21
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
20:52h
Durant l'onzena legislatura la mesa del Parlament va constatar de primera mà les friccions entre la pressió judicial encarnada pel Tribunal Constitucional i la voluntat popular representada pel ple de la cambra. Mentre el TC ordenava bloquejar aquelles iniciatives d'impuls al procés d'independència, la majoria independentista exercia el seus drets parlamentaris per continuar tramitant i aprovant resolucions en aquest sentit. Al mig, la mesa que presidia Carme Forcadell, que sempre va actuar amb una màxima que l'expresidenta del Parlament va desgranar al Tribunal Suprem durant el judici de l'1-O: no convertir-se en un òrgan censor dels debats al Parlament.
Aquest dimarts, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), aquestes tensions s'han posat sobre la taula davant del jutge, i els membres de la mesa -Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó- s'han fet forts defensant la seva actuació en favor de donar sortida a la voluntat popular. Tots ells han argumentat que durant aquells mesos abans de l'aplicació de l'article 155 es van limitar a complir amb allò que establia el reglament i a protegir l'activitat parlamentària i els drets dels diputats. "Vam intentar compaginar el que deia el TC amb el que nosaltres havíem de fer", ha resumit Ramona Barrufet, exsecretària quarta. A la pràctica, això va suposar permetre la tramitació i votació de les lleis de desconnexió i s'ha traduït en un judici que, després de diversos ajornaments, ha arrencat aquest matí i s'allargarà fins divendres.
Davant del tribunal presidit per Jesús María Barrientos, els membres de la mesa del Parlament han defensat la seva actuació durant el 2017. Ho han fet després d'un tràmit de qüestions prèvies que s'ha allargat més del previst i on el tribunal ha rebutjat declarar-se incompetent per la inviolabilitat parlamentària que, a parer de les defenses, protegia els acusats. "Ningú està per sobre de la llei", ha dit Barrientos abans de donar pas a les declaracions dels dirigents independentistes i anticipant, potser, el sentit de la sentència. Un veredicte que, en qualsevol cas, no implicarà penes de presó després que aquest matí, a última hora, Vox hagi retirat l'acusació d'organització criminal davant la indignació de les defenses, que han retret al partit ultra no respectar el principi de bona fe processal. "Els meus clients venien avui aquí amb el risc d'una condemna per 12 anys de presó", ha lamentat Judit Gené, advocada de Corominas, Barrufet i Guinó.
Resoltes les qüestions prèvies, ha estat el torn dels acusats, que només han respost els seus advocats excepte Mireia Boya, que també ha contestat a la Fiscalia. No hi va haver voluntat de desobeir la justícia espanyola, i així ho demostra el fet que amb l'aplicació de l'article 155 va acabar la legislatura i tots els investigats van anar a declarar quan el Tribunal Suprem els ho va ordenar. La mesa, han remarcat el seus integrants, no volia desobeir, i en alguns casos tampoc tenia la sensació que complir amb la seva funció pogués ser constitutiu de delicte. "La meva intenció sempre va ser fer complir el reglament i que els grups parlamentaris poguessin exercir els seus drets. Creia que fen això no estava desobeint el TC", ha argumentat Lluís Corominas, exvicepresident del Parlament i membre de la mesa des de 2008.
Amb una estratègia de defensa coordinada per Judit Gené -advocada de Corominas, Barrufet i Guinó- i Raimon Tomàs -advocat de Simó-, els acusats han anat desgranant els arguments per desactivar l'acusació de desobediència. Simó, exsecretària primera de la mesa, ha negat que aquest òrgan pogués decidir què entrava i què no en l'ordre del dia. El criteri per admetre a tràmit una resolució era a partir de qüestions formals, i la mesa no havia d'entrar a valorar el contingut de les iniciatives legislatives. En la seva actuació, que els integrants de la mesa emmarcaven en la inviolabilitat parlamentària, l'exdirigent d'ERC va entendre que havia de vetllar pels drets dels parlamentaris a la llibertat d'expressió, a la iniciativa legislativa i a la representació política.
Al seu torn, Barrufet ha situat l'actuació de la mesa en allò que permetia el reglament del Parlament i ha negat un canvi de criteri en la manera de fer a partir de 2015, quan s'havia d'accelerar el procés segons el programa electoral de JxSí que ningú no va impugnar. En un judici que, per a les defenses, es jutja la independència del poder legislatiu, la declarant ha dit que seria "pervers" que la mesa pogués decidir de què es parla al Parlament: "No es pot demanar a la mesa que actuï com a censora". Amb tot, i com han apuntat tots els membres de la mesa, no hi havia cap intenció de desobeir el TC.
El cas que jutja el TSJC ve de lluny, però els fets més indicatius van succeir l'any 2017 i, concretament, en els plens del sis i set de setembre. L'oposició ha aprofitat aquelles dues sessions maratonianes al Parlament per acusar l'independentisme de vulnerar els drets dels diputats no independentistes. Aquells plens van servir per aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, conegudes com les lleis de desconnexió. Lluís Guinó, que va entrar a la mesa el juliol de 2017 en substitució de Corominas, ha dit que aquells plens va ser "únic" i ha assegurat que no en té "una visió negativa". Així mateix, ha relativitzat el paper de la mesa davant del ple, que és "sobirà".
Boya defensa la DUI davant del TSJC
L'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha estat l'última acusada en declarar i ha estat també la veu més discordant per la seva contundència. Ha qüestionat el fet de ser jutjada amb la mesa del parlament perquè teòricament té "llibertat declarativa i inviolabilitat parlamentària" i es va presentar a les eleccions amb un programa electoral legal que apostava obertament per la independència i per l'obertura d'un procés constituent per la via unilateral. Fidel al seu posicionament, també davant del Suprem, Boya ha defensat la declaració d'independència votada al Parlament el 27 d'octubre i ha assegurat que hauria volgut que fos efectiva. De fet, ha negat que fos una simple declaració simbòlica perquè va venir acompanyada de l'article 155 que va suspendre l'autogovern català.
Boya, que ha respost a la Fiscalia en aranès, ha dit que el TC "no és un actor legítim" en el procés d'independència i ha constat que la repressió contra l'independentisme s'ha incrementat aquests últims anys perquè el moviment ha esdevingut majoritari. "Estem asseguts aquí perquè som majoria i no només tramitem iniciatives legislatives sinó que també les guanyem", ha deixat clar. Segons ella, el fet que al TSJC es faci el tercer round del judici de l'1-O -es jutgen una segona fila de dirigents per uns fets que ja s'han jutjat al Suprem- és per "fer veure que no hi ha una causa general contra l'independentisme".
Aquest dimarts, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), aquestes tensions s'han posat sobre la taula davant del jutge, i els membres de la mesa -Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó- s'han fet forts defensant la seva actuació en favor de donar sortida a la voluntat popular. Tots ells han argumentat que durant aquells mesos abans de l'aplicació de l'article 155 es van limitar a complir amb allò que establia el reglament i a protegir l'activitat parlamentària i els drets dels diputats. "Vam intentar compaginar el que deia el TC amb el que nosaltres havíem de fer", ha resumit Ramona Barrufet, exsecretària quarta. A la pràctica, això va suposar permetre la tramitació i votació de les lleis de desconnexió i s'ha traduït en un judici que, després de diversos ajornaments, ha arrencat aquest matí i s'allargarà fins divendres.
Davant del tribunal presidit per Jesús María Barrientos, els membres de la mesa del Parlament han defensat la seva actuació durant el 2017. Ho han fet després d'un tràmit de qüestions prèvies que s'ha allargat més del previst i on el tribunal ha rebutjat declarar-se incompetent per la inviolabilitat parlamentària que, a parer de les defenses, protegia els acusats. "Ningú està per sobre de la llei", ha dit Barrientos abans de donar pas a les declaracions dels dirigents independentistes i anticipant, potser, el sentit de la sentència. Un veredicte que, en qualsevol cas, no implicarà penes de presó després que aquest matí, a última hora, Vox hagi retirat l'acusació d'organització criminal davant la indignació de les defenses, que han retret al partit ultra no respectar el principi de bona fe processal. "Els meus clients venien avui aquí amb el risc d'una condemna per 12 anys de presó", ha lamentat Judit Gené, advocada de Corominas, Barrufet i Guinó.
