10 propostes per descobrir Balaguer aquest estiu

En un temps on toca redescobrir Catalunya, Balaguer és una ciutat que val la pena apuntar a la llista d'aquest estiu. La capital de la Noguera, molt ben comunicada amb la resta del país, té molta història fruit de segles de contacte i intercanvi de les cultures cristiana, musulmana i jueva.

Aquest fet permet que concentri atractius patrimonials com les muralles gòtiques, el castell Formós i l'església de Santa Maria, el convent de Sant Domènec o el Pla d'Almatà, el jaciment andalusí més gran de Catalunya. L'origen multicultural de la ciutat es pot conèixer a l'interessant Museu de la Noguera així com recorrent els carrers d'un centre històric que inclou l'antic barri jueu o l'emblemàtica plaça del Mercadal.
 
Els darrers anys la capital de la Noguera ha fet una aposta pel turisme familiar. “Balaguer en família” proposa dues rutes gamificades per als més petits que es complementen amb activitats tant singulars com buscar or al riu Segre o recórrer el pas de guàrdia de les muralles. A més, per aquest setembre i octubre hi ha programats fins a tres festivals: l'Encontats, el Llavors-Cultura i la festa medieval de l'Harpia.

​La important oferta gastronòmica, d'hotels i establiments turístics fa que Balaguer sigui també un bon punt d'inici per a visites i excursions. Tant a l'entorn de la mateixa ciutat –com la passejada fins a l'antic monestir cistercenc de les Franqueses- com arreu de la comarca.



Cinc idees ràpides: el Tren dels Llacs, el poble pintat de Penelles, turisme d'estrelles al Parc Astronòmic del Montsec, l'espectacular castell i ermita de la Pertusa i l'incomparable espai natural del congost de Mont-Rebei.

A continuació, et recomanem 10 propostes per descobrir Balaguer aquest estiu. Comencem?

 

1. Buscant or al riu Segre

El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un equipament únic a Catalunya. Té com a objectiu fer recerca i difusió de la història de l'explotació de l'or al riu Segre i divulgar la pràctica d'extracció artesanal d'aquest metall preciós.

L'equipament està ubicat a l'edifici annex al molí de l'Esquerrà, un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que va mantenir aquesta funció fins ben entrats els anys 80 del segle passat. L'edifici estava format per una planta baixa, un pis superior, les golfes i un soterrani on se situava la maquinària del molí.

El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre ofereix durant tot l'any i a tot tipus de públic visites guiades a l'espai expositiu i tallers de recerca d'or amb l'activitat "A la recerca de l'or del Segre". A l'estiu, a més, aquests tallers es traslladen a la mateixa llera del riu per viure in situ l'activitat artesanal de la cerca de partícules d'or a les sorres i graves del Segre. L'activitat familiar "A l'estiu l'or el busquem al riu" està adaptada a totes les edats, és refrescant i s'ha de fer amb reserva prèvia.

Durant tot l'any també s'ofereix el producte turístic "L'or del Segre. A la recerca del somni de Mariam", un pack complet que inclou la descoberta de la petjada de l'al-Andalús al Museu de la Noguera, seguit d'un recorregut pel nucli històric de Balaguer, visita i taller al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre i recerca artesanal d'or al riu amb degustació d'oli i vi de la Noguera.

 

2. Balaguer medieval: el castell, les muralles gòtiques i l'església de Santa Maria

Balaguer és una ciutat amb molta història i és fruit de la interacció entre les cultures cristiana, musulmana i jueva. El patrimoni medieval és molt ric i les dimensions de la ciutat permeten visitar tots els monuments a peu. La importància històrica del castell Formós es complementa amb el valor artístic de l'església de Santa Maria i el gran atractiu de poder passejar per les muralles de la ciutat.

El castell de Balaguer és conegut com a castell Formós des de la baixa Edat Mitjana. La fortalesa la van fundar els musulmans poc abans de l'any 900 per protegir-se dels atacs cristians sobre la frontera. Posteriorment, l'arquitectura militar va ser substituïda per un luxós palau però amb la conquesta de principis de segle XII els comtes d'Urgell el van convertir en la seva residència. El castell va ser destruït l'any 1413 arran de la guerra entre Jaume II el Dissortat, el darrer comte d'Urgell, i el rei Ferran I d'Antequera. Aquest estiu el castell estarà tancat per excavacions però a la tardor estrenarà una nova museïtzació que no deixarà indiferent a ningú. 

L'església de Santa Maria, per la seva banda, és un imponent temple gòtic que presideix Balaguer des de les alçades. La seva construcció es va iniciar el 1351 i va ser promoguda per la comtessa Cecília de Cominges. Les vicissituds viscudes per l'església, que va ser hospital, caserna i presó en diverses ocasions, han comportat la pèrdua de material litúrgic i això permet veure les formes de la pedra despullada i percebre, sense interrupcions, els elements constructius de l'edifici.

Finalment, les muralles gòtiques són un dels grans atractius de la ciutat. Resseguint-les es pot gaudir d’unes magnífiques vistes sobre el centre històric recorrent l'antic pas de guàrdia. El recorregut té 361 metres de llarg a uns 9 metres d'alçada i, de nord a sud, enllaça l'església de Santa Maria amb la torre Blanca.

 

3. Balaguer en Família: rutes gamificades

Sí, Balaguer és un bon destí turístic per a famílies amb ganes de propostes diferents. Els petits de la casa, convertits en intrèpids exploradors, podran gaudir d'experiències difícilment repetibles: des de trobar or al riu Segre envoltats d'ànecs, bernats pescaires o esplugabous fins a reproduir la vigilància medieval de la ciutat passejant pel pas de guàrdia de les seves muralles a nou metres d'alçada o tastar receptes antigues que han quedat fossilitzades a la ciutat com els panadons d'espinacs o les panses i pinyons.

La capital de la Noguera ha presentat recentment dues propostes perquè els més petits puguin descobrir el patrimoni i el passat de Balaguer amb la marca "Balaguer en Família". És tracta de dues rutes gamificades: "Els tresors perduts" i "Ens fem una selfie?", amb els que nenes i nens podran visitar la ciutat de la mà de l'Harpieta un simpàtic personatge pèl-roig inspirat en les antigues guixeries andalusines del palau de la Suda balaguerina. L'Harpia de Balaguer simbolitza la pau i la prosperitat, s'ha convertit en l'emblema de la ciutat de Balaguer i la festa medieval que se celebra anualment –enguany serà el 3 d'octubre- porta el seu nom. A més, cada tres mesos es farà un sorteig amb els participants d’"Ens fem una selfie?"

 

4. El centre històric: una antiga ciutat de cristians, jueus i musulmans

El centre històric de Balaguer és un dels pocs centres urbans conservats a Catalunya d'origen àrab, fet que el dota de singularitat. Les muralles, que formen el teló de fons de la ciutat, les magnífiques vistes cap al carrer del Pont i el gran espai obert del Mercadal, emmarquen una densa xarxa de carrers i carrerons irregulars, places i espais amb característiques excepcionals. Al centre històric, un espai ideal per passejar i adaptat a cadires de rodes, destaquen per sobre de tot tres espais: la Reguereta, la plaça del Mercadal i l’antic barri jueu.

La plaça del Mercadal és un dels espais més emblemàtics de Balaguer i està presidida per la Paeria. Entre les places porxades –té 98 voltes- és la més gran de Catalunya en superfície i el mercat setmanal dels dissabtes supera el centenar de parades. De fet, és un dels més antics del país ja que es va començar a celebrar el 1211.

Ben a prop del Mercadal hi ha la Reguereta, un antic safareig de principis de segle XX. El seu nom i origen es remunta a l'època medieval quan rebia l'aigua de la séquia del Cup d’origen islàmic. 

Al sud de la plaça del Mercadal s'hi ubicava l’antic barri jueu. Van viure barrejats amb els cristians des de la seva arribada a Balaguer fins l'1 de maig de 1333. Aleshores, el comte-rei Alfons el Benigne va ordenar als jueus que visquessin separats, fora dels límits de la ciutat, promovent la creació d’un nou barri foramuralles. La comunitat va continuar sent important amb la seva pròpia organització, tribunals i sinagoga, l'actual església del Miracle.

 

5. Ruta literària: Teresa Pàmies, Francesc Puigpelat, Josep Pla…

La Ruta literària per Balaguer la conformen un total de 20 indrets senyalitzats amb un codi QR. En cadascun d'aquests indrets, el visitant pot conèixer el monument o l'espai a través de la lectura dels textos d'escriptors vinculats a la capital de la Noguera com Teresa Pàmies, Francesc Puigpelat, Josep Carner Ribalta o Josep Pla, entre d'altres. 

El llibret de la Ruta literària per Balaguer es pot adquirir per 2 euros al Museu de la Noguera. En part, els continguts provenen de la secció dedicada a Balaguer dins el llibre Comarques lleidatanes, l'Alt Pirineu i l'Aran, de Llorenç Soldevila, el segon volum de la Geografia literària dels Països Catalans que mostra la fisonomia, la història i els monuments a través de la interpretació que en fan els nostres grans escriptors.

La ruta, a banda de conèixer l'obra d'autors vinculats a Balaguer, permet visitar la ciutat d'una manera diferent. Inclou, entre altres, l'estació de ferrocarril, les places de la Sardana i de Pau Casals, l'església de Santa Maria, el convent de Sant Domènec, el monument a Jaume d'Urgell, el pont de Sant Miquel, el Castell Formós i el santuari del Sant Crist.

 

6. Camí verd del monestir cistercenc de les Franqueses

El camí verd de les Franqueses és una pista de cinc quilòmetres que uneix el centre de Balaguer amb l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses. El sender surt de la ciutat i, recorrent la riba dreta del riu Segre, s'endinsa a la bultra, la denominació local del bosc de ribera. La passejada, que es pot fer a peu o amb bicicleta, transcorre a l’ombra de xops, àlbers, arços i amb la companyia de llúdries, bernats pescaires, esplugabous, entre altres. 

El camí acaba al monestir de les Franqueses, un antic cenobi cistercenc que es va bastir a finals del segle XII. Va ser fundat per ordre dels comtes d'Urgell amb l'objectiu de repoblar els territoris conquerits pels cristians i va ser ocupat per religioses provinents de Santa Maria de les Monges.

L’església encara es pot visitar i s’obre el primer diumenge de cada mes amb visites guiades a les 11:00, 12:00 i 13:00 del migdia. A l'entorn del monestir es poden veure les restes del claustre i de les dependències annexes que formen part d’un jardí arqueològic. També hi ha un monument dedicat a Guifré el Pilós, el passeig de la Poesia que envolta el recinte religiós i el monument de la sardana. El 25 i 26 de setembre serà l'escenari del nou Festival Llavors-Cultura en creixement.

 

7. Museu de la Noguera: els orígens d'una ciutat multicultural

Hisn Balagi-Balaguer: de la madina a la ciutat és el títol de l’exposició de les sales estables del Museu de la Noguera. A partir de les restes arqueològiques i monumentals de la ciutat de Balaguer, s’explica l’evolució d’un campament militar fundat per àrabs i berbers a mitjan segle VIII cap a una madina andalusí que, finalment, es convertirà en una ciutat feudal. De fet, un dels elements diferencials del museu és que aporta la visió contraria de la conquesta cristiana, la dels musulmans que vivien a Balaguer. 

La convivència entre els diferents grups ètnics que formaven el teixit social i la seva posició estratègica dins la frontera entre l'al-Àndalus i els comtats feudals, van donar a la ciutat un marcat caràcter multicultural. L’exposició mostra des de materials hispanovisigots fins a l’imponent conjunt de guixeries i pintures del segle XI que provenen del castell de la Suda de Balaguer, l’aixovar domèstic andalusí, recuperat a les intervencions arqueològiques a la ciutat i la col·lecció de materials d’època feudal del comtat d’Urgell. 

El Museu de la Noguera va estrenar l'any passat audioguies teatralitzades en quatre idiomes. Aquesta opció, que està inclosa amb el preu de l'entrada, complementa l'experiència sensorial que vol projectar el centre en la seva col·lecció permanent.

A més, i fins al 31 d’agost, es pot visitar l’exposició Ossos. Un viatge a l’edat mitjana a través de l’antropologia física, que ens explica les condicions de vida dels nostres avantpassats medievals a través de l’estudi d’esquelets.   

 

8. El Pla d'Almatà, el jaciment andalusí més gran de Catalunya

El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica entre els segles VIII i XV.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es va crear a partir del segle X. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervals irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.

L'antiga Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alfòndecs, on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.

El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on s'han excavat i museïtzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.

 

9. Espais de reflexió: la basílica del Sant Crist i el claustre de Sant Domènec

El turisme espiritual ha anat guanyant pes els darrers anys: se situa a mig camí de la religió, la meditació i la salut. Balaguer disposa de dos elements patrimonials que entren en aquesta categoria i que podrien ser catalogats com a espais de reflexió.

Destaca per sobre de tot la basílica santuari del Sant Crist. Comparteix espai amb el castell Formós i, juntament amb l'església de Santa Maria, dominen Balaguer des de les altures. El temple té orígens medievals i, de fet, encara se’n pot contemplar l’antiga façana romànica situada en un lateral de l'actual església. Fa tot just quatre anys el papa Francesc li va atorgar el títol de basílica menor.

Si baixem al centre de la ciutat val molt la pena fer una visita al claustre gòtic de Sant Domènec, format per quatre galeries d'esveltes columnes que sostenen arcs apuntats. Aquest espai forma part de l’antic convent dominic que va bastir-se a l’altre costat del pont de Sant Miquel arran del testament del comte Ermengol X, mort el 1314. Es tracta d’un espai fresc i tranquil –especialment agradable per fugir de la calor de l'estiu- que antigament distribuïa el pas a les diferents estances del monestir: refectori, sala capitular, dormitoris, església...

 

10. Ciutat de festivals: Encontats, Llavors i Harpia

Balaguer també és sinònim de cultura i és ciutat de cicles i festivals. Enguany, les circumstàncies han obligat a concentrar-los entre finals de setembre i principis d'octubre. El 18, 19 i 20 de setembre serà el torn de l'Encontats, un mercat de contes i publicacions dedicades als infants. El cap de setmana següent, el 25 i 26 de setembre, se celebrarà el Festival Llavors-Cultura en creixement, mentre que la ja tradicional festa medieval de l'Harpia, enguany omplirà Balaguer de cercaviles, tendes i tavernes a l'aire lliure el 3 d'octubre.

L'Encontats proposa tres jornades en les quals els contes i les històries fantàstiques prenen els carrers del centre històric de Balaguer. Els més petits de la casa –i els grans- podreu escoltar contes mentre passegeu pel carrer, fer activitats i tallers de tot tipus, participar en concursos, entre altres.

Una de les novetats d'enguany és el nou Festival Llavors-Cultura en creixement, una aposta per crear un espai per tal que projectes escènics de totes les disciplines artístiques tinguin un marc on presentar-se i on mostrar les seves creacions en fase de creixement. Inclou propostes d’artistes consolidats com Pau Vallvé –arrencarà la gira del seu nou treball- amb altres de menys coneguts pel gran públic com la dansa de la ballarina Iria Llena Gasol, les instal·lacions de Magda Puig Torres i Rawscenography, l’exposició fotogràfica de Marta Garcia Cardellach o el taller de dansa del ballarí Aimar Pérez Galí.

El Festival Llavors, que se celebrarà a l'entorn del monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses, també inclourà espectacles que s'han hagut de suspendre a causa de la pandèmia. Destaca el concert dels Mishima, un dels grans noms del pop català, així com el Cabaret Delicatessen del projecte Nilak. L'abonament per als dos dies tindrà un preu màxim de 35 euros.

Finalment, la festa medieval de l'Harpia enguany es farà el dissabte 3 d'octubre. La celebració, que arriba a la desena edició, es dedicarà als 600 anys de la mort de la comtessa d’Urgell, Margarida de Montferrat. De fet, més enllà dels actes populars als carrers i places del centre de Balaguer, la festa es complementarà amb la segona edició de la Jornada Científica Rei Pere el Cerimoniós, un espai de divulgació per a públic no expert.