reportatge

Ser català a l'Amèrica de Trump

Laia Vicens, Raquel Semper i Quim Miró resideixen als Estats Units i expliquen, des de tres estats molt diferents, com veuen els Estats Units quan s'entra en la fase decisiva de les eleccions a la Casa Blanca

per Pep Martí , 8 d'agost de 2020 a les 14:00 |
New York durant el confinament pel coronavirus. | Europa Press
"Mare, em poden fer mal per ser negre?". La pregunta del Marcel, 8 anys, impacta a la seva mare. Laia Vicens porta 24 anys als Estats Units, on és treballadora social. Casada amb Damon Lawrence, bomber afroamericà, tenen tres fills de 4 a 8 anys i viuen a Long Beach, la quarta ciutat de Califòrnia. La Laia és una més dels catalans que viuen als Estats Units i han viscut de prop els esdeveniments que han trasbalsat la societat nord-americana els darrers mesos.  

Els Estats Units afronten una crisi que té diversos fronts. La crisi de la pandèmia ha provocat una caiguda de l'economia de resultat incert que ha posat fi a anys de creixement i de brillants xifres macroeconòmiques. A aquest quadre s'hi ha afegit un esclat de protestes socials després de la mort a mans de la policia de l'afromericà George Floyd. Tot això es produeix en plena campanya electoral a la Casa Blanca. El 3 de novembre proper, els Estats Units elegiran un nou president o reelegiran Donald Trump, a més de renovar el Congrés. 


Com viuen aquests esdeveniments històrics els catalans que resideixen als Estats Units? Hem parlat amb alguns d'ells, que ens ofereixen mirades diferents -des de Califòrnia, a la costa occidental, a Missouri, al Mig Oest, passant per Idaho) sobre una realitat que, contemplada des d'Europa, no sempre és fàcil de copsar. 

"Ja sabíem que Trump faria mal -explica la Laia Vicens-. Però nosaltres aquí, a Califòrnia, ho vivim com si estiguéssim en una bombolla. Perquè és un estat majoritàriament anti-Trump". Laia treballa al departament de Salut Mental del comtat de Los Angeles i coneix de prop la situació que viuen els col·lectius més fràgils. 


El seu marit ha patit en carn pròpia els problemes que suposa ser negre en una societat on resten bosses de racisme, i on és habitual el driving while black (que la policia t'aturi quan condueixes pel sol fet de ser negre). Per ella, el més delicat ha estat explicar als fills el que estava passant durant les protestes. "No era fàcil ocultar-ho. Als matins, escolto Catalunya Ràdio, que n'anava ple, i des de casa escoltàvem els sons de les protestes". La Laia explica coses que corprenen: "Sempre li dic al Marcel que quan anem a comprar és bo de no anar-se'n sense comprar alguna cosa, perquè ningú pensi que marxem sense pagar". 

Damon i Laia viuen en una zona multicultural, amb veïns de tots els racons del món, amb una important colònia cambodjana al costat de famílies d'origen iranià. I això en una ciutat que té una destacada comunitat gai i on els passos zebra es dibuixen amb els colors de l'arc de Sant Martí. La parella Lawrence-Vicens solen participar en les activitats que organitza un centre cultural impulsat per jueus liberals. I ella els ensenya a fer bunyols i panellets. Aquí es viu amb normalitat un cosmopolitisme cultural. 

 

Laia Vicens amb el seu marit Damon Lawrence a Long Beach (Califòrnia). Foto: L.V.


Ser feliç al cor de Trumpworld

La Raquel Semper porta vuit anys als EUA. Viu amb el seu marit a la ciutat d'Eaglea a Idaho, a l'oest del país. Es van conèixer en el transcurs d'un viatge amb avió i tenen dues nenes. A diferència de Long Beach, a Idaho guanyarà Trump el proper novembre. Sobre això no hi ha cap dubte. 

