Puigdemont i Junqueras entren en escena per pilotar el duel electoral

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras mai han tingut una relació senzilla. Ho poden documentar dirigents que van compartir l'etapa més convulsa del procés al Govern, ho han relatat nombroses cròniques periodístiques i ho evidencien ells mateixos en les manifestacions públiques. Puigdemont ha retratat aquesta complexitat en el tracte amb el referent d'ERC en el seu darrer llibre, en el qual detalla episodis que considera "deslleials" per part de l'exvicepresident. Al seu torn, Junqueras transmet com li couen les crítiques a l'estratègia del seu partit, malestar interpretable en l'entrevista concedida diumenge a TV3. Malgrat les diferències, els dos grans líders de l'independentisme han tornat a parlar-se després de mesos d'estar desconnectats. Però no transmeten sintonia. Més aviat evoquen el preludi d'un duel, el de les properes eleccions catalanes, encara sense data.

Els presos polítics han recuperat protagonisme i, l'exili, també. El tercer grau ha tornat a la primera plana mediàtica els dirigents independentistes, una visibilitat que té recorregut més enllà dels actes de suport públic. A ERC ho han agraït, en un moment en què la gestió del coronavirus assenyala les conselleries que són sota control republicà i les enquestes -l'última, la d'El Periódico- il·lustren que la distància amb Junts per Catalunya (JxCat) en intenció de vot no és tan gran. En el primer cap de setmana fora de la presó, Junqueras s'ha fotografiat amb Pere Aragonès -candidat in pectore dels republicans-, ha visitat Ponent i la conca d'Òdena per posar termòmetre al malestar ciutadà, ha donat suport explícit a la consellera Alba Vergés -ara assenyalada per la planificació a Salut- i ha fixat el missatge d'ERC.

Des de JxCat, immers en un procés de refundació agitat, el contrapès al protagonisme de Junqueras l'ha exercit el propi Puigdemont. Feia temps que s'esperava la versió de l'expresident sobre la seva etapa a Palau, especialment en els dies adrenalítics de la tardor del 2017, i el títol del llibre -M'explico. De la investidura a l'exili (La Campana), firmat amb el director d'El Punt Avui i amic, Xevi Xirgo- convida a pensar que no hi ha filtres. L'obra arriba dijous a les llibreries, però aquest dilluns ja s'ha presentat, i manifesta algunes certeses, com la falta de connexió amb el líder d'ERC i la difícil convivència al Govern.

El propi Puigdemont ha admès avui que la represa de relacions amb Junqueras és "molt incipient". Tots dos parlen setmanalment per via telemàtica -com va dir el dirigent republicà i constaten fonts consultades per NacióDigital-, per bé que la seva prioritat passa ara per muscular els seus espais polítics. Les decisions preses per tots dos en les últimes hores i el protagonisme exhibit -en entrevistes, rodes de premsa i vídeos mostrats a Youtube- així ho acrediten.

Aquesta serà una setmana clau per a l'eurodiputat, que suma a la posada a la venda del llibre -prevista per dijous- la fundació com a partit de JxCat sense haver resolt encara l'encaix amb el PDECat, formació en la qual encara milita. En la roda de premsa de presentació del volum s'ha volgut cenyir específicament al llibre, de manera que no ha donat cap resposta a les turbulències existents dins del seu espai ni tampoc a la possibilitat -que dins de JxCat es dona pràcticament per feta en la mesura que només existeix debat sobre el candidat efectiu- de convertir-se, de nou, en cap de cartell. Els resultats de l'enquesta d'El Periódico, similars als guarismes previs a les últimes catalanes, tornen a situar Puigdemont a la pole position per aconseguir una nova victòria.

En el llibre, l'expresident no escatima detalls. Admet que és una visió "de part", elaborada a través de trobades separades com a molt per tres setmanes amb Xirgo, i que hi ha fragments que poden ser de difícil gestió política. Si considerava "deslleial" Junqueras és perquè no deia res a les reunions i mantenia trobades amb altres dirigents -Pedro Sánchez o Ximo Puig, per exemple- sense avisar-lo. Petits trencaments que, amb el pas del temps, han convertit JxCat i ERC en compartiments pràcticament estancs, també en els pitjors moments d'una crisi sanitària que ara dibuixa un repunt.

