Tribunal Suprem

Borràs s'asseu al Suprem pel presumpte fraccionament de contractes

La cap de files de JxCat a Madrid declara com a investigada davant d'un tribunal que preveu resoldre amb diligència la causa, per la qual la Fiscalia demana penes de presó

per Oriol March , 22 de juliol de 2020 a les 07:00 |
Laura Borràs entra al Tribunal Suprem. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Desitjaria trobar-me en un llibre de Kafka que no pas on em soc ara. És surrealista, una bogeria, un gran laberint. La manifestació d'una injustícia que troba qualsevol camí contra la dissidència". Amb aquestes paraules es referia Laura Borràs, cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid, al procés judicial que té obert al Tribunal Suprem pel presumpte fraccionament de contractes mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), fa tan sols uns dies en la presentació del seu últim llibre al costat del president Quim Torra. Aquest dimarts s'asseurà davant del jutge Eduardo de Porres per declarar com a investigada un cop el Congrés dels Diputats li va retirar l'aforament. La votació del suplicatori va evidenciar la divisió independentista.

Quins són els delictes que se li imputen a Borràs? Un total de quatre: prevaricació, frau a l'administració, malversació de fons públics i falsedat documental. Tots ells vinculats, presumptament, a l'etapa que va passar al capdavant de la ILC, d'on va ser cessada pel govern espanyol mentre era vigent el 155 el gener del 2018. Al cap d'uns mesos es convertiria en consellera de Cultura al costat de Torra, al qual li agradaria situar-la com a candidata efectiva de JxCat a les properes eleccions catalanes. Borràs sempre ha vinculat la causa judicial amb el seu rol com a dirigent independentista, i tant en públic com en compareixences privades al Congrés ha defensat la seva innocència. Avui s'explicarà a porta tancada i farà declaracions un cop surti del Suprem.


La Fiscalia li demana penes que poden ser superior als quinze anys de presó en una causa que, segons detallen fonts del Suprem, es vol procedir amb diligència. Les mateixes fonts veuen "clar" el desenvolupament del cas, i assenyalen que només la demanda d'una prova pericial sobre els correus electrònics -una de les pedres angulars de la investigació- podria allargar el procediment. Una hipotètica inhabilitació podria posar en perill la carrera immediata de Borràs, una de les dirigents de JxCat amb més projecció i més coneguda tant per les bases com pel gran públic. Forma part de l'anomenada war room de Torra i té intenció de jugar un paper en els propers comicis.

La situació judicial, en tot cas, és complexa. La causa va néixer en un jutjat de Manresa el 2017 arran d'una investigació contra Isaías Herrero per un presumpte delicte de falsificació de moneda que va acabar derivant, també, en un cas de falsedat documental i de tràfic de drogues. En el marc de la investigació es van conèixer converses entre Borràs i Herrero de les quals es desprenia la "necessitat" de "preparar" unes factures que serien d'una quantitat menor a la necessària -18.000 euros- per no passar pel tràmit habitual d'adjudicació. L'exconsellera sempre ha negat els delictes.


La dirigent de JxCat es va queixar l'11 de juny del fet que la jutge encarregués la investigació a la Guàrdia Civil en lloc dels Mossos, que van concloure -defensa- que no hi havia accions punibles. També va lamentar les primeres filtracions del cas, que van motivar una primera compareixença de Borràs al Parlament. "I la Guàrdia Civil no troba un delicte, en troba quatre. Les filtracions que es produeixen quan ells estan al càrrec no els preocupen a la jutge", va denunciar la portaveu de la formació independentista. També va lamentat que el "masclisme" impregni la investigació, perquè existeix una relació d'amistat entre ella i Herrero, al centre de la causa al Suprem.

Pel que fa als correus electònics -alguns dels quals han aparegut publicats en mitjans de comunicació i que tenen caire incriminatori pel seu contingut, perquè presumptament Borràs hi demanaria fraccionar els contractes-, la dirigent independentista ha recalcat les últimes setmanes que estan "burdament manipulats", i ha assenyalat que ella no els ha vist mai. Fins i tot va apuntar que no estan incorporats com a prova, tot i haver estat publicats en mitjans. "S'han atropellat tots els meus drets i no tindré un judici just. Puc demostrar que no he comès cap delicte", va reflexionar l'exconsellera fa setmanes.


La seva defensa la porten Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que van acompanyar Torra en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel llaç groc -el president va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació i està a l'espera de veure si el Suprem ratifica la condemna- i també van actuar davant la justícia europea per tal que Puigdemont s'assegués a l'Eurocambra després de la sentència que va emetre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras.

Al llarg dels últims mesos, Borràs ha vist com la Sindicatura de Comptes ha acreditat el fraccionament de contractes, per bé que la dirigent de JxCat sosté que l'informe diu el contrari i que servirà per defensar la seva innocència davant del Suprem. Una de les línies argumentals que fa servir l'exconsellera és que a l'alt tribunal -responsable de jutjar els presos polítics i de condemnar-los per sedició pel referèndum de l'1-O- no podrà disposar d'un procés judicial just. L'afer de la Sindicatura va generar polèmica la setmana passada al Parlament, concretament en la compareixença que van fer els seus responsables i, després, Oriol Ponsatí-Murlà, actual director de l'ILC.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació