Què hi té a dir Núria Marín?

Les informacions de NacióDigital sobre les irregularitats al Consell Esportiu de l'Hospitalet obliguen l'alcaldessa a explicar-se i prendre decisions. També són notícia Artur Mas, Joan Antoni Samaranch, Dolors Bassa i J.R. Moehringer

17 de juliol del 2020
Actualitzat a les 6:32h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Fa poc més d'un mes, la Unitat de Delinqüència Econòmica (UDEF) de la Policia Nacional va escorcollar la seu del Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat i va detenir-ne el seu director, Eduard Galí, així com dos regidors del PSC, Cristóbal Plaza -regidor d'Esports i, per extensió, president del Consell- i Cristian Alcázar, tinent d'alcalde. La investigació, oberta pels presumptes delictes de malversació de fons públics, falsedat documental i blanqueig de capitals, continua sota secret de sumari, però NacióDigital ha revelat en les últimes hores detalls del cas que comprometen el govern municipal liderat per Núria Marín.

Què passava al Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat? Segons la documentació a la qual ha accedit aquest diari, s'haurien produït nombroses irregularitats comptables, en les quals hi estarien implicats tant càrrecs tècnics com polítics. Els fitxers en mans dels investigadors evidenciarien que es van falsificar actes dels òrgans de direcció per crear una caixa B de mig milió d'euros, amb la qual es pagaven en negre sobresous i despeses personals. La comptabilitat opaca i sense tributar era possible perquè s'haurien falsificat actes de l'ens esportiu, fins al punt que la documentació traslladada al Consell Català de l'Esport no era la mateixa que es presentava a les entitats integrants de l'organisme local.

Els recursos no declarats eren rellevants. Mentre que a la Generalitat se li haurien reconegut uns ingressos i despeses a l'entorn dels 920.000 euros el 2018, a les entitats del Consell Esportiu de l'Hospitalet només se'ls hauria notificat, en una assemblea del novembre de l'any passat, un pressupost executat de quasi 410.000 euros. Els consells esportius són formalment entitats privades sense ànim de lucre. Ara bé, en el cas del de l'Hospitalet rep més de 300.000 euros anuals de subvencions públiques -sobretot, de l'Ajuntament i, en menor mesura, de la Generalitat.

En la documentació intervinguda per la UDEF i a la qual ha tingut accés aquest diari hi ha pagaments del Consell Esportiu que no tenen un lligam directe amb l'activitat de l'ens, com la compra de llibres d'autoajuda a Amazon, còctels i multes de trànsit. El cas compromet tant Cristóbal Plaza i Cristian Alcázar, ara investigats i que havien assumit responsabilitats a l'organisme. En el cas de Plaza, NacióDigital també ha documentat que la policia escruta si el regidor del PSC va cobrar una indemnització irregular de 47.000 euros quan va deixar la direcció del Consell Esportiu. Mig any després de ser acomiadat i cobrar la liquidació, va ser contractat com a assessor per l'Ajuntament.

El cas de l'Hospitalet de Llobregat va transcendir després que Jaume Graells, tinent d'alcalde i regidor d'Educació en el govern de Marín, denunciés les presumptes irregularitats a la policia. Graells va dimitir sense renunciar a l'acta per la "inacció" de l'executiu municipal. I és que l'alcaldessa ha mantingut un escrupolós silenci públic sobre el cas, tot i la demanda d'explicacions de l'oposició. Només Plaza ha renunciat a les seves atribucions al govern, sense deixar el consistori. Les informacions publicades per aquest diari obliguen Marín, que també presideix la Diputació de Barcelona de la mà de Junts per Catalunya, a posicionar-se. Hi té alguna cosa a dir alcaldessa?    
 

Avui no et perdis

» Exclusiva | Cas Consell Esportiu de l'Hospitalet: una caixa B de mig milió per a sobresous, multes o còctels; per Roger Tugas.

» Exclusiva | Un regidor del PSC de l'Hospitalet, investigat per «arreglar-se» un acomiadament de 47.000 euros; per Roger Tugas.

»L'Audiència Nacional jutjarà els Pujol com una «organització criminal» liderada per l'expresident; per Bernat Surroca.

»Artur Mas admet que el cas Palau l'ha portat a «renunciar políticament a tot»; per Bernat Surroca i Oriol March.

» Puigdemont i Bonvehí continuaran negociant després de la fundació del nou partit; per Oriol March.

» Primícia | Barcelona va demanar personal a Salut mentre Colau criticava el Govern per rebutjar rastrejadors; per Joan Serra Carné i Andreu Merino.

»Salut rectifica a contrarellotge el sistema de rastreig amb la vista posada en Barcelona; per Sara González.

»Torrent i Maragall es querellaran contra l'exdirector del CNI; per Sara González.

»El TSJC cita Torra el 29 de juliol en la segona causa per desobediència.

»Les imatges més properes al Sol de tota la història revelen nous fenòmens.

» Els miradors amb les vistes més privilegiades de Catalunya.

» Les 10 pel·lícules de Netflix més vistes a tot el món.
 

 El passadís

En les intervencions d'Artur Mas, sovint, és recomanable desgranar les frases que s'hi deixen anar entre línies. La compareixença d'aquest dijous davant la comissió d'Afers Institucionals del Parlament per la sentència del cas Palau -una ombra que l'ha obligat a "renunciar políticament a tot"- no en va ser una excepció. Cap al principi de la intervenció, Mas va tenir interès en deixar caure una petita perla: "Soc un associat de base del PDECat". L'expresident viu des de segona fila el tortuós procés negociador entre el seu partit i Carles Puigdemont - a qui va triar com a successor i que ara ha posat la directa per crear una nova formació-, i de moment no abandona el silenci malgrat que cada vegada són més els actors que li demanen que intervingui públicament. Discretament, ahir va fer saber que és militant del PDECat just quan el partit s'hi està jugant el futur. Qui sap si, en els propers dies, acaba fent el pas i, com vol la direcció de la formació, s'arrenglera amb les sigles que va fundar fa quatre anys.

Vist i llegit

Avui fa 100 anys que va néixer Joan Antoni Samaranch. I al diari Ara han volgut enaltir la seva figura amb un article que firma Toni Padilla. El text, que repassa la trajectòria política i esportiva de l'expresident del Comitè Olímpic Internacional (COI), defineix la carrera de Samaranch com a "controvertida", recorda que "va saber adaptar-se als canvis" i subratlla que sense el seu nom no s'entendria l'olimpisme modern. Més enllà dels eufemismes, Samaranch va ostentar diversos càrrecs durant la dictadura franquista i va presidir la Diputació Provincial de Barcelona en l'etapa caduca del règim, amb lloances al dictador. L'article recull la veu de personatges que van treballar al costat del dirigent olímpic, que prefereixen centrar-se en el paper desplegat pel barceloní a partir dels anys 80. "La seva única ideologia era el pragmatisme", exposa Josep Miquel Abad, que va ser conseller delegat del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona, per marcar distàncies amb els anys més foscos del currículum de l'expresident del COI.

 El nom propi

El Secretaria de Mesures Penals, que depèn del Departament de Justícia, ha ratificat aquesta setmana el tercer grau per als presos polítics, després de la proposta de classificació formulada per les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras. Els líders independentistes podran dormir a casa aquest mateix cap de setmana. I, en paral·lel, la UGT ha registrat la petició d'indult per a l'exconsellera Dolors Bassa, que compta amb el suport de representants sindicals i de líders del teixit associatiu, així com de les alcaldesses i alcaldes de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. La de Bassa és la primera petició d'indult que es tramita per a dirigents independentistes després de la sentència del Tribunal Suprem. Els presos obren una nova etapa.

 Els imperdibles

El repunt de l'epidèmia convida a prendre precaucions. Si decidiu passar el cap de setmana a casa i evitar desplaçaments, aquí hi trobareu una recomanació literària, com cada divendres. La d'avui és El bar de les grandes esperanzas, del periodista J.R. Moehringer, guanyador d'un premi Pullitzer. El llibre, escrit en primera persona, recull la història vital de l'autor de forma novel·lada, des de la infantesa a la perifèria de Nova York fins a la maduresa professional. Al centre de tot, el bar Dickens, font de personatges i vivències. Moehringer es va convertir en un fenomen global amb un altre treball excel·lent, Open, la biografia d'Andre Agassi. Gaudiu de tots dos títols perquè valen molt la pena. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per subscriure-t'hi