República a canvi d'independència

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La corona espanyola passa un moment difícil. Felip VI i Letícia no s'atreveixen a venir a Catalunya i per ara, conscients com son del rebuig que genera la institució, el nostre país és l'única comunitat exclosa de la seva gira per constatar en directe els efectes de la pandèmia. No cal patir, que la gira es basa bàsicament en algun passeig, visitar algun gremi i establiment turístic i saludar alguns veïns. Prou sabem que la monarquia té només un valor simbòlic i representatiu, que per cert aquest matí exerciran a Madrid en l'homenatge a les víctimes de la Covid-19 encapçalant la comitiva d'autoritats, entre elles el president Quim Torra.

Com deia, passa un moment complicat. Al lògic qüestionament de la seva legitimitat i utilitat se li sumen els escàndols de corrupció. Aquesta setmana hem sabut que Joan Carles I entrava grans quantitats de diners en metàl·lics que retirava dels seus comptes a l'estranger engreixats amb el cobrament de comissions il·legals. La justícia ho investiga i, en l'intent de preservar la institució, el seu fill estudia com pot deixar anar llast. En plena pandèmia ja ho va fer quan va assegurar que renunciava a l'herència (ho haurà de fer un cop el rei emèrit mori) i que retirava al seu pare l'assignació.

Ara estem a l'espera que faci un pas més, que podria consistir en la marxa d'Espanya del seu pare, en rebaixar-li el rang protocol·lari o en la decisió d'obligar-lo a deixar el Palau de la Zarzuela i les instal·lacions del Patrimoni Nacional que fins ara ha usat. El PSOE, aliat amb Podem i que ha de recórrer a formacions republicanes, té cada cop més difícil defensar la seva posició i ja ha obert la porta a qüestionar l'escut judicial del qual gaudeix Joan Carles I, figura cabdal de la Transició i icona de l'anomenat règim del 78.

Davant aquesta situació hi ha qui apunta (en parlàvem fa uns dies en aquesta crònica de Pep Martí) a una operació d'estat de sacrificar el pare per salvar el fill. Però això és poca cosa per a un Estat que no para de sumar mancances i de degradar-se institucionalment: l'espionatge als polítics independentistes, entre ells el president del Parlament, n'és l'última mostra i caldrà investigar-ho. Arribats a aquest punt algunes esquerres plantegen que, tal vegada, una caiguda de la monarquia i la instauració de la Tercera República espanyola -que podria tenir la versió autoritària que va tenir la Segona- serviria també per "entretenir" o esmorteir el debat independentista i restar-li l'embranzida dels darrers anys. Fabulen amb la idea però no tenen full de ruta ni proposta política per tombar-la. 

El republicanisme català hauria d'estar vacunat tot i que sospito que, de nou, Espanya no fallarà a l'independentisme i seguirà sent una monarquia qüestionable i qüestionada. Una institució poc exemplar, gens transparent, ancorada a la dreta i aliena a la gran majoria dels catalans, això sí. De moment, aquesta setmana ens estalviarem la seva presència. 
 

---

Avui no et perdis

»Els casos d'espionatge enverinen la relació d'ERC amb la Moncloa; per Sara González.

» Una assemblea telemàtica va permetre als afins a Puigdemont controlar JxCat; per Oriol March.

» La regulació dels lloguers, més a prop: guia per saber quant hauràs de pagar pel teu pis; per Andreu Merino.

»Salut manté tancats almenys 447 centres d'atenció primària des de l'inici de la pandèmia; per Irene Montagut.

» Fil directe: «Una Generalitat restringida»; per Oriol March.

»Turistes despistats i dubtes sobre la seguretat: la nova realitat a les platges de Barcelona; per Marc Cases.

» Tota la regió metropolitana sud s'acosta al punt de «molt difícil control» de la pandèmia; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Primer, alarma i ara, neguit»; per Montserrat Nebrera.

» La Plataforma per la Llengua exigeix a TV3 que «aturi la castellanització».

Som a l'estiu...

» MENJAR Deu senzills trucs per conservar frescos els aliments.

» PANTALLES Les 30 pel·lícules imprescindibles d'HBO, Netflix, Movistar, Amazon, Filmin i Disney+; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Jaime Malet continuarà tres anys més al capdavant de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya després d'una nova reelecció. La seva continuïtat ha estat comentada aquests dies a l'upper Diagonal, on té, curiosament, molts detractors. D'idees molt conservadores i furibundament espanyolista, té una altra característica: un afany de protagonisme que el fa incòmode en algunes trobades burgeses, on alguns assidus s'han queixat sovint del seu afany per ser el centre d'atenció i la seva poca empatia. Un lloc on asseguren que la seva reelecció no hauria causat precisament alegria és al consolat dels EUA a Barcelona. Hi ha qui es fa creus que 18 anys després -els que porta al càrrec- segueixi sense tenir alternativa.

Vist i llegit

Segona dimissió en pocs dies entre l'equip d'editors de The New York Times. Aquest cop es tracta de Bari Weiss, que ho explica al seu bloc personal. Segons ella, el diari s'ha plegat als lectors que només volen llegir determinades opinions i hi fixa la línia Twitter, on triomfen més les opinions més contundents que no pas les més fonamentades. Segons ella, l'opinió no ha de ser per complaure el lector o subscriptor, sinó per buscar "un públic curiós que llegeixi sobre el món i tregui després les seves pròpies conclusions". El diari té una línia molt contrària a Trump i ella pensa que calia posar remei al dèficit de comprensió de la realitat del país que va acusar el 2016, quan no va ser capaç de preveure que el multimilionari guanyaria les eleccions.

Segons ella, al NYT s'ha arribat a la conclusió que "la veritat no és un procés de descobriment col·lectiu, sinó una ortodòxia ja coneguda per uns pocs il·luminats i la seva feina és informar-ne a tots els altres". Tal vegada la carta és molt dura amb el diari, però també és cert que alguns mitjans, també a casa nostra, semblen només concebuts per donar la raó a un nínxol de lectors i no per fomentar un pensament crític i contrastar posicions. Tenir una línia editorial clara no implica no ser plural.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1233, el rei Jaume I el Conqueridor rendeix la ciutat de Borriana, a Castelló. El setge a la ciutat que defensaven els sarraïns va durar dies i el rei va haver de gestionar divisions internes dins les seves tropes, ja que alguns nobles aragonesos van estar a punt d'abandonar-lo, tal com havia passat uns anys abans a Peníscola. Les tropes van viure adversitats i estretors de tota mena durant la campanya però la conquesta de Borriana, que es mantindria ja fidel a la corona, va aplanar el camí per entrar triomfant a València i veure com els andalusins hissaven el penó de la conquesta amb la senyera en senyal de rendició. El mític grup de folk valencià Al Tall va dedicar aquesta cançó, la Presa de Borriana, al fet al seu àlbum Vergonya, cavallers, vergonya!

 L'aniversari

I no ens movem del País Valencià. El 16 de juliol de 1948 va néixer a la ciutat de València Rita Barberá, que va morir a Madrid el 2016. Va ser diputada a les Corts i senadora i alcaldessa de València entre 1991 i 2015. El seu estil conservador i populista la va convertir en odiada i estimada a parts iguals pels veïns de la ciutat. Va impulsar grans reformes urbanístiques però també va esborrar barris emblemàtics per entregar-los a l'especulació. Va arraconar el valencià i va estar implicada en diversos casos de corrupció que van esquitxar el seu partit.

La derrota de 2015 va marcar-ne el declivi personal i polític fins al punt que Barberá, periodista de formació i filla d'un dels capitostos del règim a la ciutat, va ser donada de baixa del PP quan l'investigaven per blanqueig de capitals. Va morir de cirrosi en un hotel de la capital espanyola i el PP va culpar l'esquerra d'haver-ne causat la mort. Van acabar reivindicant-la. Us deixo amb un vídeo d'alguns dels seus moments més cridaners (com el del "caloret") i també l'article que sobre ella va escriure el nostre articulista Francesc Viadel, que la va conèixer bé.

 ​Fes clic aquí per rebre'l