17
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
11:25h
Ha començat a Brussel·les la cimera de caps d'Estat i de govern de la Unió Europea que ha d'intentar consensuar com serà el fons de recuperació econòmica per superar la crisi de la pandèmia. La trobada serà crucial, però probablement serà una batalla més d'un llarg pols que es viu en els centres de decisió europeus. És probable que la cimera s'allargui fins diumenge. Sobre la taula hi ha un paquet de 750.000 milions d'euros. Entorn de la taula, però, s'han explicitat dos grans blocs en pugna: els països que defensen el pla de recuperació de la Comissió Europea, amb Alemanya i França al davant, i els anomenats "frugals", defensors d'una política econòmica d'austeritat, que són bàsicament Holanda, Suècia, Dinamarca i Àustria.
El president del Consell Europeu -que aplega els caps de govern-, el belga Charles Michel, va fer fa uns dies una proposta que, en principi, els països nòrdics "no podrien rebutjar", mantenint el pla de 750.000 milions de la Comissió Europea (500.000 en transferències directes i 250.000 en crèdits), però fent concessions als frugals. Una d'elles ha estat la reducció del pressupost de la UE per als propers set anys, que serà de 1.074 bilions d'euros, el que suposa una reducció en 25.000 milions del que estava previst.
Mark Rutte, el primer ministre holandès, un liberal conservador, lidera el bloc auster i no serà fàcil convèncer-lo. Ja ha avançat un posicionament en un aspecte clau: l'exigència que tot projecte que surti del fons de recuperació sigui avalat de manera unànime pels estats membres. Una manera de garantir un poder real de veto davant possibles desviacions econòmiques. Però no és només Rutte el soci a seduir. El president espanyol, Pedro
Sánchez, es va topar amb un "no" rotund del seu company socialista suec, el primer ministre Stefan Löfven. Els nòrdics estan units enfront les reclamacions del sud.
Aquesta cimera i el procés intern de negociaicons entre els líders europeus es produeix sota la presidència de torn alemanya de la UE. Un fet que col·loca la cancellera Angela Merkel en una posició clau. El lideratge -i les habilitats negociadores- de la cancellera són conegudes. Però aquesta crisi ha agafat Merkel en el tram final del seu mandat. Es troba en temps de descompte i aquest fet li treu poder sobre els interlocutors nòrdics, sensibles sempre envers les indicacions de Berlín.
Dijous, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va posar pressió sobre la cimera subratllant la importància "que els líders europeus acordin ràpidament un paquet ambiciós". Lagarde va deixar molt clar el seu suport al projecte de la Comisió Europea per a la recuperació, insistint en la necessitat que el fons estigués més centrat en transferències que en crèdits.
El president del Consell Europeu -que aplega els caps de govern-, el belga Charles Michel, va fer fa uns dies una proposta que, en principi, els països nòrdics "no podrien rebutjar", mantenint el pla de 750.000 milions de la Comissió Europea (500.000 en transferències directes i 250.000 en crèdits), però fent concessions als frugals. Una d'elles ha estat la reducció del pressupost de la UE per als propers set anys, que serà de 1.074 bilions d'euros, el que suposa una reducció en 25.000 milions del que estava previst.
Mark Rutte, el primer ministre holandès, un liberal conservador, lidera el bloc auster i no serà fàcil convèncer-lo. Ja ha avançat un posicionament en un aspecte clau: l'exigència que tot projecte que surti del fons de recuperació sigui avalat de manera unànime pels estats membres. Una manera de garantir un poder real de veto davant possibles desviacions econòmiques. Però no és només Rutte el soci a seduir. El president espanyol, Pedro
Sánchez, es va topar amb un "no" rotund del seu company socialista suec, el primer ministre Stefan Löfven. Els nòrdics estan units enfront les reclamacions del sud.
Aquesta cimera i el procés intern de negociaicons entre els líders europeus es produeix sota la presidència de torn alemanya de la UE. Un fet que col·loca la cancellera Angela Merkel en una posició clau. El lideratge -i les habilitats negociadores- de la cancellera són conegudes. Però aquesta crisi ha agafat Merkel en el tram final del seu mandat. Es troba en temps de descompte i aquest fet li treu poder sobre els interlocutors nòrdics, sensibles sempre envers les indicacions de Berlín.
Dijous, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va posar pressió sobre la cimera subratllant la importància "que els líders europeus acordin ràpidament un paquet ambiciós". Lagarde va deixar molt clar el seu suport al projecte de la Comisió Europea per a la recuperació, insistint en la necessitat que el fons estigués més centrat en transferències que en crèdits.