19
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
15:58h
El 7 de setembre de 2017 a última hora, després de dos plens maratonians i carregats de tensió i retrets entre independentistes i oposició, el Parlament de Catalunya va aconseguir aprovar les dues lleis de desconnexió que havien de dotar de marc legal el referèndum de l'1-O i la posterior declaració d'independència en cas de victòria del "sí". La mesa hi havia tingut un paper clau permetent-ne la tramitació i estirant al màxim el reglament de la cambra per poder votar de manera urgent les dues lleis, i la majoria independentista va fer la resta. Amb les lleis aprovades, ja es podia celebrar el referèndum en el marc de la legalitat catalana.
Tres anys després, i amb diversos ajornaments pel mig, la mesa del Parlament arriba a judici per aquells fets. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat acusen Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet d'un delicte de desobediència greu per no haver fet cas dels requeriments del Tribunal Constitucional, que ordenava no permetre la tramitació d'aquelles iniciatives legislatives. Al banc dels acusats també hi seurà l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que tot i no ser membre de la mesa també està acusada de desobediència. Tots ells s'enfronten a una pena d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros.
Serà el tercer round del judici de l'1-O, que va tenir en el procediment contra el Govern, Forcadell i els Jordis el seu acte principal al Tribunal Suprem, i en el judici contra el major Josep Lluís Trapero i l'excúpula d'Interior una segona part menys mediàtica però també important. Al TSJC no s'hi jutjarà la primera plana del moviment independentista, però obre un nou capítol de la repressió judicial contra el procés que afecta la segona fila de dirigents. En els pròxims mesos s'haurà de jutjar també la Sindicatura de l'1-O i els processats al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.
Fonts de les defenses dels membres de la mesa consultades per NacióDigital apunten que el judici estarà molt marcat per la sentència de Suprem, que condemna a penes d'entre nou i tretze anys de presó els líders independentistes per un delicte de sedició i malversació. Això desactiva l'acusació particular que exerceix Vox i que demana penes de fins a 12 anys de presó per un delicte d'organització criminal que el propi Suprem va descartar en el cas dels exconsellers, Forcadell i els Jordis.
Els acusats de la mesa també van formar part, al principi, de la causa especial contra l'independentisme, però el desembre de 2018 el Suprem va fraccionar la causa i va derivar Corominas, Simó, Guinó, Barrufet i Boya, que només estaven acusats de desobediència, al TSJC. En aquest grup també hi ha Joan Josep Nuet, però en el seu cas el jutjarà el Suprem perquè és aforat al Congrés dels Diputats.
Un judici a "la independència del poder legislatiu"
"El Tribunal Constitucional volia convertir la mesa del Parlament en un òrgan censor", va dir Forcadell al Tribunal Suprem el febrer de l'any passat. L'estratègia de la defensa dels membres de la mesa, pilotada per Judit Gené en els casos de Corominas, Guinó i Barrufet, i per Raimon Tomàs, en el cas de Simó, anirà també en aquest sentit. Els advocats s'han coordinat i consideren que al TSJC es discutirà sobre "la independència del poder legislatiu". O en altres paraules, la capacitat del TC de condicionar els debats a la cambra catalana i decidir sobre què es pot parlar i fins a quin punt se'n pot parlar.
El procediment contra la mesa de Forcadell ve de lluny i arrenca l'any 2016 quan el Parlament va votar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. Des d'aleshores, el Constitucional ha intentat condicionar el debat a la cambra catalana. "El procediment criminalitza funcions parlamentàries com les comissions, la votació de resolucions o les iniciatives legislatives dels grups parlamentaris", apunten des de les defenses. Al TSJC, doncs, els acusats defensaran les funcions pròpies de la mesa i la seva actuació en una legislatura marcada per la intensa pressió judicial sobre l'activitat parlamentària.
La sala ha fixat els dies 21, 22 i 24 de juliol, en sessions de matí i tarda, perquè declarin els acusats i els testimonis abans de deixar el judici vist per a sentència. Estan previstos 16 testimonis, entre els quals destaquen José María Espejo Saavedra i David Pérez, els membres de la mesa no sobiranistes durant la tardor de 2017. També passaran pel TSJC Antoni Bayona i Xavier Muro, lletrats del Parlament, i Ernest Benach i Núria de Gispert, expresidents del Parlament. Declararan com a testimonis alguns diputats i exdiputats de la CUP, i electes en l'anterior legislatura com Albano Dante Fachin o Lluís Llach.
Tres anys després, i amb diversos ajornaments pel mig, la mesa del Parlament arriba a judici per aquells fets. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat acusen Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet d'un delicte de desobediència greu per no haver fet cas dels requeriments del Tribunal Constitucional, que ordenava no permetre la tramitació d'aquelles iniciatives legislatives. Al banc dels acusats també hi seurà l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que tot i no ser membre de la mesa també està acusada de desobediència. Tots ells s'enfronten a una pena d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros.
Serà el tercer round del judici de l'1-O, que va tenir en el procediment contra el Govern, Forcadell i els Jordis el seu acte principal al Tribunal Suprem, i en el judici contra el major Josep Lluís Trapero i l'excúpula d'Interior una segona part menys mediàtica però també important. Al TSJC no s'hi jutjarà la primera plana del moviment independentista, però obre un nou capítol de la repressió judicial contra el procés que afecta la segona fila de dirigents. En els pròxims mesos s'haurà de jutjar també la Sindicatura de l'1-O i els processats al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.
Fonts de les defenses dels membres de la mesa consultades per NacióDigital apunten que el judici estarà molt marcat per la sentència de Suprem, que condemna a penes d'entre nou i tretze anys de presó els líders independentistes per un delicte de sedició i malversació. Això desactiva l'acusació particular que exerceix Vox i que demana penes de fins a 12 anys de presó per un delicte d'organització criminal que el propi Suprem va descartar en el cas dels exconsellers, Forcadell i els Jordis.
Els acusats de la mesa també van formar part, al principi, de la causa especial contra l'independentisme, però el desembre de 2018 el Suprem va fraccionar la causa i va derivar Corominas, Simó, Guinó, Barrufet i Boya, que només estaven acusats de desobediència, al TSJC. En aquest grup també hi ha Joan Josep Nuet, però en el seu cas el jutjarà el Suprem perquè és aforat al Congrés dels Diputats.
Un judici a "la independència del poder legislatiu"
"El Tribunal Constitucional volia convertir la mesa del Parlament en un òrgan censor", va dir Forcadell al Tribunal Suprem el febrer de l'any passat. L'estratègia de la defensa dels membres de la mesa, pilotada per Judit Gené en els casos de Corominas, Guinó i Barrufet, i per Raimon Tomàs, en el cas de Simó, anirà també en aquest sentit. Els advocats s'han coordinat i consideren que al TSJC es discutirà sobre "la independència del poder legislatiu". O en altres paraules, la capacitat del TC de condicionar els debats a la cambra catalana i decidir sobre què es pot parlar i fins a quin punt se'n pot parlar.
El procediment contra la mesa de Forcadell ve de lluny i arrenca l'any 2016 quan el Parlament va votar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. Des d'aleshores, el Constitucional ha intentat condicionar el debat a la cambra catalana. "El procediment criminalitza funcions parlamentàries com les comissions, la votació de resolucions o les iniciatives legislatives dels grups parlamentaris", apunten des de les defenses. Al TSJC, doncs, els acusats defensaran les funcions pròpies de la mesa i la seva actuació en una legislatura marcada per la intensa pressió judicial sobre l'activitat parlamentària.
La sala ha fixat els dies 21, 22 i 24 de juliol, en sessions de matí i tarda, perquè declarin els acusats i els testimonis abans de deixar el judici vist per a sentència. Estan previstos 16 testimonis, entre els quals destaquen José María Espejo Saavedra i David Pérez, els membres de la mesa no sobiranistes durant la tardor de 2017. També passaran pel TSJC Antoni Bayona i Xavier Muro, lletrats del Parlament, i Ernest Benach i Núria de Gispert, expresidents del Parlament. Declararan com a testimonis alguns diputats i exdiputats de la CUP, i electes en l'anterior legislatura com Albano Dante Fachin o Lluís Llach.