Lleida, presa del desconcert: menys gent als carrers però amb negocis oberts

Els propietaris de les botigues opten per no abaixar les persianes després dels caos jurídic sobre les condicions del confinament

El carrer Major de Lleida.
El carrer Major de Lleida. | Àlvar Llobet
14 de juliol del 2020
Actualitzat a les 14:41h
A Lleida es viu desconcert i temença. Els ciutadans no saben si tancar-se a casa després que el Govern anunciés mesures de restricció de la mobilitat i que el jutge les tombés hores després i els comerciants fan números sobre l'afectació econòmica que suposaria un nou confinament. Alguns temen no poder tornar a apujar la persiana si ara no poden seguir oberts, encara que la majoria han obert les seves portes. Mentre hi hagi possibilitat de fer-ho, ningú tancarà. 

El garbuix polític i jurídic ha deixat els ciutadans sense directius clares sobre com actuar a partir d’ara, i cadascú fa el que creu després de reüllar que està fent el veí. Pocs comerços havien obert aquest dilluns al matí però a mesura que anaven avançant les hores els negocis van anar reobrint perquè la llei els empara a l'espera d'una clarificació del Govern que arribi en forma de decret: "Els polítics van perduts i desorienten els ciutadans", assegura el responsable d'un bar proper a la plaça de la Paeria. S'hi veu gent pels carrers, però molta menys que un dimarts d'un juliol sense pandèmia.

Els veïns passegen per l'Eix Comercial però no estan per la labor d'entrar a comprar, un fet que lamenten els responsables dels negocis, que obren les botigues però que al final del dia veuen que s'ha fet poca caixa. "Obrir em costa diners, i si no faig calaix no podré obrir perquè no em surt a compte", assegura el propietari d'una botiga d'artesania de la plaça Sant Joan de Lleida.
 

Imatge d'un carrer de Lleida semibuit Foto: Jordi Ubach


Malfiança per les promeses d'ajudes econòmiques 

Botiguers i empresaris veuen amb bons ulls les mesures d'ajuda promeses pel Govern per pal·liar els efectes negatius del confinament, però l'actuació política i les batzegades a l'hora de dirigir la crisi de la Covid-19 al territori després de l'entrada a la fase de la normalitat fan malfiar sobre la realitat final d'aquests milions que han de servir per salvar el teixit comercial de la comarca. Un tuitaire definia aquest dilluns el sentiment que s'està vivint ara a Lleida: "El coronavirus ha generat més desafecció envers la classe política que la sentència de l'Estatut". 

La realitat de la capital no difereix massa de la quotidianitat als altres set municipis del Segrià que també estan sota el focus dels contagis. Els alcaldes demanen unitat a les administracions i tenir veu en les taules de decisió en les qual es tracen les directrius.  

En aquests municipis que han rebut l'ordre governamental d'estar confinats s'han registrat un total de 2.847 casos des de l’inici de la pandèmia, un 86% del total de casos del Segrià. En aquesta llista, la ciutat que més casos ha comptabilitzat és la capital, Lleida, que suma 2.317 positius. Alcarràs en té 262, Aitona 140, Torres de Segre 60, Soses 53, Seròs nou i la Granja d'Escarp i Massalcoreig tres cadascun.