Resoltes les qüestions prèvies, ha estat el torn dels acusats, que només han respost els seus advocats excepte Mireia Boya, que també ha contestat a la Fiscalia. No hi va haver voluntat de desobeir la justícia espanyola, i així ho demostra el fet que amb l'aplicació de l'article 155 va acabar la legislatura i tots els investigats van anar a declarar quan el Tribunal Suprem els ho va ordenar. La mesa, han remarcat el seus integrants, no volia desobeir, i en alguns casos tampoc tenia la sensació que complir amb la seva funció pogués ser constitutiu de delicte. "La meva intenció sempre va ser fer complir el reglament i que els grups parlamentaris poguessin exercir els seus drets. Creia que fen això no estava desobeint el TC", ha argumentat Lluís Corominas, exvicepresident del Parlament i membre de la mesa des de 2008.
Amb una estratègia de defensa coordinada per Judit Gené -advocada de Corominas, Barrufet i Guinó- i Raimon Tomàs -advocat de Simó-, els acusats han anat desgranant els arguments per desactivar l'acusació de desobediència. Simó, exsecretària primera de la mesa, ha negat que aquest òrgan pogués decidir què entrava i què no en l'ordre del dia. El criteri per admetre a tràmit una resolució era a partir de qüestions formals, i la mesa no havia d'entrar a valorar el contingut de les iniciatives legislatives. En la seva actuació, que els integrants de la mesa emmarcaven en la inviolabilitat parlamentària, l'exdirigent d'ERC va entendre que havia de vetllar pels drets dels parlamentaris a la llibertat d'expressió, a la iniciativa legislativa i a la representació política.
Al seu torn, Barrufet ha situat l'actuació de la mesa en allò que permetia el reglament del Parlament i ha negat un canvi de criteri en la manera de fer a partir de 2015, quan s'havia d'accelerar el procés segons el programa electoral de JxSí que ningú no va impugnar. En un judici que, per a les defenses, es jutja la independència del poder legislatiu, la declarant ha dit que seria "pervers" que la mesa pogués decidir de què es parla al Parlament: "No es pot demanar a la mesa que actuï com a censora". Amb tot, i com han apuntat tots els membres de la mesa, no hi havia cap intenció de desobeir el TC.
El cas que jutja el TSJC ve de lluny, però els fets més indicatius van succeir l'any 2017 i, concretament, en els plens del sis i set de setembre. L'oposició ha aprofitat aquelles dues sessions maratonianes al Parlament per acusar l'independentisme de vulnerar els drets dels diputats no independentistes. Aquells plens van servir per aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, conegudes com les lleis de desconnexió. Lluís Guinó, que va entrar a la mesa el juliol de 2017 en substitució de Corominas, ha dit que aquells plens va ser "únic" i ha assegurat que no en té "una visió negativa". Així mateix, ha relativitzat el paper de la mesa davant del ple, que és "sobirà".
Boya defensa la DUI davant del TSJC
L'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha estat l'última acusada en declarar i ha estat també la veu més discordant per la seva contundència. Ha qüestionat el fet de ser jutjada amb la mesa del parlament perquè teòricament té "llibertat declarativa i inviolabilitat parlamentària" i es va presentar a les eleccions amb un programa electoral legal que apostava obertament per la independència i per l'obertura d'un procés constituent per la via unilateral. Fidel al seu posicionament, també davant del Suprem, Boya ha defensat la declaració d'independència votada al Parlament el 27 d'octubre i ha assegurat que hauria volgut que fos efectiva. De fet, ha negat que fos una simple declaració simbòlica perquè va venir acompanyada de l'article 155 que va suspendre l'autogovern català.
Boya, que ha respost a la Fiscalia en aranès, ha dit que el TC "no és un actor legítim" en el procés d'independència i ha constat que la repressió contra l'independentisme s'ha incrementat aquests últims anys perquè el moviment ha esdevingut majoritari. "Estem asseguts aquí perquè som majoria i no només tramitem iniciatives legislatives sinó que també les guanyem", ha deixat clar. Segons ella, el fet que al TSJC es faci el tercer round del judici de l'1-O -es jutgen una segona fila de dirigents per uns fets que ja s'han jutjat al Suprem- és per "fer veure que no hi ha una causa general contra l'independentisme".