coronavirus

Els líders de la UE arriben a un acord per crear un fons de recuperació de 750.000 milions

El pacte, tancat de matinada, inclou 390.000 milions d’euros en subsidis i uns 360.000 milions d’euros en crèdits

per Pep Martí , 21 de juliol de 2020 a les 06:38 |
Pedro Sánchez, aquesta matinada | Europa Press
Els líders de la Unió Europea han arribat a un acord per crear un fons de recuperació de 750.000 milions d'euros amb més del 50% de subvencions. Després de quatre dies intensos que han evidenciat les tensions internes dins de la UE, els caps d’estat i de govern de la UE han pactat aquest dimarts al matí un paquet econòmic contra la crisi de la Covid-19 finançat amb deute comunitari a llarg termini. Inclou 390.000 milions d’euros en subsidis i uns 360.000 milions d’euros en crèdits. Una xifra que està lluny dels 500.000 milions d’euros de transferències que s'havien plantejat inicialment i, lleugerament, del límit de 400.000 milions d’euros que defensava Espanya.


Una majoria qualificada d'estats de la UE hauran de donar el vistiplau als plans de reforma dels estats necessaris per accedir al fons de recuperació, a partir d'una proposta de la Comissió Europea.

Un sol estat podrà qüestionar els plans de reforma necessaris per accedir al fons, però no s'aclareix si tindria dret a vetar-los. D'altra banda, els líders europeus han acordat concedir més reemborsaments als frugals per les seves contribucions addicionals al pressupost europeu.



Finalment, la clàusula sobre estat de dret per protegir "els interessos financers" de la UE s'ha suprimit per facilitar l'acord. El fons de recuperació no comptarà amb cap mecanisme específic per actuar contra un estat si es detecten "deficiències" de governança.


"Els interessos financers de la UE s'hauran de protegir d'acord amb els principis generals establerts als tractats", es limita a dir l'acord dels 27 estats membre de la UE sobre el paquet de recuperació.

Repartiment dels fons

El gruix de les subvencions, 312.500 milions d'euros, anirien a mans dels estats a través de l'Instrument de Recuperació i Resiliència, mentre que la partida de la Comissió Europea per rescatar empreses afectades per la covid-19 des de Brussel·les ha quedat reduïda a 2.100 milions d'euros.

D'altra banda, les partides dedicades al desenvolupament rural i el fons de transició ecològica del paquet dedicat a la recuperació s'han vist fortament retallades. La primera s'ha reduït a la meitat, mentre que el fons de transició ha passat dels 40.000 milions d'euros inicials a només 10.000 milions d'euros.

D'altra banda, per calcular el criteri de repartiment dels fons a partir del 2023 es deixarà de tenir en compte l'atur per calcular les ajudes que pertoquen a cada Espanya. Espanya s'oposava a aquest canvi respecte a la proposta inicial que tenia en compte la desocupació per a tot el període d'implementació del fons.

Un pols llarg

La trobada ha estat un pols molt llarg que va estar a punt d'acabar malament diumenge al vespre, en què el bloqueig va ser total entre la majoria, liderada per Alemanya i França, i els anomentats països frugals: Holanda, Dinamarca, Àustria i Suècia. El pla que ha estat el punt de partida de la cimera era un paquet de 750.000 milions d'euros. Entorn de la taula, però, s'han explicitat els dos grans blocs en pugna.   

Dues persones han estat centrals en la cimera: el president del Consell Europeu -que aplega els caps de govern-, el belga Charles Michel, que ha fet de pont amb els països nòrdics retallant el paquet inicial i la quantitat destinada a transferència directa, i la cancellera Angela Merkel, que ha tingut el suport del president francès, Emmanuel Macron. Merkel i Macron van amenaçar diumenge d'abandonar la reunió.

Michel ja va acostar-se als postulats dels frugals quan va proposar reduir els 500.000 milions previstos per la Comissió com a transferències a fons perdut per sota dels 400.000 milions d'euros. Els austers, però, van respondre reclamant que els diners a transferir fossin 350.000 milions. 

Mark Rutte, el primer ministre holandès, un liberal conservador, ha emergit com el portaveu del bloc auster i no ha estat fàcil que s'avingués a una entesa. Però no ha estat només Rutte el soci a seduir. El president espanyol, Pedro Sánchez, es va topar amb un "no" rotund del seu company socialista suec, el primer ministre Stefan Löfven. Els nòrdics han escenificat unitat enfront les reclamacions del sud.  

Aquesta cimera i el procés intern de negociacions entre els líders europeus ha tingut lloc  sota la presidència de torn alemanya de la UE. Un fet que col·loca la cancellera Angela Merkel en una posició clau. El lideratge -i les habilitats negociadores- de la cancellera són conegudes. Però aquesta crisi ha agafat Merkel en el tram final del seu mandat. Es troba en temps de descompte i aquest fet li treu poder sobre els interlocutors nòrdics, sensibles sempre envers les indicacions de Berlín.    





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació