judici a la mesa del Parlament

La mesa del Parlament sosté al judici que no tenia voluntat de desobeir el TC

Corominas, Simó, Barrufet i Guinó només responen a la defensa i argumenten que van actuar per defensar els drets dels diputats i l'activitat parlamentària

per Bernat Surroca , TSJC, 21 de juliol de 2020 a les 15:00 |
Els membres de la mesa i Mireia Boya aquest dimarts al judici del TSJC | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No hi va haver desobediència i l'actuació s'emmarcava en el reglament del Parlament i la protecció de l'activitat parlamentària. Els membres de la mesa del Parlament han declarat aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la primera sessió de la vista oral. Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya s'enfronten a penes d'un any i vuit mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència per, segons la Fiscalia, no haver fet cas al Tribunal Constitucional que demanava no admetre a tràmit totes aquelles iniciatives relacionades amb el procés d'independència. 

Els membres de la mesa, després d'un tràmit de qüestions prèvies que s'ha allargat més del previst, han començat a declarar passat el migdia i això ha obligat a reformular el calendari previst, que donava per fet que els acusats haurien declarat abans de dinar. Corominas i Simó han estat els primers en seure davant del tribunal, presidit per Jesús María Barrientos, i només han respost a les preguntes de les seves defenses, Judit Gené i Raimon Tomàs, respectivament. Tots dos han negat la desobediència i han situat la seva actuació com l'habitual tant en la passada legislatura com en les anteriors. Així mateix, han remarcat que sempre es van cenyir a allò que permetia el reglament del Parlament i van treballar per protegir l'activitat parlamentaria i els drets dels diputats.


Corominas, que va ser vicepresident primer del Parlament durant l'onzena legislatura i membre de la mesa des de 2008, ha assegurat a preguntes de la seva defensa que sempre va seguir el mateix criteri a l'hora d'actuar. "La meva intenció sempre va ser fer complir el reglament i que els grups parlamentaris poguessin exercir els seus drets. Creia que fen això no estava desobeint el TC", ha dit. També ha incidit en el fet que la mesa no havia d'entrar en el fons de les qüestions per decidir si les admetia a tràmit o no, excepte en el cas de les iniciatives legislatives populars. Sobre el seu paper com a diputat, a partir del juliol de 2017, Corominas ha deixat clar que no va rebre cap requeriment del TC segons el qual no pogués signar o votar les lleis de desconnexió.

Simó ha seguit la mateixa línia que Corominas i ha negat que la mesa pogués decidir sobre què entrava i què no en l'ordre del dia. La mesa, ha dit qui va ser secretària primera d'aquest òrgan, fa les admissions a tràmit però no valora el contingut de les iniciatives. "Ens havíem d'atendre a la forma", ha apuntat a preguntes de la seva defensa. En la seva actuació, Simó va aplicar els mateixos criteris de sempre, "de congruència i formals". "No havia d'entrar en el contingut i part de la meva funció era vetllar pels drets dels diputats, la llibertat d'expressió, iniciativa legislativa i representació política," ha reblat Simó, que ha defensat la inviolabilitat parlamentària coma eina per defensar l'activitat legislativa. "Entenia que la meva activitat s'emmarcava en la inviolabilitat parlamentària", ha remarcat.


Després del recés per dinar ha estat el torn de Ramona Barrufet, que només ha respost les preguntes de la seva advocada, Judit Gené. Barrufet ha insistit que sempre va treballar des de la mesa perquè tots els diputats poguessin exercir els seus drets. "Les funcions com a mesa estaven emparades pel reglament del Parlament i sempre m'hi vaig atendre, pensant que hi hagués debat al Parlament i donar sortida a les iniciatives parlamentàries de tots els diputats", ha assegurat Barrufet. L'acusada ha negat canvi de criteri en el si de la mesa a partir de 2015 i ha alertat que seriva "pervers" que la mesa pogués decidir de què es parla al Parlament. "No es pot demanar a la mesa que actuï com a censora", ha reblat. "No entenia altra manera d'estar a la mesa que preservar els drets dels diputats. En cap moment vam tenir intenció de desobeir el Tribunal Constitucional. Vam intentar compaginar el que deia el TC amb el que nosaltres havíem de fer", ha afegit. 

Per últim, Lluís Guinó, que va entrar a la mesa el juliol de 2017 en substitució de Corominas, ha refermat que la mesa no havia d'entrar en el fons de les qüestions que li arribaven i ha recordat la iniciativa legislativa és un dret dels diputats com a representants de la ciutadania. En relació a les lleis de desconnexió, Guinó ha dit que la mesa va tenir una funció consistent en tramitar les proposicions de llei que venen dels grups parlamentaris. "L'admissió a tràmit d'una proposició de llei passa per no entrar en el fons de l'assumpte, sinó veure fins a quin punt compleix amb les formulacions legals i l'homogeneïtat necessària, i activar el procediment legislatiu", ha apuntat el declarant.



Les defenses invoquen la inviolabilitat parlamentària

Les defenses, per veu especialment de l'advocat d'Anna Simó, Raimon Tomàs, han invocat la inviolabilitat parlamentària, una prerrogativa que es relaciona amb els límits de la jurisdicció i que vincula també a drets fonamentals com la llibertat d'expressió o de representació política. Tomàs ha dit que la inviolabilitat interpel·la a la justícia perquè s'autolimiti, i admet que genera "dificultats" per part de les defenses des del moment en què el tribunal s'ha declarat competent per conèixer els fets. "La inviolabilitat parlamentària s'ha d'aplicar en aquests fets", ha remarcat l'advocat.

Tomàs ha defensat les prerrogatives parlamentàries, com la inviolabilitat, que són "essencials" per al bon funcionament dels parlaments. L'advocat planteja que la inviolabilitat "existeix o no existeix", i en aquest cas està prevista a nivell estatutari i constitucional. "No es pot fer una interpretació que buidi de contingut una de les principals garanties del funcionament del Parlament i de la preservació de la separació de poders", ha dit Tomàs. En aquest sentit, ha demanat al TSJC es declari incompetent per jutjar uns fets que s'emmarquen en la inviolabilitat parlamentària, una petició que ha estat rebutjada.

L'Advocacia de l'Estat s'encadena al procediment

El tribunal ha descartat expulsar de la causa l'Advocacia de l'Estat malgrat la petició de les defenses. L'advocat de Mireia Boya, Carles López, ha argumentat que l'Advocacia "no està legitimada" per actuar com a acusació particular perquè en el delicte de desobediència no es pot interpretar que l'Estat n'hagi estat un dels perjudicats, com sí que podria passar, per exemple, en el cas de malversació. "En un delicte de desobediència, l'Advocacia de l'Estat no pot considerar-se perjudicada", ha dit l'advocat. López ha denunciat que la presència de l'Advocacia de l'Estat a la causa s'explica pel fet que els membres de la mesa i Boya van formar part, en un principi, de la causa especial del Tribunal Suprem. 

Molt contundent, l'Advocacia de l'Estat -que depèn del govern espanyol- s'ha presentat com a legitimada per ser acusació particular en el judici contra la mesa del Parlament. "L'Estat és perjudicat del delicte de desobediència", ha Beatriz Vizcaíno. La defensa de Mireia Boya ha demanat al TSJC que expulsi l'Advocacia de la causa perquè "no està legitimada" per ser acusació particular. L'advocada de l'Estat també ha negat que es pugui invocar la inviolabilitat parlamentària i ha negat que la separació de poders sigui "absoluta". "El Parlament també està sotmès a la llei", ha dit Vizcaíno.

Vox retira l'acusació d'organització criminal

Vox ha esperat fins a última hora, però finalment ha retirat l'acusació d'organització criminal contra els membres de la mesa del Parlament. El partit ultra demanava una pena de fins a 12 anys de presó contra els acusats , malgrat que tot feia preveure que aquest delicte no tiraria endavant tant per la sentència del Tribunal Suprem com per altres resolucions judicials. L'advocat de Vox, Juan Cremades, ha retirat aquest delicte en el tràmit de qüestions prèvies i el seu comportament ha indignat les defenses.

Per veu de Judit Gené, els advocats han denunciat que Vox ha mantingut el delicte d'organització criminal fins a l'última moment i això vulnera la bona fe processal, perquè l'acusació particular ja sabia que no s'aguantava una acusació per aquest tipus delictiu. "Els meus clients han vingut avui aquí enfrontant-se a una pena de 12 anys de presó", ha recordat Gené, que assegura que abans de la sentència del Tribunal Suprem Vox sabia que no hi havia un concert entre les parts per dur a terme la independència que pogués sostenir el delicte d'organització criminal.

"Vox volia mantenir l'organització per tenir el titular, però no volia provar en seu judicial que les seves acusacions tenien un fonament", ha denunciat Gené, recordant que cap dels testimonis proposats per Vox anava en el sentit de demostrar aquest delicte.

Concentració de suport a les portes del TSJC

Poc abans de l'inici de la vista, a les portes del Palau de Justícia s'hi ha concetrat alguns centenars de persones per donar suport als acusats. Entre més s'hi han pogut veure dirigents independentistes, com el president del Parlament, Roger Torrent, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, els dirigents de JxCat Laura Borràs i Albert Batet, membres de la CUP com Eulàlia Reguant i representants de l'ANC i Òmnium. A través de es xarxes socials l'independentisme s'ha bolcat en donar suport als membres de la mesa i a Mireia Boya.
 

Els membres de la mesa del Parlament i Mireia Boya, a les portes del TSJC Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació