Jaume Barberà: «Encara espero que Fernando Simón i Antoni Trilla demanin disculpes»

Periodista amb vocació pedagògica, Jaume Barberà (Mollet del Vallès, 1955) continua sent, per molts, el director i presentador de Singulars, un programa de TV3 que va marcar una època amb un tractament rigorós de la realitat, observada amb nervi crític. Barberà no oculta que se'n sent orgullós. La seva visió no ha perdut acidesa, tot i que sempre s'expressa amb formes respectuoses i sense precipitacions.

En aquesta entrevista, que fem a l'Ateneu Barcelonès, diu el que pensa, sense embuts, sobre la situació política i la gestió d'una crisi pandèmica sobre la qual es mostra molt contundent.    

- Com han actuat, en general, els nostres governants, els d'aquí i els d'allà, davant la crisi pandèmica, donades les circumstàncies?

- Depèn del grau de permissivitat que tinguem. Si ve un bomber a casa que es descuida d'omplir aigua al camió, malgrat que sigui amic teu, la casa se't crema. Hi ha hagut una fallida sistèmica de les estructures de protecció de la ciutadania i això ha passat arreu. En uns casos, amb més severitat. És allí on tenen governants sociòpates, com als Estats Units, el Brasil o el Regne Unit, i fins i tot et diria que Mèxic. Persones que estimulen la immunitat comunitària i per vèncer el virus estàs disposat a perdre la vida de milions de persones. Ara bé, els estats han fallat. Per què els volem? Un dels objectius principals dels estats és garantir la nostra seguretat en un sentit ampli. Però també han fallat tots aquests epidemiòlegs i altres. 

- Com ha vist el paper que han jugat?

- La primera cosa que ha de fer un professional és reconèixer quan t'equivoques. Jo encara espero que el senyor Fernando Simón i el senyor Antoni Trilla demanin disculpes. Ens deien que això era un grip. Jo em pregunto: si Fernando Simón assessorava pel càrrec que ocupa el govern espanyol, quin grau de responsabilitat té la seva incompetència en els morts que hi ha hagut? Estic convençut que en el seu àmbit professional són unes eminències, però ens deien que no compréssim una mascareta. Llevat que les coses siguin diferents i que Simón hagués reclamat una actuació més severa, no li haguessin fet cas i ell, en lloc de dimitir, s'hagués mantingut. Ho deixo a benefici del dubte. Vaig parlar amb un epidemiòleg de Harvard, que em va dir que això era una bomba termonuclear. 

- Qui era?

- Eric Feigl-Ding. Va ser dels primers que va advertir sobre la ràtio de contagis i el van insultar a les xarxes. També vaig contactar amb epidemiòlegs de l'OMS. Ells atribueixen l'actitud dels governs a l'arrogància, a la prepotència i a la negligència d'Occident, que creu que això és una cosa asiàtica. Això es produeix en un moment de decadència de la primera potència mundial. Als Estats Units hi ha més de 135.000 morts i podrien arribar als 200.000. Els epidemiòlegs no tots diuen el mateix. No en tenen ni idea, però han de parlar. Ara, saben una cosa, que és l'única que funciona. Mentre no hi hagi un fàrmac que ens eviti anar a les UCI o una vacuna que ens immunitzi, només funciona l'aïllament en els seus diversos graus, la mascareta, la distància social i la higiene. El virus mata i és molt salvatge amb la gent pobra. Som molts exquisits i parlem de llibertats fonamentals. Els cementiris estan plens de llibertats fonamentals.

"Estic convençut que Simón i Trilla, en el seu àmbit professional, són unes eminències, però ens deien que no compréssim una mascareta"

- No comparteix el discurs crític amb les mesures de restricció de moviments per la pandèmia com un perill per a les llibertats?

- No, no. Si em posen davant la dicotomia entre llibertat de moviments i vida, trio la vida. Em diran demagog, però tenim milers de morts. Tenim un virus que mata.        

- I els mitjans, en general, com ho han fet? S'ha informat bé de la pandèmia? Han fet com alguns epidemiòlegs?

