coronavirus

El sentit discurs d'una infermera del Vall d'Hebron: «Demano als poders públics que defensin la sanitat de tots»

Aroa López ha relatat com es va viure el pic de la pandèmia des de dins: "Ens hem hagut d'empassar les llàgrimes quan algú ens deia 'no em deixis morir sol'"

per NacióDigital , 16 de juliol de 2020 a les 12:59 |

El pati del Palau Reial de Madrid ha viscut aquest dijous l'homenatge d'Estat per a les víctimes del coronavirus durant la pandèmia, presidit per Felip VI i amb la presència de totes les autoritats, entre elles el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra.


En l'acte hi ha participat Aroa López, infermera supervisora d'Urgències de l'hospital Vall d'Hebron, de Barcelona, com a representant de tot el col·lectiu sanitari. El seu discurs ha causat un gran impacte per l'emotivitat i per les paraules sobre la sanitat pública: "Vull demanar als poders públics que defensin la sanitat de tots", ha afirmat. "Que recordin que no hi ha millor homenatge als que ens han deixat que vetllar per la nostra salut, i garantir la dignitat de les nostres professions". Finalment, ha formulat una "senzilla pregunta" que ella mateixa ha respost: "Qui cuidarà de nosaltres si la persona que ens cuida no pot fer-ho? No oblidem mai la lliçó apresa".

En l'arrencada, López ha expressat les seves emocions: "Participar en aquest acte és un privilegi trist. Tant de bo res d'això hagués ocorregut. Tant de bo jo no fos aquí, pronunciant aquestes paraules". López ha relatat la "impotència" que sentien els sanitaris durant els moments més durs, "amb una sensació brutal d'incertesa, aprenent sobre la marxa". És per això que ha fet una crida a seguir respectant les recomanacions sanitàries.

 


La infermera ha explicat amb emoció com es van viure aquells dies: "Hem estat missatgers de l'últim adéu per a persones grans que morien soles, escoltant la veu dels seus fills a través d'un telèfon. Hem fet videotrucades, hem donat la mà, i ens hem hagut d'empassar les llàgrimes quan algú ens deia 'no em deixis morir sol'". En aquest sentit, ha afegit que "hem viscut situacions que et danyen l'ànima. Perquè qui hi havia darrere dels EPI no eren herois: érem persones, que s'allunyaven de les seves famílies per protegir-les d'un possible contagi. Persones que sortíem de l'hospital carregades amb totes aquestes emocions, i que tornàvem al nostre treball des de la solitud i l'esgotament, un dia més".


Aroa López ha citat el grup Vetusta Morla en un fragment de la seva cançó Los abrazos prohibidos: "Pels que fan del verb cuidar la seva bandera i la seva casa i lluiten perquè ningú mori en solitud. Sense témer la seva por i usant la seva pell com a escut. Pels que fan del treball brut la labor més bonica del món i pinten de blau la foscor".






 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació