EUA: Anàlisi

La dona que podria acabar amb Trump

Joe Biden enfila la recta final del nomenament de la seva candidata a vicepresidenta, que es preveu imminent: les tres favorites són Kamala Harris, Susan Rice i Val Demming

per Ferran Fernandez Pintó , Consultor de comunicació, 19 de juliol de 2020 a les 11:00 |
Donald Trump, amb una dona afroamericana a la Casa Blanca. | The White House
El 26 d'agost del 1920, aquest agost farà cent anys, les dones van tenir reconegut el seu dret a vot als Estats Units. Aquest procés, però, va durat 72 anys. Va començar un 13 de juliol del 1848, quan un grup de cinc dones -Jane Hunt, Lucretia Mott, Martha Wright, Mary Ann McClintock i Elizabeth Cady Stanton- prenen el cafè a casa de la primera com havien fet cada setmana des de feia anys. Van començar a discutir sobre la manca de drets que tenien les dones al país nord-americà, com ara sobre el vot i a tenir una casa. Només sis dies després, el 19 de juliol, es feia la primera convenció sobre els drets de les dones a la capella Wesleyan a Seneca Falls, Nova York.

D'aquella primera convenció en va sortir, precisament, la declaració de Seneca Falls, inici de la lluita per aconseguir el dret de vots de les dones, que van aconseguir l'esmentat 26 d'agost del 1920. Es va ratificar al Congrés, on es va incorporar a través de la dinovena esmena a la Constitució dels Estats Units.


En les eleccions presidencials d'aquest 2020, just cent anys després de la ratificació d'aquesta esmena, una dona es podria convertir finalment en vicepresidenta del país. Dues dones han format fins ara part del tiquet electoral. Es tracta de Geraldine Ferraro, que va ser número dos de Walter Mondale -exvicepresident amb Jimmy Carter- l'any 1984, i més recentment, el 2008, quan el senador republicà John McCain va escollir Sarah Palin, governadora d'Alaska, per anar amb ells a les eleccions.

Durant les primàries d'aquest any, el candidat demòcrata Joe Biden va anunciar que si finalment era escollit triaria una dona com a vicepresidenta. Des de llavors, les especulacions han estat múltiples. Avui el nom de l'escollida encara no s'ha fet públic, però sembla ser que el llarg procés que tot candidat o candidata ha de passar per acabar sent nomenat està arribant al seu final. Biden, de fer, fa unes seymanes va dir que se sabria el nom de la seva running mate abans de l'1 d'agost.


Com s'escull un possible vicepresident? El procés té cinc fases. La primera és fer una llista de 12 o 15 noms que el candidat té al cap com a futuribles. La segona consta d'una investigació per part d'un equip específic -advocats inclosos- sobre la vida pública i privada de les possibles candidates. Un cop feta, bona part ja queden descartades per diferents motius: alguna declaració que hagin fet en mitjans de comunicació en un moment de la seva vida que podria servir per posar sobre la taula un assumpte que el candidat a president no vol que se'n parli; algun problema amb les drogues o abús de fàrmacs en el passat; o bé algun apartat de faldilles o pantalons.


La llista pot ser molt llarga i podria ser utilitzada per l'equip de campanya rival per aconseguir la presidència. La tercera fase es basa en què el grup cada cop més reduit d'aspirants omple un llarg qüestionari sobre diferents carpetes: política econòmica, migratòria, fiscal, militar i geopolítica. Aquest test li serveix al candidat a president i al seu equip per saber si són compatibles a nivell polític per tal que en campanya no sorgeixi cap diferència important -malgrat ser del mateix partit- que fes que la candidatira no fos creïble. O, encara pitjor, que la nova administració no tingués una política clara en diferents carpetes.

Un cop arribats aquí, els tres o quatre noms restants tornen a passar per un escrutini molt més profund sobre la seva vida pública i privada. Els arriben a revisar fins i tot els treballs que feien quan estudiaven a l'institut per saber que res del seu passat serà contraproduent per la campanya presidencial. Fet aquest procés queda el penúltim pas: una entrevista amb el candidat a la presidència per tal de conèixer-se millor i veure si hi ha -o no- química entre els dos. 

Per últim, queda la decisió final. Molts són els que creuen que l'elecció del candidat a vicepresident o vicepresidenta no és rellevant, però tal com demostra la pel·lícula Game Change -disponible a HBO-, basada en la tria de Palin del 2008 en el bàndol republicà, és un aspecte important. Demostra, en part, la seva habilitat per prendre decisions importants.

Els problemes de Biden

Els demòcrates tenen dos problemes importants amb Biden. El primer és la seva edat: si guanyen les eleccions, el dia 20 de gener del 2021 -quan hauria de jurar el càrrec- tindrà 78 anys. Tothom sap que serà un one-term president i que, per tant, no optarà a la reelecció. Els menys optimistes creuen que no podrà acabar el mandat, ja sigui per malaltia o per defunció.

El segon és que el candidat té dificultats per arribar a una part de l'electorat que necessita per guanyar, com són els joves, que tradicionalment és demòcrata però a qui Biden no aconsegueix mobilitzar. Per tant, l'elecció de la candidat a la vicepresidència també hauria d'estar encaminada que sigui algú que els estimuli.

Per les informacions que m'arriben des de l'altre costat de l'Atlàntic, la data en què es faci pública la decisió del candidat sobre qui l'acompanyarà a les urnes, podria ser aquest diumenge 19 de juliol, coincidint amb la data fundacional del moviment pel dret a vot de les dones, ara fa 172 anys.

La tria final té aquestes protagonistes: Kamala Harris, sendadora per Califòrnia; Susan Rice, exconsellera de Seguretat Nacional amb Barack Obama i Biden a la Casa Blanca; i Val Demmings, senadora per Florida, un dels estats claus. Totes elles tenen tres coses en comú: són afroamericanes -picada d'ullet al moviment Black Lives Matter-, les tres tenen experiència a Washington -fet rellevant, perquè bona part de l'electorat vol saber que en el supòsit que Biden no acabés el mandat el país estaria en bones mans- i les tres són molt més joves que el candidat.


Tot i que estic gairebé segur que serà una d'elles i possiblement en l'ordre que surten anomenades -Harris, Rice i Demmings-, però també hi podria haver una sorpresa a última hora en forma de dona de procedència hispana perquè l'electorat latino, el segon més nombrós després dels blancs, tampoc està mobilitzat a favor de Biden. Sobretot tenint en compte que els demòcrates tenen pràcticament assegurat un 90% del vot afroamercià. Si finalment optés per una latina, l'escollida seria molt probablement Michelle Lujan Grisham, que és la governadora de Nou Mèxic.

Sigui quina sigui la decisió final, els demòcrates i Biden, no només estan tenint una micara a curt termini, sinó que també posen el focus a 12 anys vista. I per això és clau la figura de la vicepresidenta, que d'aquí a quatre anys seria la candidata més que probable dels demòcrates i que intentaria optar a dos mandats retenint la Casa Blanca.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació