14
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
15
de juliol
a les
19:45h
"S'equivoquen i menteixen deliberadament els que diuen que Junts per Catalunya (JxCat) és una organització de centredreta". Aquesta és una de les frases que apareixen en els argumentaris d'ús intern de la nova formació de Carles Puigdemont, als quals ha tingut accés NacióDigital. JxCat, en aquest sentit, es defineix com un "moviment transversal ideològicament" que se situa en un "ampli centre progressista" encarregat de representar, com assenyala el text, la "centralitat majoritària del país". El partit, diuen els impulsors, "entronca amb allò que és nuclear en la manera de fer i de ser del país i defugi simplificacions, dicotomies i dogmatismes més propis del segle XX".
Aquests conceptes es poden llegir en un document intern del 8 de juliol -sis dies després que Puigdemont i centenars de dirigents del seu espai polític publiquessin el manifest de creació del nou partit- en el qual també s'hi consagra que no es permetrà la doble militància. "Un partit polític, com a norma general, no la permet, i JxCat serà un partit normal en aquest aspecte", apunta un dels dos argumentaris, en concret el que està estructurat en format de preguntes freqüents. És en aquest document on també s'hi reitera el "ni quotes ni vetos" que al llarg de les últimes setmanes han fet servir Jordi Sànchez i també els presos Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn.
Els dos documents són previs a la maniobra al registre de partits que va fer possible que Puigdemont passés a controlar la formació que opera sota el nom de Junts per Catalunya, inscrita el 2018 a instàncies del PDECat. Divendres passat es va oficialitzar el nomenament de Carles Valls, alcalde de Balenyà, com a president de JxCat, i a partir d'aquest dimecres està previst començar a comunicar els detalls de l'assemblea constituent. Fonts de l'organització assenyalen que hi ha possibilitats que s'hagi de fer de forma telemàtica. En un inici, estava previst que se celebrés a la Farga de l'Hospitalet, però els brots que hi ha a la ciutat han obligat a formular alternatives.
En un segon argumentari dividit en quatre punts -"qui som, què som, per què i què volem-", la formació impulsada per Puigdemont reivindica aquests punts sense entrar en detalls ni en mesures concretes: "Unes institucions fortes, una economia social de mercat, uns serveis socials, una sanitat i un ensenyament gratuïts i de qualitat, un país d'oportunitats per a tothom on l'ascensor social funcioni, la concertació amb el tercer sector i amb els emprenedors del país, i la col·laboració del sector públic i privat; tot això, al servei de les persones". També apunta que JxCat té "gent preparada" per governar les "institucions actuals" i avançar "alhora" cap a la independència. "Necessitem estar organitzats per tenir més força", sosté l'argumentari.
En el primer document, el de preguntes freqüents, hi ha un apartat específicament dedicat a la relació amb el PDECat, amb el qual continuen les negociacions però la situació continua encallada. "No correspon a JxCat decidir què ha de fer o no ha de fer el PDECat. Tenim tot el respecte per les altres formacions polítiques i demanem el mateix respecte per a JxCat", assegura el text, en el qual també s'hi consigna que es tracta d'un partit "de portes obertes" i que ho seguirà sent més enllà del dia 25.
Fins aquell moment existiran converses amb David Bonvehí, president de la formació hereva de CDC, principalment amb dos interlocutors: Puigdemont i Sànchez. Bonvehí ha comparegut aquest dimarts en roda de premsa per certificar que el PDECat anirà a les pròximes eleccions encara que no hi hagi entesa amb JxCat, i ha assegurat que estan "preparats" per concórrer a les urnes. També ha rebaixat la importància de la fórmula jurídica per trobar l'encaix, tot i que fonts del partit insisteixen que no es dissoldran.
Un dels principals punts de discòrdia és l'espectre ideològic: el PDECat manté que Puigdemont -i també Sànchez- estan massa escorats a l'esquerra sota el paraigua de la "transversalitat", de la qual també es fa bandera en els documents. Pel que fa als drets electorals, l'argumentari difós internament el 8 de juliol ja insisteix en el missatge que va emetre el líder de la Crida aquest diumenge als micròfons del programa El Suplement de Catalunya Ràdio: "JxCat no té gens de por d'anar a unes eleccions sense drets electorals". "La seva importància no és determinant", mantenen els documents, on s'hi llegeix que les sigles sempre converteixen "reptes en oportunitats".
Si hi ha ruptura i el PDECat es presenta en solitari, sí que faria servir aquests drets. Els candidats que més es tenen en compte entre bambolines són Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, i Marc Castells, alcalde d'Igualada. Pel que fa al cap de cartell de JxCat, l'argumentari fa aquesta apreciació: "S'ha de decidir democràticament, que és un dels objectius de la nova organització. Igualment com es farà l'elecció dels càrrecs de partit". Amplis sectors aposten perquè Puigdemont encapçali la llista amb un número dos efectiu, pel qual prenen posicions Jordi Puigneró -Polítiques Digitals-, Laura Borràs -cap de files de JxCat a Madrid- i Damià Calvet -Territori-, i es continua valorant el fitxatge de Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç.
Pel que fa al programa en clau de procés, com passa en el cas de la ideologia, hi ha més grans objectius que concrecions. L'objectiu, sosté l'argumentari, és "culminar el mandat de l'1-O i el compromís polític del 21-D [del 2017] per construir una República d'homes i dones lliures i socialment justa". Pel que fa a la confrontació amb l'Estat, s'assegura que és "inevitable" mentre calgui "plantar cara a la repressió contra l'independentisme, a la deriva antidemocràtica de les institucions de l'Estat i a la vulneració de drets de la dissidència i el no reconeixement del dret a l'autodeterminació".
No es fa referència al concepte de diàleg, però sí que es reivindiquen com un "instrument de construcció" al costat de la "confrontació i la lluita". També asseguren ser un partit de govern que està preparat per "governar en les condicions d'una autonomia limitada i d'ofec econòmic, social, cultural i lingüístic, però sense deixar d'avançar cap a la independència". Un missatge destinat a combinar el curt termini -les pròximes eleccions tindran molt a veure amb la gestió posterior a la crisi del coronavirus- amb el llarg abast, on existeixen discrepàncies amb ERC -socis al Govern, rivals electorals- a l'hora de reprendre el camí del procés i el diàleg amb l'Estat.
Aquests conceptes es poden llegir en un document intern del 8 de juliol -sis dies després que Puigdemont i centenars de dirigents del seu espai polític publiquessin el manifest de creació del nou partit- en el qual també s'hi consagra que no es permetrà la doble militància. "Un partit polític, com a norma general, no la permet, i JxCat serà un partit normal en aquest aspecte", apunta un dels dos argumentaris, en concret el que està estructurat en format de preguntes freqüents. És en aquest document on també s'hi reitera el "ni quotes ni vetos" que al llarg de les últimes setmanes han fet servir Jordi Sànchez i també els presos Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn.
Els dos documents són previs a la maniobra al registre de partits que va fer possible que Puigdemont passés a controlar la formació que opera sota el nom de Junts per Catalunya, inscrita el 2018 a instàncies del PDECat. Divendres passat es va oficialitzar el nomenament de Carles Valls, alcalde de Balenyà, com a president de JxCat, i a partir d'aquest dimecres està previst començar a comunicar els detalls de l'assemblea constituent. Fonts de l'organització assenyalen que hi ha possibilitats que s'hagi de fer de forma telemàtica. En un inici, estava previst que se celebrés a la Farga de l'Hospitalet, però els brots que hi ha a la ciutat han obligat a formular alternatives.
En un segon argumentari dividit en quatre punts -"qui som, què som, per què i què volem-", la formació impulsada per Puigdemont reivindica aquests punts sense entrar en detalls ni en mesures concretes: "Unes institucions fortes, una economia social de mercat, uns serveis socials, una sanitat i un ensenyament gratuïts i de qualitat, un país d'oportunitats per a tothom on l'ascensor social funcioni, la concertació amb el tercer sector i amb els emprenedors del país, i la col·laboració del sector públic i privat; tot això, al servei de les persones". També apunta que JxCat té "gent preparada" per governar les "institucions actuals" i avançar "alhora" cap a la independència. "Necessitem estar organitzats per tenir més força", sosté l'argumentari.
En el primer document, el de preguntes freqüents, hi ha un apartat específicament dedicat a la relació amb el PDECat, amb el qual continuen les negociacions però la situació continua encallada. "No correspon a JxCat decidir què ha de fer o no ha de fer el PDECat. Tenim tot el respecte per les altres formacions polítiques i demanem el mateix respecte per a JxCat", assegura el text, en el qual també s'hi consigna que es tracta d'un partit "de portes obertes" i que ho seguirà sent més enllà del dia 25.
Fins aquell moment existiran converses amb David Bonvehí, president de la formació hereva de CDC, principalment amb dos interlocutors: Puigdemont i Sànchez. Bonvehí ha comparegut aquest dimarts en roda de premsa per certificar que el PDECat anirà a les pròximes eleccions encara que no hi hagi entesa amb JxCat, i ha assegurat que estan "preparats" per concórrer a les urnes. També ha rebaixat la importància de la fórmula jurídica per trobar l'encaix, tot i que fonts del partit insisteixen que no es dissoldran.
Un dels principals punts de discòrdia és l'espectre ideològic: el PDECat manté que Puigdemont -i també Sànchez- estan massa escorats a l'esquerra sota el paraigua de la "transversalitat", de la qual també es fa bandera en els documents. Pel que fa als drets electorals, l'argumentari difós internament el 8 de juliol ja insisteix en el missatge que va emetre el líder de la Crida aquest diumenge als micròfons del programa El Suplement de Catalunya Ràdio: "JxCat no té gens de por d'anar a unes eleccions sense drets electorals". "La seva importància no és determinant", mantenen els documents, on s'hi llegeix que les sigles sempre converteixen "reptes en oportunitats".
Si hi ha ruptura i el PDECat es presenta en solitari, sí que faria servir aquests drets. Els candidats que més es tenen en compte entre bambolines són Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, i Marc Castells, alcalde d'Igualada. Pel que fa al cap de cartell de JxCat, l'argumentari fa aquesta apreciació: "S'ha de decidir democràticament, que és un dels objectius de la nova organització. Igualment com es farà l'elecció dels càrrecs de partit". Amplis sectors aposten perquè Puigdemont encapçali la llista amb un número dos efectiu, pel qual prenen posicions Jordi Puigneró -Polítiques Digitals-, Laura Borràs -cap de files de JxCat a Madrid- i Damià Calvet -Territori-, i es continua valorant el fitxatge de Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç.
Pel que fa al programa en clau de procés, com passa en el cas de la ideologia, hi ha més grans objectius que concrecions. L'objectiu, sosté l'argumentari, és "culminar el mandat de l'1-O i el compromís polític del 21-D [del 2017] per construir una República d'homes i dones lliures i socialment justa". Pel que fa a la confrontació amb l'Estat, s'assegura que és "inevitable" mentre calgui "plantar cara a la repressió contra l'independentisme, a la deriva antidemocràtica de les institucions de l'Estat i a la vulneració de drets de la dissidència i el no reconeixement del dret a l'autodeterminació".
No es fa referència al concepte de diàleg, però sí que es reivindiquen com un "instrument de construcció" al costat de la "confrontació i la lluita". També asseguren ser un partit de govern que està preparat per "governar en les condicions d'una autonomia limitada i d'ofec econòmic, social, cultural i lingüístic, però sense deixar d'avançar cap a la independència". Un missatge destinat a combinar el curt termini -les pròximes eleccions tindran molt a veure amb la gestió posterior a la crisi del coronavirus- amb el llarg abast, on existeixen discrepàncies amb ERC -socis al Govern, rivals electorals- a l'hora de reprendre el camí del procés i el diàleg amb l'Estat.