Frau

El director de les Lletres Catalanes critica un «preocupant biaix polític» de l'informe de la Sindicatura

Oriol Ponsatí-Murlà denuncia que cap altra fiscalització de la institució tracta la contractació menor en anys successius amb tanta rotunditat i amb el mateix criteri

per Roger Tugas Vilardell , 16 de juliol de 2020 a les 14:39 |
El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà, aquest dijous. | Parlament de Catalunya
El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà, ha rebutjat l'anàlisi de la Sindicatura de Comptes sobre el fraccionament de contractes a l'organisme i n'ha criticat el "preocupant biaix polític" de l'informe corresponent. Ho ha asseverat aquest dijous al Parlament, en una comissió per debatre aquest i altres informes en què també ha carregat contra el criteri pres per fer-hi constar aquestes irregularitats.

En concret, ha carregat contra un requadre del document en què s'hi detallen els contractes en què la institució estatutària identifica fraccionament. "És tota una innovació metodològica. No trobaran cap quadre com aquest [en cap altres informe] on es consignin proveïdors, imports i dades d'adjudicació de tres exercicis consecutius", ha assegurat, motiu pel qual ha reclamat suport als grups per exigir a la Sindicatura que rectifiqui aquest requadre.


En anteriors informes, ha assegurat, quan la institució troba contractes menors recurrents consecutius en diferents anys, això "acostuma a constar en un comentari lacònic". Per haver-hi fraccionament, ha exposat, hi ha d'haver "unitat de subjecte, objecte i causa" i, en els casos citats a l'informe, "només hi ha unitat de subjecte, no hi ha unitat funcional". De fet, ha asseverat que l'informe "parteix d'allò que la Sindicatura hagi pogut sentir o llegir en mitjans o informes benemèrits però no ha estat capaç de detectar malgrat facilitar-li tota la documentació", insinuant motivacions obscures en el contingut.

"Em neguiteja més a mi parlar d'informe polític que a vostès escoltar-ho", ha insistit, i ha afegit que la Sindicatura "no s'ha pres la molèstia de preguntar si la contractació era recurrència previsible" i, per tant, es podria haver fet una sola contractació i no diverses. A més, ha lamentat que l'informe no especifiqui què troba a faltar dels informes justificatius de cadascun dels contractes menors.


En tot cas, responent a les crítiques prèvies del síndic ponent, Jordi Pons, ha mostrat "respecte institucional" a la institució i ha afirmat que "criticar la Sindicatura de Comptes no és manca de lleialtat". Ha assegurat, però, que la Sindicatura ha contractat reposició de material d'oficina amb diversos contractes menors a la mateixa empresa o a empreses amb el mateix propietari, motiu pel qual ha qüestionat que aquesta pràctica no sigui a vegades necessària.

La majoria de grups parlamentaris han reaccionat de forma negativa a la compareixença de Ponsatí-Murlà. La diputada de Cs Maialen Fernández li ha reclamat que rectifiqui les acusacions -en relació a tuits o declaracions prèvies- o dimiteixi, de forma similar al diputat del PSC Rafael Bruguera, que li ha demanat la dimissió perquè "no fa honor a l'alta responsabilitat que representa dirigir una institució històrica" i li ha preguntat si considera que els síndics són uns indocumentats, moment en què el director de les Lletres Catalanes ha fet que sí amb el cap.


El diputat dels comuns Lucas Ferro li ha retret les insinuacions, li ha reclamat que sigui més explícit en les acusacions i li ha criticat el to: "Mai no havíem vist una actitud així". La diputada de la CUP Maria Sirvent ha lamentat igualment la "manca de respecte" i ha afirmat que hauria estat "més fàcil parlar de reconeixement, reparació i garanties" i el diputat del PP Santi Rodríguez ha insinuat que "només li ha faltat dir que hi havia algun tipus de vincle entre la Sindicatura de Comptes i el CNI".

La diputada d'ERC Jenn Díaz ha apuntat que aquest cas "no està aïllat de la judicialització de la política", però ha apuntat que "cal ser exemplars, més que ningú, per esvair qualsevol ombra de dubte sobre l'independentisme", mentre que la diputada de JxCat Elena Fort ha recordat que, en base a aquest presumpte fraccionament, a la líder del seu grup al Congrés, Laura Borràs, se li demanen 15 anys de presó. "No hi ha corrupció. Si n'hi hagués, n'hi hauria a tots els informes de la Sindicatura", ha afegit.


Amb un to un diferent, la diputada de JxCat Elena Fort ha lamentat que alguns grups fessin acusacions polítiques contra qui no pot defensar-se i ha subratllat que "ni la conselleria de Cultura ni JxCat mai han posat en dubte la professionalitat ni la independència" de la Sindicatura, però igualment s'ha compromès a notificar les peticions d'empara a Torra i Vilallonga. Igualment, ha criticat l'ús polític de l'informe, ha recordat que els comptes de les Lletres Catalanes venen avalats per la intervenció de la Generalitat, ha subratllat que el fraccionament és "recurrent i apareix a la pràctica totalitat de tots els informes" i ha apuntat que alguns errors es podrien deure a que la institució es trobava sota el 155 i amb tres directors successius al capdavant durant el 2018.

Prèviament a la compareixença de Ponsatí-Murlà, la Sindicatura de Comptes s'ha reivindicat en la presentació de l'informe sobre la gestió de la Institució de les Lletres Catalanes en comissió, i en especial s'ha defensat dels atacs rebuts per les conclusions conforme el fraccionament de contractes durant l'època de l'actual dirigent de JxCat Laura Borràs com a directora de l'ens. "És molt trist que s'ataqui la Sindicatura per protegir els interessos espuris d'algunes persones", ha clamat el síndic ponent de l'informe, Jordi Pons, en referència a l'entorn de la també exconsellera.


Pons s'ha mostrat especialment dolgut per aquelles persones que van acusar la Sindicatura de manca d'independència per haver apreciat irregularitats en les Lletres Catalanes, però també per aquells que, com l'advocat de Borràs, Gonzalo Boye, o JxCat, han conclòs que l'informe afirma que no s'hi aprecien delictes. "Alguns diuen que la Sindicatura conclou que no hi ha cap actuació perseguible administrativament o penalment, però ho he buscat a l'informe i no ho he trobat enlloc", ha ironitzat el síndic.

La defensa de Borràs va justificar aquest punt de vista pel fet que la Sindicatura no va remetre automàticament a la justícia el document junt amb una denúncia, però Pons apunta que, en casos de fraccionament, això no s'ha fet mai, però "això no vol dir que la Sindicatura conclogui que no hi ha hagut delicte", ja que, segons ha subratllat, "una cosa és una investigació judicial i una altra cosa molt diferent és un informe de fiscalització de la Sindicatura".


Així, ha insistit que "no correspon a la Sindicatura, sinó als tribunals, determinar si existeixen possibles delictes" i ha explicat que, "com s'ha fet amb altres informes, després de l'acceptació a tràmit per part de la mesa del Parlament, aquest informes va ser tramès a la Sala Segona del Tribunal Suprem".

Pel que fa als atacs rebuts per la Sindicatura, ha reconegut que li "han dolgut molt a nivell personal i perquè suposen un atac a una institució estatutària com la Sindicatura", ja que "es posa en dubte la vàlua dels auditors i dels lletrats, tots ells magnífics professionals". "Un país que no defensa les seves institucions és un país decadent sense cap tipus de futur", ha clamat, i ha lamentat especialment l'actuació d'Oriol Ponsatí-Murlà amb declaracions públiques o tuits com un d'aquest mateix dimecres:
 
El síndic considera que aquest és "un tuit impropi d'un alt càrrec de la Generalitat" i ha afegit: "Em preocupa que des d'instàncies superiors no hi hagi hagut una desautorització, i concretament parlo de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i de Quim Torra". En aquest sentit, ha recordat que l'informe es va aprovar per unanimitat del ple i que el ponent va presentar al·legacions responent a les al·legacions de Ponsatí-Murlà perquè aquestes pretenien "tergiversar fets i imputar suposats errors objectius a la Sindicatura sense cap mena de fonament".

Alguna acusació inclosa en les al·legacions de Ponsatí-Murlà, ha insistit, "és vomitiva", com quan hi afirma que la Sindicatura va voler aplicar retroactivament una normativa sobre contractació per poder acusar Borràs, i ha criticat algunes declaracions fetes pel director de la institució en mitjans de comunicació, motiu pel qual ha demanat empara als màxims responsables del Govern.


Pons ha ironitzat que aquest informe, segons els estàndards de la Sindicatura de Comptes, és "un autèntic best seller", amb 3.899 descàrregues, i malgrat això, ha tingut la "sensació que alguns no l'han llegit, no l'han entès o han preferit usar-lo pels seus interessos i alguns, pocs, sense el més mínim respecte institucional, s'han permès qüestionar la independència de la Sindicatura".

Per exemple, ha criticat els que van carregar contra l'informe pel fet d'haver revisat també els exercicis previs al d'interès central, el 2018, per analitzar si s'havien fraccionat contractes, ja que "la Sindicatura sempre analitza els comptes dels anys anteriors, amb poques excepcions", com el Compte General de la Generalitat, quan es fa una agregació dels comptes o quan es fiscalitzen períodes electorals.


Així, ha insistit que, segons la Sindicatura, entre el 2016 i el 2018, hi va haver un fraccionament de contractes a cinc adjudicataris i ha replicat alguns dels qüestionaments a la tasca. Ha subratllat que és "fals" que la Sindicatura no analitzi per sistema els fraccionaments i, de fet, ha recordat que, en cinc dels últims nou informes presentats al Parlament per la Sindicatura, en detecta explícitament.

També ha etzibat que és "mentida" que fins ara no s'hagi considerat com a fraccionament la recurrència de contractes durant diferents anys i ha citat, per exemple, els informes sobre el Departament de Justícia dels anys 2015 i 2016; sobre la gestió del 012 els anys 2014 i 2015; o sobre el Patronat de la Muntanya de Montserrat del 2015 al 2017.

Així mateix, ha citat altres irregularitats incloses en les conclusions de l'informe, com que els documents de la Institució de les Lletres Catalanes no expressen una imatge fidel de la comptabilitat, de l'execució pressupostària o del patrimoni de finals del 2018, que no tenia firmats els convenis necessaris amb la Generalitat o que va entregar subvencions directes a ajuntaments sense el procediment corresponent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació