Cas Palau

Mas admet que el cas Palau l'ha portat a «renunciar políticament a tot»

L'expresident de la Generalitat i exlíder de CDC assegura que el partit va desaparèixer per les sospites de corrupció i encara no dona per feta la condemna contra Daniel Osàcar

per Bernat Surroca / Oriol March , 16 de juliol de 2020 a les 15:45 |
Artur Mas, aquest dijous al Parlament. | Parlament de Catalunya
Artur Mas, expresident de la Generalitat i exlíder de Convergència, ha comparegut aquest dijous a la tarda a la comissió d'Afers Institucionals del Parlament arran de la condemna -ratificada pel Tribunal Suprem- contra els responsables del cas Palau, en la qual queda acreditat el finançament irregular de la formació que va dirigir fins al 2016. Després d'aquesta data i de la refundació en el PDECat, Mas va assumir la presidència de les noves sigles però la va deixar poques setmanes abans que es fes pública la sentència del cas de la institució cultural, que ha portat els seus principals responsables -Fèlix Millet, Jordi Montull i Daniel Osàcar, extresorer de CDC- a la presó.

De fet, l'expresident ha indicat que l'ombra d'aquest cas l'ha portat a "renunciar políticament a tot". "Ja vaig dir el 2017 que prendria les decisions que toqués [quan es tanqués tota la causa del Palau], i crec que ho he fet", ha assenyalat Mas, que també ha indicat que la sospita de la corrupció és el que va portar Convergència a la seva "declaració política". També ha volgut apuntar que ell no apareix en cap document judicial, i que la condemna acredita que les adjudicacions d'obra pública es van fer de manera correcta perquè, ha defensat, no s'han posat en qüestió.


No és la primera vegada que Mas compareix al Parlament per respondre les preguntes de l'oposició sobre el cas Palau, però sí que s'estrena a la cambra com a compareixent sense cap "responsabilitat política directa". "Sóc un associat de base del PDECat", ha assenyalat, al mateix temps que indicava que un altre factor substancial és que la condemna és ferma en la mesura que ja s'hi ha pronunciat el Suprem. Pel que fa a CDC i a Osàcar, ha assenyalat, la sentència ha estat recorreguda al Tribunal Constitucional (TC), que encara no s'ha pronunciat sobre l'admissió a tràmit dels dos recursos.

"Igual que el Suprem ha modificat una part de la sentència per respectar el principi de presumpció d'innocència, aquest mateix principi, per part del senyor Osàcar i de CDC, també ha estat invocat al TC", ha remarcat l'expresident. Sobre l'extresorer del partit, càrrec que va ocupar del 2005 al 2010 -amb Convergència a l'oposició-, Mas ha apuntat que l'alt tribunal l'ha absolt del delicte de tràfic d'influències. En canvi, ha estat condemnat per blanqueig de capitals. "I és pel qual es presenta recurs davant del TC", ha ressaltat l'expresident del PDECat. Si se l'ha absolt de tràfic d'influències, segons Mas, "no hi pot haver" un origen il·lícit dels diners i, per tant, tampoc blanqueig.


L'expresident, referint-se a CDC, ha recordat que se la condemna com a "partícep a títol lucratiu". "Això, pels que no hi entenem gaire, ve a dir que el partit com a tal no va cometre un delicte, però a criteri del Suprem, va rebre una sèrie de recursos il·lícits que no hauria d'haver rebut. La condemna és decomissar els diners, que es tornin en forma de comís. No hi ha cap altre delicte associat, però s'obliga CDC a tornar els recursos", ha remarcat Mas. CDC ja va veure com se li imposava una fiança per si era condemnada, de manera que els béns que ja es van posar en el seu moment per afiançar el risc penal i econòmic van ser en forma de locals. Si el TC no corregeix la sentència del Suprem, els tribunals poden recuperar els recursos amb la fiança dipositada en el seu moment.

"Davant la condemna, els béns per retornar els diners ja han estat posats a disposició de la justícia. Ara la justícia ha de decidir com ho executa. Els béns ja hi eren, hi segueixen sent, i les quantitats es poden recuperar. Això pot tenir una certa demora a l'espera de si el TC s'acaba pronunciant sobre el recurs", ha destacat. Mas també ha indicat que el Palau no va ser "perjudicat econòmicament" per CDC i el seu extresorer. Sí que va ser perjudicat pels "delinqüents confessos" Millet i Montull, ha dit.


La condemna, sosté Mas, diu que l'acció de Convergència no va provocar cap "perjudici econòmic" en la institució cultural. Quan el 2009 esclata el cas i se sap que hi ha convenis entre la fundació del partit i el Palau -venien dels anys noranta-, l'expresident decideix per "coherència" cancel·lar-los. Es van retornar en set anualitats 600.000 euros, i ara li pertoca al Palau retornar aquests diners a CDC, que es troba en situació de concurs de creditors i camí de la liquidació quatre anys després de refundar-se.

L'exdirigent va deixar la presidència -un càrrec que no era executiu- del PDECat el gener del 2018, quan la sentència condemnatòria ja era imminent. Des d'aquell moment ha estat en segon terme, i només ha participat puntualment en campanyes electorals de Junts per Catalunya (JxCat), especialment abans de les espanyoles i les municipals dels mesos d'abril i maig de l'any passat. Des del febrer d'aquest any ja no està inhabilitat per la consulta del 9-N, de manera que podria ocupar un càrrec públic.

De moment, això sí, no juga un paper protagonista ni tan sols en la reordenació de JxCat, marcada per les contínues tensions entre el seu successor, Carles Puigdemont, i el PDECat. Dirigents del partit li reclamen que es pronunciï, però es manté en silenci. Sí que ha fet saber en privat tant a Puigdemont com a Jordi Sànchez -líder de la Crida- i a David Bonvehí -president del PDECat- que, en cas de trencament, hi hauria d'haver una coalició. Una opció que JxCat descarta perquè suposaria oficialitzar quotes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació