16
de juliol
del
2020
Les ocupacions de pisos són una tendència a l'alça a l'hora d'accedir a un habitatge a Barcelona. Així ho recull l'Informe sobre la inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020 presentat aquest dijous per la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica, l'Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Les entitats en defensa del dret a l'habitatge alerten que l'ocupació s'ha convertit en l'única via per accedir a un habitatge per famílies en situació d'exclusió. Assenyalen com a causes l'augment de desnonaments, l'increment de preus del lloguer i la manca d'un parc públic i d'habitatges d'emergència. "El fenomen de l'ocupació és resultat de l'ocupació social", insisteixen.
L'estudi apunta que el 74% de les persones que han ocupat pisos són dones i que el 71% del total no són persones nascudes a l'Estat. El 61% dels casos són de famílies amb menors. A l'hora d'analitzar la situació laboral, el 17% de les persones que han ocupat estan a l'atur, el 30% no tenen feina i no reben cap prestació, el 26% treballa amb contracte i el 14% en l'economia submergida.
L'informe també apunta que dos de cada deu persones que han ocupat provenen d'un desnonament de lloguer i un 8% de desnonament hipotecari. Els enquestats declaren majoritàriament que van optar per l'ocupació sobretot a partir del 2017.
A banda de l'anàlisi sobre l'ocupació, l'informe alerta de la desprotecció dels menors d'edat. En total, hi ha 338 menors de 18 anys que han participat en les enquestes de l'estudi i que viuen en situació d'exclusió residencial. El 28% dels casos són de famílies monoparentals, de les quals el 91% són dones amb els seus fills a càrrec.
L'informe també recull que la majoria de problemes d'impagament són amb grans propietaris i assenyala BBVA i CaixaBank com a entitats financeres que més persones hipotecades desnonen. Les segueixen el Banc Sabadell i Bankia.
L'exclusió residencial va molt lligada a la pobresa energètica i el 57% de les persones enquestades declaren no poder mantenir casa seva a una temperatura adequada a l'hivern o a l'estiu. A més, tres de cada deu enquestats asseguren que només tenen llum de manera irregular i al 10% els passa el mateix amb el gas. Tot i que la llei catalana contra la pobresa energètica ha fet disminuir els talls des del 2015, aquests es mantenen i les entitats asseguren que el 13% dels enquestats manifesten haver-ne patit algun en els darrers dos anys i mig.
En l'àmbit de la pobresa energètica també asseguren que tres de cada deu famílies enquestades declaren tenir deutes de subministraments. Segons l'informe, les dificultats per accedir a un pis o als subministraments provoquen afectacions en la salut. Gairebé el 90% de les dones enquestades presenten mala salut mental.
Les entitats en defensa del dret a l'habitatge alerten que l'ocupació s'ha convertit en l'única via per accedir a un habitatge per famílies en situació d'exclusió. Assenyalen com a causes l'augment de desnonaments, l'increment de preus del lloguer i la manca d'un parc públic i d'habitatges d'emergència. "El fenomen de l'ocupació és resultat de l'ocupació social", insisteixen.
L'estudi apunta que el 74% de les persones que han ocupat pisos són dones i que el 71% del total no són persones nascudes a l'Estat. El 61% dels casos són de famílies amb menors. A l'hora d'analitzar la situació laboral, el 17% de les persones que han ocupat estan a l'atur, el 30% no tenen feina i no reben cap prestació, el 26% treballa amb contracte i el 14% en l'economia submergida.
L'informe també apunta que dos de cada deu persones que han ocupat provenen d'un desnonament de lloguer i un 8% de desnonament hipotecari. Els enquestats declaren majoritàriament que van optar per l'ocupació sobretot a partir del 2017.
A banda de l'anàlisi sobre l'ocupació, l'informe alerta de la desprotecció dels menors d'edat. En total, hi ha 338 menors de 18 anys que han participat en les enquestes de l'estudi i que viuen en situació d'exclusió residencial. El 28% dels casos són de famílies monoparentals, de les quals el 91% són dones amb els seus fills a càrrec.
L'informe també recull que la majoria de problemes d'impagament són amb grans propietaris i assenyala BBVA i CaixaBank com a entitats financeres que més persones hipotecades desnonen. Les segueixen el Banc Sabadell i Bankia.
L'exclusió residencial va molt lligada a la pobresa energètica i el 57% de les persones enquestades declaren no poder mantenir casa seva a una temperatura adequada a l'hivern o a l'estiu. A més, tres de cada deu enquestats asseguren que només tenen llum de manera irregular i al 10% els passa el mateix amb el gas. Tot i que la llei catalana contra la pobresa energètica ha fet disminuir els talls des del 2015, aquests es mantenen i les entitats asseguren que el 13% dels enquestats manifesten haver-ne patit algun en els darrers dos anys i mig.
En l'àmbit de la pobresa energètica també asseguren que tres de cada deu famílies enquestades declaren tenir deutes de subministraments. Segons l'informe, les dificultats per accedir a un pis o als subministraments provoquen afectacions en la salut. Gairebé el 90% de les dones enquestades presenten mala salut mental.