judici a la mesa del Parlament

Vox retira l'acusació d'organització criminal contra la mesa del Parlament

El comportament del partit ultra indigna les defenses, que li retreuen no haver actuat seguint els principis de bona fe processal

per Bernat Surroca , TSJC, 21 de juliol de 2020 a les 12:15 |
Els membres de la mesa i Mireia Boya aquest dimarts al judici del TSJC | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vox ha esperat fins a última hora, però finalment ha retirat l'acusació d'organització criminal contra els membres de la mesa del Parlament. El partit ultra demanava una pena de fins a 12 anys de presó contra Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Mireia Boya, malgrat que tot feia preveure que aquest delicte no tiraria endavant tant per la sentència del Tribunal Suprem com per altres resolucions judicials. L'advocat de Vox, Juan Cremades, ha retirat aquest delicte en el tràmit de qüestions prèvies i el seu comportament ha indignat les defenses.

Per veu de Judit Gené, advocada de Corominas, Guinó i Barrufet, els advocats han denunciat que Vox ha mantingut el delicte d'organització criminal fins a l'última moment i això vulnera la bona fe processal, perquè l'acusació particular ja sabia que no s'aguantava una acusació per aquest tipus delictiu. "Els meus clients han vingut avui aquí enfrontant-se a una pena de 12 anys de presó", ha recordat Gené, que assegura que abans de la sentència del Tribunal Suprem Vox sabia que no hi havia un concert entre les parts per dur a terme la independència que pogués sostenir el delicte d'organització criminal. "Vox volia mantenir l'organització per tenir el titular, però no volia provar en seu judicial que les seves acusacions tenien un fonament", ha denunciat Gené, recordant que cap dels testimonis proposats per Vox anava en el sentit de demostrar aquest delicte.


Les defenses, per veu especialment de l'advocat d'Anna Simó, Raimon Tomà, han invocat la inviolabilitat parlamentària, una prerrogativa que es relaciona amb els límits de la jurisdicció i que vincula també a drets fonamentals com la llibertat d'expressió o de representació política. Tomàs ha dit que la inviolabilitat interpel·la a la justícia perquè s'autolimiti, i admet que genera "dificultats" per part de les defenses des del moment en què el tribunal s'ha declarat competent per conèixer els fets. "La inviolabilitat parlamentària s'ha d'aplicar en aquests fets", ha remarcat l'advocat.

Tomàs ha defensat les prerrogatives parlamentàries, com la inviolabilitat, que són "essencials" per al bon funcionament dels parlaments. L'advocat planteja que la inviolabilitat "existeix o no existeix", i en aquest cas està prevista a nivell estatutari i constitucional. "No es pot fer una interpretació que buidi de contingut una de les principals garanties del funcionament del Parlament i de la preservació de la separació de poders", ha dit Tomàs. En aquest sentit, ha demanat al TSJC es declari incompetent per jutjar uns fets que s'emmarquen en la inviolabilitat parlamentària, una petició que ha estat rebutjada.


Concentració de suport a les portes del TSJC

Poc abans de l'inici de la vista, a les portes del Palau de Justícia s'hi ha concetrat alguns centenars de persones per donar suport als acusats. Entre més s'hi han pogut veure dirigents independentistes, com el president del Parlament, Roger Torrent, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, els dirigents de JxCat Laura Borràs i Albert Batet, membres de la CUP com Eulàlia Reguant i representants de l'ANC i Òmnium. A través de es xarxes socials l'independentisme s'ha bolcat en donar suport als membres de la mesa i a Mireia Boya.

 

Els membres de la mesa del Parlament i Mireia Boya, a les portes del TSJC Foto: Adrià Costa


Un judici a "la independència del poder legislatiu"

"El Tribunal Constitucional volia convertir la mesa del Parlament en un òrgan censor", va dir Forcadell al Tribunal Suprem el febrer de l'any passat. L'estratègia de la defensa dels membres de la mesa, pilotada per Judit Gené en els casos de Corominas, Guinó i Barrufet, i per Raimon Tomàs, en el cas de Simó, anirà també en aquest sentit. Els advocats s'han coordinat i consideren que al TSJC es discutirà sobre "la independència del poder legislatiu". O en altres paraules, la capacitat del TC de condicionar els debats a la cambra catalana i decidir sobre què es pot parlar i fins a quin punt se'n pot parlar.

El procediment contra la mesa de Forcadell ve de lluny i arrenca l'any 2016 quan el Parlament va votar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. Des d'aleshores, el Constitucional ha intentat condicionar el debat a la cambra catalana. "El procediment criminalitza funcions parlamentàries com les comissions, la votació de resolucions o les iniciatives legislatives dels grups parlamentaris", apunten des de les defenses. Al TSJC, doncs, els acusats defensaran les funcions pròpies de la mesa, insistiran que van complir amb el reglament del Parlament i refermaran seva actuació en una legislatura marcada per la intensa pressió judicial sobre l'activitat parlamentària.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació