels agents socials i econòmics amb el Govern, de fet, inclou l'exigència de "desenvolupar unes polítiques pressupostàries expansives, amb un objectiu de dèficit no inferior a l'1%, així com reclamar a tots els espais de participació que la gestió dels fons europeus per les polítiques de reactivació es faci des de la proximitat". Un suport a les reivindicacions de l'executiu que, en l'acte de signatura, Aragonès va agrair: