Fortor de claveguera

Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'Estat fa guerra bruta contra l'independentisme. No és nou: ho vam veure amb la policia patriòtica i amb els seus informes, amb els suposats escàndols de corrupció que atribuïen a alguns líders independentistes, i amb la manca de garanties que ha envoltat processos judicials relacionats amb el procés. El concepte lawfare s'ha posat malauradament de moda i avui Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de Carles Puigdemont, està citat al jutjat per un peatge d'11 euros. No hi anirà, però haurem d'anotar un altre cas.

Ahir es va tornar a constatar l'existència d'aquesta guerra bruta i d'una forta olor de claveguera que comença a impregnar-ho tot. En aquest cas, gràcies a l'espionatge que, amb el sistema Pegasus, desenvolupat per l'empresa israeliana NSO Group i al que només hi tenen accés els estats i les policies, s'ha fet als telèfons de Roger Torrent i Ernest Maragall, president del Parlament i líder d'ERC a Barcelona, respectivament, al conseller Jordi Puigneró, a l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, i al dirigent de l'ANC Jordi Domingo. Ho van publicar The Guardian i El País, poc sospitosos de còmplices de l'independentisme.

El Pegasus és un sistema que els Mossos d'Esquadra no tenen, fet que descarta la teoria de la conspiració que ahir escampaven Cs i el PP afirmant que podia ser JxCat espiant els seus adversaris electorals. Qui sí que el té des del 2015 són els cossos policials espanyols, malgrat que ahir el CNI i Interior ni ho confirmaven ni ho desmentien. El govern espanyol assegura, això sí, que en cap cas es va punxar de forma "legal" (és a dir, amb consentiment judicial) el telèfon del president del Parlament. En el millor dels casos, per tant, s'hauria espiat els independentistes de forma il·legal.

Si el govern espanyol del PSOE i Podem i l'Estat no són una mateixa cosa -com afirmen els més benevolents- i l'un actua sense el coneixement i el consentiment de l'altre, ha arribat l'hora que Pedro Sánchez actuï amb tota la contundència si no vol perdre tota la seva credibilitat democràtica. Que actuï amb duresa i amb llum i taquígrafs. No pot ser que la segona autoritat de Catalunya, el president de la seva cambra, estigui sent espiat quan no pesa sobre ell cap ombra de delicte. I se l'espiava il·legalment i només per ser independentista. El mateix val per Maragall, Gabriel, Domingo i els que vindran. Tot això en un estat que es presenta com una democràcia avançada però que cada dia fa evident que ha perdut els estreps en l'intent d'afermar la seva unitat al marge de la voluntat popular dels catalans.

Sánchez i Iglesias han d'actuar amb contundència. No pot quedar tot en les peticions d'explicacions i compareixences dels partits independentistes i d'esquerres i en els marrameus puntuals de Podem i el PSC. Toca fer net al ministeri de l'Interior i als serveis secrets. Si no passa i es busquen excuses per no moure ni un dit o fer-ho d'amagat i de forma quirúrgica és impossible posar damunt la taula acords, diàleg i una millora de la convivència.

I els partits independentistes no poden en aquest tema, com tampoc els convé fer-ho en d'altres, aixecar el peu de l'accelerador. Només cal llegir-se l'article 197 del codi penal per veure com el que vam saber ahir hi encaixa com un guant.

I, per acabar, recordem que avui s'han activat les mesures per tal de contenir el coronavirus al Segrià i l'Hospitalet. El jutjat de guàrdia, ja de matinada, hi ha donat el vist-i-plau, tot i que amb algunes objeccions, tant al Segrià com a l'Hospitalet.
 

---

Avui no et perdis

​» El jutge avala les mesures del Govern al Segrià però n'exclou el municipi de Massalcoreig; per Bernat Surroca

​» El jutge avala les mesures del Govern per a l'Hospitalet amb una petita objecció

» Maragall i Puigneró van ser espiats pel mateix programa israelià que Torrent.

» Espanya és client d'NSO Group, l'empresa que ha espiat Torrent i Maragall.

» Del Watergate a Berlusconi: quan les clavegueres espien el poder polític; per Pep Martí.

» Exclusiva: JxCat rebutja l'etiqueta de partit de «centredreta» en els argumentaris interns; per Oriol March.

» La Generalitat ratifica el tercer grau dels presos polítics; per Bernat Surroca.

» Fil directe: «El tercer grau, una oportunitat pel Suprem»; per Pep Martí.

» El Govern va rebutjar les ofertes de suport logístic de Sanitat per contenir els brots del Segrià; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «Capital dimitida de Catalunya»; per Francesc Canosa.

» Educació contractarà 8.258 nous professionals per al curs vinent; per Bernat Surroca.

» El Festival de Sitges 2020 afronta la crisi del coronavirus amb una edició híbrida; per Víctor Rodrigo.

» Un senyor de Barcelona: Adeu als irreductibles Méliès; per Toni Vall.
 

---

 El passadís

Una de les opcions que dona Twitter als usuaris és denunciar altres usuaris que els insulten o assetgen. La plataforma rep les denúncies, estudia si contravenen les seves normes i, arribat el cas, pot arribar a suprimir un compte. És el que van intentar l'altre dia molts usuaris amb el diputat del PSC José Zaragoza, que per criticar Alba Vergés va usar-ne una foto personal amb la seva filla. Altres són més expeditius. És el cas de la presidència de la Generalitat. Quan rep insults per les xarxes, que és sovint, Torra els passa als Mossos i es cursen denúncies. Per ara sense massa èxit segons que m'expliquen. 

Vist i llegit

"El panorama és negre. Estem començant a veure la foscor al principi del túnel". Així de contundent és en la seva anàlisi a La Vanguardia el periodista especialitzat en salut Josep Corbella, que aborda quins poden ser els escenaris i les mancances de lideratge i actuació conjunta que han acusat els governs en els últims mesos. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2008, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va publicar les balances fiscals entre les comunitats autònomes i l'administració estatal. Eren una actualització de les primeres que s'havien publicat, el 2005. El govern del PSOE no tenia majoria i la pressió dels seus socis parlamentaris d'ERC i ICV, que governaven amb el PSC la Generalitat, va obligar-lo a fer-les públiques a les portes de la negociació de l'actual sistema de finançament, que es va tancar l'estiu de 2009. L'Estat va admetre que la diferència entre els impostos que els catalans pagaven i les inversions que els retornaven era d'un 8,7% del PIB, uns 16.000 milions d'euros. El model de finançament vigent no ha corregit aquesta situació i la seva reforma, que ja acumula sis anys de retard, dorm el somni dels justos malgrat les promeses periòdiques. Així ho va explicar el Telenotícies de TV3.

 L'aniversari

El 15 de juliol de l'any 1951, avui fa 69 anys, va néixer a València el polític socialista valencià Joan Lerma. El 1983 es va convertir en el primer president de la Generalitat valenciana després d'una transició i un període preautonòmic convuls marcat per la intransigència de la dreta contra el caràcter nacional del País Valencià. Lerma va ser president entre 1983 i 1995 quan, derrotat pel PP, Felipe González el va fer ministre d'Administracions Públiques. En l'actualitat és senador autonòmic.

Com a president autonòmic va impulsar la creació de la televisió Canal 9. S'explica que va fer el cop de cap després d'una visita amb Jordi Pujol a Morella a finals dels vuitanta. La mainada del poble -d'on era, per cert, alcalde l'ara president Ximo Puig- es referia a Pujol com a "president" perquè la majoria veien TV3 i al president Lerma amb prou feines el coneixien. Fa uns anys recordava així la seva presidència en una conversa per al setmanari El Temps on també va participar el balear Gabriel Cañellas. 
 ​Fes clic aquí per rebre'l