1 de 10
coronavirus

Entre l'espasa de la pandèmia i la paret d'un model esgotat: el repte econòmic d'Espanya

Els economistes Santiago Niño Becerra, José María Gay de Liébana, Xavier Ferrer i Jordi Goula analitzen la resposta de l'Estat a la crisi mentre espera els fons d'Europa

El president espanyol, Pedro Sánchez, durant la cimera de Brussel·les. | ACN
per Pep Martí, 20 de juliol de 2020 a les 19:35 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La crisi pandèmica i el seu impacte sobre l'economia ha reobert el debat sobre el model productiu espanyol, que ha coincidit amb la discussió sobre el pla de recuperació de la Unió Europea a Brussel·les. Aquest dilluns continua la cimera del Consell Europeu, en què els caps d'estat i de govern de la UE intenten posar-se d'acord sobre el paquet de mesures que s'han d'engegar per superar la crisi.  

El pla de recuperació proposat per la Comissió Europea ha servit perquè s'estenguin les veus que advoquen per aprofitar aquest moment per apostar, d'una vegada per totes, per una política de reindustrialització, la gran qüestió pendent de la macroeconomia espanyola des de l'ingrés a la Comunitat Econòmica Europea el 1986. Ha arribat per Espanya l'hora de fer els deures?    


Hem parlat amb l'economista Jordi Goula, el president de la Comissió d'Economia Internacional i UE del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Xavier Ferrer, el professor d'Economia Financera i Comptabilitat de la UB José María Gay de Liébana i el catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull (URL) Santiago Niño Becerra. Tots ells comparteixen la necessitat de replantejar el model econòmic espanyol.

L'economia espanyola va tancar l'any 2019 en una situació poc robusta. Un creixement de l'1,9%, un atur del 14%, un deute públic que suposava el 95,5% del PIB i un dèficit públic del 2,8%. La crisi pandèmica ha colpejat amb força el teixit productiu i les perspectives han empitjorat, sense haver après les lliçons de la crisi anterior. Però els mals de l'economia espanyola venen de lluny.


En el moment de l'entrada a la UE, el 1986, la majoria de les comunitats autònomes de l'estat espanyol estaven econòmicament per sota de la mitjana de la Unió. "Durant vint anys -explica Xavier Ferrer, del Col·legi d'Economistes-, Espanya va ser beneficiària dels fons europeus. Això va ser així fins a l'ampliació a països de l'est del 2004, i més tard la del 2007, quan van entrar Romania i Bulgària".

En aquest període entre l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea i l'entrada dels països de l'est fins a ser 27 estats, no es va impulsar l'economia productiva. Van ser els anys de grans obres ferroviàries, d'AVE i aeroports, però sense una aposta clara per la industrialització, que Ferrer recorda que és només d'un 16% del PIB (per un 31% en el cas alemany). 


Una economia sense política industrial

Els anys vuitanta, l'estat espanyol fins i tot es va permetre tenir un ministre d'Indústria, Carlos Solchaga, que deia que la millor política industrial era la que no existia. Xavier Ferrer creu que ara és el moment de "replantejar el model productiu i fer-lo viable, donant més pes a la indústria i apostar per les noves tecnologies i la digitalització. No es tracta només de salvar l'economia sinó de preparar-la pel futur".

Xavier Ferrer:"Les comunitats autònomes haurien de participar en la gestió dels fons europeus, però dubto que es faci"

"Els anomenats països frugals el que observen és que dotze anys després de la crisi del 2008, els països que pitjor encaren aquesta nova crisi són els mateixos", assegura José María Gay de Liébana". Per ell, "ara és el moment adequat per optar fort per una reindustrializació, posant en valor el sector agroalimentari i el tecnològic". 

Però Gay de Liébana adverteix que els temps dels països del nord i els dei sud són molt diferents: "Els nòrdics, els anomenats frugals, no tenen pressa. Són països petits, amb un funcionament molt diferent del nostre,  mentre que el sud està amb l'aigua al coll". L'economista assegura que Madrid necessita diners "per tapar les urgències de la crisi i si és així ha de recórrer a altres fons, com els que estableix el MEDE (Mecanisme Europeu d'Estabilitat). Però, segons ell, "el que pretenen els governants és aconseguir els diners d'un rescat sense pagar el cost d'un rescat, sinó mutualitzantl deute. Si és així, truquen a una porta equivocada". 

Niño Becerra:"Soc escèptic sobre canvis de model, Espanya és construcció i turisme"

Les referències en favor d'un nou model econòmic no són gens nous. Ho recorda Niño Becerra, que no amaga el seu escepticisme: "Quan l'Expo de Sevilla i els Jocs del 92, es va parlar d'anar cap a un nou model de creixement. Després, amb la davallada del maó, ho vam tornar a escoltar. Però jo soc molt escèptic. El model econòmic espanyol és turisme i construcció". Per Niño Becerra, tota modificació del model productiu "dependrà del que diguin els inversors que han de comprar el deute".

Gay de Liébana: "Els nostres governants volen els diners d'un rescat sense pagar-ne el cost"

Com encararà l'economia catalana aquest moment? Es pot veure beneficiada del pla de reconstrucció? "Catalunya ha d'anar per aquest camí de canvi de model productiu", afirma Xavier Ferrer, "perquè els joves enginyers, economistes i arquitectes no hagin d'anar-se'n a altres països i donar a fora els seus coneixements". Ferrer es mostra comprensiu amb l'exigència dels països del nord de poder controlar la destinació i la gestió dels fons europeus i reclama alhora que les comunitats autònomes "participin en la seva gestió junt amb l'Estat". Un aspecte que no dona per garantit. 

Jordi Goula:"De canvis de model se n'ha de parlar quan les coses van bé"

Per l'economista Jordi Goula, "l'economia catalana està millor preparada, per descomptat, per encarar un nou model productiu basat en la reindustrialització". Però Goula creu que "cal compaginar les urgències i el canvi de model. En aquests moments, la urgència és afrontar la crisi, la superació de la qual vindrà del sector de la construcció i del turisme. Sobre models productius, se n'ha de parlar quan les coses van bé, que és quan no se'n parla. Se'n torna a discutir quan venen mal dades, que és quan no es poden dur a terme".






 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació