CRÒNICA

Els casos d'espionatge enverinen la relació d'ERC amb la Moncloa

Les acusacions dels republicans a l'Estat i les peticions de compareixença de ministres situen la taula de negociació a la corda fluixa

per Sara González , 15 de juliol de 2020 a les 20:00 |
Roger Torrent, Sergi Sabrià i Ernest Maragall, aquest dimecres al Parlament | Marc Puig
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un "Catalangate". Així ha definit ERC els casos de presumpte espionatge a través del programa Pegasus, que per ara han afectat dirigents republicans com Roger Torrent i Ernest Maragall, i també Anna Gabriel, de la CUP. Qui hi ha darrere del hackeig dels telèfons mòbils? Hi ha participat el govern espanyol o un altre estat? Pot ser que els serveis d'intel·ligència o cossos de seguretat hagin actuat al marge de la legalitat? Són interrogants que en aquests moments planen sobre la política catalana i espanyola i que, sense que encara s'hagin aclarit, han desencadenat una tempesta política. Les sospites dels republicans enteranyinen encara més les ja de per si complexes relacions amb la Moncloa en un moment en què la reunió de la taula de negociació aquest juliol penja d'un fil. 

La resposta per part del govern de Pedro Sánchez davant la polèmica ha estat tèbia i esmunyedissa. De poc ha servit la pressió que intenten exercir els republicans amb les peticions de compareixença del ministre Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, l'ofensiva legal brandada pel partit d'Oriol Junqueras i la petició que ha fet via carta Torrent perquè Defensa obri una investigació dins dels serveis d'intel·ligència.


La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, va assegurar aquest dimarts que "no consten" aquests casos d'espionatge. També el ministeri de Defensa, a qui el president del Parlament ha demanat explicacions, ha negat que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) estigui darrere d'un ciberatac telefònic que també afecta el membre del consell per la República Sergi Miquel i l'activista de l'ANC Jordi Domingo. I el ministeri de l'Interior, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han respost que no van contractar els serveis de l'empresa israeliana NSO Group.

Més enllà de la bateria de negacions, només el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha apuntat a la "gravetat" dels fets si es confirmen. "Vivim en un estat de dret que protegeix les comunicacions i el secret d'aquestes. I, per tant, si aquesta vulneració s'ha produït, és una mesura preocupant", ha dit en declaracions a TVE. Cap altre pronunciament, però, que vagi més enllà. És aquesta manca de condemna i de proactivitat el que més molesta la cúpula republicana, convençuda que els espionatges es remunten al govern de Mariano Rajoy i amb el Ministeri de l'Interior sota la batuta de Jorge Fernández Díaz.


"El PSOE s'assembla al PP. Un compra el programa i els altres l'executen", asseguren fonts de la cúpula d'ERC, que no posen en dubte que són "els aparells de l'Estat" els que estan darrere de l'espionatge. Per ara, ha quedat acreditat el hackeig entre l'abril i el maig del 2019, just en el període en què se celebraven les eleccions espanyoles, municipals i europees i el judici de l'1-O encarava la fase final. 


De fet, Público assegura que el programa Pegasus va ser adquirit durant aquell mandat i que va ser utilitzat per l'excomissari José Manuel Villarejo -en presó preventiva- per les gravacions que va fer l'anomenada policia patriòtica per a l'"Operació Catalunya", adreçada a desprestigiar dirigents independentistes. "Si això va ser adquirit, que respongui qui ho va fer. Nosaltres no coneixíem cap claveguera", asseguren fonts del govern del PP en aquella època.

La línia que apunta que els espionatges haurien començat l'any 2015 encaixa amb la versió que el mateix tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, responsable dels informes sobre els quals es va bastir l'acusació per rebel·lió contra els líders del procés, va donar durant el judici de l'1-O. Quan va declarar com a testimoni, va admetre que investigaven els líders del procés des de novembre del 2015 malgrat que la causa va néixer formalment l'any 2017, amb la denúncia de Vox a partir de les declaracions de l'exjutge Santi Vidal.

Fernández Díaz, però, ha negat sempre haver ordenat a un grup de policies investigar de forma il·lícita l'independentisme o Podem quan Eugenio Pino era el director adjunt operatiu de la Policia. La macrocausa derivada de l'Operació Tàndem que afecta Villarejo compta amb 32 peces entre les quals s'investiguen polèmiques com l'informe Pisa, el document apòcrif sobre el finançament de Podem, o el robatori del telèfon mòbil d'una exassessora de Pablo Iglesias quan aquest era eurodiputat l'any 2015. Aquell mateix any, també Xavier Trias va ser víctima d'un informe que apuntava que tenia un compte a Suïssa que el propi banc va negar. 

És amb aquests antecedents que tant Torrent com Maragall han assenyalat que darrere de l'espionatge hi ha l'estat espanyol i la construcció d'una "causa general" contra l'independentisme. La seva diagnosi és que l'Estat recorre de forma "sistèmica" i "estructural" a mètodes "il·legals" per combatre la dissidència política, modus operandi a partir del qual els líders del procés han acabat a la presó i a l'exili. Ara, però, entenen que el que pot marcar la diferència entre el govern de Rajoy i el de coalició PSOE-Podem és quina és la resposta que dona davant d'aquesta situació. "Als Estats Units va dimitir un president. Què passarà aquí a partir d'ara? Com respondrà la democràcia espanyola?", ha insistit Podem. 

Però la contundència verbal d'ERC no ha estat suficient per abocar Pedro Sánchez a emetre una resposta. El president del govern espanyol està en aquests moments centrat en la negociació dels fons europeus per fer front a la crisi post-Covid, una batalla que ha d'afrontar aquest divendres. Esquiu ha estat tant amb aquesta qüestió com amb la taula de negociació, que la Moncloa ha situat a la teulada del president Quim Torra, aprofitant les desavinences entre JxCat i ERC, que també són palpables.


Malgrat la polèmica desencadenada pels espionatges i el to bel·ligerant a l'hora de reclamar que es depurin responsabilitats, Torrent ha verbalitzat que la via del diàleg ha de continuar amb vocació de trobar una resolució al conflicte que pivoti en la "radicalitat democràtica". Els republicans entenen que la taula "ha de transcendir" polèmiques, governs i eleccions i argumenten que, si s'han assegut a parlar amb presos, els casos d'espionatge no els faran desistir. "És la nostra aposta de país, ja sabem que tenim davant gent que no té ganes ni de diàleg ni de consensos, però ho hem d'explorar fins al final", asseguren fonts de la direcció d'ERC.

Però si bé els socialistes, convençuts que difícilment la taula donarà resultats en un context preelectoral a Catalunya, ja afrontaven amb poc entusiasme la reunió aquest juliol, aquesta encara es fa més difícil de conjugar amb les acusacions d'ERC i les peticions de compareixença de ministres registrada. Ni es pronuncien amb contundència en contra de l'espionatge ni van més enllà d'emplaçar Torra a sol·licitar la reunió de la taula. 

Fins ara, els republicans només han aconseguit arrencar la complicitat de Podem via Jaume Asens, que es va sumar a la declaració dels grups del Congrés que van reclamar aquest dimarts la creació d'una comissió d'investigació sobre l'assumpte, petició que ha estat formalitzada aquest dimecres. Però tot i governar en coalició amb el PSOE, el partit de Pablo Iglesias ha topat amb limitacions a l'hora d'arrossegar els socialistes a acceptar la comissió d'investigació sobre la monarquia i ara intenten que avali la de les clavegueres de l'estat i el seu "braç mediàtic", registrada també avui. Les fonts del PP consultades atribueixen la revelació dels espionatges a l'objectiu de Podem de salvar Iglesias d'una de les peces del cas Villarejo que "se li està girant en contra".
 
Paradoxal ha estat que, si bé Sánchez i el PSOE intenten passar de puntetes per l'assumpte, el president espanyol sí que va mencionar l'existència de la policia patriòtica quan el focus era en la causa del 8-M, finalment arxivada. Aquella polèmica va impactar en el govern i es va destituir el coronel Diego Pérez de los Cobos. "L'estat de dret es defensa als tribunals i en els salons, però també a les clavegueres". La frase la va pronunciar Felipe González l'any 1988 en ple escàndol dels GAL i més d'una dècada després de la constitució d'Espanya com a democràcia. Han passat 32 anys i furgar en aquesta qüestió continua sent un tabú al carrer Ferraz que només s'ha esquerdat quan, en plena pandèmia, la coalició es va veure en l'ull de l'huracà. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació