16
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
10:04h
La UGT ha registrat la petició d'indult per a l'exconsellera Dolors Bassa al Ministeri de Justícia. De fet ho va fer el passat 15 de juny, segons ha avançat Ser Catalunya. Diverses personalitats s'han adherit a una llista de suports a l'indult, entre elles els alcaldes de les quatre capitals de demarcació, Ada Colau, Marta Madrenes, Miquel Pueyo i Pau Ricomà. També s'hi han sumat el secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez; el de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco i el president de la patronal Pimec, Josep González; la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, el president de Lafede.cat, Luca Gervasoni, i l'exalcalde socialista de Girona Joaquim Nadal, entre d'altres.
Quan la UGT va anunciar que demanaria l'indult per a l'exconsellera, Bassa va deixar clar que l'acceptaria. "La prioritat és sortir de la presó", va dir a principis de març. L'exconsellera i la resta de presos polítics es troben ara en situació de tercer grau i podran començar a sortir de la presó gràcies a aquesta classificació. Fins ara, han estat en segon grau amb l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que ha permès a Bassa sortir de la presó per treballar i fer voluntariat.
L'indult és tracta d'un perdó, una mesura de gràcia que pot concedir el govern espanyol i que en cap cas pot ser de caràcter general. Així, per exemple, no es podria indultar els nou presos polítics, sinó que s'hauria d'analitzar cada cas de manera individual. A més, l'indult s'ha de demanar: ho pot fer el condemnat -ni els presos ni els seus partits contemplen aquesta opció- però també els seus familiars o qualsevol persona en nou seu, així com el Triunal Suprem o la Fiscalia. En el cas de Bassa, per exemple, ho ha demana UGT Catalunya, sindicat del qual l'exconsellera va ser dirigent a les comarques gironines.
Un cop presentada la sol·licitud, la Fiscalia i el tribunal sentenciador -en aquest cas el Suprem- fan informes al respecte que no són vinculants però sí que poden tenir efecte en la decisió que acaba prenent el govern espanyol. La tramitació correspon fer-la al Ministeri de Justícia i s'aprova en consell de ministres mitjançant un Reial Decret que es publica al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Un indult podria ser total o parcial. El parcial pot consistir en la commutació per la pena per altres de menors mentre que el total suposa l'extinció de la responsabilitat penal del condemnat. El govern espanyol està obligat per llei a remetre semestralment al Congrés dels Diputats un informe sobre la concessió o denegació d'indults. Fonts jurídiques consultades expliquen que, en cas que el govern espanyol el concedís, el pres no podria negar-se a acceptar-lo.
Quan la UGT va anunciar que demanaria l'indult per a l'exconsellera, Bassa va deixar clar que l'acceptaria. "La prioritat és sortir de la presó", va dir a principis de març. L'exconsellera i la resta de presos polítics es troben ara en situació de tercer grau i podran començar a sortir de la presó gràcies a aquesta classificació. Fins ara, han estat en segon grau amb l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que ha permès a Bassa sortir de la presó per treballar i fer voluntariat.
L'indult és tracta d'un perdó, una mesura de gràcia que pot concedir el govern espanyol i que en cap cas pot ser de caràcter general. Així, per exemple, no es podria indultar els nou presos polítics, sinó que s'hauria d'analitzar cada cas de manera individual. A més, l'indult s'ha de demanar: ho pot fer el condemnat -ni els presos ni els seus partits contemplen aquesta opció- però també els seus familiars o qualsevol persona en nou seu, així com el Triunal Suprem o la Fiscalia. En el cas de Bassa, per exemple, ho ha demana UGT Catalunya, sindicat del qual l'exconsellera va ser dirigent a les comarques gironines.
Un cop presentada la sol·licitud, la Fiscalia i el tribunal sentenciador -en aquest cas el Suprem- fan informes al respecte que no són vinculants però sí que poden tenir efecte en la decisió que acaba prenent el govern espanyol. La tramitació correspon fer-la al Ministeri de Justícia i s'aprova en consell de ministres mitjançant un Reial Decret que es publica al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Un indult podria ser total o parcial. El parcial pot consistir en la commutació per la pena per altres de menors mentre que el total suposa l'extinció de la responsabilitat penal del condemnat. El govern espanyol està obligat per llei a remetre semestralment al Congrés dels Diputats un informe sobre la concessió o denegació d'indults. Fonts jurídiques consultades expliquen que, en cas que el govern espanyol el concedís, el pres no podria negar-se a acceptar-lo.