- Hi ha hagut una sobreinformació, que es produeix quan durant 24 hores només es parla d'això, que des de cert punt de vista és comprensible. Després hi ha una sèrie de personatges que es guanyen la vida fent prediccions catastrofistes. El passat ja és molt difícil d'analitzar, imaginem el futur després de la pandèmia. No ho sap ningú. L'únic que sabem és que com més triguem a tenir un fàrmac o una vacuna, pitjor. Quan Simón i Trilla deien que això seria una grip, el mes de febrer, el Dow Jones va arribar als 29.000 punts. Mentre els creixia el nas, va caure un 38%. En gairebé un mes. Era la fi del món. Més de 575.000 morts després, el Dow Jones ha recuperat el 30% del que va perdre. És a dir, no ho sabem.   
 
- Se'n va de vacances més tranquil sobre la situació política? 

- No. No hi ha lideratge. Ni lideratge ni estratègia. Tenim un president que diu "apreteu". I al vespre s'ordena la detenció dels que "apreten". Tenim més de 12.000 morts, un vicari i sense política de comunicació en una de les crisis més greus que hem patit mai.

- No li agrada la política de comunicació del Govern en aquesta crisi?

- No. Una petita empresa sap molt millor què s'ha de fer en una situació de crisi que la Generalitat. En una situació com la que vivim, el primer que s’ha de fer és nomenar un/a portaveu. Els ciutadans busquem una cara, una veu amb qui identificar-nos. I el que tenim aquí és una coral que desafina com mai abans havia vist una cosa igual. A Espanya tenen Fernando Simón. Els ciutadans saben qui és, el segueixen, l'identifiquen, l'escolten i, a més, és empàtic. Per mi ja fa temps que hauria d'haver dimitit per ser un dels principals responsables de no haver sabut preveure el que patim, però això ens allunyaria del que m'has preguntat.

El mateix passa amb Trilla a Catalunya. Bé, comunicació de crisi. Aquí no tenim cap portaveu. Tenim una coral. Un desastre. El que tenim aquí no és una política de comunicació d'un govern d'un país que vol ser estat. El que tenim aquí m’estimo més no dir-ho. Parleu amb algun professional de la comunicació empresarial o de situacions de crisi que no visqui de les subvencions de la Generalitat i us ho explicarà millor que jo.

- És pitjor que la del govern espanyol?

- Sí, molt, però que molt i molt pitjor. Van cometre l'error d'aquella parafernàlia amb els uniformats i llenguatge militar, que semblava que es tornava a fer la campanya per recuperar Perejil. Però van adonar-se’n i van corregir. 

- Què proposaria vostè per comunicar millor?

- D’entrada, un "Simón". Fa mesos que ho dic a tot arreu on em conviden. Mesos! Crec que hauria de ser una dona, una metgessa amb molta experiència i respecte en la professió. Una d'aquelles doctores que quan entres a la seva consulta ja sembla que t'hagin passat tots els mals. Hi ha molt bons professionals de la medicina a Catalunya. Molt bons professionals. Una professional que ens ajudés a transitar amb informació valuosa i transparent per aquest malson que és la pandèmia. I, com es fa a Madrid, de tant en tant, la consellera de Salut i el president. 

- Coneix aquesta doctora? 

- No, però no seria massa difícil trobar-ne no una sinó 20.
 
- Un jutjat de guàrdia tomba el que dictamina tot un Govern. Li sembla bé?
 
- No, de cap de les maneres. Però anem a l'origen del tema, perquè si no ens allargarem massa. La claca nacional espanyola sempre diu que Espanya és l'estat més descentralitzat del món, vaja, com si aquí hagués nascut el federalisme. Bé, ens arriba el coronavirus que ho trasbalsa tot. Què és el primer que fan? Et deixen sense competències. Sí, senyor, federalisme 2.0! Diuen que són el país de l'imperi de la llei. Molt bé. Cap dels milers d'advocats de l'Estat s'adona que quan s'aixeca l'estat d'alarma les comunitats autònomes queden totalment sense els mecanismes per poder limitar drets fonamentals? De veritat, que no se n'adonen? I els advocats d'aquí, de la Generalitat, tampoc se n'adonen? Però a quin món vivim? No ho sé, potser Simón i Trilla els van dir que no hi hauria rebrots fins a la tardor i es van relaxar, o potser el que volien a Madrid és que el Govern català els pidolés l'estat d'alarma que tant havia criticat.
 

"Un president no es pot deixar inhabilitar per una pancarta"

- Deixem la pandèmia. El Tribunal Suprem haurà de decidir aviat si inhabilita el president i també si admet el tercer grau pels presos. Creu que el Suprem és capaç de sorprendre? 

- Si hem de fer cas al que ha fet fins ara, no. Però mai se sap. El Suprem ens ha demostrat que imparteixen venjança, no justícia. Els presos no haurien de ser a la presó. La sentència ha estat un escarni, ha volgut ser exemplificadora. Ha estat una sentència política i, per tant, jo que soc reticent a emprar el terme "presos polítics", considero que en són, de presos polítics. 

- Com creu que quedarà la figura del president si és inhabilitat?

- Cal dir ben alt i ben fort que la justícia espanyola no és en absolut independent quan aborda el conflicte que hi ha entre Espanya i Catalunya. Quan han estat uns altres jutges d'uns altres països els que han hagut de sentenciar, ja sabem tots què passa. Així és que la primera cosa que s'ha de dir és que aquesta broma de mal gust que és la Junta Electoral Central és un altre instrument al servei de la venjança dels que ostenten el monopoli de la violència. Per tant, encara que siguis un president vicari tu has de saber amb qui te les heus. Durant tota la història de la Generalitat hi ha presidents il·lustres, presidents que van haver d’exiliar-se i el president Torra. Quedarà com el que és: un activista que fa de president. Un president de retòrica encesa que va ser inhabilitat injustament per no retirar una pancarta que al final va retirar. No cal afegir res més. Durant aquests dos últims anys el desprestigi de la Generalitat, la màxima institució de Catalunya, ha estat descomunal. 

"La confrontació porta a més confrontació i patiment, el que passa és que per alguns és un modus vivendi"

- No és molt sever? 

- No és un tema de severitat. És una qüestió de voler mirar i analitzar. Res més. En aquests dos últims anys, Torra i Waterloo han fet més adeptes a la independència o menys? S'ha sumat o s'ha restat? S'ha millorat la quotidianitat de la gent? Hi ha un bon Govern amb el qual els ciutadans se senten identificats i orgullosos de tenir? Som més a prop de la independència que ahir? Jo l'he defensat moltes vegades, el president Torra, quan se l'ha acusat de racista, perquè no n'és. Però tu no pots permetre que t'inhabilitin per una pancarta. Com tampoc pots permetre ser vicari. Però el sector que domina a Junts per Catalunya fa de la confrontació una enganyifa sentimental i emocional per mantenir el poder i contra el seu etern rival: ERC. A veure si queda clar això. Evitar de totes totes que ERC els guanyi unes eleccions. Per això necessiten tenir un verb encès i practicar els jocs florals cada vespre. I després, passa el que passa, que els Mossos actuen, però es veu que els mana el capità Enciam. Hi ha un sector, com és Junts per Catalunya, que vol fer creure que la confrontació portarà a la independència.

- No hi està d'acord? 

- Els claus no entren per la cabota. La confrontació, quan ets fins i tot minoria al teu país, és retòrica, només retòrica: és mentida. La confrontació porta a més confrontació,  i a més patiment i a més dolor. El que passa és que per alguns això ja és un modus vivendi. I molta gent s'ho creu. 
 
- I vostè creu que el camí del diàleg ens hi acostarà a la independència? 

- Miri, vaig entrevistar l'historiador Josep Fontana al final de la seva vida, però recordaré una frase que tinc gravada de l'entrevista que li vam fer a Santa Maria del Mar. Em va dir: "No hi ha independència sense sang". Aquesta és una realitat. Vam fer una cosa extraordinària l'1 d'octubre. Única al món: vam desobeir massivament. I ens n'hem de sentir orgullosos. No s'ho pensaven. I no van trobar ni una urna! D'aquella desobediència massiva no en surt cap mandat, i això ho saben els que diuen el contrari. El que en surt és que es pot tornar a fer, i aquesta vegada molt millor, amb molta més gent. I el que en surt també és la voluntat de continuar lluitant per aconseguir poder exercir el dret d'autodeterminació amb tots els reconeixements de la comunitat internacional.

"No hi ha una altra alternativa que ser molts més per poder seure a la taula amb molt més poder del que tens ara mateix"

- Però quina és l'alternativa?

- No hi ha una altra alternativa que el diàleg i la política en majúscules. No hi ha una altra alternativa que ser molts més per poder seure a la taula amb molt més poder del que tens ara mateix. Sé que això costa d'acceptar per les persones que han estat víctimes de la dissonància cognitiva, però, si la realitat no s'accepta per poder-la canviar, et porta a la depressió crònica. En lloc de dir-nos "a vegades es guanya i a vegades es perd", hem de dir-nos "a vegades es guanya i a vegades se n'aprèn". Això s'ajusta més a la realitat, perquè aquest aprèn significa que t'aixeques, que no renuncies als teus objectius, que no et rendeixes. Significa que del que no ha sortit bé n'extraiem lliçons per fer-ho millor. Els únics que han fet l'exercici de repassar el que s'ha fet amb la voluntat de continuar avançant sense renunciar a res són els d’ERC. Els altres es mantenen en la bombolla emocional que els va permetre guanyar les eleccions del 2017. 

- L'octubre del 2017, quan el president Puigdemont va voler convocar eleccions, dirigents d'ERC el van atacar durament. 

- Sí, és cert. Però jo m'estimo més les persones que veuen que potser es van equivocar que els que continuen en l'error, com és avui mantenir el discurs de la confrontació i la retòrica buida. Perquè la Generalitat no ha desobeït ni un minut. Ha desobeït Torra? Ha convocat el referèndum que va dir que convocaria? Torra el que diu és que es "confina" quan en realitat el que fa és "demanar permís per confinar". L'Englantina d'or, vaja.      

- L'octubre del 2017, va deixar clar que considerava la DUI un error. Ho continua pensant? Molts mals venen d'aquell moment? 

- Sí, va ser un error, però miri, ja n'hi ha prou de clavar-nos punyals. Més enllà dels partidismes legítims, hi ha un objectiu comú. Som moltes les persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent. El que cal, doncs, és consensuar una estratègia. Per cert, on és la CUP? 

- Com valora el procés de recomposició de Junts per Catalunya? 

- Personalment, estic en contra dels cesarismes. I en contra també de tots aquells que no tenen la valentia que s'ha de tenir per reconèixer que tot el que són i tenen ho deuen a Convergència Democràtica de Catalunya. Tot. A la vida s'ha de ser agraït. Quan veig convergents il·lustres fugint, em pregunto què va ser CDC? Convergents il·lustres defensors i ufanosos de les retallades en sanitat i en educació ara se'ns presenten com a gent del "centre esquerra progressista", cosa que em fa preguntar-me si hi ha un centre esquerra que no sigui progressista. Ah, sí, no hi havia caigut, segur que deuen pensar en ERC. Per cert, Puigdemont es va oposar a les retallades?   
 
- La gent que ha fundat el PNC li sembla més coherent que la que s'aplega entorn el president Puigdemont?

- Moltíssim més. Ells no reneguen del seu passat. Puigdemont no deu res a Convergència? Hi ha una altra cosa que no s'entén. No hi ha ningú de dretes a Catalunya? La gent de dretes és tota espanyola? Ara tot és transversal? 

"No hagués hagut d'acceptar la decisió i hauria d'haver denunciat el tancament de 'Singulars' per motius ideològics, que és el que va passar"

- Com avalua la figura del president Mas en aquest context?

- En el seu moment, jo vaig ser dels pocs que es va pronunciar en contra de la desaparició de CDC. Què va passar amb els GAL? Va dissoldre's el PSOE? I què podem dir del PP de Bárcenas? Han canviat de nom? I així podríem continuar. Tot aquest viacrucis que segueixen els convergents és únicament i exclusiva per conservar el poder. Alguns ho fan amb més elegància i uns altres amb menys, amb més o menys estelada. Mas té molta responsabilitat en el que ha passat i passa. El silenci és moneda de mal pagador.
 
- Com veu la tardor política?

- Necessitem un Govern sòlid, sense vicaris ni activistes. I com més aviat hi hagi eleccions, millor.

- Enyora Singulars?

- Singulars és un programa que es va tancar, oficialment, perquè hi havia altres projectes. La versió no-oficial és que es va tancar perquè es veia com a "massa d'esquerres" i distorsionava el missatge. Però va ser un gran programa, me'n sento molt orgullós, va donar a conèixer molta gent que avui és força coneguda. Fins i tot es van crear clubs de visionats a Sevilla i a la Universitat Complutense. Era un programa que no s'havia d'haver tancat mai. Possiblement, jo no hagués hagut d'acceptar la decisió i hauria d'haver denunciat el tancament per motius ideològics, que és el que va passar.  


​