Perifèries desconnectades

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La "solució catalana" per fer front al coronavirus no està sent, per ara, massa eficaç tot i que les crítiques a la resposta centralitzada que va donar el govern de l'Estat van ser molt generalitzades. Ben al contrari del que se sentia i es llegia a Madrid. Els partits espanyols s'han entregat, amb més o menys entusiasme, al centralisme a l'hora de resoldre els assumptes "importants".

I a les "perifèries" això no acaba de funcionar per més que els costi entendre-ho. Ho van poder comprovar diumenge a la nit tots els partits estatals a les basques i les gallegues. Entre ells, només el PP va sortir-ne ben parat a Galícia. I segur que en això hi té a veure que el d'Alberto Núñez Feijóo és un PP conservador i espanyol, sí, però també que es desmarca dels discursos més reaccionaris i espanyolistes. Aquest va ser el vestit que el PP, coalitzat amb Cs, va triar a Euskadi i el fracàs va ser rotund.

Els socialistes no poden cantar tampoc victòria enlloc: segueixen sent un partit mitjà a Euskadi i s'han de conformar a lligar curt els vots del PNB, i a Galícia es van veure superats pel BNG. De fet, la seva desfeta a tots dos territoris la van capitalitzar les esquerres nacionals, que tenen una forta base territorial i sindical als dos països i que també miren de collar Pedro Sánchez al Congrés, i no pas els socialistes.

El resultat de Podem és un fracàs sense pal·liatius i Iglesias hi hauria de fer alguna cosa que un fil de tuits. Eren les primeres eleccions amb el seu líder com a vicepresident del govern espanyol i després d'aconseguir molt protagonisme a l'hora de pactar amb el PSOE "l'escut social" per fer front al coronavirus. Ho ha rendibilitzat zero i, lògicament, ha pagat els anys d'enfrontaments i trencaments amb els seus aliats territorials i amb Iñigo Errejón.

Podem era un partit que a les seves primeres eleccions, les de 2014 i les de 2015, va arrelar amb força a Galícia, al País Basc, a Catalunya, al País Valencià i a les Balears. De tot allò en queda Ada Colau (que va haver d'acceptar els vots de Manuel Valls per seguir) i poca cosa més. Segurament als votants més d'esquerres i que més abjuren de l'espanyolista els sonava bé la música de la república i de deixar enrere "el règim del 78" i els ha acabat decebent l'hiperlideratge d'Iglesias, que fora del partit contrasta amb la tebior en temes com la corrupció de la monarquia, la defensa del dret a decidir o el debat sobre el terrorisme d'estat. 

El centralisme polític no cotitza a l'alça fora de Madrid, però encara agrada menys a l'hora de gestionar una formació política. Jéssica Albiach no ho tindrà fàcil a Catalunya i les perspectives al País Valencià (on els morats segueixen distanciats amb Compromís) i a Andalusia (on han trencat amb els anticapitalistes de Teresa Rodríguez) són per marxar corrents. I així serà molt difícil condicionar Pedro Sánchez. A mitjà termini la partida té més possibilitats de jugar-se en unes perifèries que, per sort, cada cop estan més desconnectades. 
 

---

Avui no et perdis

» El Govern retoca el marc legal per poder decretar confinaments; per Oriol March i Sara González.

» Fil directe: «Estàvem preparats?»; per Joan Serra Carné.

» Dades: Els focus de nous positius fora del Segrià es tripliquen en una setmana; per Roger Tugas.

» Opinió: «Ningú està fora de perill»; per Jordi Mir.

» Quan la mascareta no és suficient: la Covid‑19 tensa els barris més densos de l'Hospitalet; per Andreu Merino.

»El brot a l'Hospitalet ja suma 300 contagis, majoritàriament joves; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Covid-19: edatisme i racisme»; per Marina Geli.

» El PDECat continuarà negociant amb Puigdemont malgrat les discrepàncies; per Oriol March.

»Feijóo i Euskadi enterren l'«estratègia de Colón» de Casado; per Pep Martí.

» Filiprim: El VAR o la terrible por a l'error; per Toni Vall.

I també bones notícies...

» VINS 6 rosats i negres estiuencs, per menys de 6 euros; per Ramon Francàs.

» TECNOLOGIA 7 apps gratuïtes que et facilitaran la vida.

» ASTRONOMIA L'espectacular cometa «Neowise», captat des de Catalunya.
 

---

 El passadís

La situació interna dins del grup del PP a l'Ajuntament de Barcelona continua remoguda. Els dos regidors, l'empresari Josep Bou, que no és militant, i Òscar Ramírez, portaveu al consistori i home de l'organització del partit, treballen en un clima més normalitzat després de les fortes tensions que hi va haver fa uns mesos. Però, això sí, envien els seus comunicats cadascun per la seva banda. Sembla que Ramírez no vol que el nou cap de premsa a l'Ajuntament, el jove periodista Eduard Batlles, de la confiança de Bou -que és el cap del grup-, gestioni la seva comunicació, de manera que mitjans i entitats reben les seves notes per separat, la qual cosa genera estranyesa. 

Vist i llegit

Un dels territoris on l'ensorrament de Podem aixeca expectatives és al País Valencià. Sobretot a les files de Compromís, on el Bloc Nacionalista Valencià, que té com a referents Bildu i el BNG, és el partit majoritari. Ahir, a La Vanguardia, el seu corresponsal al País Valencià, Salvador Enguix, escrivia un interessant article. Ximo Puig haurà de ser més valencianista. Podeu llegir-lo aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1983 el Parlament va promulgar la llei 19/1983 per la qual es refundava el cos dels Mossos d'Esquadra, que havia quedat absorbit per la Diputació de Barcelona durant el franquisme. Els Mossos es refunden com a Policia de la Generalitat de Catalunya i queden enquadrats al Departament de Governació, que aleshores dirigia Macià Alavedra, i dirigits per qui en va ser director general de Seguretat Ciutadana, Miquel Sellarès. El desplegament va ser molt lent i es va accelerar en la passada dècada fins a convertir-se en policia integral amb plenes competències en seguretat ciutadana gràcies als seus més de 18.000 agents. El cos es va trobar en una situació compromesa l'1-O i després de la sentència del Suprem va tenir una actuació polèmica en coordinació amb les policies espanyoles. Aquest vídeo recorda els tres-cents anys del cos, que es van celebrar el 2019.

 L'aniversari

El 14 de juliol de l'any 1896 va nàixer a Lleó el sindicalista i revolucionari anarquista Buenaventura Durruti, que va donar nom a una columna de milicians a la Guerra Civil, una confrontació en la qual va tenir un paper destacat i on va morir el 1936 després que, per error, se li disparés el fusell. Durruti s'havia traslladat a Barcelona a principis dels anys vint, on va protagonitzar diversos actes violents i revolucionaris amb la CNT. En aquest vídeo, una intervenció seva.

 ​Fes clic aquí per rebre'l