Raquel Semper: "A Europa no s'entenen moltes coses, però a l'Amèrica rural les armes tenen el seu sentit"

L'entorn on viu no té res a veure amb les ciutats conflictives i violentes d'Amèrica. En aquest lloc d'Idaho, els índexs de criminalitat són baixos: "Aquí som feliços i la gent és molt educada". Això sí, "aquí visc envoltada de partidaris de Trump", començant pel veí, Jerry, un militar retirat. Les armes tampoc són un tema de debat a Idaho. La gent porta armes i no hi ha casos de violència. El seu marit és col·leccionista d'armes. Creu que a Europa no s'entenen moltes coses, "però a l'Amèrica rural les armes tenen el seu sentit".

A la Raquel no li agrada gens l'actual president, però entén els arguments dels seus partidaris. Aquí, la gent que treballa tira endavant. Parla d'uns coneguts seus, ell treballador a la companyia elèctrica Idaho Powers, ella una perruquera: "Guanyen prop de 100.000 dòlars l'any. Diuen que Obama els va cruixir a impostos". "Per què he de pagar jo les cures dels altres?", va escoltar un dia d'un altre veí. Hi ha qui fins i tot fa números i assegura que una victòria demòcrata el novembre pot costar a una família mitjana entre 14.000 i 40.000 dòlars en impostos. Vist des d'Idaho, la realitat es veu diferent.  

Les mans sobre el volant

"Si un policia t'atura, posa les dues mans sobre el volant, ben visibles". Ens ho explica Quim Miró, periodista de Martorell avui a Saint Louis (Missouri), on va arribar seguint a la seva companya, una biòloga que es va traslladar als Estats Units el 2017. Ell treballa a exterior.cat, un portal de Comunicacio21 que explica què fan els catalans al món. 

Quim Miró: "En molts llocs, si vas amb mascareta ets vist com un anti-Trump"

Poc podia imaginar-se de petit, quan llegia amb fal·lera les aventures de Tom Sawyer, que passaria uns anys de la seva vida a Saint Louis, la ciutat travessada pel Mississipí on Mark Twain situa part de les aventures del seu mite literari. El mateix Twain va néixer ben a prop, a la ciutat d'Hannibal. A Saint Louis, el 65% de la població és negra. Miró ens adverteix contra les imatges estereotipades que tenim dels EUA: "Els Estats Units són molt més que les dues costes. Aquí, el racisme es palpa constantment. Blancs i negres no es troben, cadascun va als seus espectacles. Quan vas al beisbol, no veus cap negre".  
 

Quim Miró al Tower Grove Park de Saint Louis, a Missouri. Foto: Q.M.



Quim Miró, gens sospitós de simpaties per l'actual president,  es mostra crític amb els mitjans de comunicació internacionals, també els catalans: "Han d'explicar bé la societat nord-americana i entendre que Trump no és més que un reflex de la mentalitat de molts nord-americans". Ho diu des d'una ciutat que és la quarta amb més homicidis del país i on la crispació es nota pel carrer: "En molts llocs, si vas amb mascareta ets vist com un anti-Trump". A Saint Louis, ciutat fundada pels francesos els egle XVIII, avui hi ha qui reclama derruir una estàtua de Lluís XIV.  

Les opcions de Trump

Els catalans que viuen als Estats Units estan ben informats. I observen el panorama polític i social del país que ara els acull amb una barreja d'esperança i realisme. Potser és l'ambient on viu, a Idaho, però a la Raquel Semper no li sorprendria una victòria de l'actual president a les eleccions, malgrat tot el que ha passat i el que diguin les enquestes. Per la Laia Vicens, "l'única possibilitat que Trump perdi és que es produeixi una gran mobilització de les minories".

Laia Vicens: "L'única possibilitat que Trump perdi és que es produeixi una gran mobilització de les minories"

Quim Miró, per la seva banda, no acaba de veure el demòcrata Joe Biden amb prou capacitat per imposar-se el 3 de novembre i considera que "està desaparegut", tot i que entén que això forma part d'una estratègia electoral que ho confia tot al desgast enorme de Trump.    





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació