19
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
25
de novembre
a les
9:40h
L'impacte del coronavirus ha anat molt més enllà de la crisi sanitària, l'econòmica, la social i l'educativa. El confinament també ha provocat un daltabaix en l'àmbit de la violència masclista. “Ha suposat un increment molt important d'una magnitud que encara avui no podem acabar de quantificar”, explica Oriol Amorós, secretari d'Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Davant d'aquesta situació, el Govern ha activat un pla de xoc de 2,9 milions d'extres que se sumen a l'increment de 4,7 milions d'euros dels pressupostos 2020. Una quantitat que, per exemple, contribuirà a quadriplicar en només dos anys les places de serveis domiciliaris per a dones en situació de violència masclista.
Les administracions ja preveien quan es va decretar el confinament un augment notable de les demandes de serveis de violència masclista. Ara bé, com reconeix Oriol Amorós a NacióDigital, “lamentablement hem fet curt en les expectatives negatives que teníem”.
A finals del 2018, Afers Socials comptava amb nou dels denominats Serveis Substitutoris de la Llar, pisos on les dones i els seus fills poden viure amb certa autonomia com a pas previ a intentar recuperar la normalitat. A principis d'enguany, l'aposta per ampliar-los fins a 24 serveis i 96 places havia permès eixugar la llista d'espera. Tanmateix, l'impacte del confinament ha suposat que actualment la situació sigui la mateixa que abans de l'esclat de la pandèmia.
“Dades com aquesta ens han obligat a aplicar el pla de xoc”, explica el secretari d'Igualtat. Suposa incorporar 2,9 milions d'extres que sumats a l'increment del pressupost faran que la partida del 2020 arribi als 16,4 milions d'euros. Més enllà d'incrementar les places dels serveis residencials –que arribaran a quadriplicar-se en només dos anys-, també s'obriran tres nous Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE), centres on es desenvolupen programes d'atenció i recuperació per a les dones víctima de violència masclista i els seus fills i filles tant en l'àmbit psicològic com social i jurídic.
De fet, l'impacte del confinament també s'ha notat molt als SIE on en només cinc setmanes es van arribar a fer 10.000 atencions a dones, les mateixes que en tot el 2019. En aquest mateix període, les trucades al telèfon 900 900 120 de l'Institut Català de les Dones van augmentar un 88%.
“Ha estat i segueix sent molt dur”, resumeix Gemma Pou, psicòloga infanto-juvenil del SIE de Lleida. “Hem patit el confinament amb elles”, afegeix Isabel Barranco, psicològa de dones del mateix servei al Maresme.
Catalunya disposa d'una àmplia xarxa d'atenció i recuperació integral per a les dones que pateixen violència masclista i els seus fills i filles. Oriol Amorós, secretari d'Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, estableix un cert paral·lelisme amb el sistema sanitari amb uns serveis d'atenció primària i d'altres de més especialitzats.
En aquest sentit, les usuàries entren a la xarxa a través de les Oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones i els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), de titularitat municipal o comarcal. També ho poden fer per iniciativa pròpia –és la via menys habitual- o bé derivades des del sistema de salut, judicial o dels Mossos d'Esquadra, entre altres.
A partir d'aquí, entren en joc tant els serveis d'emergència com aquells de llarg recorregut. En el primer àmbit cal destacar el Servei d'Atenció i Acolliment d'Urgència. És el primer espai on es deriva una dona i els seus fills i filles si han de marxar de casa per tal de garantir-ne la seguretat. L'ús és per un període curt i també es fa un acompanyament a nivell de gestions. El Departament d'Afers Socials en té un de propi, ara n'impulsa un segon i finança equipaments municipals arreu del país. L'any passat n'hi havia a 76 de les 104 àrees de serveis socials i el 2020 es tancarà amb una cobertura al 100% del territori.
Per períodes de temps més llargs, hi ha el Servei d'Acolliment i Recuperació (SAR) així com els Serveis Substitutoris de la Llar (SSL). El primer es tracta de cases d'acollida, amb personal les 24 hores del dia, que ofereixen un espai segur per iniciar el procés de recuperació i reparació. Estan destinades a dones en situació de violència masclista que acaben d'abandonar el domicili i no tinguin recursos econòmics per fer front a la situació. Els SSL, per la seva banda, són l'últim pis on s'estan les dones i els seus fills i filles abans de deixar la xarxa i on tenen una autonomia major. Evidentment, la ubicació de tots aquests pisos és confidencial per motius de seguretat.
“A curt termini, el nostre objectiu és que cap víctima de violència masclista que hagi de marxar de casa no ho deixi de fer”, explica Amorós a NacióDigital. En aquest sentit, recorda que de mitjana aquest fet no passa fins després de tres anys. “La violència no s'ha de tolerar ni cinc minuts”, afirma i recorda que com més temps es pateix la violència, més llarg i complicat és el procés de recuperació.
L'altre gran pota de la xarxa són els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE). “Si continuem amb la comparació respecte el sistema sanitari, serien els hospitals”, explica Amorós. Es tracta de centres que compten amb psicològues, tant per a dones com per infants, educadores i treballadores socials, així com juristes. Les circumstàncies de les usuàries són molt variades: des d'estar utilitzant els serveis residencials de la mateixa xarxa o bé continuar convivint amb l'agressor. Ofereixen programes en l'àmbit psicològic –que habitualment s'allarguen a l'entorn d'un any per treballar en la recuperació i en la reparació-, i també socials i jurídics, habitualment més curts ja que van vinculats a un tràmit o un procés concret.
El pla de xoc inclou l'obertura de tres nous SIE aquesta tardor, un segon Servei d'Acollida i Urgència titularitat del departament així com 60 noves places dels Serveis Substitutoris de la Llar, fins a arribar a disposar d'un total de 39 serveis amb 156 places.
A principis de 2019 hi havia vuit SIE, una xifra que es duplicarà quan acabi l'any amb l'obertura de nous centres a l'Alt Empordà, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Recentment, es va fer la inauguració oficial del de Granollers, un dels centres que va entrar en funcionament el febrer passat. Durant els quatre primers mesos, va atendre 107 dones i 13 infants i adolescents, en el marc dels programes d’acollida, atenció socioeducativa, atenció psicològica, jurídica i intercultural, i va realitzar un total de 1.045 actuacions. Cal destacar que durant el confinament en va fer 40 amb caràcter d'urgència.
Als SIE, com a la resta de la xarxa, no només s'atén casos de violència física. “En l'àmbit de la parella, parlem bàsicament de violència psicològica, física, sexual i econòmica”, explica Isabel Barranco, psicòloga del centre de Mataró-Maresme. “No és un procés on cada tipologia vingui rere l'altre. Ara bé, darrera de cada expressió sempre hi ha violència psicològica”, precisa.
“El nostre principal objectiu és obrir la porta a ser més resilients per si mateixes”, afegeix Gemma Pou, psicòloga infanto-juvenil del SIE de Lleida. Tant les dones com els seus fills han passat per una situació molt dura, però una de les tasques de les professionals dels SIE és treballar perquè deixi de ser l'eix de tota la seva vida futura. “La seva identificació respecte la societat no ha de ser de víctima o fill de víctima de violència masclista”, conclou Pou.
En el programa psicològic es treballa la recuperació emocional i la reparació de les seqüeles. “Cal fer entendre a la dona que el que està sentint després del que ha viscut és normal i natural”, destaca Barranco a NacióDigital. “Acceptar el que estan sentint és el primer pas i, precisament, una de les estratègies és posar nom a aquestes emocions”, afegeix.
El període de tractament varia molt segons cada usuària. Però, en general, s'acostuma a allargar com a mínim tant com el procés jurídic. La lentitud de la justícia té, segons Barranco, llums i ombres. Quan hi ha mesures provisionals com ordres d'allunyament, en general, aquest fet les ajuda perquè acostumen a estar tranquil·les. També permet guanyar temps i arribar al judici molt més preparades psicològicament per afrontar-lo. Ara bé, sense mesures cautelars, “l'home els va interrompent contínuament i la situació es fa molt feixuga”, lamenta.
Tots els programes incorporen els fills i les filles de les víctimes de la violència masclista. Els SIE, de fet, compten amb un servei infanto-juvenil amb una doble vessant. Per una banda, la pròpia tasca d'intervenció amb aquells menors que han patit o presenciat situacions de violència. Per l'altra, un espai per a les mares per rebre el retorn de la tasca que es fa amb els seus fills i també per treballar el maternatge. “Ser mare ni es pot deixar ni es deixa mai de banda, però en una situació de violència masclista totes les funcions marentals queden borroses perquè com a persona estàs molt danyada”, explica Gemma Pou.
Que una mare porti els seus fills al centre no és obligatori malgrat que les seves professionals ho consideren imprescindible. “Quasi sempre hi ha una demanda explícita o implícita. Hi ha una preocupació que s'expressa d'una o altra manera”, destaca la psicòloga infanto-juvenil del SIE de Lleida. “És impossible que una situació de violència no afecti a fills i filles”, conclou.
Els menors viuen la situació amb una barreja d'impotència, por i desemparament. De fet, tenen els símptomes molt similars que les seves mares: ràbia, pèrdua –equivalent a un procés de dol-, estigma i culpa. “Les dones es culpabilitzen perquè en la nostra societat assumeixen el pes de la relació. Però cal deixar molt clar que la culpa és del masclisme i l'únic responsable és l'agressor”, destaca Oriol Amorós.
L'impacte del confinament amb els menors segurament ha estat encara més greu. De fet, la psicològa Isabel Barranco explica que en casos de dones sense fills que no conviuen amb els seus agressors ha estat un període relativament tranquil perquè s'ha reduït la probabilitat de trobar-los. Una situació totalment contraposada quan continuen vivint junts –“Han patit un calvari”, lamenta-, o quan hi ha fills, que aquests dies s'han convertit més que mai en un element de pressió.
“Ha estat un daltabaix”, assegura per la seva banda Gemma Pou. I és que malgrat que els programes amb les dones han continuat de manera telemàtica, s'han hagut d'aturar completament amb les criatures. “El seguiment s'ha fet amb les mares i, en els casos on cal mediació comunitària, encara s'ha fet més complicat”, destaca. A Lleida, de fet l'impacte és doble: només l'anunci del confinament perimetral pel rebrot va provocar que moltes de les dones que havien tornat a fer les sessions presencials deixessin d'assistir-hi.
Oriol Amorós (Barcelona, 1970) és el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball i Afers Socials, una responsabilitat que inclou el desplegament de la Xarxa d'atenció i recuperació integral a les dones que pateixen violència masclista. En aquest reportatge explica com la pandèmia ha obligat a fer un esforç suplementari i també els reptes de futur que passen, entre altres, per l'atenció de la multiculturalitat i en el treball amb els homes, siguin o no agressors.
- Es quadriplicarà l'oferta de places residencials en dos anys. Més enllà de l'impacte de la pandèmia, la situació no ens deixa massa bé ni com a societat ni com a homes...
- La situació no ens deixa bé però és la demostració que el masclisme és un problema global de primer ordre. La violència masclista és transversal i no hi ha cap perfil de víctima. Afecta a totes les classes socials, orígens i arreu del territori.
- Un dels reptes de futur en la violència masclista és la interculturalitat...
- Sí, encara avui hi ha col·lectius de dones als quals no arribem. Si constatem que dones d'origen asiàtic no arriben als nostres serveis, no vol dir que no pateixin violència masclista sinó que no saben que existim. I això s'ha de solucionar.
- S'ha de treballar amb els homes agressors?
- Un altre dels reptes de futur és treballar-hi més enllà del sistema penal. Hi ha molts homes que, malgrat no haver comès cap delicte o no haver estat condemnats, poden ser conscients que les seves actituds o accions generen violència i ho volen canviar. Aquest aspecte s'ha de poder treballar al marge de la bona feina del Departament de Justicia amb els programes de tractament i rehabilitació d'homes penats.
De fet, i anant una mica més enllà, cal impulsar polítiques preventives adreçades a tots els homes. L'única política efectiva a mig termini és erradicar el masclisme i la desigualtat perquè, en cas contrari, no ens sortirem.
“El confinament ha estat i segueix sent molt dur”
Les administracions ja preveien quan es va decretar el confinament un augment notable de les demandes de serveis de violència masclista. Ara bé, com reconeix Oriol Amorós a NacióDigital, “lamentablement hem fet curt en les expectatives negatives que teníem”.
A finals del 2018, Afers Socials comptava amb nou dels denominats Serveis Substitutoris de la Llar, pisos on les dones i els seus fills poden viure amb certa autonomia com a pas previ a intentar recuperar la normalitat. A principis d'enguany, l'aposta per ampliar-los fins a 24 serveis i 96 places havia permès eixugar la llista d'espera. Tanmateix, l'impacte del confinament ha suposat que actualment la situació sigui la mateixa que abans de l'esclat de la pandèmia.
“Dades com aquesta ens han obligat a aplicar el pla de xoc”, explica el secretari d'Igualtat. Suposa incorporar 2,9 milions d'extres que sumats a l'increment del pressupost faran que la partida del 2020 arribi als 16,4 milions d'euros. Més enllà d'incrementar les places dels serveis residencials –que arribaran a quadriplicar-se en només dos anys-, també s'obriran tres nous Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE), centres on es desenvolupen programes d'atenció i recuperació per a les dones víctima de violència masclista i els seus fills i filles tant en l'àmbit psicològic com social i jurídic.
De fet, l'impacte del confinament també s'ha notat molt als SIE on en només cinc setmanes es van arribar a fer 10.000 atencions a dones, les mateixes que en tot el 2019. En aquest mateix període, les trucades al telèfon 900 900 120 de l'Institut Català de les Dones van augmentar un 88%.
“Ha estat i segueix sent molt dur”, resumeix Gemma Pou, psicòloga infanto-juvenil del SIE de Lleida. “Hem patit el confinament amb elles”, afegeix Isabel Barranco, psicològa de dones del mateix servei al Maresme.
Una xarxa com la sanitària
Catalunya disposa d'una àmplia xarxa d'atenció i recuperació integral per a les dones que pateixen violència masclista i els seus fills i filles. Oriol Amorós, secretari d'Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, estableix un cert paral·lelisme amb el sistema sanitari amb uns serveis d'atenció primària i d'altres de més especialitzats.
En aquest sentit, les usuàries entren a la xarxa a través de les Oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones i els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), de titularitat municipal o comarcal. També ho poden fer per iniciativa pròpia –és la via menys habitual- o bé derivades des del sistema de salut, judicial o dels Mossos d'Esquadra, entre altres.
A partir d'aquí, entren en joc tant els serveis d'emergència com aquells de llarg recorregut. En el primer àmbit cal destacar el Servei d'Atenció i Acolliment d'Urgència. És el primer espai on es deriva una dona i els seus fills i filles si han de marxar de casa per tal de garantir-ne la seguretat. L'ús és per un període curt i també es fa un acompanyament a nivell de gestions. El Departament d'Afers Socials en té un de propi, ara n'impulsa un segon i finança equipaments municipals arreu del país. L'any passat n'hi havia a 76 de les 104 àrees de serveis socials i el 2020 es tancarà amb una cobertura al 100% del territori.
La violència no s'ha de tolerar ni cinc minuts
Per períodes de temps més llargs, hi ha el Servei d'Acolliment i Recuperació (SAR) així com els Serveis Substitutoris de la Llar (SSL). El primer es tracta de cases d'acollida, amb personal les 24 hores del dia, que ofereixen un espai segur per iniciar el procés de recuperació i reparació. Estan destinades a dones en situació de violència masclista que acaben d'abandonar el domicili i no tinguin recursos econòmics per fer front a la situació. Els SSL, per la seva banda, són l'últim pis on s'estan les dones i els seus fills i filles abans de deixar la xarxa i on tenen una autonomia major. Evidentment, la ubicació de tots aquests pisos és confidencial per motius de seguretat.
“A curt termini, el nostre objectiu és que cap víctima de violència masclista que hagi de marxar de casa no ho deixi de fer”, explica Amorós a NacióDigital. En aquest sentit, recorda que de mitjana aquest fet no passa fins després de tres anys. “La violència no s'ha de tolerar ni cinc minuts”, afirma i recorda que com més temps es pateix la violència, més llarg i complicat és el procés de recuperació.
Les professionals del nou SIE de Granollers. Foto: Adrià Costa
L'altre gran pota de la xarxa són els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE). “Si continuem amb la comparació respecte el sistema sanitari, serien els hospitals”, explica Amorós. Es tracta de centres que compten amb psicològues, tant per a dones com per infants, educadores i treballadores socials, així com juristes. Les circumstàncies de les usuàries són molt variades: des d'estar utilitzant els serveis residencials de la mateixa xarxa o bé continuar convivint amb l'agressor. Ofereixen programes en l'àmbit psicològic –que habitualment s'allarguen a l'entorn d'un any per treballar en la recuperació i en la reparació-, i també socials i jurídics, habitualment més curts ja que van vinculats a un tràmit o un procés concret.
El pla de xoc inclou l'obertura de tres nous SIE aquesta tardor, un segon Servei d'Acollida i Urgència titularitat del departament així com 60 noves places dels Serveis Substitutoris de la Llar, fins a arribar a disposar d'un total de 39 serveis amb 156 places.
“Obrir la porta a ser més resilients”
A principis de 2019 hi havia vuit SIE, una xifra que es duplicarà quan acabi l'any amb l'obertura de nous centres a l'Alt Empordà, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Recentment, es va fer la inauguració oficial del de Granollers, un dels centres que va entrar en funcionament el febrer passat. Durant els quatre primers mesos, va atendre 107 dones i 13 infants i adolescents, en el marc dels programes d’acollida, atenció socioeducativa, atenció psicològica, jurídica i intercultural, i va realitzar un total de 1.045 actuacions. Cal destacar que durant el confinament en va fer 40 amb caràcter d'urgència.
Als SIE, com a la resta de la xarxa, no només s'atén casos de violència física. “En l'àmbit de la parella, parlem bàsicament de violència psicològica, física, sexual i econòmica”, explica Isabel Barranco, psicòloga del centre de Mataró-Maresme. “No és un procés on cada tipologia vingui rere l'altre. Ara bé, darrera de cada expressió sempre hi ha violència psicològica”, precisa.
Darrera de cada expressió de violència masclista en l'àmbit de la parella sempre n'hi ha de psicològica
“El nostre principal objectiu és obrir la porta a ser més resilients per si mateixes”, afegeix Gemma Pou, psicòloga infanto-juvenil del SIE de Lleida. Tant les dones com els seus fills han passat per una situació molt dura, però una de les tasques de les professionals dels SIE és treballar perquè deixi de ser l'eix de tota la seva vida futura. “La seva identificació respecte la societat no ha de ser de víctima o fill de víctima de violència masclista”, conclou Pou.
En el programa psicològic es treballa la recuperació emocional i la reparació de les seqüeles. “Cal fer entendre a la dona que el que està sentint després del que ha viscut és normal i natural”, destaca Barranco a NacióDigital. “Acceptar el que estan sentint és el primer pas i, precisament, una de les estratègies és posar nom a aquestes emocions”, afegeix.
El període de tractament varia molt segons cada usuària. Però, en general, s'acostuma a allargar com a mínim tant com el procés jurídic. La lentitud de la justícia té, segons Barranco, llums i ombres. Quan hi ha mesures provisionals com ordres d'allunyament, en general, aquest fet les ajuda perquè acostumen a estar tranquil·les. També permet guanyar temps i arribar al judici molt més preparades psicològicament per afrontar-lo. Ara bé, sense mesures cautelars, “l'home els va interrompent contínuament i la situació es fa molt feixuga”, lamenta.
La violència sempre afecta els fills i filles
Tots els programes incorporen els fills i les filles de les víctimes de la violència masclista. Els SIE, de fet, compten amb un servei infanto-juvenil amb una doble vessant. Per una banda, la pròpia tasca d'intervenció amb aquells menors que han patit o presenciat situacions de violència. Per l'altra, un espai per a les mares per rebre el retorn de la tasca que es fa amb els seus fills i també per treballar el maternatge. “Ser mare ni es pot deixar ni es deixa mai de banda, però en una situació de violència masclista totes les funcions marentals queden borroses perquè com a persona estàs molt danyada”, explica Gemma Pou.
Que una mare porti els seus fills al centre no és obligatori malgrat que les seves professionals ho consideren imprescindible. “Quasi sempre hi ha una demanda explícita o implícita. Hi ha una preocupació que s'expressa d'una o altra manera”, destaca la psicòloga infanto-juvenil del SIE de Lleida. “És impossible que una situació de violència no afecti a fills i filles”, conclou.
Els menors viuen la situació amb una barreja d'impotència, por i desemparament. De fet, tenen els símptomes molt similars que les seves mares: ràbia, pèrdua –equivalent a un procés de dol-, estigma i culpa. “Les dones es culpabilitzen perquè en la nostra societat assumeixen el pes de la relació. Però cal deixar molt clar que la culpa és del masclisme i l'únic responsable és l'agressor”, destaca Oriol Amorós.
El confinament ha estat un daltabaix
L'impacte del confinament amb els menors segurament ha estat encara més greu. De fet, la psicològa Isabel Barranco explica que en casos de dones sense fills que no conviuen amb els seus agressors ha estat un període relativament tranquil perquè s'ha reduït la probabilitat de trobar-los. Una situació totalment contraposada quan continuen vivint junts –“Han patit un calvari”, lamenta-, o quan hi ha fills, que aquests dies s'han convertit més que mai en un element de pressió.
“Ha estat un daltabaix”, assegura per la seva banda Gemma Pou. I és que malgrat que els programes amb les dones han continuat de manera telemàtica, s'han hagut d'aturar completament amb les criatures. “El seguiment s'ha fet amb les mares i, en els casos on cal mediació comunitària, encara s'ha fet més complicat”, destaca. A Lleida, de fet l'impacte és doble: només l'anunci del confinament perimetral pel rebrot va provocar que moltes de les dones que havien tornat a fer les sessions presencials deixessin d'assistir-hi.
Oriol Amorós: «L'única política efectiva a mig termini és erradicar el masclisme»
Oriol Amorós (Barcelona, 1970) és el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball i Afers Socials, una responsabilitat que inclou el desplegament de la Xarxa d'atenció i recuperació integral a les dones que pateixen violència masclista. En aquest reportatge explica com la pandèmia ha obligat a fer un esforç suplementari i també els reptes de futur que passen, entre altres, per l'atenció de la multiculturalitat i en el treball amb els homes, siguin o no agressors.
- Es quadriplicarà l'oferta de places residencials en dos anys. Més enllà de l'impacte de la pandèmia, la situació no ens deixa massa bé ni com a societat ni com a homes...
- La situació no ens deixa bé però és la demostració que el masclisme és un problema global de primer ordre. La violència masclista és transversal i no hi ha cap perfil de víctima. Afecta a totes les classes socials, orígens i arreu del territori.
- Un dels reptes de futur en la violència masclista és la interculturalitat...
- Sí, encara avui hi ha col·lectius de dones als quals no arribem. Si constatem que dones d'origen asiàtic no arriben als nostres serveis, no vol dir que no pateixin violència masclista sinó que no saben que existim. I això s'ha de solucionar.
- S'ha de treballar amb els homes agressors?
- Un altre dels reptes de futur és treballar-hi més enllà del sistema penal. Hi ha molts homes que, malgrat no haver comès cap delicte o no haver estat condemnats, poden ser conscients que les seves actituds o accions generen violència i ho volen canviar. Aquest aspecte s'ha de poder treballar al marge de la bona feina del Departament de Justicia amb els programes de tractament i rehabilitació d'homes penats.
De fet, i anant una mica més enllà, cal impulsar polítiques preventives adreçades a tots els homes. L'única política efectiva a mig termini és erradicar el masclisme i la desigualtat perquè, en cas contrari, no ens sortirem.