16
de juliol
del
2020
Actualitzat
a la
13:30h
El cas sobre el presumpte espionatge polític, no s'atura. Després que El País hagi publicat que els serveis secrets espanyols disposen del programa Pegasus que va espiar els mòbils del president del Parlament, Roger Torrent, i del diputat i exconseller, Ernest Maragall, els dos dirigents han anunciat que es querellaran contra l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán. Aquest era el màxim responsable del Centre Nacional d'Intel·ligència a l'abril i el maig del 2019, el temps en què ha quedat acreditat pels investigadors que van ser espiats els dispositius.
La querella es basarà en els següents delictes: delicte d'intrusió no autoritzada i d'espionatge informàtic o escoltes il·legals, que poden comportar penes de presó i agreujants en cas que els hagin comès funcionaris públics. Segons el comunicat que han fet públic, no es descarta que la querella es pugui estendre a altres presumptes responsables. "Malgrat tot, les dades obtingudes fins al moment apunten a que la utilització del software maliciós Pegasus es troba en mans de les agències d'intel·ligència governamentals", asseguren.
L'advocat de Torrent i Maragall, Andreu Van den Eynde, ha explicat a Rac1 que la querella va en contra de Roldán perquè "és qui controlava tota l'activitat del CNI". Tot i no concretar la data de la presentació de la querella, ha assegurat que serà de manera "imminent". Van den Eynde s'ha mostrat convençut que es tracta d'un cas d'espionatge d'estat contra l'independentisme. L'advocat ha afegit que "primer s'ha de demostrar que hi havia autorització judicial", fet indispensable per poder intervenir un mòbil.
Félix Sanz va ser director del CNI fins al juliol del 2019, quan va ser succeït de forma provisional per la seva número dos, Paz Esteban, que el passat mes de gener va assumir oficialment el càrrec de directora.
La querella es basarà en els següents delictes: delicte d'intrusió no autoritzada i d'espionatge informàtic o escoltes il·legals, que poden comportar penes de presó i agreujants en cas que els hagin comès funcionaris públics. Segons el comunicat que han fet públic, no es descarta que la querella es pugui estendre a altres presumptes responsables. "Malgrat tot, les dades obtingudes fins al moment apunten a que la utilització del software maliciós Pegasus es troba en mans de les agències d'intel·ligència governamentals", asseguren.
L'advocat de Torrent i Maragall, Andreu Van den Eynde, ha explicat a Rac1 que la querella va en contra de Roldán perquè "és qui controlava tota l'activitat del CNI". Tot i no concretar la data de la presentació de la querella, ha assegurat que serà de manera "imminent". Van den Eynde s'ha mostrat convençut que es tracta d'un cas d'espionatge d'estat contra l'independentisme. L'advocat ha afegit que "primer s'ha de demostrar que hi havia autorització judicial", fet indispensable per poder intervenir un mòbil.
Félix Sanz va ser director del CNI fins al juliol del 2019, quan va ser succeït de forma provisional per la seva número dos, Paz Esteban, que el passat mes de gener va assumir oficialment el càrrec de directora.