21
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
18:05h
"Estem asseguts aquí perquè som majoria. I no només tramitem iniciatives legislatives, sinó que les guanyem". Mireia Boya, exdiputada de la CUP, ha declarat aquest tarda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el judici contra la mesa del Parlament. Boya, que s'enfronta a una pena d'un any i vuit mesos de presó per un delicte de desobediència, ha assegurat que no reconeix el TC com un "agent legítim" en el procés d'independència de Catalunya. "L'única manera d'exercir el dret d'autodeterminació era la desconnexió i l'obertura d'un procés constituent propi", ha dit l'exdiputada.
Boya va entrar al Parlament en substitució del diputat Ramon Usall i amb un programa sota el lema "Independència, justícia social i procés constituent". Boya, a diferència dels membres de la mesa del Parlament, ha acceptat respondre les preguntes de la Fiscalia i ha qualificat l'escrit d'acusació de "relat de fantasia". La declarant ha dit que la proposició de llei del referèndum va ser signada pels diputats independentistes de JxSí i la CUP. "La llei va sortir d'una comissió amb representants dels partits polítics", ha apuntat.
Sobre la llei de transitorietat, Boya ha dit que era de "responsabilitat" perquè, en cas que guanyés el "sí", havia de quedar clar com fer "la desconnexió". L'exdiputada cupaire ha recordat que l'1-0 l'independentisme va patir la violència de l'Estat i des de la CUP volien que el president e la Generalitat comparegués al Parlament per dir què faria després de la victòria del "sí". Boya ha dit que en el procés d'independència el TC no té cap legitimitat i el que digués "li era absolutament igual".
Boya ha explicat que el 10 d'octubre la CUP no era partidària de la suspensió de la declaració d'independència en aplicació dels resultats de l'1-O. L'exdiputada ha dit que el Govern volia donar una oportunitat al diàleg, però la CUP no hi confiava i així va quedar demostrat dues setmanes després amb l'aplicació del 155. Boya ha dit que no entén si té inviolabilitat parlamentària per posar en pràctica allò que hi ha al programa electoral amb el qual es va presentar a les eleccions. "La part declarativa de la DUI no es va votar", ha dit, i ha remarcat que no va votar la independència de manera simbòlica. "Volia que es fes efectiva la independència de Catalunya", ha reblat.
La mesa nega una voluntat de desobeir el TC
No hi va haver desobediència i l'actuació s'emmarcava en el reglament del Parlament i la protecció de l'activitat parlamentària. Els membres de la mesa del Parlament han declarat aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la primera sessió de la vista oral. Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó s'enfronten a penes d'un any i vuit mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència per, segons la Fiscalia, no haver fet cas al Tribunal Constitucional que demanava no admetre a tràmit totes aquelles iniciatives relacionades amb el procés d'independència.
Els membres de la mesa, després d'un tràmit de qüestions prèvies que s'ha allargat més del previst, han començat a declarar passat el migdia i això ha obligat a reformular el calendari previst, que donava per fet que els acusats haurien declarat abans de dinar. Corominas i Simó han estat els primers en seure davant del tribunal, presidit per Jesús María Barrientos, i només han respost a les preguntes de les seves defenses, Judit Gené i Raimon Tomàs, respectivament. Tots dos han negat la desobediència i han situat la seva actuació com l'habitual tant en la passada legislatura com en les anteriors. Així mateix, han remarcat que sempre es van cenyir a allò que permetia el reglament del Parlament i van treballar per protegir l'activitat parlamentaria i els drets dels diputats.
Les defenses invoquen la inviolabilitat parlamentària
Les defenses, per veu especialment de l'advocat d'Anna Simó, Raimon Tomàs, han invocat la inviolabilitat parlamentària, una prerrogativa que es relaciona amb els límits de la jurisdicció i que vincula també a drets fonamentals com la llibertat d'expressió o de representació política. Tomàs ha dit que la inviolabilitat interpel·la a la justícia perquè s'autolimiti, i admet que genera "dificultats" per part de les defenses des del moment en què el tribunal s'ha declarat competent per conèixer els fets. "La inviolabilitat parlamentària s'ha d'aplicar en aquests fets", ha remarcat l'advocat.
Tomàs ha defensat les prerrogatives parlamentàries, com la inviolabilitat, que són "essencials" per al bon funcionament dels parlaments. L'advocat planteja que la inviolabilitat "existeix o no existeix", i en aquest cas està prevista a nivell estatutari i constitucional. "No es pot fer una interpretació que buidi de contingut una de les principals garanties del funcionament del Parlament i de la preservació de la separació de poders", ha dit Tomàs. En aquest sentit, ha demanat al TSJC es declari incompetent per jutjar uns fets que s'emmarquen en la inviolabilitat parlamentària, una petició que ha estat rebutjada.
L'Advocacia de l'Estat s'encadena al procediment
El tribunal ha descartat expulsar de la causa l'Advocacia de l'Estat malgrat la petició de les defenses. L'advocat de Mireia Boya, Carles López, ha argumentat que l'Advocacia "no està legitimada" per actuar com a acusació particular perquè en el delicte de desobediència no es pot interpretar que l'Estat n'hagi estat un dels perjudicats, com sí que podria passar, per exemple, en el cas de malversació. "En un delicte de desobediència, l'Advocacia de l'Estat no pot considerar-se perjudicada", ha dit l'advocat. López ha denunciat que la presència de l'Advocacia de l'Estat a la causa s'explica pel fet que els membres de la mesa i Boya van formar part, en un principi, de la causa especial del Tribunal Suprem.
Molt contundent, l'Advocacia de l'Estat -que depèn del govern espanyol- s'ha presentat com a legitimada per ser acusació particular en el judici contra la mesa del Parlament. "L'Estat és perjudicat del delicte de desobediència", ha Beatriz Vizcaíno. La defensa de Mireia Boya ha demanat al TSJC que expulsi l'Advocacia de la causa perquè "no està legitimada" per ser acusació particular. L'advocada de l'Estat també ha negat que es pugui invocar la inviolabilitat parlamentària i ha negat que la separació de poders sigui "absoluta". "El Parlament també està sotmès a la llei", ha dit Vizcaíno.
Vox retira l'acusació d'organització criminal
Vox ha esperat fins a última hora, però finalment ha retirat l'acusació d'organització criminal contra els membres de la mesa del Parlament. El partit ultra demanava una pena de fins a 12 anys de presó contra els acusats , malgrat que tot feia preveure que aquest delicte no tiraria endavant tant per la sentència del Tribunal Suprem com per altres resolucions judicials. L'advocat de Vox, Juan Cremades, ha retirat aquest delicte en el tràmit de qüestions prèvies i el seu comportament ha indignat les defenses.
Per veu de Judit Gené, els advocats han denunciat que Vox ha mantingut el delicte d'organització criminal fins a l'última moment i això vulnera la bona fe processal, perquè l'acusació particular ja sabia que no s'aguantava una acusació per aquest tipus delictiu. "Els meus clients han vingut avui aquí enfrontant-se a una pena de 12 anys de presó", ha recordat Gené, que assegura que abans de la sentència del Tribunal Suprem Vox sabia que no hi havia un concert entre les parts per dur a terme la independència que pogués sostenir el delicte d'organització criminal.
"Vox volia mantenir l'organització per tenir el titular, però no volia provar en seu judicial que les seves acusacions tenien un fonament", ha denunciat Gené, recordant que cap dels testimonis proposats per Vox anava en el sentit de demostrar aquest delicte.
Concentració de suport a les portes del TSJC
Poc abans de l'inici de la vista, a les portes del Palau de Justícia s'hi ha concetrat alguns centenars de persones per donar suport als acusats. Entre més s'hi han pogut veure dirigents independentistes, com el president del Parlament, Roger Torrent, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, els dirigents de JxCat Laura Borràs i Albert Batet, membres de la CUP com Eulàlia Reguant i representants de l'ANC i Òmnium. A través de es xarxes socials l'independentisme s'ha bolcat en donar suport als membres de la mesa i a Mireia Boya.
Boya va entrar al Parlament en substitució del diputat Ramon Usall i amb un programa sota el lema "Independència, justícia social i procés constituent". Boya, a diferència dels membres de la mesa del Parlament, ha acceptat respondre les preguntes de la Fiscalia i ha qualificat l'escrit d'acusació de "relat de fantasia". La declarant ha dit que la proposició de llei del referèndum va ser signada pels diputats independentistes de JxSí i la CUP. "La llei va sortir d'una comissió amb representants dels partits polítics", ha apuntat.
Sobre la llei de transitorietat, Boya ha dit que era de "responsabilitat" perquè, en cas que guanyés el "sí", havia de quedar clar com fer "la desconnexió". L'exdiputada cupaire ha recordat que l'1-0 l'independentisme va patir la violència de l'Estat i des de la CUP volien que el president e la Generalitat comparegués al Parlament per dir què faria després de la victòria del "sí". Boya ha dit que en el procés d'independència el TC no té cap legitimitat i el que digués "li era absolutament igual".
Boya ha explicat que el 10 d'octubre la CUP no era partidària de la suspensió de la declaració d'independència en aplicació dels resultats de l'1-O. L'exdiputada ha dit que el Govern volia donar una oportunitat al diàleg, però la CUP no hi confiava i així va quedar demostrat dues setmanes després amb l'aplicació del 155. Boya ha dit que no entén si té inviolabilitat parlamentària per posar en pràctica allò que hi ha al programa electoral amb el qual es va presentar a les eleccions. "La part declarativa de la DUI no es va votar", ha dit, i ha remarcat que no va votar la independència de manera simbòlica. "Volia que es fes efectiva la independència de Catalunya", ha reblat.
La mesa nega una voluntat de desobeir el TC
No hi va haver desobediència i l'actuació s'emmarcava en el reglament del Parlament i la protecció de l'activitat parlamentària. Els membres de la mesa del Parlament han declarat aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la primera sessió de la vista oral. Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó s'enfronten a penes d'un any i vuit mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència per, segons la Fiscalia, no haver fet cas al Tribunal Constitucional que demanava no admetre a tràmit totes aquelles iniciatives relacionades amb el procés d'independència.
Els membres de la mesa, després d'un tràmit de qüestions prèvies que s'ha allargat més del previst, han començat a declarar passat el migdia i això ha obligat a reformular el calendari previst, que donava per fet que els acusats haurien declarat abans de dinar. Corominas i Simó han estat els primers en seure davant del tribunal, presidit per Jesús María Barrientos, i només han respost a les preguntes de les seves defenses, Judit Gené i Raimon Tomàs, respectivament. Tots dos han negat la desobediència i han situat la seva actuació com l'habitual tant en la passada legislatura com en les anteriors. Així mateix, han remarcat que sempre es van cenyir a allò que permetia el reglament del Parlament i van treballar per protegir l'activitat parlamentaria i els drets dels diputats.
Les defenses invoquen la inviolabilitat parlamentària
Les defenses, per veu especialment de l'advocat d'Anna Simó, Raimon Tomàs, han invocat la inviolabilitat parlamentària, una prerrogativa que es relaciona amb els límits de la jurisdicció i que vincula també a drets fonamentals com la llibertat d'expressió o de representació política. Tomàs ha dit que la inviolabilitat interpel·la a la justícia perquè s'autolimiti, i admet que genera "dificultats" per part de les defenses des del moment en què el tribunal s'ha declarat competent per conèixer els fets. "La inviolabilitat parlamentària s'ha d'aplicar en aquests fets", ha remarcat l'advocat.
Tomàs ha defensat les prerrogatives parlamentàries, com la inviolabilitat, que són "essencials" per al bon funcionament dels parlaments. L'advocat planteja que la inviolabilitat "existeix o no existeix", i en aquest cas està prevista a nivell estatutari i constitucional. "No es pot fer una interpretació que buidi de contingut una de les principals garanties del funcionament del Parlament i de la preservació de la separació de poders", ha dit Tomàs. En aquest sentit, ha demanat al TSJC es declari incompetent per jutjar uns fets que s'emmarquen en la inviolabilitat parlamentària, una petició que ha estat rebutjada.
L'Advocacia de l'Estat s'encadena al procediment
El tribunal ha descartat expulsar de la causa l'Advocacia de l'Estat malgrat la petició de les defenses. L'advocat de Mireia Boya, Carles López, ha argumentat que l'Advocacia "no està legitimada" per actuar com a acusació particular perquè en el delicte de desobediència no es pot interpretar que l'Estat n'hagi estat un dels perjudicats, com sí que podria passar, per exemple, en el cas de malversació. "En un delicte de desobediència, l'Advocacia de l'Estat no pot considerar-se perjudicada", ha dit l'advocat. López ha denunciat que la presència de l'Advocacia de l'Estat a la causa s'explica pel fet que els membres de la mesa i Boya van formar part, en un principi, de la causa especial del Tribunal Suprem.
Molt contundent, l'Advocacia de l'Estat -que depèn del govern espanyol- s'ha presentat com a legitimada per ser acusació particular en el judici contra la mesa del Parlament. "L'Estat és perjudicat del delicte de desobediència", ha Beatriz Vizcaíno. La defensa de Mireia Boya ha demanat al TSJC que expulsi l'Advocacia de la causa perquè "no està legitimada" per ser acusació particular. L'advocada de l'Estat també ha negat que es pugui invocar la inviolabilitat parlamentària i ha negat que la separació de poders sigui "absoluta". "El Parlament també està sotmès a la llei", ha dit Vizcaíno.
Vox retira l'acusació d'organització criminal
Vox ha esperat fins a última hora, però finalment ha retirat l'acusació d'organització criminal contra els membres de la mesa del Parlament. El partit ultra demanava una pena de fins a 12 anys de presó contra els acusats , malgrat que tot feia preveure que aquest delicte no tiraria endavant tant per la sentència del Tribunal Suprem com per altres resolucions judicials. L'advocat de Vox, Juan Cremades, ha retirat aquest delicte en el tràmit de qüestions prèvies i el seu comportament ha indignat les defenses.
Per veu de Judit Gené, els advocats han denunciat que Vox ha mantingut el delicte d'organització criminal fins a l'última moment i això vulnera la bona fe processal, perquè l'acusació particular ja sabia que no s'aguantava una acusació per aquest tipus delictiu. "Els meus clients han vingut avui aquí enfrontant-se a una pena de 12 anys de presó", ha recordat Gené, que assegura que abans de la sentència del Tribunal Suprem Vox sabia que no hi havia un concert entre les parts per dur a terme la independència que pogués sostenir el delicte d'organització criminal.
"Vox volia mantenir l'organització per tenir el titular, però no volia provar en seu judicial que les seves acusacions tenien un fonament", ha denunciat Gené, recordant que cap dels testimonis proposats per Vox anava en el sentit de demostrar aquest delicte.
Concentració de suport a les portes del TSJC
Poc abans de l'inici de la vista, a les portes del Palau de Justícia s'hi ha concetrat alguns centenars de persones per donar suport als acusats. Entre més s'hi han pogut veure dirigents independentistes, com el president del Parlament, Roger Torrent, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, els dirigents de JxCat Laura Borràs i Albert Batet, membres de la CUP com Eulàlia Reguant i representants de l'ANC i Òmnium. A través de es xarxes socials l'independentisme s'ha bolcat en donar suport als membres de la mesa i a Mireia Boya.
Els membres de la mesa del Parlament i Mireia Boya, a les portes del TSJC Foto: Adrià Costa