16
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
11:32h
La Cambra de Comerç de Barcelona ha fixat en 3.100 milions d'euros el dèficit d'inversió de l'Estat a Catalunya en els anys 2015-2019. Així ho han explicat aquest dijous el president de l'entitat, Joan Canadell, i el cap del gabinet d'estudis, Joan Ramon Rovira. La informació publicació de la liquidació territorialitzada de les inversions de l'Estat per part de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) ha facilitat una anàlisi detallada del quinquenni 2015-2019.
Les dades han estat contrastades amb la informació sobre inversió específica en infraestructures de transport que publica el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana al seu anuari estadístic. Dos terços de la inversió regionalitzada executada per l'Estat es destinen a infraestructures. Entre el 2015 i el 2019, l'Estat ha invertit 36.463 milions d'euros, dels quals el 66,3% s'han destinat a infraestructures i el 33,7% a altres tipus d'inversions. En termes d'inversió total liquidada, Catalunya rep molta menys inversió de la que li correspondria. Ha rebut en els últims cinc anys entre un 8,4% i un 13,2% de la inversió total regionalitzada mentre que Madrid ha rebut entre el 12,5 i el 16,5%.
Catalunya rep més inversions públiques en infraestructures que Madrid, en valors totals liquidats, com a percentatge del PIB i per habitant. Però se situa molt per sota per aquests tres conceptes de la resta de comunitats en el seu conjunt (excloent les forals). En els últims cinc anys, la inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya ha estat de tan sols un 0,23% a un 0,36% del seu PIB, mentre que la mitjana a la resta de comunitats autònomes va ser del 0,50% al 0,70%.
La resta d'inversions de l'Estat a Catalunya són residuals. En els últims quatre anys, menys del 14% de les inversions de l'Estat a Catalunya s’han destinat a conceptes que no són infraestructures, mentre que a Madrid aquest percentatge ha estat d'entre un 49,4% i un 61,3%. Aquestes inversions han suposat només entre el 0,01% i el 0,05% del PIB català en aquest període, mentre que a Madrid s'han situat entre el 0,24% i el 0,30% i a la mitjana de la resta de comunitats autònomes de règim general ha estat d'entre el 0,17% i el 0,28%.
La Cambra ha destacat que el diferencial d'inversió pública entre Madrid i Catalunya és estructural, derivat de la concentració sistemàtica de recursos públics diferents de les infraestructures en la capital de l'Estat. La inversió dels ministeris i dels organismes adscrits explica el diferencial. La diferència entre ministeris suma 1.243 milions d'euros d'inversions a favor de Madrid, mentre que la diferència entre organismes adscrits és de 1.237 milions.
Segons les dades de la Cambra, en relació al seu PIB, Catalunya ha rebut només el 55,4% de la inversió estatal que li correspondria. Dels 36.463 milions d'euros d'inversions, regionalitzades en el període 2015-2019, Catalunya hauria d'haver rebut un total de 6.951 milions d’euros, dels quals 4.612 milions correspondrien a infraestructures i 2.339 milions a la resta. Malgrat això, només s'ha invertit un total de 3.849 milions d'euros (dèficit de 3.102 milions), dels quals 3.236 milions s’han destinat a infraestructures (dèficit de 1.376 milions) i 613 milions a altres inversions (dèficit de 1.726 milions).
Empitjorament de les previsions
La Cambra de Comerç descarta la millor hipòtesi sobre l'escenari econòmic de cara als propers mesos. Fa tres mesos, preveia una caiguda del PIB del 7,3% el 2020 i un escenari més negatiu del -10,1% si les polítiques adoptades són insuficients per evitar la destrucció de teixit productiu. Ara, la Cambra descarta el primer escenari i preveu una caiguda del 10,3% del PIB, que podria arribar a un 13% si hi ha un segon rebrot de la pandèmia. Una situació que implicaria probablement mesures estrictes de confinament i restriccions a la mobilitat.
Així es constata en l'Informe de conjuntura catalana del segon trimestre de 2020, elaborat per l'equip d’AQR-Lab de la UB i la Cambra de Comerç, presentat aquest dijous. Malgrat l'empitjorament de les previsions, Canadell ha insistit molt a assenyalar que "ja s'ha tocat fons" i que la resolució dela crisi pandèmica suposarà que "el pitjor ja ha passat".
Canadell ha propugnat "una estratègia de convivència amb la pandèmia" que permeti avançar-se als rebrots, amb una extensió dels tests i l'aïllament dels focus que es puguin generar, en la línia que ha fet el Japó, considerat un país referencial a l'hora d'afrontar aquesta crisi.
"L'economia no pot aguantar un segon rebrot", ha advertit el president de la Cambra, que ha focalitzat en el combat sanitari contra la pandèmia i en la necessitat d'invertir bé els fons de recuperació europeus com a dues estratègies centrals per consolidar la recuperació.
L'informe preveu per al 2021 una recuperació de l'activitat, amb una taxa del 6,4%, tot i que no serà suficient per recuperar la caiguda de l'any anterior. Per això, s'estima que a finals de 2021 el nivell de PIB de Catalunya encara estarà un 5% per sota del nivell del 2019.
Sobre l'efecte de la crisi pandèmica en el mercat laboral, segons la Cambra, aquest 2020 es poden perdre a Catalunya al voltant de 235.000 llocs de treball, dels quals 164.000 es podrien recuperar el 2021. El retorn dels treballadors en ERTO al mercat laboral s'està produint gradualment i amb moltes diferències per sectors. A Catalunya, el 50% dels treballadors en ERTO que hi havia a finals d'abril ja s'han reincorporat, però en el cas dels sectors d'agència de viatges, transport i hoteleria només és el 20%.
La recuperació s'està produint a ritmes molt diferents en funció dels diversos sectors. Mentre que la construcció, i part de la indústria i els serveis, estan recuperant el pols amb rapidesa, els àmbits de l'hostaleria, la restauració, el transport i els espectacles experimenten una recuperació més lenta de la prevista, el que explica l'empitjorament de les previsions econòmiques.
Les dades han estat contrastades amb la informació sobre inversió específica en infraestructures de transport que publica el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana al seu anuari estadístic. Dos terços de la inversió regionalitzada executada per l'Estat es destinen a infraestructures. Entre el 2015 i el 2019, l'Estat ha invertit 36.463 milions d'euros, dels quals el 66,3% s'han destinat a infraestructures i el 33,7% a altres tipus d'inversions. En termes d'inversió total liquidada, Catalunya rep molta menys inversió de la que li correspondria. Ha rebut en els últims cinc anys entre un 8,4% i un 13,2% de la inversió total regionalitzada mentre que Madrid ha rebut entre el 12,5 i el 16,5%.
Catalunya rep més inversions públiques en infraestructures que Madrid, en valors totals liquidats, com a percentatge del PIB i per habitant. Però se situa molt per sota per aquests tres conceptes de la resta de comunitats en el seu conjunt (excloent les forals). En els últims cinc anys, la inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya ha estat de tan sols un 0,23% a un 0,36% del seu PIB, mentre que la mitjana a la resta de comunitats autònomes va ser del 0,50% al 0,70%.
La resta d'inversions de l'Estat a Catalunya són residuals. En els últims quatre anys, menys del 14% de les inversions de l'Estat a Catalunya s’han destinat a conceptes que no són infraestructures, mentre que a Madrid aquest percentatge ha estat d'entre un 49,4% i un 61,3%. Aquestes inversions han suposat només entre el 0,01% i el 0,05% del PIB català en aquest període, mentre que a Madrid s'han situat entre el 0,24% i el 0,30% i a la mitjana de la resta de comunitats autònomes de règim general ha estat d'entre el 0,17% i el 0,28%.
La Cambra ha destacat que el diferencial d'inversió pública entre Madrid i Catalunya és estructural, derivat de la concentració sistemàtica de recursos públics diferents de les infraestructures en la capital de l'Estat. La inversió dels ministeris i dels organismes adscrits explica el diferencial. La diferència entre ministeris suma 1.243 milions d'euros d'inversions a favor de Madrid, mentre que la diferència entre organismes adscrits és de 1.237 milions.
Segons les dades de la Cambra, en relació al seu PIB, Catalunya ha rebut només el 55,4% de la inversió estatal que li correspondria. Dels 36.463 milions d'euros d'inversions, regionalitzades en el període 2015-2019, Catalunya hauria d'haver rebut un total de 6.951 milions d’euros, dels quals 4.612 milions correspondrien a infraestructures i 2.339 milions a la resta. Malgrat això, només s'ha invertit un total de 3.849 milions d'euros (dèficit de 3.102 milions), dels quals 3.236 milions s’han destinat a infraestructures (dèficit de 1.376 milions) i 613 milions a altres inversions (dèficit de 1.726 milions).
Empitjorament de les previsions
La Cambra de Comerç descarta la millor hipòtesi sobre l'escenari econòmic de cara als propers mesos. Fa tres mesos, preveia una caiguda del PIB del 7,3% el 2020 i un escenari més negatiu del -10,1% si les polítiques adoptades són insuficients per evitar la destrucció de teixit productiu. Ara, la Cambra descarta el primer escenari i preveu una caiguda del 10,3% del PIB, que podria arribar a un 13% si hi ha un segon rebrot de la pandèmia. Una situació que implicaria probablement mesures estrictes de confinament i restriccions a la mobilitat.
Així es constata en l'Informe de conjuntura catalana del segon trimestre de 2020, elaborat per l'equip d’AQR-Lab de la UB i la Cambra de Comerç, presentat aquest dijous. Malgrat l'empitjorament de les previsions, Canadell ha insistit molt a assenyalar que "ja s'ha tocat fons" i que la resolució dela crisi pandèmica suposarà que "el pitjor ja ha passat".
Canadell ha propugnat "una estratègia de convivència amb la pandèmia" que permeti avançar-se als rebrots, amb una extensió dels tests i l'aïllament dels focus que es puguin generar, en la línia que ha fet el Japó, considerat un país referencial a l'hora d'afrontar aquesta crisi.
"L'economia no pot aguantar un segon rebrot", ha advertit el president de la Cambra, que ha focalitzat en el combat sanitari contra la pandèmia i en la necessitat d'invertir bé els fons de recuperació europeus com a dues estratègies centrals per consolidar la recuperació.
L'informe preveu per al 2021 una recuperació de l'activitat, amb una taxa del 6,4%, tot i que no serà suficient per recuperar la caiguda de l'any anterior. Per això, s'estima que a finals de 2021 el nivell de PIB de Catalunya encara estarà un 5% per sota del nivell del 2019.
Sobre l'efecte de la crisi pandèmica en el mercat laboral, segons la Cambra, aquest 2020 es poden perdre a Catalunya al voltant de 235.000 llocs de treball, dels quals 164.000 es podrien recuperar el 2021. El retorn dels treballadors en ERTO al mercat laboral s'està produint gradualment i amb moltes diferències per sectors. A Catalunya, el 50% dels treballadors en ERTO que hi havia a finals d'abril ja s'han reincorporat, però en el cas dels sectors d'agència de viatges, transport i hoteleria només és el 20%.
La recuperació s'està produint a ritmes molt diferents en funció dels diversos sectors. Mentre que la construcció, i part de la indústria i els serveis, estan recuperant el pols amb rapidesa, els àmbits de l'hostaleria, la restauració, el transport i els espectacles experimenten una recuperació més lenta de la prevista, el que explica l'empitjorament de les previsions econòmiques.