Els dos dirigents han mantingut -en paraules de Puigdemont- una trobada "privada", sempre amb mitjans telemàtics, i la resta de reunions s'han fet en presència de més persones. Els recels es mantenen, en part perquè la digestió de la tardor del 2017 continua sent pesada: l'expresident no s'ha estat de recordar que Junqueras va descartar assistir a la reunió del Govern i les entitats just després de la declaració de la independència, i ha admès que no van tornar a tenir contacte -ja per videoconferència- fins que Puigdemont era a Brussel·les i el líder d'ERC es trobava en les hores prèvies de la declaració a l'Audiència Nacional, des d'on ja va ingressar directament a Estremera.

La distància és personal -i físicament obligada, tenint les circumstàncies de la repressió, com ha volgut destacar Puigdemont-, però també política. JxCat no ha acabat de digerir mai el gir pragmàtic dels republicans -amb el fracàs de la investidura del líder a l'exili el gener del 2018 com a emblema-, especialment per la pressió que -assenyalen- ERC va fer per anar a la declaració d'independència.

Puigdemont aspira a erigir-se com a cap de la "confrontació" amb l'Estat -aposta consignada en els argumentaris interns de JxCat publicats per NacióDigital- mentre els republicans insisteixen en el diàleg amb l'Estat. Un diàleg en el qual l'eurodiputat ja ha apuntat que no hi confia, basant-se en els "enganys" del govern espanyol quan va suspendre la proclamació de la República el 10 d'octubre del 2017 per obrir un presumpte nou temps de diàleg amb Mariano Rajoy.

La presència de la tardor de fa tres anys en la campanya i el protagonisme dels qui van liderar aquella etapa s'ha acabat de confirmar a mitja tarda, quan Puigdemont ha fet públic a YouTube el missatge que va deixar enregistrat en cas que l'Estat el detingués. Durava poc més de cinc minuts i insistia en la idea que l'independentisme s'havia d'allunyar de la violència en tots els escenaris. No es va haver de fer servir mai, perquè el govern espanyol no va activar cap pla per detenir el Govern després de la declaració d'independència, però publicat ara -20 de juliol, quatre dies després de la sortida dels presos pel tercer grau- suggereix que, de la mateixa manera que Junqueras porta tres anys a la presó, Puigdemont també s'hi podria haver estat.

Sobre el contingut del llibre de l'expresident i els detalls sobre la relació amb el líder republicà, la cúpula del partit hi ha volgut passar de puntetes. "Ens agradaria poder explicar que des d'ERC no volem contribuir a fer més retrets entre independentistes. La gent n'està cansada i no suma", ha exposat la secretària general adjunta i portaveu del partit, Marta Vilalta. El missatge republicà se centra en el fet que Junqueras i Puigdemont han reprès el "fil de comunicació", un diàleg que ERC veu rellevant en un moment de dificultats al país per la crisi sanitària. S'hi endevina també la voluntat de no generar anticossos en aquells votants que són receptius als missatge de Waterloo. "És bo que ens asseiem i parlem", afegia Vilalta en roda de premsa.

Més enllà de les crítiques a la conselleria d'Interior pel desplegament policial a Poblet per la visita de Felip VI, ERC ha evitat altres referències a JxCat. Els republicans han posat en marxa la maquinària electoral per si hi ha eleccions a principis d'octubre -cada cop menys probables per l'evolució immediata de la crisi sanitària- i també miren les enquestes. Es juguen vot fronterer amb els socis del Govern. "Hem de poder compartir governs amb aquells amb qui compartim projecte, i aquest projecte és la República catalana", ha especificat Vilalta, sense renunciar a "consensos més amplis" en la nova etapa que s'obrirà després d'aquest 2020 marcat per la pandèmia. A l'horitzó, un nou duel electoral pilotat per Junqueras i Puigdemont.

​