Petroquímica

La primera investigació sobre l'explosió a la petroquímica de Tarragona exculpa l'empresa

Segons l'auditoria encarregada per Iqoxe a l'Institut Químic de Sarrià, el sinistre es va produir per una sèrie de factors "imprevisibles", alguns desconeguts, que es van encadenar

per NacióDigital , 14 de juliol de 2020 a les 17:57 |
Els Bombers, el dia de l'explosió a la petroquímica. | ACN
L'Institut Químic Sarrià (IQS) ha presentat aquest dimarts les conclusions de la investigació que ha fet sobre l'explosió del passat 14 de gener a la planta d'IQOXE a la Canonja (Tarragonès) i que va causar tres morts. L'IQS ha elaborat l'informe a petició de la mateixa companyia i conclou que el sinistre es va produir per una sèrie de factors, alguns d'ells desconeguts fins aleshores, que es van encadenar.

Segons l'organisme, el component que va entrar inicialment en combustió va ser l'MPEG, el producte que es fabricava dins el reactor afectat, i no l'òxid d'etilè, com es creia d'entrada. Tal com han apuntat els experts de l'IQS, que l'MPEG es "descomposés" a aquelles temperatures -d'uns 300 graus- no estava contemplat pels experts.


Per l'IQS, doncs, el sinistre no es va produir per cap errada humana, de seguretat o defecte de maquinària, sinó per "un seguit de circumstàncies no detectables" que van portar "a una reacció química sobtada, inesperada i imprevisible pel fet de ser desconeguda".

Aquesta investigació és la primera que es fa pública de les tres que es duen a terme per esbrinar les causes de la deflagració. Tot plegat, just el dia que es compleixen sis mesos del sinistre. Les altres dues les estan realitzant l'empresa DNV GL, per encàrrec de la Generalitat, i els Mossos d'Esquadra, en el marc de la investigació judicial que es troba sota secret de sumari i que s'ha prorrogat fins com a mínim el 10 d'agost, segons ha explicat el portaveu d'IQOXE, Javier Fontcuberta. De fet, per la companyia, les conclusions de l'informe de l'IQS els fan tenir "la convicció absoluta que no hi ha responsabilitats penals".


Inèdit i ràpid

Els tècnics de l'IQS han remarcat en diverses ocasions que el sinistre es va produir per l'encadenament de quatre factors que, aïlladament, no suposaven cap problema de seguretat. Fins i tot han reconegut que algun d'ells ja havia passat anteriorment. L'element que fins al moment era desconegut era la descomposició de l'MPEG a uns 300 graus. Aquest producte, que és el que es fabricava al reactor de la planta de derivats d'òxid d'etilè d'IQOXE, és "una substància perfectament coneguda", que no era la primera vegada que la companyia produïa i que fins ara no havia generat "accidents greus" enlloc, segons ha indicat Julià Sempere, catedràtic d'enginyeria química de l'IQS.


"No hi ha bibliografia que descrigui la descomposició explosiva del producte", ha apuntat Eduard Serra, responsable de seguretat de l'IQS. "Aquest accident no l'hagués previst ningú. No es contemplava l'escenari de l'explosió del reactor per descomposició del producte", ha complementat. De fet, segons han explicat, durant la investigació s'ha descobert que l'MPEG-500 es descompon i "es comporta de manera estranya", fins al punt d'explotar, 200 graus per sota de l'òxid d'etilè, una substància altament explosiva i que inicialment era la principal sospitosa d'haver generat la deflagració. Serra i Sempere però, han incidit en el fet que el sinistre es va produir en els moments finals del procés de fabricació de l'MPEG-500, motiu pel qual en aquell moment al reactor hi havia poca quantitat d'òxid d'etilè i, en canvi, s'acumulaven unes 20 tones del producte final.

Sempere ha concretat que els processos químics que van conduir a un increment de la temperatura de l'MPEG-500 fins als 300 graus es van produir "en pocs minuts". Finalment, "la reacció de la descomposició es torna ràpida i incontrolable, i en pocs segons es produeix l'explosió", ha afirmat. Tot plegat, pels científics de l'IQS concorda amb el fet que fins al moment del sinistre "a la planta hi havia tranquil·litat". "El cap de manteniment estava marxant. Algun minut o segon abans deurien saltar totes les alarmes", ha afegit Sempere.

Descarten l'errada humana

Tot i això, han reconegut que el 14 de gener, durant el procés de producció de l'MPEG -que dura unes quantes hores-, s'havien detectat anomalies. La deflagració es va produir cap a les 18.40 hores i "el procés va ser normal fins les tres de la tarda". "En aquell moment hi va haver una aturada brusca. Fins les 15.10 el sistema va estar parat. Es van fer tres proves de posada en marxa; i a la quarta, va arrencar", ha detallat Sempere, que no ha pogut donar detalls sobre els motius d'aquests incidents. Tal com ha relatat, a les cinc de la tarda "un equip de manteniment va anar a la unitat 3100 -l'afectada- i els operadors van informar que la pressió del reactor era més baixa de l'habitual, i la temperatura, més alta". "Això vol dir que el reactor va entrar en un procés d'oscil·lació. Ja havia passat alguna altra vegada i no havia portat cap problema de seguretat", ha manifestat.

Amb tot, han defensat l'actuació dels treballadors i han assegurat que tenien "molta experiència". "No hi havia manera humana d'evitar això", ha dit Sempere, que ha defensat que la tecnologia usada "és la més nova, eficient i segura" i que els nivells de seguretat són molt alts. Amb tot, per Serra, "la probabilitat que torni a passar tot això és quasi zero".

Els científics de l'IQS han defensat la seva recerca i han afirmat que aquesta hipòtesi "és l'única" que veuen "plausible", malgrat han reconegut que hi haurà coses que no s'arribaran a saber mai. "No hem trobat testimonis ni evidències que ho contradiguin", han comentat. Tot i això, no han aclarit amb quins testimonis han parlat per arribar a totes aquestes conclusions. Han evitat donar detalls pel secret de sumari que envolta la investigació judicial. Un jutjat que, paral·lelament, ha autoritzat IQOXE i l'IQS a fer públiques les conclusions de la investigació, tal com han sostingut.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació