Primícia

El Govern va rebutjar les ofertes de suport logístic de Sanitat per contenir els brots del Segrià

El ministeri va oferir-se per avaluar l'increment de contagis, tant en contactes tècnics com en l'última reunió bilateral amb la Generalitat, però Salut va declinar l'"ajuda de gestió" perquè tenia cobert aquest flanc

per Joan Serra Carné , 14 de juliol de 2020 a les 21:02 |
Salvador Illa i Alba Vergés | ND
El portaveu sanitari de la Moncloa, Fernando Simón, va comparèixer en roda de premsa el 2 de juliol per detallar l'evolució de la Covid-19 a l'Estat i va posar el focus en la situació a la regió sanitària de Lleida. Simón va exposar que la Generalitat estudiava aplicar confinaments selectius per contenir l'evolució dels contagis, una mesura restrictiva de la mobilitat que el Govern no havia comunicat. Portaveus del Departament de Salut van detallar aquell primer dijous de juliol que encara no s'havia pres cap decisió que impliqués un confinament al Segrià. Dos dies després, el dissabte 4 de juliol al matí, el Govern decidia el tancament perimetral de la comarca. A partir d'aquest dimarts a la mitjanit, les restriccions s'enduriran: s'aplicarà el confinament de Lleida i set municipis del Segrià, un cop la Generalitat ha resolt l'encaix legal de les mesures que la Fiscalia va recórrer i la jutge de guàrdia va tombar.

Com s'han relacionat en les dues darreres setmanes el Ministeri de Sanitat i el Departament de Salut per prendre decisions sobre els brots del Segrià? Les competències han retornat a la conselleria des que es va aixecar l'estat d'alarma, per bé que el contacte entre els tècnics del govern espanyol i la Generalitat no ha deixat de ser "diari". Ara bé, aquesta relació permanent -ampliada en reunions bilaterals entre administracions en les dues últimes setmanes- no s'ha traduït en una suma de sinergies per gestionar la crisi sanitària al Segrià. Segons les fonts del Ministeri de Sanitat consultades per NacióDigital, l'executiu estatal ha ofert suport logístic en diverses ocasions, que Salut ha declinat per entendre que ja tenien cobert el flanc de l'anàlisi de dades.


El ministeri pilotat per Salvador Illa va traslladar l'oferta d'ajuda tècnica tant en la reunió bilateral amb el Govern de dimecres passat com en la trobada trilateral amb la Generalitat i l'executiu de l'Aragó d'aquest mateix juliol, quan ja es disposava d'informació preocupant pels brots a territori català i aragonès. Segons les fonts de l'entorn del ministre Illa consultades per aquest diari, aquest suport es concretava en l'avaluació de l'increment de contagis i l'anàlisi per definir escenaris d'intervenció. Portaveus de la conselleria de Salut agraeixen l'"oferiment", però recorden que l'"ajuda de gestió no és necessària". Les mateixes veus del departament insisteixen que la prioritat és "potenciar els rastrejadors i el treball de camp".

Des del ministeri citen que s'ha plantejat ajuda en "diferents ocasions", també en la ponència d'alertes que depèn del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), que dirigeix Fernando Simón, que ja va admetre en públic que hauria preferit una actuació més diligent al Segrià. L'oferiment continuat incloïa la possibilitat de fer avaluacions de risc conjuntes i anàlisis tècniques de la situació al Segrià. També es va oferir suport dels professionals que integren el CCAES. Sanitat no ha plantejat en cap moment recursos en forma de personal sobre el terreny: no en disposa -les competències en salut fa anys que estan transferides a les comunitats autònomes- i pertoca als governs autonòmics la política de contractació. "Les dades ja les tenim nosaltres", apunten a Salut per circumscriure l'oferta de Madrid. "És ajuda de gestió", insisteixen des de l'equip de la consellera Alba Vergés.


Un dels dèficits detectats al Segrià és la falta de rastrejadors per determinar quines persones han estat en contacte amb positius per Covid-19. En el procés de desescalada no es va ampliar el nombre d'efectius de salut pública. I, sense la possibilitat de definir la traçabilitat el virus, la contenció dels brots és molt més complexa. Diversos professionals sanitaris han alertat en els darrers dies que el Departament de Salut no disposa dels efectius necessaris per dur a terme un rastreig fiable dels positius i els casos sospitosos i, per tant, per atendre en condicions una segona onada de l'epidèmia.

Així ho ha fet evident la cap de medicina preventiva i epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Magda Campins, que diumenge va detallar que a Catalunya caldrien "més de 2.000 rastrejadors" en lloc dels 150 que va xifrar com a disponibles. Campins va revelar diumenge a RAC1 -el mateix dia que el Govern va decidir confinar Lleida i set municipis del Segrià- que els hospitals van oferir-se a Salut per implicar-se en el seguiment de casos i reforçar els efectius "insuficients" que avui hi ha disponibles.


La falta de control sobre la propagació del virus -amb la dificultat per practicar PCR immediats al conjunt del territori- s'ha fet evident amb el repunt dels positius. Més enllà de la realitat de Lleida, les dades recollides per NacioDigital indiquen que les concentracions de nous casos fora del Segrià s'han més que triplicat en una sola setmana. Segons les darreres estadístiques oficials, a Catalunya s'han notificat 745 nous contagis en les últimes 24 hores. Ara mateix, el focus que genera més inquietud ara mateix és el de l'Hospitalet de Llobregat, on aquest dimarts ja s'han anunciat mesures més restrictives als barris de Torrassa, Collblanc i la Florida.

Més enllà de les propostes formulades en privat, el Ministeri de Sanitat ha avalat en públic en els darrers dos dies la capacitat del Generalitat per aplicar confinaments. Ho va fer dilluns Salvador Illa, quan va recalcar que el Govern tenia "instruments" al seu abast per aplicar mesures de contenció de la mobilitat al Segrià, i hi ha insistit aquest dimarts defensant el decret llei aprovat per l'executiu català. "No és un decret que envaeixi competències", ha expressat el ministre de Sanitat, que ha optat per un missatge conciliador malgrat la intervenció judicial. Illa ha reblat que el clima de col·laboració amb la Generalitat és "molt fluid".






 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació