Junts per Catalunya

Esprint negociador entre Puigdemont, Bonvehí i els presos a les portes de la fundació de JxCat

Tot i les converses de les últimes hores, la possibilitat de ruptura es manté en l'horitzó i les parts comencen a fer recompte de forces al territori i a les institucions

per Oriol March , 21 de juliol de 2020 a les 21:30 |
Carles Puigdemont i els presos de JxCat, en una imatge d'arxiu. | Junts per Catalunya
Contactes a múltiples bandes en tot l'espai de Junts per Catalunya (JxCat) a les portes de l'arrencada del congrés fundacional del nou partit de Carles Puigdemont. Al llarg de les últimes hores, segons relaten diverses fonts consultades per NacióDigital, Puigdemont ha parlat amb David Bonvehí, president del PDECat, que al seu torn també ha estat en contacte amb els presos de JxCat, en especial Josep Rull i Jordi Turull. Tots els actors consultats consideren improbable que es faci pública qualsevol entesa abans de dissabte -dia en què comença l'assemblea constituent i telemàtica de JxCat-, però es dona per fet que les converses encaminaran la resolució a partir de l'endemà.

En aquest sentit, el fet que la data final del congrés fundacional sigui el 3 d'octubre dona marge a totes les parts. Al mateix temps, això sí, tots els implicats admeten que el risc de ruptura continua vigent i per això fan càlculs sobre la correlació de forces que s'esdevindria en cas de trencadissa. El focus està posat tant als grups municipals -amb prou feines fa un any que es van constituir ja sota el paraigua de JxCat- i també a Madrid. Al Congrés dels diputats hi ha quatre representants alineats amb Puigdemont -Laura Borràs, Míriam Nogueras, Mariona Illamola i Jaume Alonso-Cuevillas-, i quatre que es mantenen al costat del PDECat -Ferran Bel, Sergi Miquel, Concepció Cañadell i Genís Boadella-. Si hi ha ruptura, en tot cas, no serà immediatament després del 25.


Tot i això, també hi ha dirigents del partit liderat per Bonvehí que no descarten una sortida de la direcció d'aquelles veus que s'han significat més a favor del projecte de Puigdemont i que ja se n'han fet membres. En aquest grup hi ha Nogueras -vicepresidenta del PDECat des del 2018, tot i que les seves absències en les reunions de la cúpula han estat sovintejades-, Lourdes Ciuró, Montserrat Morante -membre de la direcció de la Crida Nacional per la República, ara en trànsit d'associació a fundació que dona suport a la nova formació de l'expresident de la Generalitat- i Joan Pere Gómez. Es calcula que, si es produeix el moviment, un 30% dels membres de la cúpula saltarien.


En essència, el debat intern que hi ha és el mateix que sobrevola des de fa mesos les negociacions: s'ha de dissoldre el PDECat? Els presos, per exemple, van defensar que el partit desaparegués al cap de sis mesos de la fundació de JxCat, però la direcció ho va rebutjar. Bonvehí, la setmana passada, va restar importància a la fórmula jurídica, i va assegurar que el més rellevant era que el projecte del PDECat quedés "representat" en la nova formació. Marc Solsona, Ferran Bel i Marc Castells, integrants de l'equip negociador, han insistit en públic en la necessitat d'enfortir el flanc ideològic, i veuen amb recel que Puigdemont i Jordi Sànchez escorin JxCat cap a l'esquerra.

Amb Sànchez, Bonvehí s'hi sent "decepcionat" a nivell personal -va ser qui li va comunicat la maniobra que va atorgar a Puigdemont el control de les sigles Junts per Catalunya, feta a través d'una assemblea telemàtica i, segons diverses fonts, sense el coneixement de la resta de presos-, tampoc s'han trencat les relacions. Tots dos han portat el pes de les converses al llarg del 2019 i del 2020 per aprofundir en l'encaix, i en tot aquest període s'han succeït els moviments: Bonvehí ha arribat a posar el seu càrrec a disposició, s'ha parlat de com dissenyar direccions compartides -i de garantir-hi el lloc a dirigents del PDECat- i també, més breument, d'estratègia política i ideologia.


Membres de la cúpula del partit que han estat en contacte amb Bonvehí els últims dies assenyala que la situació és més "suau" que fa setmanes, tot i que el nucli de la negociació -l'encaix i la desaparició del PDECat- encara generen discrepàncies. Al còctel s'hi afegeix la incertesa pel calendari electoral: el president Quim Torra assegura que continua tenint clara la data de les eleccions -amb preferència per principis de la tardor-, però la crisi sanitària torna a repuntar i pot complicar els plans. En tot cas, JxCat no té previst un procés de primàries per triar candidat en el curt termini, i la qüestió no apareix en l'ordre del dia de l'arrencada del congrés fundacional.


Es dona per fet, tenint en compte la seva ascendència i l'oportunitat de guanyar ERC, que Puigdemont tornarà a encapçalar la llista acompanyat d'un número dos efectiu. En els últims dies ha redoblat la presència mediàtica gràcies al llibre M'explico. De la investidura a l'exili (La Campana), escrit pel periodista i amic seu Xevi Xirgo, que ha combinat l'encàrrec amb la direcció d'El Punt Avui durant els últims quatre anys, i ha aprofitat per fer públic el vídeo que tenia preparat per si l'Estat el detenia abans o després del referèndum. També, en una entrevista a Catalunya Ràdio, va assegurar que defensava l'entesa entre el PDECat i JxCat: "No s'entén l'un sense l'altre".

El problema és que, un cop arrenqui el nou partit, hi ha qüestions legals que estaran damunt la taula, com per exemple la doble militància, que els hereus de CDC no permeten i que la nova formació, per ara, sí que valida. Ramificacions d'una situació que, si els contactes existents i els que es produiran després del dia 25 -el consell nacional  del PDECat del dia 30 està en risc per la situació sanitària, i la direcció prefereix que no sigui telemàtic-, pot derivar en ruptura camí de les eleccions. La decisió és a les mans de Puigdemont, Bonvehí i dels presos, però també dels associats de base.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació